Els Gangsters De Barcelona 174n65

tr

liTur9 "'""'

Dimecres, 4 d'abril de 1934

'Any 56.—Núm. 18 . 612.—Preu: 15 cèntims

ABONAMENTS eatatunya I territoris da la sepaltes. Amèrica nanna 1 Portugal.. trIMestre... Palsos conveni postal, Id. ... ••• Attres pelaos, la. ••• ••• •-• •••

PUBLICITAT

3'50 Pses. 10.— 17— • le.— • 1KY— •

netas D'Avisos 1 novielgs ANUNCIS

" elfgr-

"`" r

BARCELONA

I RECLAMS PEGO NS TAII1FES

BEDACCIO 1 1ST1I.ACIOt CORT8 CATALANIti. 1411. 1.sr — TIELEFON 11186 1'ALL3R5 D'INIFEENTAr Callan Da BAABARA, 11 1 13. TELEFON 10608

Fressit5 al nivell de la mu: 731F4 mUilmetres. Temperatura actual: Ira grima Humliat relativa: 71 per cena. Veloeltat veas: ealEte. VIsIbtlitat norlIsontal, en momo*: 6 conlOmetres. !sial del cal: 'ere. En les Marrares II horda: Temperatura mesana: 15'9 graus. Temperatura mluima: 9' 6 grana Eseorrsitul t del vent: 996 puntual:U. Proeipltaeld: un derlIfIre per metro quadrat. Insolan, en el ella d'ahlr: 8 llores 30 minuta.

ELTEMPS

Un reportatée d'aetualitat Els parals poliAl senyor President Els policies de delMandestaeions senyor Companys tics es/an inquiets de l'Audiència l'Havana dema- Lamenta que no Els gangsters de Barcelona a Excellentiesim senyor: Tothom reconeix i fa el degut honor al vostre esperit de justicia i a la vostra rectitud. ¡ tothom sap que, respectuós de la dignitat del vostre arree i de la dels altres, procureu sempre fer compatible la vostra autoritat disciplinaria amb la independencia de jutges i magistrats en l'exercici de les seres deiscodes funciona judicials. Per aquest till ningn CO us pot demanar ni 1./5 demanar que intervingueu personalment en les decisions i sentencies dele tribunals de la vostra juriedicció, perquè aquesta demanda toparla anib el concepto que teniu deis vostres delires i dels drets dels vostres subordinats a procedir d'acord amb a eeva própia consciencia_ Peris no us pot pasear per ale senyor President, l'estat d'opinió que ..e5tä formart a Catalunya, i especialment a Barcelona. sobre Eactuació dels tribtmals en es prozessos pele crims contra la seguretat pública, i estem segun que no us deixa indiferert la protesta que s'está congriart. amb rae, o sense, contra la ivitat que s'atribueix als funcionaris judicials en el caetig dels crims perseguits. I aix5 us obliga a posar en clar si existeix alrun detecte greu en Verpariente judicial que atril) tant d'honor presidiu. fins a peder donar a l'opinid pública les satisfaccions que exigeix. La justicia. corn sabeu proa, necessita aduee dintre d'un amtiert de confianza i de respecte perque Caqui ésser encae: i encara que la protesta actual de Barcelona fas el resultas d'una excitació sentimental prov acada per la persistencia del cien, tense cap responsabilitat positiva dels funcionaris judicials. seria sempre necessari que el cap de la justicia a Catalunya fes per la seva part tot el recessari per restablir la confiança Perduda. donant la sensació que secan reparades totes les fehleses, si n ti ha, o que es !al: à el que calgui per demostrar que la impunitat dels crirns pot ésser deguda a t ot menys a la negligencia dele encarregats de fer justicia. Es possible que els 'castres subordinats es queixin de manca de cooperació citttadana. Nosaltres hem parlas mollee vegades d'aquest flagell: perú vós, que fa temps que residiu a Barcelona j que des del vostre llar haureu pogut apreciar millor que tothom l'estat de la cons -cienapúbl,srutimnfeca dePrirnent i destructora ha tinent en les vienes civiques de la nostra terra la repetició continuada durant anys i anys de la impunitat de crims cornees:* contra persones que havien volgut cumplir Ileialirent els deures de cooperada, ciutadana amh la justicia. Tothom creia i deia que l'instrument Policiac era deficient o estava tarat, perú si alguna veteada. per casualitat a per sort, l'instrument funcionava arnb efideja. el resultas s'esvaia en arribar a la jtrisdicció judicial. i la ven pública solia veure complicitats, sens dable exagerades, entre ele auxiliare de la pistfcia i els amaeats, r:tte permetien que aquests sortissin indemnes de llur ras psel davant dels jubel. Ara Catalunya ti per Bei una policia própia. ands dret a organitzar-la. dotar-la i fins on calgui. De nosaltres. i de ningú dependrà el d.escredit o l'honor d'aquesta nova institució. Perú a vee. servar President. correspen assegurar que el Ceban d'aquest instrument de la seguretat pública no ser', perdi-st. com fern el pable, quan arribi a mans dele funcionaris del servei eue A vós, cae en aquesta Trieste, representeu dignament la confiança que. en acceptar l'Estatut de la sea-a autoromia, ha dipositat Catalunya els hornee de la carrera j ud icial de l'Estat. volern saber ara si es per destresa o per casualitat que el nou servei policia s'ha inauguras amb an acte esclatant, cae ha consist it a descobrir unes bandee d'atracadors. El fet is que tot aguces descobriment no tindria canseqiienciee judicials. perquè els acusats escaparien a la meló dels tribunals. r ClUan era disposártm a desfer amsesta desconfianea, atribuint-la a un nerviosisme exag,erat de l a massa ciutadana. en, ha sol,tat la noticia o ye un Tribunal d'Urgencia, que té can-6e el carkter d'un tribur51 d'excepció, baria absolt i declaras lliure de tosa culpa un borne enneretament acusar i directament ceca. negat com autor d'un cri-n abominable contra la trannuillitat pública. Volem creure que el tri'ar al, que es el qui

Què

coneix totes les particularitats de la causa seguida, tindrä raons fundades per estimar justa aquesta absolució: pern no es pos negar que la coincidencia entre aquel l acte de la policia i aquest de la magistratura ha estat fatal per al prestigi de la justicia, en uns moments tan delicats, de visible desviacids de la simpatía popular. Potser per part del Gaseen de la Generalitat seria necessària una major conaboració per a la confiança cintaduna en l'acció de la justicia. Nosaltres hem proposat per ara que el Govern de la Generalitat exerciti l'acció pública en la causa que s'instrueixi contra les bandes d'atracadora Considerem que la intervenció directa i legal del nostre Poder Executitt. al costas del Ministeri Fiscal de la Rep ública. pena prendre junts la responsabilitat de la investigació i de l'acujada. és malt millor que qualsevulla altra gestiú oficiosa, pile adient amb la irdependencia del faldee judicial. Es una manera segura de donar la sensació que el Govern de Catalunya vigila i controla. arnb les miximes garantice legals per a l'interès públic. el funcionament deis ro s tres tribunal; en aquests afers, dels guate depen en gran part la tranquillitat del roble i la consolidació del regim. No sahem si la vostra Presidencia podrä comptar arnh aquesta conahoració. perque el Consell de la Generalitat no ha pres encara can acced. peró potser V4. SerlYór President. estrans:areu le l 'oPini 6 pública no Ehagi exigida. D'ençà de la cnnstitució del primer Govern Provisional de la Generalitat. els bornes de la República van creure que aquesta mena d'intervenció de Catalunya en la ineticia peral era tan indispensable, que van consignar-la exoressament com una f unció del nostre Govern en el decret de la seca cread& i seria veritablement d'estranyar que la fundó fos abandonada, per lira incomnrensible manca d'interes de l'opinió pública, en aquesta hora greu en nue tanta gens murmura contra la indefensió social de Barcelona. Podeu comptar, senyor President, amb el nostre modest concurs. Saben prou que la consciimcia no ens Mt acusar d'ha -vercontibumaflEorit moral del vnetre càrrec. Malarat les o u s sions desfermades contra el vostre illu stre antecessor, raen teni r sempre tiren serenitat Per a guardar-li el reas recte que rnereixia con/ a cap ele la justicd a catalana, per creme que scnse anuest respecte tots el; defa l liments sin¿den excuse. Ara que l'opinió. desviada s i es vol es distreta. comença de tetes maneras d'ésser tractada arnb majare miraments, podeu estar segur que tot el que la vostra energia as aconselli fer Per l'ena ltimen t de la lusticia tindrà el sursort de la ecstra modesta arrió, entre malte; altres. rernue as acompanyi sein ore el resnerte de la vostra autoritat E s peren, confiats.

L'Havana, 3. — A pesar de les manifestacions organitzades per uns mil polides. que ¿emanaren la dimissió del cap de policia, aquest s'ha negat a presentar-la. A primeres hores del mati han esclatat guatee bombee a la capital.

L'uix-president Grau San Martin, que en l'actualitat es dedica a la tasca revolucionària i roen si això llagues estat un senyal convingut, en diferents indrets de la ciutat s'han engegat nombrosos trets, a conseqüència deis quals han resultat dos ferits prop de l'edifici de la Companyia Telefónica Cubana. Atreeement en una banca Cinc bandas armats amb instilemetralladores han realitzat un atracament a la sucursal del Banc Reial del Canadá al districte de Vedado. Els atracadora s'apoderaren de deu mil dólar;, i immediatament fugiren, ‚ente que hagi estas possible detenir-ne cap.

El overn espanyol, que vol crear una base aèria a Ifni, ha d'assabentar-se del que hi ha de veritat en aquesta informació

Horn sap que darrerament les tropel ses han emprès una seriosa campanya per tal de posar fi a la resistencia d'un nucli rebel compost de isos000 autóctona de l'anti-Atlas,

en taren' de Don Jovino?

DE JUSTICIA

Mea •

I si el govern de Madrid 11 olerla un ascena...Z

d'esquerra hagin entrat a la fusió jutge instrueizi els sumaris contra els atracadors

tori espanyol d'Ifni

zis-

republicans

especial que

La premsa sa denuncia que l'agitador Schaeffer i deu nazis han at armes i municions pel terri-

Paris, 3. — La prensa sa s'ocupa amb molta atendió de les revelacions que lis fet un periódic de la tarda sobre un suposat desembarcament d'armes al Marroc franees, en el cual haurien intervingut d'una manera activa agente na-

tots els partits

El nomenament d'un

Contraban d'armes al Marroc?

CONCELLERIA

---.

nen la dimissió del seu Cap

Les divergències

fracció mes important del qual és la tribu dels Alises. L:urs caos mantenien una agitació constant entre les tribus que havien reconegmt tat sa. Treballades per agents estrangers, un deis euais Ealemany Shaeffer, que era al Marroc l'any t9 ti, aquestes tribus refusaven tota mena d'ojeen-tienta d'ente: 5a. i P rosse -guienlar .Esquet condiciona que el febrer at el general Hure, decid:t a posar fi a aquesta situació, penetrava 111P5 endins de Eanti-Atlas, ocupava els llora de resistencia i acabava aixi la conquista del llauca. Perdi si ara la darrera etapa de la conquista marroquina és un fet, ¿el país pot considerarse pacificat? Una part dels rebels fugit al territori espanyol d'líni, d'anees shan refugias a la colònia espanyola de Río de Oro. Un dels principals caps, el marabut Merebbi Rebbo, gerrnä de El Elba, que pi-digne ir. direcció de l'aixecament marroquí durant la guerra, s'ha dirigit ;mes uni per tal d'oraanitzar la resistencia ¡ reprendre la Pura. Merehbi Rebbo te, indubtabletnent, necessitat de socorsos. Els espera. Són, seas dubte, en camí. L'agent alemany Shaeffer, anomenat "der kleine Schwarze" (el petit negrea i que es fa dir al Marroc Sidi Era Schaeffer-Arksis i que es diu germa de El l'iba, ja more i per tant gema ile Merebhi Rebbo, está a punt realitzar un pla de gran envergadura. Després d'una estada al tercer Reich ha fundat a Zuric una societat amb els diners d'un gran industrial del Ruhr, que no és altre que el multi• rnilionari Franz Thyssen. I acaba ‚lernt arcar-se cap a Rio de Oro amb un carregament d'armes i acompanyat de deu nazis. I es aci on comenea la història.

".

(Continuo a lo pagina 7, col. I)

Ahir al rnigdia, en rebre el senyor Companys els periodistes que fan ¡Mor¡nació a la Generalitat, va donar-los compte d'haver retal durant el mati diverses visites, entre elles la del enyor Mestres, cap de la majoria al Pailament Catala, amb el qual va celebrar una extensa conferencia. —Tambo — segui dient el senyor Companys — he celebras un canvi d'im¡vessions amb d conseller Einances, s snyor Martí Esteve, respecte als alero , :el seu departament j a la seva Madrid. El Consell que s'havia de celebrar aquesta tarda — prossegui — ha estat ajornat fins a demä. Ami podrá assisnr-hi el tenyor Llutd, el qual podrá intormar-nos de les gestions que ha poral a cap a Madrid. I res mes — als informadora— sinó posar-ni-e a la vostra disposició pel que vulgueu preguntar-me_ —é Heu llegit el discuta del senyor Martínez Barrio? — interroga un periodista. —Si. He lle g it l'extracte que ahir publicava el "Full Oficial i el que insereix la premsa Jo cree — opinà — que l'acoblament de les torees re publicanos está encara co periode constituent. Ha estas una veritab:e llästima que restin al marge d'aquest partit republica d'esquerra els elements que acobien els senyors Gatallón Orciax i Botelis Asensi. També. donada la sera significació dins un sector que representa un ti-latís mes moderat, és de lamentar la no inclusió del senyor Sánchez Roman. Com cal igualment doldre's de la no participad() del senyor Martínez Barrio... Tot plegat, dones, és emana un xic confús. Espero que molts d'aquests elementa acabaran per destriar-se i relegaran a l'oblit trajectòries i eabdillatges anteriors. Potser — prossegui — el mes convenient jora anar a la constitució d'una vasta fui:iraca.), deixam al ;surge les dretes governants. jo crec que a aquesta agrupació poli:tea els socialistes drien donar-hi una influencia decisiva. Si aixó s'intentes, no crec que los gaire dificil el veure tots aquests clemente republicans agrupats. Alesnores, lora del Govern, els radicals restablirien la seva ptia'iCió de partit de centre. Pel que ta referencia a Catalunya — segui cnent nosaltres hem d'assegurar que el nustre triond sigui l'executòria de la tasca a realitzar ¡ de la defensa dz la República. Em preguntáveu que mita semblat el discurs del senyor Niattinez Barrio? Doncs, lié. I el del senyor Azafia? Be. també. Perit el que jo desitjaria es l'estreta collaboració de toses les formes republicanes, inspirades en un ideal patriòtic i d'honestedat politica. No n'hi 'na prou, doncs, amb pronunciar grans discursos i amb exposar magnifica programes. Cal la tasca continuada de cada dia i l'exercici de l'art de dirigir l'opinió ciutadana. canalitzant els iets, despeé; de sounetrels a l'adequada terapeutica política. —¿Heu llegit l'article de "La Rambla" que fa referencia a la vostra suposada delegació de les funciona executinca? —Jo no he abandonas mai aquest desig — respongué el President. —Com a desig sentit per mi, la informació de "La Rambla" es exacta. Perú contitusen encara alguna dels motius que m'impulsaren a acceptar la responsabilitat de les funcione executives de goveda i, per tant, no hi ha encara manera que la delegació de funciona pugui produir-se d'una manera immediata. vcstra impressió respecte a l'actuació del Tribunal que Ita absolt Josep Barriendo; i els seus altres companys, acusats d'haver incendiat un tranivia? — preguntà un periodista. —Cap impressió. Respecte a aquesta qüestió, he de callar. —¿Será nomenat un Jutjat especial per a la instrucció del sumari que slia de seguir contra els atracadora darrerament detinguts per la policia? — insistí el repórter. —A mi em semblaria molt be. D'aix6 en parlament a la tornada del conseller de Justicia. En arribar ací. el periodista, (tesisiant una confirmació oficial respecte a la personalitat del president del Tribunal que absolgué Josep Barriendos, va pre g untar al senyclr Companys: —¿El magistrat senyor Jovino Fernández Pela és el que tant va fer parlar per la sena actuació contraria a la immunitat dels nostres diputats, i el ~da ene s'oposa a que els testimonie declaressin en catalä? El senyor Companys, somrient i donant a comprendre que no cauria al parany que se Ii poeava. respongui: —No ho sé. No n'estic segur.

les mi-

nortes Popular Agrária, Radical i Socialista

'Madrid, 3. — "La Voz" diu que a la rninoria d'Acción Popular continua la marejada entre el vice-president del grup sensor Luda i el seu cap, sentint-se dir a alguna diputats 'populars agraris que cal resoldre la situad() act ual. Aixi mateix hi ha diferencies en el grup radical davant el discurs del senyor Martinez Barrio. Els diputats sevillana ¡ els lievantins són més exaltats en l'elogi de l'oració del vice-president del partit radical. Entre e:5 n:embres de la minoria socialista s'ha pogut observar també aquesta tarda aleen moviment. Segons les nostres noticies, en la reunió que ha celebrat aquest mati el grup socialista s'ha presentat una proposta perquè la minoria acordi la retirada del Parlament, davant els propòsit del Govern de restablir la pena de mort, contraria a l'esperit de la Constituci6. La iniciativa ha estas combatuda aquest mati pels senyors Besteiro, Prieto, de los Rios i Martínez Hervas, i no s'ha arribat a tractar a lona la qüestió; pub, sense temor a equivocar-me, podem afirma, que en la reunió de derra es reproduirà agucela iniciativa. Referent a aquest propòsit s'ha pogut observar que entre els diputats del grup ha circulat aquesta tarda un document signas en primer Cernir per la senyora Nelken, oposant-se a l'aprovació. Diversos diputats als quals beni interrogas sobre aquesta actitud i sobre el confingut del document, han eludit la contestació dient que es tractava de Miestions de régirn interior: però per lea investigacions realitzades, podem assegurar que e: document es relaciona azul) el propòsit d'alguns membres de la minoria que procedeix abandenar el Parlament. Es te el propòsit d'in -vitarlgunesmopbica, ädlnic es diu que abandonará la Carnbra la que acabdilla el senyor Mauna.

Es parla de crisi i d'un probable govern presidit per Martínez Barrio

Martínez Barrio Madrid, 3. — Els comentaras d'avui als cercles politics versen sobre els discursos pronunciats Pela sennnra Martínez Barrio i Azala. Els comentaris que es fan entre els elements d'esquerra, ädhue socialistes, parlen d'una crisi, al tenue de la qual assumiria el Poder el senyor Martínez Barrio, en conaboració amb els altres grups d'esquerra republicans ainb el benepläcet i fins cl dels socialistes ¡ conservadora del s e Maura. -nyor Es parla també d'una retirada dels socialistes del Parlament. però es pot assegurar que fina ara no hi ha res decidit sobre el particular, i que pel contrari s'espera veme nona es resol l'actual moment politic.

Una estafa important

per Josep Maria Planes

Per començar curan que iois els elements d'informació d'aquest reportatge els hem recollit personalment, de primera mi. No cal, doncs, que els lectora esperin trobar en aquesta articles cap mena de fantasía ni de divagació literäria. No pretenem altra cosa que presentar d'una forma tan ordenada i coherent cont sigui poseíble una serie de fets dels quals hem tingut noticia per persones prou ben situades perque puguem tenit absoluta confiança en la veracitat de les

El senyor Coll i Llach, comissari general d'Ordre públic de Catalunya seves informacions. La major part d'aquestes ens han estas facilitades sota la promesa formal de no citar-ne !a procedencia. Tenim la intenció de compile rigorosament aquest compromía. ELS CONFIDENTS Fa algunes setmanes que una alta autoritat policiaca va considerar precie entrevistar-se personalment amb un confident. —No vindrà, aquí. Es comprometre'l massa...—li digueren. —Donas ha de venir. Si no, no farem res. Al cap de pocs dies, un dissabte, el confident entrava a la Comissaria General d'Ordre Públic. Va fer-ho per la porta lateral, i prengué totes Ir. precaucione possibles per at ,,percebut. L'endemä el confident—es deia Rossell—era trobat mort a la muntanya de Montjuïc. ¿Vol dir això que dintre de la Comissaria General existeix un contraespionatge? Ens asseguren que no. També ho creient així. De totes maneres, val la pena de recordar que en les darreres settnanes que han precedit el traspäs definitiu dels serveis d'ordre m'Italia a la Generalitat han ocorregut coses earioses. Per exernple: donat ordre de detenció contra cert clu; abans que arribin els agents que Iban d'agafar l'individu rep el consell que es faci fonedis. Qui l'ha avisat? Un altre: la primera autoritat governativa china una ordre concreta sobre un cert servei. Al cap de dos dies ningú no lila executada. ¿Per quina escletxa del mecanisme burocrätic l'ordre sha extraviat? Tornem al; confidents, veritable pedra de toc de tota l'acció policiaca. Actualrnent la nostra policia en te molt pocs. El confident, en general, es un home de pozs escrúpol; que nomes actua mogut per l'interès del guany material. N'hi ha alguns—els minore arnb que ara hom compta— que es numen per motius desinteressats. Donen noticies a la policia perque així creuen tranquillitzar la seva consciencia. Aquests provenen gairebd tots del camp de Eanarquistue idealista; gens de bona fe que han vist amb escàndol com cada dia Illea tenue la diferencia que separa l'anarquista dit d'acció del criminal-assassi. De totes maneres, la policia compta amb poca confidente. Causes? No hi ha diners. El COMiSSati general disposa, per a aquesta fundó, d'una assignaciO de 1. 500 pessetes mensuals, quan per poder fer una tasca una mica eficaç en necessitaria almenys deu mil. (Darles facilitades per una autoritat eit la materia.) No és pas dificil trabar confidents entre el món d'amorals que integren les l'andes de gangstere de Barcelona. Tot és Miran() de pessetes. De pesartes... i de discreció. El confident té constantment la vida a l'encant, Ja hem explicat el cas del Rossell. A començaments de l'estiu els gangsters cercaren el que havia "donat" el jamás Scrarols. S'equivocaren i a aren matar tut suposat alemany que no tenia res a veure ands l'afee. Uns dies després rectificaren i el veritable confident era trohat mort a la vora del temple de la Sagrada Familia. Quan els gangstere es troben davant de casos de traició o simplement de "nianca de zel", sottneten el culpable a un tribunal "tEl mor". Es un d'aquests tribunals que, segons seinbla, fa poca dies que ha declaras en desgracia Dionís Acoles i Batlle, pistoler notori i borne de prniter rengle dintre la Fai.

Josep Pujol i Armenferes ha denutivia I. a la policia que el 6 sie inaig de rally 19:.?ti va hipotecar per la quanlitat de duesCeIll es mil pessel es unes tinques que posseeix a França. Va cobrar aquesta qtminitat el set' , el qual va pagar alguns deutes que tenia contrets el denunciant, que importaven 50.000 pesselesi i va lliurar-li'n en metällic 5.000; la resta, o sia 145.000 pessetes va dir que les havia dipositades it nom seu en LA LLEGENDA un Dale. Per?) ara el senyor En tots els liosa ben informal; coinPujol ¡ Armenteres ha pogut cideixen a treure importancia a la facomprovar que l'esmentat dipä- mosa organització que la llegenda popular presta a les bandes de gangssit JO g'havia efectuat,

ters. Sobre aquest punt la fantasia bat el seu ple. No hi ha tal organització: uns quants personatges francament perillosos—no en d'una dotzena, ens han assegurat—i un món nombrós i virolat de malfactors de segon rengle. No fa gaire temps que un gangster de primera categoria fin mane i manegues perquè ii compressin la seca metralladora. En demanava guateecentes cinquanta pessetes. No triaba adquisidor i, d'aquestes resultes, i uns (piante dies de miseria negra. No compten tampoc amb gaires pessetes ni amb armament perfeccionas. Sens diu que una acció de policia portada a fons i amb duresa liquidaria la Miestie en poques setmanes. Per que no es fa aixii? Tractarem d'explicar-ho en un proper article. EL SEGON AUTO FANTASMA De mica en mica es desfä Eemboticas cabdell de l'organització faista i terrorista. No a dia que no siguin descoberts nous aspectes del fundonament i dels mitjans de que es valien per tal de poder funcionar aquestes bandes. Un dia és descoberta una de les bandes mis importants. Al cap d'unes hores era trobat l'auto fantasma que ava rabent per la ciutat envoltat d'una aureola de misteri. L'enderna mateix d'aquest descobriment eren detinguts prop d'Arenys de Mar els elements que formaven una altra de les bandee d'atracadors. I ara s'ha descobert l'existència d'un segon auto fantasma—un "Studebaker", segons eembla—. En manca, perú, encara un altre, el tercer de la serie, el qual, si és que encara existeix, semi el darrer d'ésser descobert.: i el primer que havia servit. ¿Con' s'ha descobert el segon automòbil? Arran de la detenció de la banda d'atracadors, a la Playa de les Glemies Catalanes, la policia va assabentar-se que, ultra l'amo utilitzat per a comaire ratracament de la farrnäcia de Sant Marti—el qua!, com se sap, era propietat del dentista senyar Viader—se n'havia fet servir un altre que horn acostumava a amagar en una casa de la barriada de Les Corte. Fou muntat un servei de vigilancia, el qual no dona resultat., tot i haver-se pogut comprovar, realment, que l'auto In baria estat amagas durant molts dies. També va saber-se que el xofer que el conduia era un home gairebé geperut, bala, grassonet, i que ida el servei de taxi a l'Hospitalet. L'endemä del descobriment i de la detenció de la banda d'atracadore realitzada a la dita Plaza de les Glòries Catalanes, l'auto va desapareixer d'aquell 'loc. Yogui comprovar-se el detall que el cotxe i l'individu mig geperut que el conduia fria el servei de taxi a l'Hospitalet. Lea senyes del xofer coincidien amb les d'un individu que formara part d'una de les bandes d'atracadors que capitancjava el "Nino". Va saber-se, iguaiment. que aquest segar: auto fantasma hada estas comprat a terminis. L'individu que anä a comprar-lo era el que ida de seden i va abonar la quantitat de mil pestetes pel primer termini, i ja no en pagà cap miis. Hi ha, en arribar a a q uest punt, una coincidencia curiosa. El mateix dia que l'auto va desapareixer de la barriada de Les Corte l'individu grass6 i baixet es presenta a /a casa on lluvia compras i maniiestä el seu propòsit de tornar-se'l a vendre. I trobà, naturalment, resistencia per part dels propiciarle de l'establiment. L'home es digne: —Estic convençut que nahe equivocal. Jo ern creta que guanyaria la vida, ient el taxi, i resulta que hi perdo diners. Ultra aixei, encara he de pagar unes pessetes i no se com ier-ho... El; propietaris de l'establiment regatejaren. L'home insisti dient: —.la se que de vegades els que valen fer negad; han de perdre-hi diners, Jo cm resigno a perdre les ti-sil pessetes que tinc lliurades a cansa de desier-me del cotxe. Einalment els propietaris pensaren que el millor que podien fer era tornar-se'l a quedar. El lector ens perenetrà que no siguem mes expliciti-. Per avui no podem donar mes detalls. Repetim, nomes, que es n'acta d'un "Studebaker"; que estava amagat en una casa de Les Corts, en un carrer que no te noin situat prop de la Casa do Maternitat. ¿I EL TERCER AUTO FANTASMA? D'aquest no sen sap rte. L'únic que no ignorem es que foil el primer que Maltearen els atracadors; que és un cotxe descobert, torpede, de la marea "Buick", i que portara una medi'lla.. dora que tampoc ha estas trobada. Ens diuen que ha estat venut un drapaire. Si això es pot con4rovar, será possible trobar el drapaire 1, sobretot, els que Ii varen vendre cotxe? Josep Marte PLANE4 (Continuará.)

A la pitg. 7: S'ha comprovat que Lussata

era a Memaco el 20 de fiebre)

11

1

Dliont, 5

• Parcelen' mes Catamera lerttlerla de le nepihtulta. Ameri p tialina t Portugal. trimestre... Peleo' convent postal. 14. Alces palios. Id. ...

PUBLICITAT

Ira Pta.'. 1 2—

•n

01.4111 LrAvisos 1 NOTICIES

VillIettla 1 RECLAMS S'EGONIS 19,111FEM

BARCELONA

DIDACCIO 1 /1181811(111TID1C10i CONTI CATALANES, 11119, 1.111. ••••• TILZP011 atase TALL111118 Dentillth CADRED DI DARB&RA. ti 1 18. ,nn SZLE1,011 01108

d'a

11114 -

EL TE mps

PtessId 1 n' yen de la mar: 7W7 mUilmetres. Temperatura actual: 116 gnus. Humus; relativa: 71 per cat. Vedarme; NI ven1: . calma. V1s110,11a1 bortuentel. -en prime*: veo metros. Estar del ;el: 3/10 de C. En les darreres 11 bores: Temperatura Mexlma: 111 drene. Tempend'eh mlnima: 13 .3 grasa Recorregut del vent, 165 qu'in .1 3 e6 . MAS. Meren) en el eh d'ithlr,-metrS.Plp 10 acres 15 rolria,i.

La vida S'aprova l'aplicació de la gui- La soeletat sulssa que en les armes Els atracadors, al servei del dificil llotina per 294 vots contra 66 es una companyia de Fritz Thyssen, «comunismo libertario» Una anudó de Corta tumultuosa

Contraban «l'armes al Marroe

Ele tantateri 'le Barcelona

In ,

y

ts innestable la ressonancia cate ha

obtingut e darrer discurs del Sr. Mar-

linea Barrio, discurs discret, ben inteationat, sovint ple de bona doctrina: no hi ha res a dir. Pena aquest espandiment tan ràpid de la persona i les idees d'aquest senior que va pel cami d'esser cap de partit i que ja és expresident del Consell de ministres, a nosalces catalans crin ta reflexionar una mica. El Sr. Martínez Sarria, cera tothom saqr, no fa naires anys era un modest impressor. una Cesa ner l'eatil del nostre Sr. Barrera. Les seves condicions simpatía personal i una certa COnSegünn amis les idees bäsiques de la Re--cia pública el feren rara avis del partit radical. D'aixia a convertir-se en persona remarcable dins la política esnanynla no hi ha mes que una a. En aquests moments que tothom cerca un desllorigador de la situada' confusa del Parlament espanyol. és un presti g i. Amb el darrer discurs ja el tenim convertit en nersanatge de primer rengle. Nosaltres, en canstatar una carrera tan Bina i atractiva. na ens partem estar de comparar aquesta bona opinia ',ne tan de pressa adquireixen els potajes de din, d'Espanya. atril, la migrada i dificil vida pública de qualseval nolitic catala. NA hi ha duhte que, actualment, din; de rasa riostra hl ha una aran indiferencia per blinda d'uns ¡ d'alces, previnent. seo; dable. de la perita massa del nostre país. Llevat dels moments en que ausairegen rambicia. és mnit difícil d'evitar el penh de caure alias la politiro memada. D'ací prové la tendencia del nostre públic vers els afers insignificants. nreferentment municipal!, la imnossibilitat de planejar actuacions tea, la propensió a reduir-ho tot a persnualismes, etc. l. no obstant, per una naradexa, Catalunya des la política general d'Espanya serrare ha pesat ella sola tant ron, la resta aplerrada. 1 es que el ne'Ire país. ner deixar rice sigui per rijas. te tina arahicia. rum ciiem. i una visió urinal deis destins i rorganitzacie, de la renínénIn. Mn; eis catalana> no s'afirmen mes nanne cuan voten imposar una pal itian exterior. La Catalunya endins els see veix per a cantar torees. per6uncoP 'lides. tot restare de Catalunya es --ai eeta can enfora. vers rolitencia dama r iaariva Batee i «instituida sota la idea "reerativa que ja tradfrienalment. ami) naeesea arnb rnEii o menys tre s :mcia, 1s el nervi ponle_ de la /tasca-ei 5e5. na ens n'ailanerd, reté, tia+ el cata. !aniset e dera anuest frIsit Deixant cle banda eacarafalla, la veritat es antiesta. La Catal u nya hen catalana es la del re"aNfaanjsme i de la demacraria. Els aalitics ratalans. ararentment nerduts din . un problema molt viu i malt ;asa pera que,. telarlmnent. els Huela d'ala recortar, san el; amics q ue han influit de veres arrea d'E s nanya, i amb una sianifincia ben preapia. No es. donas 'nu cosa depriment ab, nar-se de les dificulta . % aria, qué topen els m'erres !romes Llur tre ca en Una naraula. es mea d i f icil eme la d'un anlatic na catala. ',mesa te una molt mes senzilla. Pat. per exempie, deixar-se gronxar ner la inircia per les idee< renerals. En carvi, te de català es trola arrassegat 'uns una gran aventura de oreada i reforma. Ne por 'aspirar a rohienció d'èxits superficials. O ‘'ha crenfilar rnolt amunt. o caure mear avall. La 'vasca Dei f ica rin 4 p ronicia a les mitianies. Es una de !es glaries de Catalunya.

i el projecte d'havers a la deel magnat de la Ruhr recia per 281 vots contra 6 El 6overn espanyol acorde l'ocupad() d'Ifni Madrid. 4. — A les quatre i deu minu t a el aenyor Alba obre la setsió. Al banc blau el minist.-c d Estar. Hl ha un:. vint diputats als escolta A les tabunes la concurrencia es rcz.:!ar. Es Ilegelx s'aprova l'acta le 13 sersia anterior. També es llegeix el desnata ordinari. EL FRESSUPOST DEL MINISTERI D'ESTAT Continua la discussi6 del dictamen de la comiesia de Pressupostos sobre les despeses i obligacions dels departaments ministerials, i es posa a dehat el del Ministeri d'Estat. (Entren els

A Berhu asseguren que ei combat PaulinoSchmeling no es celebrarà

Uzcudun, que s'ha quedat aense

adversari Berlín, .4. — Ala cercles ben informats hon assegura que el combat entre Schmelin g i Paulino no se celebrara. Ningú no tren en una ferida veritablement seriosa del boxador alemany. Per altea part hom recorda que ni Schmeline ni el Seu manager no estaven satisfets de les condicions que els oferien a Barcelona ni de la deslió del; jutges de combar. Es confirma plenament a Berlín que en deixar aouella capital, ara fa tres setmanes, Joe Jacobs esperava Poder canviar les condiciona que en principi hacia acceptat. Hora aiu que no havent pogut aconseguir-ho "calia" que Schmeling es lesiones. Aquesta informació ataba manifestunt que tal vegada a darrera hora !es condiciona del combat seran modificades. Per alca banda, un diari de París afirma que Jan Jacobs haría d'embarcar-se ahir al Havre. a bord de l'"Ile de ", cap a Nora York. Jacobs tornan per al matx del dia 6 — si és que té lloc—, acaba dient la nova.

Estndiants anglesos a Barcelona

ministres de Justicia, Marina, Finances i Indústria i Comerç.) El senyor PITA ROMERO fa as de la pararla per contestar als oradora que han intervingut en la dircussió del pressupost del seu departament. Manifesta que no ha tingut el propòsit de portar a la Cambra un pressupost innovador. Te frases de gran elogi per al que fou ministre d'Estat senyor Fernando de los Ríos, el qual desenrotlli al davant del departament una labor meritòria. (Entra lea-cap del Govern senyor Martínez Barrio. L'entrada produeix expectació, puix que s'havia dit que canviaria d'escó. El senyor Martínez Barrio pren seient entre els senyors Carreres i Gonzalez Sicilia.) Fa notar que en el pressupost d'Ester es recullen alguna dels suggeriments fets per diferents oradora que tingueren intervenció en la discurrió de la totalitat. (Abandona el banc blau el ministre de Marina, que parra a l'escó del senvor Martínez Barrio. Els aenyors Rocha i Martínez Barrio conferencien durant alguna minuts.) El senyor PITA ROMERO parla en veu molt baixa, per la qual cosa es fa difícil sentir-lo des de la tribuna de la premsa. Diu que les circumstäncies no eren propicies per ter innovacions al Ministeri d'Estat. Les reformes no han estat possible% per la manda de temps. A pesar d'aixa shan introduit algunes modificacions que donaren origen a discrepancia dintre de la comissió. Referint-re a la proposta del senyor de los Rios sobre la creada, de la Secretaria General Técnica, diu que el pressupost que propugna no hi es oposat. Després parla del fet que no consigni cap quantitat per a rambaixada a Rtissia. Manifesta que això no prejutja res sobre les relaciona d'Espanya arad, l'esmentada República soviética, pitar quan acabi el protocol i es normalitzi oficialment el que es refereix a les relacione diplomätiques hispano-russes es consignan la guantitat recessiria, (Continua el Ministre d'Estat.) • 'Manifesta que li sembla be que es erein nous cansolats i que no es partielari de la sunressi& En els acides de la Llei es poden conceair atitoritzacirms al Govern , per a la creada d'aquests. (Els rumors i les comerses no deinen sentir l'orador.) Tumbé Ii sembla be nue s'atengui amh la prenaració deguda els funcionaris dirlomatics. encara que per a aixa no hi ha cap mena de consignad& si be enten que és una orientació me útil. No és enenic dels augments al nersnnal, rar considera que estan mal nagats, riera cal tenir també en ré.rnnte el, drets nasSittS, i -er això shan de tractar aquests problemes amis aran mirament En el pressupost es consignen les quantitats per a la Junta de relacinns culturals tue na ha desaparegut, sina que suhsiiteix en totes les seres atribucions. Acaba el setr discurs dient que el prewur c t s'ha arlaptat a les necessitat; del Ministeri, dintre de les possibilitats ecanóminues. Es repeteix la vatació del vol pa r -ticulardesnyoP picted'levada) de les tarifes ferroviaries . Es rebutjat per 200 vots contra 63.

L'immoble de la societat Arksis Ale ea i C.', dependäncia de lusaustrial Fritz Thyssen a Sitiase Paris, 4, — La premsa d'avui continua publicant notes dades sobre el contraban d armes que uns nazis alemanys fan al Marroc a través del territori espanyol d'HM. Es coneixen nous detalls de la sncictat suissa Arksis Aksa i companyia, que és la_proveidora de material. Aquesta societat és d'origen alernany. li ou fundada e! fe b rer de 1931 amb un capital de mig mili?, de francs suissos, per la Statistic Trtrt C.' Luí., la casa central de la qual es a Escalen, al principat Liechtenstein, refurzi deis capitals internacional, en ruptura amb-el (inc de societat Arkeis Alma llar patria. és la continuació de la Statistic Trust C." Ltd. La seca finalitat comercial és la compra j venda 'd'efectes i valora i operacions de rota mena. Durant l'any comercial 193 1-32 la Statistic Trust C.° s'ha ocupat de comprar patents interessant la quimica, i aixi ha realitzat una xifra d'afers de tres milions de franca soissor. L'any darrer la Statistic Trust va adquirir per tractat l'exclusiva comercial amb el sultanat de Mauritania, que llora no taoha en cap mana, en cap atlasmi :en cap encizinpecha. Detall important: les rnercaderies san expedides de Suissa no per la via més ordinäria i més barata, co és: Basjlea-Luxemburg-Rotterdam, sinó per la mes Barna i la mes costosa: Basilca-Mannheim-Rotterdana Agites. ta nieSura és a con;eqüencia del, arríeles 141 i au5 del tractat de VersaIles. que prohibeixen a. Alemanya el traiic d'armes al Marroc.

Ruhr, i el director de la firma a Zuric és el doctor Porchardt, secretari particular i amic intim de Thyssen. Encara la firma de Rotterdam que s'encarrega de l'embarcament de les mercaderies du la casa Ruys i C.', en la qual Fritz Thyssen esta persana'nient interessat. " Entre alces diriaents d'aquestes societats, un dels' quals és el representant de la tasa Krupp a Zuric i dos representants de la firma Roechling ,del Sarre . hi lea uns contables del sultanat de Mauaitania; el primer és Sidi Omar Tazeeaklit. Tazenakht es una localitt de ranti-Arlas en ple centre de re s istencia de les tribus Ak s es, a la narria mateixa de aferehhi Rebbo. El nom de Tazanakht ha vingut sovint en els comunicats del general Hure. El sultanat de Mamritänia. doncs, és tot simplement.. marroquí. • EL QUE DIU LA PREMSA DE MADRID Madrid, a. — "El Socialista" s'ocupa tumbé de la qüestió d'ffni, i ahí: "Ens cobran davant un primer zas. S'acumulen forces a material militar sobre Cap Juby per a una possible operació sobre Ifni, i quan, alarmats per la noticia, reclamem algun 'aclara (Cnniimea a la rägina 7,

LA PROPOSICIO DE GUILLOormorme.... TINA AL PROJECTE D'HAVERS A LA CLERECIA E% Ilegeix nnvament la prop nsició d'aplicació de la guillotina al projecte chaBasilea, 4. — El balanç del vera de la clerecia. Durant la lectura no Bulle Internacional de Pagen els rumars. ments- corresponent nies La presidencia concedeix la paraula roan: puja 667.525.912'98 francs. Sr. Pérez de Rozas perquè defensi la contra 65 7.1 4 -La 8 i'l6 a que asLA VERITABLE FESOMIA proposició. cendia el tnes de febrer. DE LA SOCIETAT SUISSA El Sr. ALVAREZ ANGULO: El qui Aquest-augment prové princidefensi acuesta proposició és un mal «A Eschen sha sabut que la con> publica. (Hi ha interrupcions i comenca pan n ia Stati,tic Trust C.' Ltd. no palmera del inajor eneaix de bard'inkiar-se l'escàndol) és altra cosa que una societat de res d'or dipositades al Banc esEl Sr. PEREZ DE ROZAS, en mig Fritz Thyssen, el gran magnat del menlat. de grane interruncinns, diu que ha tingut l'honor de signar aquesta proposició a honor d'alces diputats, (Grans protestes de les esouerres.) El PRESIDENT prega un lann capte. alinear pel decarum de la Cambra. El Sr. PEREZ DE ROZAS: Ja s'ha diramtit prou acuesta destió. El Sr. ALVAREZ ANGULO: Ah! Aix6 ho din l'amic del Sr. Formada (protestes de les dretes : segueix rescandal: tes dreter i el' socialista., s'increpen). (El Sr. afemines Barrio no es al seu esc6). El PRESTDENT DF. LA CAMBRA després de diversos minuts de ter dringar la campaneta, din eme Cal que tnts els diputats guardin el degut respecte a aquesta Cambra deliberant. (Segueix l'esnadol dels rbautats d'esquerra, els quals diuen que alta que s'ha de resnectar el dret de les minnries.) He d'indicar que si nie es guarda el deeut res pecte llame d'abandonar aquest 11er. (Aplaudiment s a tota la Cambra, encara que ham >A yerteix que sén de distinta significacia.) El Sr. PEREZ DE ROZAS. en un moment de calma din que la mincria socialista. nue ~tele lote ele sei. re ,rysttes cha calincat en una pasició de t, en-si rTI . Prsos pIpi.rvrç are. 'STrS: N O ene fa falta el vn,tre res. • *•• me 11 han polen l'Hui senai can s, n'adottil Ja ((0.2;:,:it• O !e

El balan; del B. 1. P.

Gent distreta

Ar, amb el vaixell "Denn", arri barca a Barcelona ..soo estudis,'

inglesas que fan un viatge de turlerne. (Foto Torrente)

per JOSEP AJAN PLANES Esti comprovat que les bandes tracadors que han actuat darrerament a Barcelona no són ultra cosa que uns agents de la Fui, particularment actius. Els nostres gangsters no són Hadre, vulgars. Treballen, per dir-ho amb el seu lèxic, per rideal". S'ha donat el cas de molts individus que han pres part en atracaments impartantissims, que no han cobrat ni un céntim, malgrat l'èxit de l'operad& Ens trobem. dones, davant d'un tipus de criminalitat original, i ens atrevíríem a din tipicament barcelorti. Ja fa temas que la font natural dels ingressos de la C. N. T. --cotitzacia directa dels obrers— ha disminuit en proporcions tan considerables, que les caixes de l'organització havien quedat pràcticament exhaustes. Per suplir aquesta falla del cotitzant, la Fai ha organitzat —per cert, sense prendre's Ja pena de dissimular-ho gaire— els atracaments en gran escala. No ha estat difícil d'establir que e ls P erso -natgesqudirlvbandes d'atracadors no eren altra cosa de presta dintre r auns homes que narquisme actiu. Alai troaani que Josep Palacios, al qual es considera el cap de banda mis important, és expresident del Sindicat de la Pell i tresorer del Comité Pro-presos. Un altre atracador conegudiss.m, Dionís Eroles (ahir, per equivacadó, escrivirem Acoles), és raarne de la Fas que porti la direcció del recent conflicte del ram de l'Aigua. (Ahir deiern que un tribunal "d'honor" havia declarar en desgräcia l'Eroles; avui llena pogut descobrir els motius d'aquesta mesura: sembla que se l'acusa d'haver distret uns cabals de r"organització".) Hi ha, encara, la banda del "Centim" i el Bruno, i la dels Cerarols, Santacruz i Vicente Torné, tots ella de la Fai, Cerarols i Santacruz, que fugiren de la Pres ó en la darrera evasió de presos, actuen des d'aleshorca amb una certa prudencia, i sembla que no dirigeixen cap grup; es limiten a coHaborar, com a soldats de files, a les ordres altre. Es dm que actualment estan tots dos amagara en un noble de les comarques gironines, i es diu també que iban embarcat clandestinarnent calt a Amèrica. Hern anomenat els honres mes importante del gangsterisme harceloni. El mis perillós de tots. l'anomenat "Cèntim", s'amaga al Poble Nou de les recerques de la noticia. Ha declarar, fa poca dies, que a ell no Iagafaran cont en Teixidor, del Bar Brusselles, i el "Valladolid", que mori al vestibol de l'estatge de l'Atraeció de Forasters.

trat rItle signa a Palacios un rebut de 3.500 pessetes per una feina que li fou pagada amb 2.000. També hi havia entre la documentada una mentarla de les quantitats que ingressaren a la C. N. T. en qualitat de cotització. El promedi de la "recaptació" mensual era de enea pessetes; destaquen els mesas de novembre i desembre de 1933, amb les xifres de 52.000 i 6o.000 pessetes, nelpertivainent. Informacions particulars ens permeten afirmar que, llevat de casos espccials, el quaranta per tent del producte deis atracaments era destinat a la caixa central de r"organitzeda," per fer la revolució social. Una dada curiosa: entre els detinguts en el grup d'atracador; de la plaea de les Glóries Catalanes hi ha dos minyons dels quals sha comprovat que no eren pas i ates d'acció ni havien are s part en cap atracament. No obstant, en el repartiment general que Ida aquell dia "El Nano" un d'ella cobri cent vint-i-cinc pessetea iaraltre dues-centes. Per que? Es Un cas de beneficència. Es tracta de dos anarquistes necessitata

QUI GUARDA ELS DINERS? Sembla que la caixa d'on surten eis cabal, per a comprar armes i material i pagar la gent addicta que treballa per l'adveninient del comunisme llibertari no es troba pas a Barcelona. Segons les nostres noticies, Palacios no era altra cosa que el mitjancer entre els atracadors d'aqui i els tresorers generals. Hom parla que a Flix, a la frontera d'Araga, hi ha el nucli mis important i mis decidit de la Fai. Quan algun faista, sigui de Madrid, de Barcelona, de Valencia o de Saragossa, troba que la noticia es preocupa massa d'en va a ar una temporada a Fhx. Ja sala que alta trobarà acollirnent segur. Ara bé. Sembla que és precisament a Elle on van a parar els diners que "recapten" els gangsters de Barcelona. Segons aquesta informació, que tenim per seriosa, si la policia va trobar al domicili de Palacios uns milers de pessetes, ion perquè l'home no baria tingut temps material d'enviar-les a la població aragonesa. No sera difícil a les autoritats conaprovee el que pugui haver-hi de veritat en el que acabem d'escriure. ¿RETORN ALS ATEMPTATS

PBR3ONALST Sembla que en una reunió celebrada fa quatre o bine dies pels gangaters més notoris que actuen a Barcelona es va acordar, com a mesura de táctica rnéS adequada a les aire/1msDE JOSEP PALACIOS EL "ROL" Hem dit que Josep Palacios Olives era el cap de banda mes important. Tot ho fa creure així. Després de la detenció dels atracadors a la plaga de les Glòries Catalanes, la policia es presentä al seu domicili del carrer de Roser. El trobä al Hit, greument malalt d'apendicitis. Calgué traslladar-lo a l'Hospital Clinic, on ha estat operat. Ahir, el malalt cridà un notari i feu testament. Abans, havia ampliaf davant del jutge de guärdia les seves declaracions del dia anterior. Sembla que Palacios ha fet revelacions d'importància referents a Vacacarnear al catre de la "Cinas" i a l'organització de les bardes d'atracadora en general. No seria estrany que l'extrema gravetat del seu estat rhagues decidit a Ser una confessió completa al jutge. Segons les nostres intormacions, Palacios hauria dit que una part dels diners procedents dels darrers atracaments rhauria destinada a la caixa del Comite Pro-presos; que una alca part hauria servit per so- El senyor Caselles, Cap de Serveia córner companys necessitats; una al- de la Cornimaria general d'Ordro Públic tra, a subvencionar la premsa anarquista, i una altra, shauria destinat a la compra d'armament i de material rancies, la tornada ale atemptats perper a ter sabotatges. Tumbé seria sonals. Les victimes serien, naturalpossible que Palacios hagués donat ment, persones dc la policia o les que, el; van; d'alguna dels seus cómpli- per la seva especial situació, entreces, dels gneis se suposa que han fu- banquen l'acció de l'anarquisme crimigit a Franca. Finalment, sembla que nal. En la reunió que alludim fou conha afirmat que els diners que es trabaren a casa seva quan fou detingut demnat a mort Miguel Badia, el qual els hi havien portar uns tals "Cuba- ha lugar un paper tan important co no" i "Moreno". Aquestes declara- el, darrers esdeveniment,. Sembla que cains han estat trameses al Jutjat la condernna s'havia de complir dinnúmero onze, que és l'encarregat tre el tercie de vuit dies. La policía no ignora aquest acord d ' instruir el sumara Palacios dirigí personalment ratra- del- gangsters de Barcelona. carnees del cotxe de la "Cinaes". DuELS GANGS'"ERS A MANS rant el tiroteig resu:tä lleugerament DEL JUTJAT ferit a la ma. Sembla que es veia. no obstant, que la ferida era de bala. l.a policía ha acahat gairebé les diPer exitar possibles eiplicacions ami, ligencies que afecten als que estan dela policia, es cremà ia tenida amb un tinguts a la Cornissaria des del "cap" ferro roent. Aquest detall clóna una de la plaça de les Glòries Catalanes. idea del tremp de rhoine. Segurament avié cenan posats a la disposició del jutjat de guardia i queBENEFICENCIA REVOLUCIO I daran repartits entre diversos jutjats que els reclamen en qualitats d'acuJosep Palacios era el tresorer de; sats per diversos robatoris a mi arComité Pro-presos. En resCorcall mada. efectuat per la policia al Jet, dornicilt Josep Maria PLANES shan trobat documenta mult impor(Continuara.) tante, la descoberta dels q uals ha pro. dril una considerable alarma en els retro LA PUBLICITAT el /he. medís taistes. (Aquesta afirmacia es gratuita; tenis!' informacions fide d dignes que ens la confirmen.) Entre aquests documents hi !tenia els reDOUGLAS FAIRBANKS buts d'alguns advocats, on constaven les quantitats que havien cobrar per ARRIBA A CROYDON defentar processats "social'''. Per cert Londres , t. -- L'actor cinemaque en algun d ' aquests telnits rOnSI a ve n iiitentitata superiors a les que lograrlo Donglas Fairbanks ha realmem ha via cobrat radvocat. Co- arribal a l'aeròdrom de Croydon, • una personalment el cas d'un Ile- proceden( de Barcelona.

1

"F. Divendres, 6 d'abril de 1934-

Any 56.—Ndia. 18.614.—Preb: 15 eintima

ABONAMENTS et• Barcelona mea — Calalunya 1 g eneral, da la semi* trmeIfle America nanna 1 Portu gal. trimestre.— Palsos convenl postal. Id. Mires pelaos, Id.

EL TEMPS t ,,i/nll t 122 " 64 u l 75 empera tura ,ru garnr itela milar% Pa PrI e lidetraels. Ty: Vati. Vls(bIlltat 1101 . 1120MM, en PronlerN, 1 rlildllar• tres. E o tat tel eel, mberi de sien. En les darreres 04 17'6 grava re/T1Pereillti flores: Temperatura maten: vent : O34 quIlnMInIrlu : 105 gratis. g erorregut del metres. Precipttacte en el dla d'Ale: in bares ts mi-

VIO Mg.

calma.

Ir-

lrn

•

•

DIARI D'AVISOS I NOTICIES ANUNCIE

I RECLAMS

nuts.

EZOONS TARWES

BARCELONA

WIDACCIO I ADNIIIIIIIIIAC108 Costa CATALAIIIIS. Set I er — TILEFON s1130 TALLSRS D'IllPSENTAI CABREE DI SUSANA, ti 1 It. — TEL1FON 510011 .111.10111.1n••••nn•••nnnn•••••n••nnn•••••-

curs de Meutre la premsa sa continua Un l'institut de Fisiologia L'opinió i els 1Què es prepara per al din parlant del en Madrid ho olen desmentir Primer de Mi«? partits EL PERILL DE LA INDIFERENCIA

Ele *western de Bareelona (1)

traban d'armes,

a

París, 5.—S'han comentat impliament de l'hipotètic sultanat de Mauritania. El Parlament de la República abansper JOSEP MARIA PLANES les noticies arribades de Madrid segons Sha provat que aquesta expeclició dahir donava un exemple tipic dalló les quals el goteen espanyol tindria la de Schaeffer e o una empresa hitleque sen diu una sessió borrascosa. intenció Mollear el territori d'Ifni per riana. El Marroc és pacificar, per ara. Crits. amenaces, paraulades, acalorano ho haurfem (1W—ene con_ —Mai coposar fi a l'anarquia que hi regna. La ¿Ho será a l'arribada de Schaeffer i ments; l'eszandol va desbordar repeA mesura que aprofundim la nos- individua que fine aleshores no es tarda una venta—. a la fessava ahir premsa sa continua ocupant-se del els seus sis nazis? neaden ni de vista. de la presidentidament els esiorços tra enquesta sobre el món anarquista i Suposem, donas, que es tracta d'un Podeu ben creure que ha estat una trafic d'armes, i es remarca gut la premcia. Tot aquell daltabaix i Eestrepit criminal de Barcelona i que recollim sorpresa per tothom! sa anglesa s'ha ocupat també extensa- Ho desmonten de Hamque l'acompanyava han trobat un eco dades i testimoniatges provinents atracarnent. Els executants s'esperen Una sorpresa mis interessant ha es- ment d'aquesta qüestió. llunyâ gairebé imperceptible, en l'im- -sernpre" de persones ben situades en al lloc de la cita. L'organitzador pasburg... :: Es coneixen detalls de la personalibit del pais. L'efervescencia 'nomen- els diversos camps que intervenen en sa a rec-ollir- los arnb un cotxe, els re- tat la que han tingut els companys de Hamburg. 5.— Amb motiu deis rubilla de la Cambra contrasta arnb la aquesta gran aventura que aiona parteix les armes i els explica el pla Palacios en saber que ha "cantat" da- tat de Schaeffer, que, com se sap, és el moro que ban circula r, a l'estranger pertinaç ivitat de la gent que ar- l'opinió pública, ens donem cornpte de l'operació. Un cop realitzada aques- vant del jutge. La seca fama d'home que ha dirigit de molts anys riba a donar un aire de gratuitat a que el que dóna tot el carácter i l'o- ta, suposant que no hagin sortit en- fort els feia confiar qa, no diria res. aleman ya al Marroc. Schaeffer va nèii nrop tasit d'un aretes m ' arrabal, d'urAra ja se sap que Palacios ha donat l'encrespament ional dels diputats riginalitat a aquesta organització dra- trebancs, el dirigent es queda amb que interveniert en la sessió. Diríeu màtica i grotesca a la vegada és l'es- dinero, recull les armes, i abano cl'ha- noms. Pena el que té realment mas que a que, com en el terminen de la marea. peculada constant que es fa del mis- ver-los repartit per diversos carrero importancia és que ens consta els comunica el dia, l'hora i el Iloc on les altes esteres de la Fan estar/ "perESPAGne quan l'onada popular es retira, eis ticisme anarquista. fectament informats" de tot el que el seas pagará' la feina. LISBOA partits política queden abandonats daLa joventut que des del Govern detingut ha declarat a l'autoritat jues tracta de coHocar una Quan munt de la sorra o entre les roques Berenguer ençà s'ha format en els dicial. No cal dir que totes les persocom una desferra que el vent i el sol Ateneus llibertaris i en els grups i bomba o un petard no és mar el ma- nes comprcuneses per aquestes maniteix individu que la treu del dipbressequen i clivellen. cellules anarquistes, cal dividir-la en han preo les precaucions Avui, a Espanya tots els partits dues rategoriest la que es pren de bo- sit on es guarden els explosius el t'estaciono CAO1S mA LA GA ORAS cruixen i amenacen cresberlar-se Pel na fet el mite de la revolució social i que la deixa al lloc on ha d'escla- necessaries per tal de fugir de Vatenció resultat de les eleccions legislatives de la felicitat a data fixa grades a la tan La bomba, abans d'arribar al seu de la policia. No hi ha dubte que existeix una TANGER sembla que les dretes haurien de go- implantada del comunisme !libertara destí, a per tres o guatee mans. organització de contraespionatge al vernar, i no obstant no solament no i la que, decantada per temperament Cada un dels que la porten sap només servei de la Fai. Un nou exemple: fa es decideixen a fer-ho. sinó que adop- al crim i a la delinqüència, troba en que l'ha d'anar a cercar a tal loe i poco dies que la policia obtingué la ten una posició de reserva que no sa- la bandera de l'anarquisme un ate- Iliurar-la a tal altre, i la majoria de collaboraciä d'un non confident, parta zje 3zsc>. ben justificar satisfactòriament. Les nuant o una 'explicació a dels seus les vegades ignora la procedencia pri. cularment tren plaçat dintre l'organitpossibilitats d'acostar-se al poder, en instints merament criminals. Avui dia, mera i el desti final de Eartefacte. zació anarquista. Dones lié: abano•`'Ltzt* comptes d'enardir-les, les torna retrac- entre tots els ladres, carteristes i es- Per alma, quan algun d'aquests esecutors cau a mano de la policia. no (Fallir a la Fui ja mentasen assabentas, i quan sembla que ho tenen mes MARRA X E C,...50:07> tafadors s'ha posat de moda fer-se d'ara ja estan triats a punt per a governar giren el cap ar per -narquistes. Es compren: hi ha perill que Ehome pugm expli- tats, i a loores • els individus que tenen l'ordre de 'limo6AboR amb un escarafall i aparten el plat sempre és mes honorable—i l'ad- car gaires coses. n`' L'endernä el lector de diario Ilegeix quidar" el company indiscret. Si com si los metzines. Si en Ehorne jectiu—dir que hom roba perquè aquest que un anarquista agafat en un arte aquesta persona, el nom de la qual 4.00 aquestes renúncies poden prendre's a una ideologia social deignoren). llegeix aquestes ratlles, respon I FN de sabotatge ha declarar que la bomper virtut, en els partits politics no acte que no pas dir que hom ba que duia Ii havia donada un indi- be de prevenir-se. es poden atribuir a una causa tan alta. terminada roba, simplernent, perque és un llaQuan un partit que sembla que huMES AUTOMOBILS rra de governar no governa és per- dre. Dos exemples que demostren el que que no pot. I aquest és el cas de les acabern de dir: quan Fany at els Com que algunes coses que hem escrit, i algunes altres que anem a esdretes actualment. No és la por del minaires de Sallent descobriren una CAP JU8Y criure, tenen una evident gravetat, vodesgast en el banc blau alió que les nova modalitat de ter vaga, que conlem recordar una vegada més que detura, sind :a diiicultat d'arribar-hi sistia a no moure's deis pous durant o oRo : apesta enquesta es feta d'una manera amb esperances fonamentades de man. diles setrnanes seguides, digueren que seriosa sobre testimoniatges segurs i Os tetar-san poc o molt. no pujarien a la superficie perquè la vita-A autoritzats, obtinguts tolo ello sobre ¿I cont haurien d'arribar-la si cada implantada) del comunisme llibertari " C IS N'OROS la garantia d'una discreció i reserva dia que a s'enfonsen mes i mis era cosa de poco dies tot Espanya a els barranco que separen els diversos absolutes per part nostra. grupo que Iluitaren barrejats en les i no valia pas la pena d'exposar-se a Bé. Des de fa poques setmanes detenció eorganitzacia de Barcelona disposa de La sauació d'Ifni, que es diu que sera ocupat per les tropes espanyoles eleccions? ¿Seria possible conjuminar les molesties d'una possible a punt ja estava ara que la gran hora guatee curses nous de trinca, el seun Govern en que aarticulessin les a Prússia Eany 189o. Tiple de veri- mes alernanyes a la costa ocidental nyalarnent dels quals encara no té la xer formes declaradament dinästiques del d'arribar... Al fono de la mina el mítable aventuren, s'expatria molt aviat i d'Airica, rumor; que ja han estat despolicia. Són cotxes de conducció insenyor Goicoechea, amb els feixistes ting loa permanent; una jornada senmentas oficialment pel Gavera esva airar a caure al Marroc. cera la dedicaren a estudiar la fórterior, de marca americana, molt luGe Primo de Rivera i amb les dels mula de repartir-se entre els presents panyol, el periòdic "Fredemblatt" xosos. Aquest esplendor esté destinar La tornada de Sehaeffer agraria i de l'Aura) Popular, si ni en precisa que el vaixell a motor "Opoposició poden entendre's? Quan els la fortuna de l'ex-comte de Romanoa evitar sospites. timista va salpar, en efecte, d'Hampartits perden el de l'opinia nesl Cap d'aquests cotxes no ha servit Schaeffer, despees de vint-i-citic Corcordant amb aquest tipus d'anata pública. uns en l'oposita!) es gasten; pele atracaments. Horn no té cap inte- d'estar al Marroc, ha esdevingut un burg, el dia 1.2 de març, però es va les dretes triomfants ara fa quatre quista, ignorant, barbar i naturista a rés a exhibir-los en operacions que ärah complet. Parla ärab com un ve- dirigir directarnent a Rotterdam, on mesos, que es podien posar d'acord la segada, hi ha—i es ei segon exempuguin cridar l'atender. En total, ritable Arab. Aquest home petit, cepat, es troba encara. cas de l'atracador Piera, un ple — el per a confeccionar unes candidatures, Aquesta informació, subministrada dones, els anarquistes d'acalla dispo- porta una barba negra i nomas es vesara miren de dissimular inútilment la xicot disposat a tot.. , a condició sen, almenee, de set cotxes de "pro- mis a la moda arab. L'aventurer is al pel capita de l'esmentat vaixell, ceta impotencia en qué es troben per a co- fer diners per poder sostenir una vida pietat". Tots ells estan guardats confirmada a més per l'Agència mateix temps humeo d'afers, i fins es diu ordinar-se en una acció de govern. Si de p:arxeri. Aquests dos espècimens llocs per l'esta del que hi havia que ha recollit una fortuna immenaa. Fa- marítima Royo, de Rotterdam. l'onada popular revingués, insensible- de la fauna anarquista els trobem El senyor Tarragona, cap de la Bri- nomenat auto fantasma. Per tant , queda demostrat que es nancerament lua lligat la seva son al dels ment es posarien a plom surarien i es- junts constantment, treballant i col. gada d'Inveatigació Social grano capitans d'indústria del Reich. En traca d'una propaganda tendenciosa tar j en en disposició de navegar: vara- laborant per la mateixa ARA EL PRIMER ¡QUE i irresponsable destinada a perjudicar 1922 era de nou entre els agents I el cunde del cas és que no sades a l'oposici6 s'esberlen miserableDE MAIG? vidu que no coneixia i que l'anava a Marroc. En març 1932 va a Alemanya i la reputada, alemanya. mena mantenint una ficció que aviar briern dir quin dels dos és pitjor. linear a un altre tumbé desconegut Des de fa bastants dies en els me- es fica en els rnitjans nazis. Horn el veu sets farä inable. LA F. A. T. per ell. El lector de diaris, somriu, dis anarco-sindicalistes co prepara "al- també a casa de Bannesman i en els cer- -.1 a Madrid Ja queden No són elles soles que es migren ELS MISTERIS DE incrèdul. -Quina barra!"— comenta. guna cosa". Darrerament han arribat cles de la indústria pesada. i pateixen de l'esquivesa de l'assistènAquest titol plaurä segurament als Dones bé: en molts casos l'estranya satIsfets Schaeffer tenia ja el sea doble pla de cia moral de l'opinió, element vital faistes que llegeixin aquestes ratlles. declaració que acaba de Ilegir no és a Barcelona armes i municions. politic a comencial. Pnliticament, venia a Madrid, 5.—Un telegrama d'Hamles nostres noticies, el nou Segons per als partits. Els socialistes, coral La Fui cultiva el misten, meitat per res més que la pura veritat. cop — una mena de repetir:6 del 8 de buscar a Berlín un ajut pel seu -gertni" burg desmenteix que l'asís francés a partit, també es ressequen i s'es- prudencia, meitat per etectisme. La Merebbi Rebbo. Comercialment proposa"Optimist" hagi sortit de Rotterdam gener (le 1933 — ha de tenir loe al-1M querden. Ahir el senyor Largo Caba- llegenda d'una directors que gairebé ON ES TORNA A PARLAR va un afer que podia servir de cobertura Airad anula el rumor que hagi fct el ocasia del proper primer de maig. llero presentava la dirnissió de la pre- nalga no coneix, darnos ordres secreDE PALACIOS política. pogues conèixer cls le.MCS acciO a la seca Si hont contrahan d'armes a HM. sidencia de la minoria parlamentaria tes i inapellables, d'una pretera disEl proteico] de ldoctor Otto Man Decididament Josep Palacios Olives de l'entrevista que va celebrar-se fa perqué els seus companys no s'ave- ciplina de ferro, contribueix molt a sobre aquest ha estat un dels honres més considea Manresa. entre una figura ens ressenya ampliament pocs dies El senyor Lerrouz ,'ho nien a la retirada que ell proposava. prestigiar l'organització entre la masrables de l'organització en aquests principal de la ni, que havia vingut doble afer. "Ens assabentem per L'episodi és simptomätic; perquè re- sa anónima dels militante. pren amb calma vela que en la intimitat del partit no Seno ha assegurat que tot el que darrers temps. Home eixut, poc en- en cotxe des de Segòvia. on ha re- Schaeffer —diu aquesta peça —que hi ha la cohesió que donen aquelles sha dit i escrit aquests dies de l'e- raonador, gaudia d'un gran prestigi sidit darrerament —no sabent si en- born troba al Marroc or i roques peMadrid. 5. — En arribar al Conpressions externes que aguanten en- xistencia de diverses bandea capita- guanyat a capia d'audacia, barrejada cara hi es dures persones de l'orga- sades l'anàlisi de les a nals revela cale grés el cap del Govern, els periodislaire, i en les quals els partits troben nejades per diferents individuo és pu- amb una mena de grisor natural i d'u- nització de Barcelona. potscr sabriem contenen plata Schaeffer ha treballat tes li han preguntat sobre les noticies l'atusa i les proporc.ons del nou tiro- ami> un enginyer anales anomenat que public.ava la prensa estrangera la veritable rara de la seva existencia. ra fantasia. No existeixen les tals na austeritat volguda. —Aquest home—ens deia, alar, un aiment nue sembla que es prepara. Johnson: aquest ha fet análisis quíEls radicals, tot i gaurlir del Govern, bandes, si per "banda" entenem un Alar Mimaren' als dits una llista mica i confirma les declaracions de relacionades amb suposats moviments lambe acoten els efectes de la marea grup formal per unes guantes perso- company seu—ha disposat de vegades bares a Ifni. baixa i catan a dos dits de fer-se en nes, sempre les mateixes, que actira de cinquanta o seixanta toril pessetes, amb lee adreces de vint-i-cinc locals de Schaeffer. El senyor Lerroux ha dit que no Sempre segons el mateix protocol dos trossos per la mateixa causa. I és arnb una certa autonomia sota les or- i en canal no li haureu vist fumar mai Barcelona on tenen lloc aquests dies cerels centres d'acció de Schaefier són In i ha res d'abata cerqué el coronel tes entrevistes i certes reunions. que, tant pels bornes com pels orga- dres d'un cap. No, no hi ha bandes un "puro" ni menjar-se una cuixa No cal dir que entre aquests locals no Cartuze, al Marroc, i Tazenakht, a Capaz es troba a Itati, i vigila perqué nismes politics, la soledat imposada fixes. Per cada feina a fer—atraca- pollastre... no ocorri res, i fa honor al sett notn. Tanta austeritat no concorda gaire hi ha el bar "La Tranquilidad". l'A n ti-A tla s. per un poder superior sempre es cau- ment, sabotatge o el que sigui—el diami-) el gran interes que va demostrar Aquest protocol. copiat el 30 de desa de neguits i malhumors. Qui no rector encornana a un ajudant que li Maria PLANES Josep sembre de ama per l'Arksis Aksa, és Inspeoc16 a la zona :: té res a fer ei gat pentina, daten; cerqui sis o set honres, o els que es Palacios abans-cEaltir per í er testa(Continuara.? avui dipositat a casa el notari pels partits polares, pentinar ei gat necessitin; que els digui que tal dia ment davant d'un notari. Però com Rabat, 5. — El general Hure ha entra de ple en el rapan Leonhard Krombols, a Berlín, i és ja que airad vol dir barallar-se i provocar raons i tal hora hora es trobin a un loe (I) Vegi's LA PUBLICITAT d'atar I insistir-ha volent de les suposicions, no sobre aquesta peça notarial que s'ha sortit de Rabat en avia. Ha efectuat d'abans-cl'ahlr. de familia. determinar, on sels recollirà i seis asuna raspeada a Tidui, un dels oasis Tornen., als jets concreto, controlats. edificat tot l'afea Primerament conSense partits, pena. no pot existir sahentara del que cal fer. (L'encanefessa cate l'agent alemany Schaefier del Sahara ocupat fa poc per les troel regiro parlamentara ni la democra- gat de realutar la gent pels cops que Entre els veins del carrer del Roser, Particular. — Impossibilitals rrassistir cia pot manifestar-se com cal. Això donava Palacios era ranomenat "Na- on vifia Palacios, la noticia de la seva sutil a 1 - entrevista amolada. preauem a collabora al Marroc amb el; caps de pes ses i l'organitzacia de les dc venlr a les tribus rebels. Seconament dóna forres de policia als confins és el que hauria de tenir present no- .) Per cada cas hom escolleix, detenció i, sobretot, la nova que era P. P. que tinani l'arnablIttat tnateloa hora I !loc. definitivament la situazió geoli-17Mica aquesta opina, que sembla ensonea- dones, gent diferent. Moltes vegades una "vedette' en el raro dels atraca- trobar•nos denla, a la da i que ha perdut Eaper.encia polí- han participar en un mateix cop dors causé veritable estupefaccia. tica. Albert Londres canta que en trobar-se a Nina, establerta la Republica, el sorprengué que l'emperador destronat conserves bona part de ro parell i del protocol imperial. Un dia pregunta a uns arneses atinas seno, El jutjat número sin estigué ahir a escriptors i gent de carrera, corn es l'Hospital Clinic, on amplia la declacompaginava aquella talerancia dels ració al detingut i incomunicat Josep republicans ami, uns residus imperials Palacios, complicat en Eatracament tan considerables i comprometedora a la casa Ginzes. Els neun amics Ii respongueren rient: El jutge, abano d'anar a l'Hospital --No en feu cas, són coses dels Clinic, va estar a la Comissaria d'OrElls gavernen i s'ho arreglen dre Públic, on celebra una extensa com volen. Tant se val. Nosaltres conferencia amb els agents que inanern tirant. sabeu?" Aquest anar titervingueren en el servei i els caps raer ens intranquillitza una misa, perde policia, aria) l'objecte cl'assabenmita tiraos, tirant, algun dia ens potar-se detalladament del que puguin anean tronar en algon lloc que tlo eshaver dit els altres detinguts, a fi perävcrn i que no ens ¡aria gens de de coordinar les declaracions. anal d'haver-hi arribat. lan top al Clínic, el senyor Fernández Moreda requerí la presencia d'un facultatiu perquè veies l'estat del pacient i dones la seva opinió sobre si Einterrogatori a qui anava a sotmetre'l podia perjudicar-lo en el seu estat i a mas si podria' causarai al g un retrocés en la cura a que esta Ciulat (Jai Vatieä. 5. — En cosotmes. bre en audiancia 300 joves aleEl facultatiu digné que el malalt manya. el Papa ha deelarat que estava molt millor i que l'interrogadefensara energirament tole els tori podia ésser més ampli que el del drets del catolirisme a Aledia anterior. Semilla que Palacios el primer que procura en les seres mamanya. nifestarions fou salvar la culpa que Molgrat toles les preocupo¡migues haver-hi contra el seu gema sorl paeions que li ocasiona la i el sea cuneat, que estan detinguts a jovenívoles Associacions de les la Comissaria d'Ordre Públic, cona catòliques. Pius XI ha dit. que reis del celi Ara eras volen arbceejar la Fail Aguces, abusos de alicate en el mateix delicte. infoino perd l'esperarlo ni la con- Cona quedaren alguna vago» desprea de l'accident d'ahir. (V.gra La podar mai no ehavien vistI (Continua a la Asiria 6 col. O !nació. a la Mena 3.) fiarlo. en un avenir millor.

II ...

MAl22©42,

SA4ARA

Descarrilament entre Badalona 1 ItIontgat

Les noves declaracions de Palacios

Farmant pata del pragrama de Cursos de la Universitat Autónoma i d'acord amb l'Institut d'Estudis Catalans, l'Academia de Medicina i la Societat de BioIctaa, en la segona setmana comer aran 'mes ligara d'importància excepcional, encarregades a personalitats de prestigi munaialt A. V. Hill, de Londres, i Otto al eyerhof. de Heidelberg, tnts dos premio Nobel, i Carl Neuberg, el mis alt prestigi entre els investigadars de la química de la fermentada, director de l'Instiaat de Broman/lea de Berlín - Dafilern, i mestre per teahom reconegut. També el Professor J . A. Collazo. de Mantevideta antic colaborador de i ara de Marafinin. i gran autoritat en química de la contracció muscular i de leo %abatirles; el jasa doctea Oehoa de Albornoz. de Madrid, especialitzat, rrecisernent sota la direcció te Hill eyerhaf. en les recerques referents als mateixos ternera i Part del personal de l'Institut de Fisiolcgia, aqueas 'lastres professors que més Oran oeupat de les qiiestions objecte del =-

3,1

El desgovern de les esquerres

El Papa declara que da;ensori, el catoliasme a Alemanya

--Al,

set.

Aquests problemes sdn aval del més gran interès, i a ells es refereix el terno de les Ilicons: les analogies entre la fermentada) alcohòlica i el recanvi muscular. En efecte. a mesura que n 'avança en el coneixement de la química bialragica, es veu cada vegada millor la unitat de les operacions materials i energètiques que realitza la totalitat dels éssers vius. No fa gaire ternps que es consideraren encara radicalment distintes la quimica dels animals superiors i la dels microbio. per exemple. Ana se San, en cama que hi ha moltes operacions comunes, i és útil la comparació percate les funciono elernentals són mis senzilles i ens subministren amb majar facilitat dudes de molta vaina fins per a la fisiologia i la patologia humanes. Un exemple ciar d'ajara l'acostament per Warburg, comnany d'Institució de Neuberg, del metabolisme de la cillula ernlarionäria i de la cancerosa al metabolisme dels ferments lidies, treball de molt d'interee teraric i que ha trobat mateix aplicacions practiques considerables. Els ternes estudiats en el curse que es prepara han de desvetllar l'afana deis biälegs i dels metges. L'interès ha d'ésser per la matéria tractada i per les persones que l'exposaran,_ de fet, els creadors de la doctrina. Neuberg ha irttervingut corn ningú més en els descobrirnents que ens han revelar el procas intim de la fermentació alcohälicat ha mostrat les etapes per qu'e a la transformació del sucre en alcohol, isolant els compostos intermediaris i cosemant que es possible modificar el caml de la fermentació i obtenir aixi nona nroductes — la glicerina. per exemple—; ha acostat la fermentació al metabelisme dels sucres en els vegetals i els animals, i ha prorat com en acarees diferents casos són idéntico els processos intermediaria amb producció de les mateixes substäncies. Hill estedil el desenvolupament de calor en la contracció muscular. perfeccionas la ticnica. cosa que Ii pernocté mesares micramitriaues i d'alta precisió, a per tant, energitic del fennmen i arribar per aquest anälisi a un cancrate totalment nau de la fundió. Meverlaof traca el mateix Problema en l'aspecte químic que porta el neu nam — reaccid de aleyerhof — urna reacció reversible, la fase ascendent de la qual és proveida rrenergia per la cambustia del nroducte de la fase descendent. En el cas de la contraccid muscular la taracea; copulada iS gludigen-dcid Victic i viceversa. Els treballa de Hill i Meyerhof sobre la contraed& /1111547.11hr valgueren a llurs, auters el Prerni Nobel de Medicina de Eany. Ha estat ums bella iniciativa universitaria l'organització d'aquest curs i una gran so/1 haver rocut nrocurar - se la cooperada) deis savis més qualificats del ar an Per explicar un tema tan interessant des del punt de vista cientific. carn ric en aplicacions practiques actuals i pessibles. Mai a Barcelona na s'havia aconseguit la coincidència tIc fierres de tan alta categoria que vinguessin a exnosar els resultatc de lloro treballs. Es d'esperar que les llicons que s'anuncien seran \Lates amh la curiositat deguda ter Part del: estudiosos i seguides desnrés amar el fervor que mereixen. La Universitat Autanotna ofereix ara una acasió única aire sera segurament ben aaraida, perquè es un gran honor per a Parcelaria portar a terme un curs internacional corra el que es

prenara.

August PI I SUNYER

La hei de contractes de conreu al Tribunal de Garanties alaclad, 5. — Aquest mati, a les onze, pre!idits pel senyor Albornoz,

salan reunit, al saló del ple del Tribunal Suprem, els vocals del Tribunal de- Garanties Constitucionals. Els oen n oro vocals s'assabentaren dels seguents recursos: Uno. interposat per l'Institut Agrícola t'aula de Sant Isidre contra la Iler elaborala pel Parlament catalä per a la soltara, dels conflictes del carnet:: un altre, interposat contra el matear precepte legal per la Societat Acera Agricola, i un altre, dirigit contra un dectet que dee'arà obligatòria la oollegiacia dels veterinaria. Els lICS recursos, per na ajustar-se en Ilur implantacia a les regles de l'anide 31 de la Llei del Tribunal de Garantice, han erial rebutjats pela seas vocals. El funcionament del Tribunal de Garanties al Palau de Parcent no començarà iins a la setmana entrant,

-esere

Mier

.ezeeseezeee-e--reemere,

• Wr Dissabte, 7 d'abril de 1934

Any 56.—Núm. 1815.—preu: 15 eintünd

ABONAMENTS Barcelona mes ... ... ... ... ..• . •• ••• Cautivase 1 sembrada de ta Ilegabltes..

EL TEMPS

Preseld al nivel' de la asar: 71111 anímenos. Temperatura aetualt.-4,1 graus IturnItat relativa .. 45 per cent. Velocitat del vän: 1 laliornotrtill 1e Para, del nord - oest. billltzoMID, en proseen: 45 quilametres. istst del cut: 13210 d'Acu. 1 Cl. En lee clatreees 74 rieres: Temperatura maretas. Temperatura milatenat VIortwas. rfil:ter entregui del veril: 147 quilLMeires. PreelpItseld: un ntre per oletee quedrat ti/solacee en el dla d'ahlr, una hora an mtnuts.

SISO PI«..._.

ler— °` Amerlea l'atina t Pernuntl, trimestre... • 1 2 — •' • Palees conreul postal. Id. ... ... ... .., III— • Altres paltos, id, ,.. .„, ,.., „,,, „., ..„ w...

•

lry

DIARI D'AVISOS I NOTICIES ANUCCIS 1 RECLAMS FEGONS TAnIFES

LA MISTICA DE LA FORÇA

BARCELONA • Ele

üan¡stera

de Barcelona (1)

REDACCIO I ADNINISTRACIO: CORTE CATALANES, 3411. Lar TELZFON 11430 TALLIRE CARRER DE BARBARA, 11 1 13. — TELIEPON 111803

El

Barcelona, atraeeió de forastera

protectorat del Marroc

SEVERING 1 LA Eis "Comités de Defensa", pedra an- Una conversa amb l'ex-Alt RELIGIO DE LA gular de l'organització anarquista Comissari Sr. Joan Moles per JOSEP MARIA PLANES RAÇA Pocs die; abans de les eleccions que donaren el triomf definitiu a Hitler les noticies gräfiemes procedents d'Alemanya doten el retrat d'un fcgós orador socialista, amb el puny dreeat, amenaçador, contra la reaccio antimarxista. eNo era un qualsevol: es tractava de Severing, ministre prussià de l'Interior. Triomfi, no obstant, la reacció. Severing no fea ús del seu puny. Arribä una epoca de repressie del socialisme, plena de vioiencies. L'orader foges, el socialista entusiasta, Ilavors, abandsonä el seu partit i el seu ideari; es retracte' públicament del seu socialisme, i ja el tenim convertit en un "nazi". La premsa oficial n'está encisada. No falta qui compara el fet amb el que esdevingué a Sant Pau, camí de Paniasc. Heus azi e cas Se.vering, el representant mes illustre de tants i tants corn, a Alemanya, han desertat les teories marxistes r er ar-se a una cosa més clara i centundent: racció feixista. El gest no fa gaire benic; lea-ministre prussie de l'Interior no ha quedat pes, com sol dir-se, com un borne. Però tampoc no tehauriem de trence la conseqüéneia que Severing sigui cap fansant ni s'hagi hagut de violentar gaire per fer aquesta pasta estratégica. Al capdavall els postulats socialistes i ele nacicnal-socialistes no són tan diferente es uns dels altres; tots prediquen Fanullació de rindividu, i encomanen aquesta acció ale que remenen les cineres del partir. Allä que pomposament s'anomena Estas i que vol dir, a fi de cornptes, roligarquia que caverna. Tant el socialisme, coro el nazisme o el feixisme sien doctrines antiliberals basades en un suposat materialisme tenyit d'un misticisme, sense el qual no podrien aguantar-se dios la vida. Comprenem. que. sale-ats escrúpols d'ordee peesonal. un socialista senee violentar-se gaire pot esdevenir "nazi". El que ens vindria més de neta seria aquesta metamórfosi en un borne de mentalitat mis humana i liberal. Alzó Si que és incompatible amh tete els eistemee de dictadura. Pecó de l'una a l'altra el cami és brevissint • No é.. doncs. tan estupend com aixe el cas Severing. Es tracia, fet i fet, d'un borne que sent el misticisme de la (mea per la %Tea i que, demis, ha rebut tela educació politice que no li fa repugnants les • solucions ni els procedirnents gregaris. Mis xocants sen els comentaris de la premsa alernanya relactats en un to transcendental i teoleigic. "La veritat alemanya" hi és invocada amb candor. al costat de diversee rexions així mateix taumatúrziques. Es veu que al centre d'Europa les coses no es poden traeter a peu pla ¡ tos es projecta damunt de reternitat. L'anecdota mes trivial cuita a ésser elevada a categoria: no hi ha moment que no rensi ésser referit a !'eternitat. A tan dels misteris de l'Edat efitjana, no l'escenari constava de tres prestatges: l'un. el cel: l'altre. la terca. i el de mes aval, rinfern, tos. Alemanva. ale es dele seus és un camp d'experiments de la divinitat Despees de l'Istam no s'havia viet a Europa cae d'allucinacie colectiva tan sorrrenent. A nosaltres ele mediterranis. aquesta 'Ana fe obtusa i preteneinea ens fa reiecte d'un tret de primitivisme i de bar'serie. arte no es rnt esq uardar sense inre detud. 0uan un borne es p er s a que es Déu Et. ficil de reclourei. Pelee ne tan simple quan una naciA entera se 1-necia d'aquestes. .s et rreennera

castell del seile XII

Ineendi

d'un

Berlín, 6. — El castell de Krareehfeld .eeteat prop de Weimar. i que baria estas conetruir en e/ tepl e XII. ha quedat quasi completamera destriat a coneeqüencia d'un incendi Les flames han consumit nombrotes obres d'art . el calor de les quals es calcula en uns esm000 dòlars.

El

Wiener

Finaiment hem pogut recollir les dades que cas permeten explicar cota está estructurada l'organització anarquista d'Espanya. A través de les informacions dels perfódics i de les noticies que corren de boca en boca, resultava — almenys als nostres ulls, i suposem tumbé que per als dels nostres lectors—extrernadament confusa la forma com esteva vertebrada aquesta cosa vaga que se'n diu rorganització". Avui tractarem d'aclarir-ho. L'entitat oficial i que podriem dir pública de l'anarquista/e. ee la C. N. T.

generals, el Comise de Defensa istra els seus cabals d'una manera absolutament secreta. No existeix un sol document, un sol paper, on consti cap xifra. El Comité' de Defensa no ha de donar comptes a ningii del seu moviment de fons. El sea nom no figura mi, ni en la "comptabilitat" de les organitzacions germanes. Aixi com al cim de l'organitzaci6 del Comité de Defensa trobern cinc persones, els altres graons de rorganització — comités regionals, comarcals, locals i, en les grane ciutats, subcomites de 1/arriada —estan for-

La sortida de la claveguera per on tugiren els presos de la teeittuar, ater del qual es parla en aquest reportatge Al seu costat hi ha la F. A. I., organització mig secreta. Ambdues tenen el rnattix sistema destructuració. A la base hi ha els comitès locals, dieigits pels Sindicats de cada nobleció, quan es tracta de la C. N. T.; :a F. A. I., com que no té una base sindical, elegreix els seus dirigents entre els adherents, siguin o no sindicalistes. Despees hi ha els comités comarcals, que són elegits pels representante dels comités locals; mes amunt vénen eis comites regionals, elegits pels representante deis comités comarcals, i, finalment, el Comité Nacional, que és elegit pele delegats deis comités regionals. A la població on resideix el Comité Nacional de la C. N. T. resideix tazabe el Comité Nacional de la Fa'. Des de fa un-any la capital de ranarquisme Ilibertari és Saragossa. Ara bé: rorganisme realment important, observas des del punt de vista revelucionari, és ranernenat Come te Nacional de Defensa, el qual està formas per cinc persones; dos reptesentants de la Fai, dos de la C. N. T. i un cinquè personatge, la representacid oficial del qual s'ignora. El Comitè Nacional de Defenea és l'encarreeat de l'organització "permanent" de la revolució: és el que compra les armes , fabrica els explosius i cerca els dipiesits nin guardar-los; és el que orgaritza tots els actes de violencia — atemptats, atracaments, sabotatges, etc.—. Els ingressos d'aqueet Comise veteen, d'una banda, d'aportacions especia% i voluntäries dele Sindicats i d'individus: d'una altra, d'un tant per cent que els correspon de la cotització oficial dels militants de les organitzacions aneequistes, i, finalment, deis majares "extraordinaris" — llegeixis robatoris — que el Comitè de Defensa judiea necee.saris per a anivellar el seu pressupr,t. Abel com la C. N. T., i fine en certa manera la Fai, porten una mena de comptabilitat, la qual, teóricament pot éster discutida en les assemblees

Park Club a

Barcelona

mine.» mole*.

esses., l'Urgiste. Pesos,.

»se.,

W. Ff. Aneas (a fa dreta) que abir fou vençut per I. Maier (a 1...A guerra)

mate per quatre individus. que 5An, sempre, dos de la Pal i dos de la C. N. T. A Barcelona, que és on es circuistecree, per ara, la nostra enquesta, el Comité de Defensa compta amb una serie de delegacions que aún urfa-41Tine zena de subcomités de barriade. Aquests subcomites tenen per missió principal el reclutament de militante, als quals se'ls exigeix una fe cega en la mistica anarquista i, principalment, que.siguin homes decidits, dispo,ars a tot. Aquests individus són l'aristocràcia de l'organització, les jaeces de ene de ranaequisme, la pedra angular de redifici del comunisme ¡libertare .Cada subcomité de Barcelona compta, cona a mäecirn, amb dcu o dotze militants; destaca l'excepció del subcomité de l'Hospitalet, que en te una quarantena. Els Comités locals de Defensa comuniquen directament al Comité Nacional totes les dades de llar organ.tzació: nombre de gent amb que compten, les especialitats de cada un delle (conduir cotxes, collocació o fabricada d'explosius, dots especials per a la captació d'adherents, rnaneig del fusell o de la metralladora, etc.). Aixi, en tot moment, el Comité Nacional de Defensa té als dits una documentació aproximadament exacta de !a gent segura amb que pot comptar. Els cälculs no comencen a embolicar-se fins que hom vol especular sobre les possibilitats d'adhesie de la massa, en els gratis moviments, sent en. Tenim documents per poder demostrar en un próxim article això que aquí queda apuntat. Diguem, per acabar, que a la mis lleugera sospita que la policia hagi identificat la personalitat d'algun dirigent, sigui de la categoría que sigui, aguces és substituit immediatament per un altre. D'aquí ve la variació constara que sofreixen els quadres dirigente de les associacions anarquistes, i que tant difícil fa la tasca d'investigació de rautoritat INTERMEDI Pulsee valdeä la pena d'advertir al lector massa ingenu—algun n'hi pot haver—que no es deixi impressionar per aquest aire de serietat i fino, ¿per qué no di-ho?, de bona fe que pot desprendre's del que acabem d'escriure. Cal no oblidar que tot el problema anarquista de Catalunya i d'Espanya s'enclou en aquesta pregunta: -jEs l'anarquisme el que s'aprofita del bandolerisme, o el bandoleritme el que s'aprofita de ranarquisme? A cada epoca el bandolerisme adquireix un color especial que no és altra cosa que el reflsx amb que l'illamina la situació política del seu temps. Despees de les guerree civils del segle at, el bandnlerisme rural que sorgí també podia aparebter als ulls d'algú prestigiat amb un idealisme de gran aventura. En ar del camp a la ciutat, el bandolerisme ha anat canviant el reflex politic de l'ambient. Així corn els gangsters Xicago intervenien la política i lea eleccions, per tal de ter elegir els homes que facilitaven Ilurs negocis, els nostres bendito d'ara es Vaheo situats per la força misteriosa del corrent profund de la histeria dintre d'un extremisme revolucionare No es* pas per atzar que tants atracador* fan d'anuquistes, i tants altarquistes d'atracadors... (Con t inua a la pcigina 6, co!, 3) (11 Yerre' " THILICITAT deis Eles 4. 5 1 8 traguen mes.

En aquests momento d'intensa paseió política ¡m'ocluida per l'acció parlamentària del Govern, captiu de les dretes, francament o hipócritament monärquiques, que. mitjançant la guillotina, converteix dissortadament en Ileis les imposicions d'aquelles, es distreu l'atenció pública de fets i d'afers que la mereixen continuada per les derivacions greus que poden tenir. Un d'ells és el Pro que sha tornat a-tecoradlMm, posar d'actualitat, una mica sobtadament, a:1lb totes les preocupacions que sempre desvetlla per la seca història i per la seva propensió a l'enverinament. A comencaments d'aquest any va dimitir irrevocablement el arree d'Alt Comissari d'Espanya al Marroc el senyor Joan u101e5, pesqué se supeditava raprovacie del pressupost de la Zona al regim de prórroga trimestral (avui seraestrall del de la Metrópoli. quan, a judici seu, eren coses independents i sense mée relació que determinar el muntant de la quantitat amb que, com a anticieacie reintegrable, subvi l'Estat les necessitats del Protectorat que en el pressunost de Me quedava recluida en mes d'un milie de pessetes comparada amb el del at any, quedant mes ten ateces totes les necessitats, per haver-se reforcat crescudament, durant la seca gesti& les recaptacions. Es clar que ultra el media fonamental allegat pel dimissionari, n'hi havia (nitres que es van traslluir en manifestacions del senvor Moles, publicades en els periódica d'aquí i de Madrid. El més destacat era que no podía ni havia de continuar la ingerencia en la gestió de l'Alta Comissaria, fins en les coses més trivials. de la Direcció general del Merme i Colònies. que dificultava la tasca d'aquella en perjudici del Protectoras i dels interessos nacionals. El dualisme en la direcció de la politice hispann-marrnquina ita ocasionat en el at conseviiiéncies tràgiques i reocesionaria de nou, deia l'ex-Alt Comissari, i afegia: aiste no pot durar. no és possible rule ettri; fAra temerari: és cnm veder fer navegar un vaivell amis dos capitans. un d'ells acose respensabilitat. Aquestes manifestacions van escandalitzar una part de la burocrecia i de rafricanisme professional, i fine van donar Ilse a una ., 'ee del sen vor A l va re z »sella. alesleife.`P ector General, en la qual deia dubtar que ineelp certee.e., 5 nota a la ¿sial contestar el eenyor Isfole; -Jn forme conttmdent i sense renlica ulterior. Fleel at dos sume. El senvor Rico Abelle. non Comissari, 'desnrés d'aseabentar-se de les toses de la Zona de nresea i corrent ha fet un viatge a Madrid. ha parlar ame. el Can del (Joven,, i anuest. rase des,ni s, ha reprniuit. ecrer i ant-les, acuell e s manifestacions vil,. tete s Pel s er eee Moles, hateen prod eis R enn s aldarull. Ha
*** —Quan vaig fer les afirmacions a que os referiu — ens ha dit el senyor Moles — parlava amb perfecte coneixement de causa i desitjava. no ter mi, que voluntiriarnent rn'havia apartat del Protectorat, sine per he crEspansa i dele seus interessos nacionals internacienals. que les coses tinguessin centena. la ingerencia de la Direcció en el, darrers temps era manifesta i es volia merliatitzar la me y a gesti6 fine en la designació de personal de confianca, de la conducta dels quals en la ¡unció interventora té la responsabilitat l'Alta Comissaria. E, clar que jo no m'hi vaig sntmetre , perque dignament no ho podia fer: nene era molt desagradable perdre el temps en petiteses , quan tota l'atenció calla per a coses importantlesimes irle ha de seguir al dia i personalment l'Alt Comissari, si no es vol veure expesat a contrarietats i disgustos. m'estranyen gens les afirmacions del senyor Lerroux, amb el qual vaig conferenciar detingudament, informantlo amb tota Ileialtat i solament atenent a les conveniències generals. Les !teces afirmacions reflecteixen he la realitat i és llästima que no se n'adonés ahans. La Direccite. tal com anava als darrers temps. no complia els fine efenllacar l'Alta Comissaria amb la Presidencia, sine tot al contrari. —I tal com han quedat les emes, s'hi ha posat remei? — it meguntirem. —No, en aherent. El ves-secretare DiTeclee general fine fa pnc, segueix fent les funciens de tal. Ha dona} eI cese a uns guante funcionaris notser els que li feien nnea , pere n'hi han quedat molts d'altrts. Segueixen funcionant una mena negociats militar. sanitari, d'nbree Obligues, d'instrucció, elenterneetaci6, etektera uns nreranismes quasi sempre inútils i en moltes ocasione nerjudicials.

Uegiu a la pät "DON

Les supressions afecten a comptabilitat i a coses de caire diplomàtic, potser les úniques que tenen ra6 d'ésser, porqué la Primera era un control econämic, sempre convenient, i la segona Un enllaç. amb el Ministeri d'Estat. necessari perque molts afees de la Zona motiven antes i reclamacions consulars. La relaci6 entre l'Alt Comissari i el President del Consell ha d'ésser directa. personaliesima j cense mediatitzacie ningú. El primer és el representant d'Espanca al Protectoras, i si té, com ha de tenir, la confianza absoluta del Govern. hs ell el que l'ha d'informar i qui ha de proposar els projectes i reformes. E5 clar que el President necessita tenir una secció o secretaria — el nom tant se val — que Ii reculli i ordeni els antecedente necessaris i t, faciliti les dades conveniente, perit sense cap de les facultats que tenia la Direcció. Ben entes que si el que tela aquella es confia a la Subs ecretaria, nn s'ha fet més que ranciar de nom, subsistint els defectes i empitjorats. No faltare nui pensi que pot ésser perillós el funcionament d'una Alta Ce.mi5saria sense l'embalum de papen que nmpie dieriament la l'alija. El pera e'ha d'evitar arrils una refinada selecció, pro_ nur-aal la m'exima capacitat. competencia i moralitat en les persones i elancant una constant relució entre el Pie
Un èmul de Don Jovino

Dos policies a la presó per una topada de

tramvies El jutge sepyor Espinosa, del Jutjat número quinze, ha dictat ante de presó contra els alumnes de i'Escola de Policia de la Generalitat Josep Bartomeu i Ramon Martí. Els acusa de danys i lesione a conseglietzcia d'una topada de trarncies conduits per elle quan la darrera vaga dels transports urbane. Aquest jutge és el mateix que no va trobar causa ale feixistes remete clandestinament amb el doctor Altafie na.

La

dis done! Si par hasard tu vais rius trote romplimentela de uta part ¡Qui no la San, qui no l'ha taralle-

jat, aquesta caneó? A comeneos de roas no se'n sentia ¿'ultra a tot arreu. Als celoberts i pels carrer, al tramvia i al tale, al musichall i al teatre, us enganxaven continuainent a les orelles les mateixes estrofes: Complimentela de ma fart

Es va posar de moda una maledicció —Maleida sia ta tial Cal confessar que la caneó tenia ganxo. Semblava impossible que fos alemanya.

,lane Aubert

Havia nascut al teatre Nelson, de Berlín, Pene La seva difusió tingué 'loe des de París. La Ilaneä des de les taules del Concert Mayo!, en respectacle Tres excitante, una artista la renomenada de la qual pot die-se que començà aleshores: Jane Aubert. Sortia Jane Aubert amb barret de copa Graciosament decantat a la dreta, accentuava rencis de la figura i reipressió de picardía del rostre. Jane Aubert no ha abandonat ja mis el barret de copa; a Ginebra o a Londres, a París o a Nova York, a Mili o al Caire, s'ha presentat sempre amb dl a escena. El barret de copa es per a Jane Aubert el que el de palla per a Chevalier. No obstante. —Me l'he deixat a Londres — acaba de dir-me Jane AuberL Ha vingut a Barcelona en q ualitat de turista, a la recerca de repós. —L'estiu at — m'explica despres — vaig altar a caure per casualitat a Sitges. Pensava estar-fui tres dies i vaig restar-hi dos meses. Ningú no em coneixia... Ni una sola vegada no vaig posar-me el ;Teta de soirec. ¡Quina llibertat f A Cannes i a Niea era' esclava de modes i recepcions. Aci, almea constantrnent amb vestit de bany o de marinen El ¡mis em va planee molt. Tant, que he tornat Jane Aubert ha estat aquests termas darrers, a la capital anglesa, la mexima atracció, Centava amb Delires King, al Saville, l'opereta Tue command polomance. Triomfaven amb ella l'encís i la gräcia sos, l'elegància i la tantasia parisenques, com triomfen ara, allí, amb Yvonne Printemps, Perqui Jane Aubert, tot i les seves harenes actuacions en ternes angleses i nord-ameeicanes, és, ha restat i serà sa. —De Paris! — celta eil. amb orgull, quan Ii hin recorden. 1 acostuma a afegir: —Ifireu: sOc del tir a-en-l'air. Merare fa aquesta declaracie, s'apeeta amas el dit, el nas enlaire. De natural, el ti ja una mica arremangat. blaus i menuts.

qüestió del din

Cabell ros — daurat. Una boca riallera —Parisenca cent per cent — insisteix Parisenca des de fa guatee en. neracions. Qué'. e Creieu que en troba. rica moltes? —Les podriem comptar amb els dita de la mi — faig jo. —Ni que he comenteu en broma! Jane Aubert va desgranant la seca histeria: tql8, debut a l'Apol de París can a petite femme de revee: cent cincuenta frenes a la setmana. De l'Apol pasta a la Cigale, on descobreixen que, ultra un cos esvelt, amb unes temes perfectes i un cap d'àngel entremaliat, posseeix una veu molt bordea. Representacions deepera cernica per províncies. Caneonetes Ileueeres, ses i angleses, a Egipte. Retorn a França i exit del Hi, dis done! Si par hasard tu vais ma rente Mes endavant, acolliment entusiistic al teatre de Brooklyn i altres escenes de Nord-América. Suceda al Winter. Garten de Berlin... —Sempre amb el barret de copa? —Sempre. Vers la fi de 1927, Jane Aubert és, al Moulin Rouge, de }'aris, ja vedette de la revista Parir ama" etones, al costat d'Harry Pilcer i del clown negre Johnny Hudgins. En gener de neo crea, al PaLace, peteta d'Henderson Good Neta. L'octubre del mateix any es casa, El mara és un multimilionari nord-amere. ce.: el coronel Nelson Morris. Li ha posat una sola condició: gUt es retiran de l'escena. Retirar-se de l'escena? —Al cap d'un any — manifesta — no podia aguantar mes. Vaig decidir trebailan —I el coronel ? —Compareixia, amb una escorta d'agutzils, escrivents i jutges, on no ins. porta que fos que m'anunciessim M'entaule plets a Suissa, a Itälia, a Bèlgica, però els vaig guanyar tots Només vais perdre a Parlo. A la meva terral —Quin recluta! —Feu-oho com vulgueu. A NordAmérica, al país em festejaren .com mai. Allb de dur la conträria al marit els va engrescar. —Per fi, us —Ai, sil Jane Aubert ha contestat aquest "Ah sí" respirant, com traient-se un pes del damunt —Divorciada, he vist com m'han aplaudit molt, la qual cosa treta reconfortat; no podia sospitar que aplaudien potser la muller del coronel Morris, sinó l'artista Jane Aobert Les operetes The cherming peinetas i efinteiede sweetheart han cstat dos exits que mili

no oblidaré. —12s plau, l'opereta? —Es el meu genere preferit. —La revista? —La revista de gran espectacle és molla i ben morra. Restani només la revista de cabaret, de chansonniers, Es marta, sobretot, a Franca. Entre altres causes, porqué manquen les artistes. A Franea, pel que fa referencia a les dones d'escenari hi ha encara moles actrius meritissimes, que no sen valore consagrase d'avui. Perit dones de revista? Fantasietes? Vull cementar únicament Yvonne Printemps. De joves, molt joves, cap. Fixeu-vos amb resto] de dones que ha produit el music-hall anglis nord-ämericä i convindreu amb mi que tinc ra6. ;Estem en decadencia. a casa nostra! Tot i alee remo i voldria , la temporada vinent, fer la mera renteie a París. la veureu ., Patis és París— M'han pedal d'un projecte extraordina. ri... —N'inga! —No; si us el elipsis, ja no seria tan extraordinari. —Res de cinema? —He filmat per a la Warner Bros la película Oil, that kiss, arnb Weldem Heyburn, el marit de Greta Nissen, i tinc contractats dos filme mis amb la mateixa casa. Pene no cree que el cinetila em retingui massa temps. El cinema va be per a fer una carrera täpida i guanyar molts diners. ;Cinc anys de Ice. hall, un grapat de mils dólars i cap a recó! No; jo no ern vull arreconar. Per a mi, el treball és la vida. Jane Auhert snmriu: —El cinema? j f que en aria del bar. ret de copa? No sabría, no podria Ilan. ear-lo! .loan TOMAS

La detenció del súbdit anglès Edward t Linner Londres, 6. — El "Daily Herald" diu que fI Cònsol general de la Gran Be stanys a Barcelona ha eetat encareced de repetir les seves gestiens prnp de lea autoritats esnanyoles per cridar-los l'atenciO respecte a la detencid del ssibdlt mieles Edward Lintel+ Mis.

3:

JOVINO"

Per BELLAFILA

Jane Aubert s'ha deixat el barret de copa a Londres

—Pare: qui vol dir anarquista? —Vol dir: anar tirata

El s.-ny°. Ellis esté e ti Pressi preven. tira se, lana verde de ¡ojee de lee qude un era so:reidor. - Segons les nosfre$ noticies. /torio d'ésser allibtrat prOVisi0.5 11011144311, krò so lobera ala reoliaa Pela gneis encara esta detingut.

Diumenge, 8 d'abril de 1 9 11 4

Any 56.—Núm. 18.616.—Preu: 15 ekntims

ABONAMENTS 41160

Catalunya I territoris de 1a RepúblI93,

Pies.

—

America nanna Portu gal. mue stra — Palma cOnvelit postal. Id.

ir - -

nitres palmo. tel. DIARI

D'AVISOS I NOTICIES

ANUNCIS I RECLANIS EGONS

LA PUBLICITAT BARCELONA

TARIFES



REDACCIO 1 ADNINISTRACIO: CORTS CATALANES, 689. 4,5? — TELIS F011 11430 BARBARA, lt I 13. — TELEFON 19503 TALLIMS D'IMPREMTA: CARRER

Press16 al nlvell de la mar: 7617 millImetrea. Temperatura actual: irs graua. IlumItat relativa: 88 per cent. Veloeliat del vent. O quitbmelres per hora, de l'oest sucl-oest. Vlst, billtat horitrontal. en promedt 5 gullOrnelre 158551 del cal. cobea de Cunb.. IQ. 1 Am., emb pinar. En les dar. ceres 94 flores: Temperatura maema. 186 graus. Temperatura minan . 11'5 gratis. Rerorregut del vent: 260 gullOmelros. Preelpilació: 7 Illtes per metre gua.. lwlacIO en el (11 :1 l'atUr 9 hores 3 g minuta,

EL TEMPS

.111••••n•••n•••••11111•

Petroli al Marroe

Els bornes de la República

Els gangster. de Barcelona (11

L'esperit inquiet de Besteiro La història diplomàtica del Un document sensacional que ens dóna la clau Hi ha hagut aquests darrers dies grans manifestacions oratòries per part dels hines representatius de la política esranyola, detinint actimas i deiensant programes que han arribar a aionar els militants dels partits i han deixat indiferen t la gran massa de l' opimo del . Com dèiem l'altre dia, aquesta indiferencia es la causa del desgavell actual de tots els partits de dreta i des mi err a que no poden trobar un matiu de cohesió ea la solitud perillosa que els envolta. Pero enmig d'aluesta mena de vacances espiritua:s. que són per preocupar tras els homes sensibles, ens semblo convement tornar a remarcar la posició que ha ares dintre la politica espanyola Juilan Besteiro. revelada amb una gran sinceritat en una sessió del Parlanient de la República el mes at. Horn pogut llegar inteerament el discurs de Besteiro en aquella sessia de Corte, i no ens podem estar de dir que, entre tots els que hern llegit o semit darrerament, és l'Uní .: que ha donat la impressiä que el pensament go:itic d'Espanya segueix, amb un to ben personal, les orientacions del pensament potaje del mara No es pot dir que Besteiro faci una feina infecunda de caipla o dimitació de coses estrangeres per pur snobssme. Al contrari. De cap a peus del seu discurs s'observa el desig d'inspirar la seva política en l'observació serena de les caeacteristiques de la vida espanyola; perla també s'hi observa una inquietud que no s'acontenta ancla les minúcies les actuals disputes entre calles i han-

¿caes. La principal preocupada, del d i scurs és el problema econòmic d'EsTaraa en relació amb l'aspecte social i amb funcionament de les institucions polítiques de la República. Solucione concretes? Només una i és la constitució d'una segona Canibra de representació corporativa que. sense funcions legislatives, prepari l'estudi i fixi els termes de la resolució dels problemes econóMes jora de les exigències immediates de la política partidista i de lee baralles religioses. Quan la Cambra va aplaudir gairebé unànimement aquest concepte, 13esteiro sea/ mostra cornplagut, però ami una gran serenitat va destriar la significac ié conteadictória de molts dels aplaudiments. No es tracta, va dir, ni del corporativisme dalia, que es un producte sense anima del despotisme de l'Estat feixista. ni del Consell econòmic creas a Alemanya per la Constitució de aVeimar, ci del Consell d'igual nom instibit a França. Res d'artificis. de teories. ni de dogmes. En l'ordre politic, estan té les institucions democratiques de la República, que són les úniques que tenen dret a representar la voluntat popular corn instrument de sobirania; pera al costal daquestes institucions, propenses per naturalesa a posar en primer

!lec les disputes del poder, cal que sala hagi d'altres. nascudes de la composició normal de la societat espanyola. que sense envair els drets de la sobirania popular. tinguin prou autoritat per aixecar a les primeres categories Faspiració nacional l'estructura econamira del pule. No elan de crear Corporacions inrentades per caprici d'un déspota o pel pensament d'un geni. Salan de reconèixer simplement les Corporacions que existeixin, creades ja des d'ara per la necessitat serial de cninplir un objecte per a la vida. Salan de subordinar a l'a u t ori ta t omnipotent duns tècnics que. per molt que valguin o com Mé g valguin, no es poden sostraure al peral d'una dictadura en nom de la ciencia o de la técnica, que es sempre inferior al descabdellament normal de les torees socials d'un país. La Cambra nora. de representacia corporativa. no seria res tense estar conectada amb l'opinió i amb les necessitats generals. sentint la influencia i el reflex de les iniciatives del poble. Aixa no és marxisme — ti deien. I Besteiro replicara que per a ell Marx no era un dogma. ni tan solament una dretrina. sind tal vom deia el mestrr. sso mer nsie dinvestigaci a deis problemes econòmics. socials i polit ic s ciue, a la cegada, is un metode d'actuació practica en aquests 25112Cte5 de la vida. .¡Neoso-

cialisme? ,;Henri de Man, Déat, Itafrid Crips? Socialisme de dreta? Reo-lució? No ha sap ni vol saber-ha Teories dadaptació de vells principis a les realitats nacionals, que cada poble concep a la seva manera, poden éster toses artificicses e falses traduides al acetre pais. Necessitat d'acció. de dinamisme, de retrobanient duna énima cense la (P u l la patria és natrioterisme i l'internacionalisme és una buidos-. Poble deconomia rudimentaria . no pot Espanya copiar sistemes i nrovatures que s'assa gen a dattres Palles del món; pera dintre de la República democràtica i pacifista. es Pos rermetre les Radar-les que li suggereixi la renresentacin de toses les activitats organitzades del pals per a les ¡usuree construccions. No sabem si acuesta actitud del senvor Besteine timba conseqüències notifiques. El socialisme espancel no sembla prau prenatal ser a seguir les noves e:kilart mis consistent del part:rei nas, La p ta alta revelas ante per a una politiea sindical cense grano preocupacions neasamem n de dnctrina. La resta és en nana rentiblica ente. dintre de la traeint,; esnuerrista del país, es refia princ¡nalment del vra deis obrera Fora d'un netit nucli dantellectirPl s . el marxisme i ta geva rri gi si e transforreach; no pasea duna in fl uencia normal, Es Possihte que les inntsietti 4 : de Besteirn no arrihin a cm-tuneare els militants i eme unirles se. ceeix in les selles normes del raras, inp aeotrade s al moment interessant nn . víu .1 mara L'ac ratel resolta 1. Lateo Caball ero dintre danuestes vele, normes, te i no havent ralees ur gran evit en la t'anoria snciali sta d-1 Parl ament. sembl, aaar tte't s rroaabilimts derittr 'r' n la ma g sa. I cenn dAiem abir. narlan , del ras Severirg a Alemanva. és nnssible eme anne sta mas s a i els Se1.15 líder, es Ir, incnrpnrats a un moviment sie hc,:"Ca • fej,j
Profectorat espanyol

Horn sabia vagament, al Marroc, que els sondatges empresas. fa alguns ama, a l'Oest de Fez, prop de Petit-Jean, arribarien a donar, un día, resultase interessants. Cap publicitat sensacional — com remarca una revista sa — atreia Fatemió del públic sobre aquests treballs, "que tren voltats d'un cert misteri, com sol ar en tot alla, que fa referencia a les mines de petroli". La sonda número 26 ha dorsal petroli.

de tota l'organització anarquista

parar teta zona d'inluencia en el tau laarga. Sens dubte va produir-se aquest resultas perque la carrega duna tan ans pla zona era superior a la capacitas d'Espanya; pera ir de creme que els jacirnents petrolífers que la Lego- tú sa de Tánger hacia assenyalat superiicialment. constitulen un rnotiu per a l'impuls d'expansió sa al nnrd

per JOSEP MARIA PLANES

El lector que hagi seguit des del començament la nostra enquesta, !lastra remarcas que ens hern limita( a fer una simple exposició de fets, sense emprar en cap moment traes de periodisme teatral, que hem escatimas de Itiarga. ele adjectius, i prescindit en absoDes de l'any 1938 el govern francas lut dels efectismes que la important enviava a aquesta zona o hi anaven ter materia del nostre reportatge ens poEn el croquis número 1, el lector po- compte propi els Maresman, els Pean- dia permetre facilment. Forts d'armes_ drá seguir els llocs de sondatge al Mar- son. els Muller, els quitas delimitaren ta serietat volguda amb que hem porroe Francés, des del Djebel Tseliat, a petimetres, esbossaven sondatges, obrien tat la nostra enquesta, avui podcm 3oquilämetres de Petit-Jean, fins al riu pons, a la recerca del petroli. L'any dir que ha vingut a parar a les nostres mans "un document sensacional". Es tracta d'una capia autentica de ihrer Corra l'acta del Ple Nacional de Regionals, celebras els dies lo, 11 i 12 de febrer Arr.1t"4 d'aquest any, en el pis principal de la casa número 13 del carrer de VigaLaradte Akaraoylv.. sane, de Barcelona. El ple va cele,.• gli brar cine sessions, les quals constieXaufn Al.NUCEmaa. tuiren, per dir-ho ami, la liquidació oficial del moviment revolucionara que ;:aane, ...... :.• comença a tot Espanya el dia 8 de desembre de 1933. El document consao-ata ta de trenta-nou iulls grans escrito a maquina i va avalat amb un segell • oc,e1 - 1.;31+4Y oficial que cru niel: "Confederación a easasa marras aloe oca, Traakar .....

- -teoea..-... Plas

Act..a...e.r..

.• • •

DIVaaSES )E1IMITAii0145 3E1 trarEallaaT ESPANYOL.._

Carga to Canes-alta), en alguns lloro solament a 25 quilómetres de la frontera del Protectoras espanyol. La superficie ombrejada indica el ancDjebel Tselfat — on la sonda número 26 ha donas petroli. El pou s'incendia. i durant 15 dies la destrucció quotidiana de petrali oscillava eitre 25 i 40 vagons, o sigui un total de 250 a ano tones, renresentant una perdua diaria de 50.000 trastes. Hi llagué una gran emoció. a Franca i al Protectoras francas. davant d'armen hrollador de petrel; encès, que pujara nao metres i que cremava les fustes del pro 26, i en torçava l'armadura de ferro. "Ara que l'emoció és una mica calmada — diu una revista sa — pot éeser he de precisar les candicions en Id s quals les recerques al afarroc han estat portades." Mes avall. afegeix: "Els arrius de la Legad-id sa de Tango. contritest informariens i observarions superficials sobre jaciments de orfroli rn aquesta cona, que daten de l'o's' 18R4."

1912 — quatre anys després de l'iniciament d'aquestes recerques, França entrara en possessió d'aquesta zona de l'a l arga, que es considerara petrolitera. Hem dit, en l'explicació del croeuis

número II. que la lana de puna: indica les reeions que enrara són ocupades per Franga. Anuestes regions formen part integrant de la Zona del Protectora: Espanyol. segons l'acord de l'any raza. Signal anda mntiu de la collaboració armada franee-espanyola. Aquesta ocupació, que sembla motivada per raons estratgin ues. Pat tumbé tenir relació amb Irr futures exnlotacions petroli irres. Hem resumit la história de les tutees. sises reduccions de la zona del Protectorat egpanyol al Marroc per tal de donar una idea de la influencia que hi hP ai aagl it tenir la nrospecció d'afers petroli. Pera. ben mirar. i sense tenir per a res en comPte que en els temps d'ara el tenle petroa no vol dir tenir or. perquè la crisi mundial ha perjudicas molt aquestes explotacions, la importancia de les nuals afecta nrincipalment a les necessitats miUtars deis reas,. am.na-

Regional de Cataluña. — A. I. T. — Secretaria. — C. N. del T." L'ordre del dia d'aquest Ple Nacional foil el següent (traducció literal): Informe del Comité Nacional sobre el darrer moviment: 2. Informe de les Regionals: 3. Informe del Comité Nacional sobre unes gestions realitzades: 4. En vista dels suggeriments que ve fent la U. G. T. sobre la consteniencia d'unificar les forces obreres per a realitzar un fet revolucionari, :Atan posiçió ha d'adoptar la C. N. T.?: 5. Davant la situacia creada per l'actual Gocen als nostres Sindicats, oue ens obliga a acatar la Ilei del 8 d'abril o, al contrari, no aixeca la clausura, ¿quina actitud cal seguir? Assistiren a la reunió els següents delegats: dos del Comisa Nacional, dos de Galicia, dos del Centre, un del Nord, dos d'Aragó, un daastúríes (el qual, per cent, no dula credencial, però la seca representació fou donada per valida), tres de Catalunya, un de la Federació Nacional de la Indústria Ferroviaria, un de l'A. I. T. i un de Llevant. Corn que l l'A. I. T. no havia estas invitada de forma regular, fou acceptada, no obstant, a la reunió a petició de la regló Centre. També assistiren a la reunió, a pesació de Catalunya tja se'ns permetra que adoptem el lexic burocratic anarquista). el director de "Solidaridad Obrera" "para que estando presente se lleve la impresión de las regionales para mejor orientación del periódico", i una delegació del Comise Peninsular de la Fai, que en aquella data residia a Barcelona. Presidí Catalunya i el Nord actua de

Ha cessat l'estat d'alarma I Lambe el de prevenciól Madrid, 7. — D'acord amb les declaracions beses anit pel ministre de la Governació, a les dotze de la nit d'ahir cessa a tot Espanya Vestal d'alarma, segons la interpretació del senyor Solazar Alonso, tumbé ha desaparegut ta t le prevencin.

La premsa de Madrid es fa eco de les nostres

informacions

7. — Tota la premsa s'ha ocupas de les interessants informacions del periódic de Barcelona "La Publicitat" sobre l'actuació dels atracadors i Mur relució amb l'anarco-sindicalisme. Aquestes informacions son objecte de molts comentaris, i la majar part de la prenisa. tant de dreta com d'esquerea, els dedica un 1:arg espai. Madrid,

LEIN IR O UX IS 1111

—Qui ho ha dit que no som honres?

secretari.

Per donar una idea de la importancia del document direm nomas que hi consten els raports, detalladissinis, dels comités revolucionaris de toses les regions i de les associacions part i_ culars representades a la reunió, sobre la forma com es planeja i s'exeruta el moviment sediciós en les respectives demarcacions. Hi ha lambe l'informe del Comité Nacional donant una impressia, de conjunt; les discossions sobre negligencies i efectivitat del molan/ene i les experiencies que en van treure per al futura A mes. hi consten també, ami, tota mena de detall, les discussions i els acords que recaigueren sobre els altres temes importantissims detallats en l'ordre del I des de començaments de segle — afe- çats de guerra, potser no ens pedem dolgirem nosaltres — aquestes informa- dre massa de tota aquesta història, percinns "superficials" sobre jaciments pe- que si Ita sostret legalment a la zona trolifers al Marroc han influit duna ma- del protectoras espamol jaciments pesennera extraordinaria en l'expansió de la o problemàtics, ens ha influencia sa en acuelles eones que lifus, més menas en un principi havien d'ésser d'influen- estalviat molts milers de vides. cia espanyrtla, 1 que tractats successius han limitat. El croquis número resum gráficament el curs de les reduccions del Protectoras espanyol al afarroc. Tot el seu cnnr ingut. inclnent la pasa ratllada, representa la cena Nord de les 111.1eS dinfluencia al Marroc, que. rel Tracht Les converses d'ahir al Quai d'Orsay Il any sana (león i Castillo-Delcassil reroneixia a Escuna la zona sud, cnm- entre Burilan i Henderson han litigia presa entre l'Uarl Su< i el Sahara una especial importancia perquè el ¡yeaquest tractat ne va arribar a signar-se. sident dr la ConlerIncia del DesarmaEls acords franro-angles i franco-esna- 'neo /ha fet casi matriz intèrpret del noca de sena van deixar la zona d'in- pensament dz John Edition, atol, el grial flu4nria es/alma-4a limitada re:- la radia har .ia confereneiat llargament abate de travessar el Canal. A. traçat senrit: Kenit s a. Fez, L'a:an ; Quitas naves proposicions ha pogut esTaza van (asedar (ora de la zona (León ¡ Castilln-Delcasse). L'anv 1012 el Can- posar Ilenderson a Barthau? Na sets een; d'adhesió al Protectoras (Gacela- sap res fins ara. El fet que Barthold, Priet o-Geof free) exclou teta la call alta acabada l'entrez,ista, hagi anal a veure de l'L'arga i una part de les Planes del Doulnergue, deixa suponer que la conGarba roen s'indica astil, la linia frau' versa ha fingst importancia. El Goteros mentada La Ida de nunt i ratito serveix britanic es troba sota la pereció de l'oPer assenvalar els limas nrnvisianalment Pinid puíhlica i no poi varillas en les seacardats l'anv to2e. amb media de la res decisions. entlaboracia, mi l itar franon-espanv ola. La S'havia dit erròniament que fsscDo gnia rle t'unte indica les regions ocie null de consultar abano els Donoma Franra i cite encara nn han estas minions, pera agriases estan representats excloses del Prntectorat espancra. a la ConferInria del Desardnantent, El tractat sie l'ase 1002 ne va arribar 9.(k rd que fa a problentes de l'Imperi a sir.' r - se Si 01~4 4ienat i Esna- cal que Cl pavera de Londres ennvoqui • l 'haenis noma cnnmlir. la 7 ,41a ne- representarse dels Dominions a canje . aes t,s1m.rt en explotaciA i r enAlment estaría rlintre de la zona d'inLes teriinf ¿a que el gruern andlis flit ane l a eepanvnla. ha ‚''lost fins a rültim tat el possible Al llarg (le l'Uarga, al nord de Fez f,e, t al de enneilinr ¡co ¿berree teneni le Taza, hi ha mi centenar de pous ejes .i ha dednostrai una deplorable fe4 . serdatge Pel tractat de l'anv lana. blesa entero' rAlemanta Ifenlersinnt, Prl contunicat oficial del si hé Eartanya deixava la zon a del Marero !tal. arnb Fe' i Taza, real- ()sal enrsny desPrIs de la risita de cnstats Henderson i de les deelaraeans d'aquest s•rit.tt, ima am ela frania al % 1. 1111 ,,m , al rentre del Marro?, Er 141 arribar o Ginebra, se sal, que Franca - att .a'a franja radinYen una bona para d...-s;str;" en el Net. pentAsil de rtor " • -•,, ri,1 de Ginebra j rantorar la rn" l e e iments retrolffers. .:4 :,; re. In seginn quirsena n'e nidg. reró pel Conveni de 7912 es si1

dia.

Es una tasca duríssima i laboriosa fer un restan ordenas i coherent daquest document que ens posa cara a cara atad) l'entranya rnateixa de l'organitzacin anarquista de la Península. La sola lectura d'aquest munt de pro'

ELS TREBALLS PER AL DESARMAMENT

sa atapeida dura unes quatre hores !largue s . La literatura que s'In fa té mi aire gris i burocràtic de secretarias. Només en algunes bandes sorgeixen unes escasses guspires de fantasia i "poesia" 'libertarles. Per atmi eso limitaren: a (er un resutil de l'informe del Comise Revolucinnari de Catalunya.

dimissió amb carácter irrevocable i fon subetituit immediatament. En ve... nir l'hora de la liquidació, els Sindidais de Barcelona acordaren que la culp a de tot la tenia el Comité de Defensa i el delegas d'aquest digné nue la olucia, era massa cómoda. Els delegats de tos Catabaupa. sense excepció, dinen que vista !a tranquillitat que regnava a BarEL MOVIMENT DEL 8 celona no pogueren fer res de bo DE DESEMBRE A CATALUNYA El de Lleida precisa que no anaren a la lluita "porque su delegado proun detall començar reportarem Per curiós que revela que fías en els me- vincial les informó de una manera dis mis inmensars sorgeixen guspires tan pesimista y deplorable sobre el de l'anomenat "jet diierenciar: "Al movimiento de organización revolu-

darse lectura de la circular convocatoria—diu l'acta—, Centro pregunta que motivos ha habido para convocar en Barcelona este Pleno y no en Madrid; el Comité Nacional da las necesarias explicaciones que satisfacen a los delegados."

cionario, que llegó a decirles que Aragón no iría al movimiento porque el Comité Nacional era insolvente y pobre de iniciativa." Els de Vilaíranca del Penedes, no van rebre la consigna; ele de Vilanova i la Geltrú es veieren impossibilitats

Una barricada a la Torrassa, durant cl moviment anarquista del 8 de desembre clarrer

Després del fracassat moviment re- d'actuar per culpa dels dissidents volucionari, el Secretariat del Comité dels comunistes; "Vendrell dice que Regional de Catalunya va convocar como no hicieron nada, no puede in. urgentment una reunió de delegats a formar"; Reas, no creia en el mo. les -provincies" perque avalessin l'in- viniera; a Valls, l'organització fallé; forme general de la recent actuació. Litoral, diu que "esperaren els esdeEl Secretarias fa constar amb melan- veniments": Ter i Fresser, no feren gia que ni un sol representant de fora res, peralte res no havien promès: a de Barcelona, llevat del de Salt, que Martorell, -por causa de la lluvia hi asta en substitució del delegat de torrencial no tuvo el sabotaje el efecto esperado"; l'Alt Llobregat no Gitana, no assisti a la reunió. En el seu informe. el Secretariat secundé perque el C. N. no tenia sediu que totes les esperances d'exit del rietat: etc., etc. L'únic lloc on "compliren" amb Ilur rnoviment estaven posades en el que Barcelona—la "capital eje -, li cliuen- deure fou l'Hospitalet. I e,5 la seca delegació la que in els blasmes mes pogues realitzar. Es veu que significats militants durs contra les dissidències que han moviment, i la manca opinaven que el movirnent no era fet fracassar el de oportn, però que si aquest esclatava de conseqüència dels militants complirien arnb llar deure. "Nosotros cintas de Barcelona. preAquests dricutnents fidedignes teníamos la ilusión—din—de que Si los militantes de la capital de Bar- ven que la famosa organització sincelona asimilan con su deber podria dical no rutila sempre a l'al ç ada de

darse un gran paso efectivo en el resto de Cataluña." Les mesures preventives de l'autorisas els vais dificultar enormement els treballs dorganització. El dia 5 de desembre reberen la visita d'un delegat del Comise Nacional Revolucionara que residia a Saragossa, el qual els informé que un Regional havia maniiestat que si el 8 de desembre no es feia el moviment a tot Espanya, ells, trencant tota mena de disciplina, es Ilancarien solo a la revolució. "Ante esto—copiem—el C. N. R. acorde que el dia 8, de las 12 a la 1 da la madrugada, se diera la consigna para que la C. N. T. i la F. A. I. se echasen a la calle. Este Secretariado, cumpliendo los acuerdos tenidos, manda enseguida a diversos camaradas a entregar la consigna preriamen. te establecida a los delegados provinciales que debían esparcirla por la Región." El Secretariat reconeix que ni Barcelona ni Latalunya secundaren el moviment, "salvo en algunos plintos determinados y con una hermosa excepción en el Bajo Llobregat, cape, talmente en Hospitalet." El Ple dels Sindicato es reuní el diumenge, dia lo, i el dimarts, dia 12, i finalment acordareis que tests= tornes al treball el dia 13. No obstant, s'acarcla "aunar todos los esfuerzos para que triunfasen los camaradas del Transporte Urbano, en aquellos momentos en lucha". La crisi económica fou una de les diticultats essencials amb que toparen. Per a fer front a les despeses mes peremptòries ditien que "hemos sena do que abusar de las amistades particulares y de los empréstitos amistosa". El que mée eta preocupara era la salivan, que qualificaven de "angustiosa", de "Solidaridad Obrera". Finalment acordaren que tos, els militants de Catalunya cotitzessin cinc pessetes mensuals per a "salvar el periódico'', encara que no confiaren que les autoritats el deixessin reaparixer.

la sera fama.

UN FINAL INTERESSANT En els próxims articles continuarem el restan d'aquest document. Advertim que el que fa referencia a Catalunya, que acabem de reportar, es, potser, el menys interessant. No voten acabar, pena. sense donar una noticia que té la sera importancia. La policia de Barcelona va sorprendre la darrera resistió del Ple Nacional de Regionals que se celebrara al carece de Vigatans. Taus els assistents—disset—foren detinguts i posals a disposiciú del jutjat. Els detinguts eren, ni més ni nienys, els responsables i organitzadors del moviment revolucionari del 8 de desembre, que tantes victimes causa. Dones, bé: aquests personatges toreas posats immediatament en llibertat. La seva reunió clandestina fou considerada com un debele Ilesa i se'ls imposà, per sota pena, una ntulta de vuitanta pessetes, o sigui 470 pessetes

per cap! losep Maria PLANES

(Continuará.) a.

Vegl's LA PUBLICITAT deis elles' d 1 t l'aquef.: mes.

R•sposta • F. A.: M011e3 graeleg per la intotnniel.1. en tat om 115 en el moment. ondrin.

LA REFORMA DEL CONSELL ORDENADOR DE L'ECONOMIA

Madrid, 7. — Els clemente que constitueixen la ponencia del la alisen Ordenador de l'Econolino celebren diäriament reunions ner lid de convertir en obra viva les anortneions de cariasen a la idea del Consell Ordenador. atines de les sessious han eslat presidides pel ministre d'IndúsComer,: en persona. La trosiapuail p n athicia quedara enllestida el dia 12. Dels Ireballs de la poAgsesta proposieid sa troba nencia 1.1/1 Consell ben aprattreió en tois els paisos que lutn estat finaos foro de les negociacions. ¡ EL FRACAS DEL MOVIMENT diferent de l'as:Isla!, per be que ai.r3 que 'laten interessos a fer teder i A CATALUNYA sempre parlitit de la base que opinions a eSpreesar. InAs c ategoria en l'ab, En vista del fracàs del moviment, (Segueix a la leg. 7, CO!. 2) el Secretarias Regional presentä la pelle itraliu.

'''''-elesrerwrirrElle7”»11,1111111,'

Any 58 —Núm. 18.617.—Preu: 15 cèntim

Dimarts, 10 d'abril de 1934

ABONAMENTS Sareelena ................... Catalnsys I Melena se la Ilepúblles, Amerles Ilanna Portu gal. trimestre-. Palto» conien1 postal. ld. &Urea palios. td.

PUBLICITAT

11110 Pta.

ir—

DIARI D'AVISOS 1 NOTICIES

BARCELONA

ANUNCIS 1 RECLAMS EEOONS TARIFES

MAMO 5 ADNINISTRACIO: CORTS CATALANES. IRR, 1.0r — TELEFON 11410 SALUDE D'IllIPRZYTAI GARREA DE BARBARE. •ti 1 ii. — TELZFON 1060a

Pressió al laven de la mar: »Vi

EL TEMPS saillImeteas. Temperatura actual: 507

Huirtltst relativa: 56 Per Cent. velOellat del vent: SI qultómetres per hora de l'oest. VIsIbIlltat borozontal, en prOmedl: lt quilometres fetal del celi 1/10 d ' Ae u . En les detreres na llores: Temperatura teso' Sima: 163 arana. Temper atur a mínima: 97 grav e. Recorrepui del ven': 514 Qullbr neiree. PreelpIteetó, i null. els: Insolarld en el ulla d ' ah)r: 7 llores 24 minuta. rus.

Els gantsters a Barcelona (1) El Consell de ministres, presidit pel senyor L'actriu anglesa Catalunya i aqueGertrude Lawrence de Alcalá Zamora, ha tractat l'ocupació del Un atracador vist lles dretes a unes llores a Barcelona

El regionalisme financer de la Liga, tan assidu prop de la persona del senyor Gil Robles, tan empeltat de "debatisme", s'adona a horca d'ara que, absent a Catalunya, no compta gaire a Madrid. Una cegada mes les iilusions es fan fonedisses: l'actitud revessa de les dretes espanyoles pel que fa a una qüestió ben important per al Fornent del Treball Nacional, i llar anirnositat contra l'Estatut base, donen la mesura de la real influencia del senyor Cambó en uns rengles predominantment centralistes: les pobres mitjanies — ni una personalitat no ha sabut destacar-se'n en aquest Parlamera —que fan de majoria y ergonyant avui en dia, tenen el mateix espanyolisme negatiu que polaritzava anib tant dardiment Alfons Darrer, el rei de la Llei de Jurisdiccions i de la reivindicada herencia de Felip V. 1 no obstant cada dia els senyals de ridicul assentiment a les dretes espanyoles, i ressò de Ilur política esquifida —acuse altesa espiritual ni coratge responsable—, es fan paletos en secretes nostres raes o menys cata!enlates, ¡ fins en algun dindubtablement republica. El tomb dreta de la politica general ha causar una trista inieudació de masses catalanes a una empresa que, ultra nrigrada, amfibia, absolutament incapaç dimpressionar, i remolcadora d'un descrédit que la desacredita — ens és deliberadament hostil, Sembla que la gran idea del senyor Lerroux ha estat de republicanitzar aquella empresa austrófila, per tant de ternps desictista de la República. Però ni que els agraria de tots els matisos es facin republicans, em fa l'efecte que ni així no acabarem dentendre'ns. En la sensibilitat catalana, republicä i catalanista es una mateixa cosa: no ens sabriem pagar d'un nom tot sol, sini de les seves realitats: com no ens haviem pas satisfet d'un canvi de regim limitan al sol entaforament del tron en una cambra de mala endreços. La pror a de la 1Ebertat, de la democracia, del patriotisme creador, la constitueix la posició envers Catalunya i, naturalment, envera les personalitats coectiv es que flirts l'atea de l'Estat segueixM el seu exemple. i aspirin a una colla'aoració demulacions: car aquest, i no ere. d a ' s estil de vida insofisticada per a les peninsules mediterranies. M'ab la mentalitat coneguda que va de Romera Robledo a Royo Villanora de Teodor Baró al senyor Marsillach, la República ens donaria la anpressió obsessionant d'una cosa ja vista. senyor Gil Robles voldria ésser un dretista " ä la page - : amb fitxers tots els problemes, amb retalls de totec les Encicliques, amb lliçons apreses de tots els feixismes, ben al corrent del que té per darrers M Odeis: les formes primitives i reparanies de certes dretes espanyoles ofenen la sera sensibilitat; els doctrinaritmes massa punyents treuen de test el seia oportunisme; la histeria piet:sta és una rosa per al seu maquiavelisme amb bons fins, i per la pr6p:a. intenció santificar. Es té per un catòlic modern , per un tradicionalista europea, per un polític técnic, per un organitzador a l'estil alernany o nordarnerica. I ha mirat de fer-ho córrer. Per a saber si tot abre, no a

de la vora

per JOSEP MARIA PLANES Virem començar la present cuquesna amb la intenció de deacobric el misteri que envoltava l'organitzacio de les bandea d'atracadora i de miminals que han escollit aquests darrers temps la ciutat de Barcelona com a teatre de llurs gestes. Sense endinsar-nos gaire en el tema vastíssim del nostre reportatge trobárem de seguida les prirneres dades que cas demostraven l'exist è ncia d'un e i unes relacions entre els atracadora i les associacions anarquistes. Ens sembla que Item demostrat, i seguirern demostrant, que en motu casos un estret lligam, per no dir una veritable fusi, entre aquests dos nuans diversos ha existir. Está provat que una part dels diners provinents dels atracaments anava a parar a les caixes de les associacions anarquistes. Ara be: aquests es i aquestes relacions no coleo pas dir que la C. N. T. i la E. A. I. no siguin altra cosa que unes associacions de bandolera. Afirmar aixe, seria una falsedat i una infamia. Moro comprendrà de seguida que si el problema anarquista de 13arcelona i de tot Espanya tos, simplement, un problema de criminalitat, la seca solució seria molt mes fácil del que no ho és ara. Ja vareen dir Vahee cha que a cada epoca el bandolerisme adopta el reilex politic que Ii imposa la realitat del seu temps. Relaticament parlant, eis anarquistes atracadors o els atracadora anarquistes de Barcelona no són altra cosa que els equivalents a Catalunya deis Al Capone, agent electoral del Partit Republiciä dels Estats Units, i d'aquests Carbone i Spirito, "vedettes" recents de l'afe r Stavisky, bandas notoris i, al =teja temps, agents politics d'un diputan del partir Radical-Socialista francés. Els famosos bandas d'Andalusia, de Còrsega o de Sicilia han començat sempre llar carrera com a vindicadora dinjustirics i Licien3ors de causes nobles.

Seas ha dit que la nostra enquesta interessava vivarnent la gent de l'"organització". En general, la troben parcial i mal intencionada. Només un anarquista, i no pas dels menys importants, ens ha dit que gairebé tot el que haviern escrit era recital. Aiegim, també, que rnalgrat l 'interés que ha despertat el nostre reportatge no hern rebut a hores d'ara cap mena d'advertiment, dintimació i d'ame-

naea.

sospita. Els barons assao-

nats, en veient-lo en aquest ram, re sitan remota joventut. Perú quan nnsaltres érem joven i topàvem amb senyors així — ni que ells diguessin tue portaren la reiigi6 a coll-i-be — no feiern pas com algunes joventuts embadalides d'arui en Josep CARNER

El tercer aniversar de la República Es declaren festivas els clics 14, 15 1 16 Madrid, 9. — La "Gaceta" ha pubis'al la segtient ordre de la Presidencia: "Declarando festivos crin motivo del miversario de la proclamación de la kepública los días 14, la y 16 de los orrientes. Esta Presidencia ha dispuesto que en las citadas fechas sea izada la bandera nacional en los edificios púb licos, que ostentarán, además, colgaduras e iluminación. En cumplimiento de acuerdos del Consejo de ministros, tata Presidencia ha dispuesto que el próximo día 16 de los corrientes sea cons iderado como inhábil o feriado, para todos los efectos civiles, mercantiles y

dministrativos."

—Una que pot qualificar-se de ve-

L'ATRACADOR JOAN PIERA I BOFILL Té vint anca, i esta reclús a la P re só caular. Fou detingut la setmana ada, amb altres individua, a Vilassar de Mar. Parlern dell perque va autoritzarnos a publicar el seu nom i part de les manifestacions que ens va ter. Joan Fiera inicia la conversa fent constar tota la repugnancia que sentia per la prensa burgesa i els seus representants. Som gent cenada a l'or del capitalisme—frase textual—i incapavo .; de comprendre els rnotius teórica i humana que empenyen un home a fer-se atracador. En lloc de ice enquestes sobre els gangsters, considera que més valdria que parléssim de les brutalitats de la policia. —Aquesta policia—va afirmar amb El senyor Manuel B. Cossto, ciutadä d'honor de la República — energia—ensorrarà Catalunva! Ja poden dir que us ho ha dit Joan riera. I consti que no sic catalanista ni es- Aquí van. Farem una mica d'histäria panyolista. sobre aquest interessantissim problereferiu a la policia d'ara o a ha. Com ja és sabut, el territori d'lini la de sempre? és una zona de terreny de 2.000 qui—A la d'ara. lómetres quadrats, situat als contra--Trobáceu millar la policia d'a- forts de l'Anti-Atlas, dintre del Prohalls? tectorat francés, i sobre el qual exercirem dret de sobirania en les mateixes condiciona que a Ceuta i a Melilla Des dels termas dels Reis Cat6lics, aquest dret d'Espanya sobre aquella zona fou sempre reconegut per tots els sultana que allf se succeiren. En

aquests darrers temps, naturalment, abans de l'adveniment del regim actual, hagueren d'organitzar-se diferent s expedicions per tal de dentar efectivitat a la dita sobirania, paró quasi sempre, quan els vaixells, conduint les nostres forres, arribaren a la vista d'aquelles costes, els seas caps rebien contraordres i s'interrompia la projectada ocupaci ó. Fa uns dos anys es decidi l'ocupació i arriba a aquell lloc el comandant Cahizares, per:, fracassa en els seus propeasits, i llagué de retirar-se de seguida.

Quan varo decidr—segueix dient el senyor Lerroux— que anea a ocupar l'Alta Comissaria d'Espanya al Marroc el senyor Rico Avello, vaig prendre la determinació de posar a les seres ordres el coronel senyor Capaz, Per creare, i molt fundadament, que els seus prestigia i la seca història el destacaren com un cap perfectament preparar per a tota mena de missions, per delicades que fossin. Aixf ho vaig pensar i no nahe equivocat.

l'oposició és rnenut, sense visió

recerar una

Madrid, g. — El cap del Govern, menta i material—molt pocs—, perqué

senyor Lerroux, ha fet a un redactor caig donar instruccions al senyor Capaz perqué aquesta ocupació no es fes en pis de guerra, per consolidar aquesta labor política realitzada. Era el meu propósit que l'ocupació es fes dintre de la nallor harmonia amb els naturals dapolitic?

de "Hoja Oficial del Lunes" les se_ gúents declaracions sobre l'ocupació d'Uní: —Teniu alguna noticia d'interès

ritable interés nacional, tots els que hem parlar els Item Podeu anunciar, d'una manera ofipromes que si ens faciliten provea que cial, que el territori d'Ifni bou ocudesmenteixin qualsevol aspecte deis pat ahir pel coronel Capaz. Detalla? que porten' tractat entern disposats a rectificar a lacte. Ningú no ha respost, encara, a la nostra invitació.

personalment, cap experiment no m'acaba de convencer del seu geni: profunda, engorronit amb el petit avantatge, fidel a una táctica que el malmet a ell també. En el poder —si la República no los mes viva que no creiem fins els mes optimistes —no aria dun Kerenski de la dreta. Però torno a :a mera idea inexpugnable: davant del nom de Catalunya, del pes i exemple de la nostra llibertat i responsabilitat, 2é 5 encara europea, tecnic, modern el senyor Gil Robles? No, en cap manera. Davant de Catalunya, el senyor Gil Robles es ¡roba encara defensant aquell maearrónic "regionalismo bien entendido" que tots sabem qué vol dir, i enravenxinant-se cada cegada que pot

El senyor Cossio ha estat desiünat eiutadä d'honor de la República

A

d "amateurisme" i hom pot servir-se de diferents reactiva. A mi, en

territori d'Ifni efectuada la matimida de diumenge

El forn de la casa número rae, de la barriada de Cases Baratea del grup "Milans del Bosch", de la barriad a de Sant Andreu, on dissabte uns atracadora mataren l'amo quan aquest intentara demanar auxili

Aixe, no els ha privat de cometre, al rnateix temps, tota mena d'assassinata i de robatoris. Pasos Largos , i Spada eren, a la seca manera, la relica deis atracadora d'"idees" de Barp celona, rnuntats, això sí, en un monto mes teatral i romantic. La complexitat de procedencia, din r e flej ó i de psicologia del moriment criminal i anarquista de Barcelona fa rnolt difícil la tasca del repärter. Us trobeu, per exemple, que seguint pista d'una associació d'atracadora us cau a les mana un document com el que dissabte començàrem d'ocuparnos. Es evident que el resum de l'acta d'unes sessions del Ple Nacional de Regionals sindicalistes no pot anar, eit justicia, sota d'un tito l que diu "Els gangsters de Barcelona". Perú¿que hi podem fer si, seguint el camí confita i ple d'imprevistos que ens proporciona, sense cap ordre preestablert, la informació per al nostre reportatge, ens trobern a cada dos per tres que les pistes de l'anarquisrne i del gangslerisme es creuen i es confonen? No és cert que la C. N. 1'. i la F. A. 1. siguin unes associacions de gangsters. En canvi, és veritat que els gangsters han treballat per la F. A. I. i la C. N. T. Lluitant sota una mateixa bandera trobeu gent d'una bona fe indubtable i malfactors culgars. Tota l'atendí, del repórter

—I tant! Era tota una altea cosa. Honres que es feien arree de tot, que

eren homes, vaja. De jovenet Joan Piera treballa com agerrt de venda d'algunes cases de ga_ letes. Perú el seu cor estaca ple d'anales revolucionarles. —No ent podia aguantar! El 8 de gener era vaig llançar al carrer. Fou detingut quan anava en un cotxe ple de bombea i de pistoles. a uns mesas a la presó, i en ésser posat en llibertat les cases on hacia trebaIlat no li volgueren donar feMa. Joan Piera, que és aficionan a les frases

eloqüents, diu: —Ja que la societat em declarara la guerra, vaig declarar la guerra a !a societat! El Tribunal d'Urgència l'ha de jutjar per dos atracaments. La policia diu que n'ha comes moka mis i l'acusa d'ésser un cap de banda. Li preguntem si despees del 8 de gener ha tingut altres es al-1lb les organitzacions revolucionarles. —No. 1 encara que n'hi hagués ringla no seria tan babau de dir-cos-ho. Els "calera" els volia per a mi. Costaren massa de guanyar! No obstant, Pirra comparteix tota la mística anarquista. Esta escandalitzat que no deixin publicar "Solidaridad Obrera". Per6 la revolució so-

será poca, dones, per evitar de con- cial vindrä, fatalmena —El sistema económic actual estä fondee i de presentar en un pla gualtat aquestes dijes menes de per- podrit! sones tan diferents. UNA FRASE DE REPETICIO Creiern que és obligar i de justicia er aquest aclarMent. La trobem a totes les baques: —El sistema econòmic está podrit. NOUS TESTIMONIATGES El capitalisme ha fracassat. L'única Diumenge i dilluns hem parlat amb solució és el comunisme llibertari. diverses persones del camp anarquis(Continua a la higi,,a 6, col. 3) ta. Algunes estaven en llibertat, si bé sota l'amenaça d'una possible detenció; les altres les hem anades a veure (1) Vera's LA Pl*BLIr1TAT dele Ales I. 5, 6, 7 I O d'aquest mes. a la presó cellular.

Les darreres operacions realitzades per les tropes ses en aquella zona d'Àfrica donaren, con' tothorn sala un resultat rapidissim. Elements indigenes, molt poca, e s . troben escampats pel desert, perseguits per les columnes de la nació reina; altres dementa, no conformes amb l'exit d'aquelles forres, s'han acollit a la nostra zona d'influencia, i per aixó es troben a Cap Juby l'anomenat Salta Blau i altres caps indigenes prestigiosos. A la vista d'aquests esdeveniments, vam creare arribat el titotunera d'ocupar oficialment el territori d'Ifni. Aintä, despees d'una exploració tan rapida com perfecta, portada a cap pel coronel Capaz, s'ha realitzat arnb tota felicitar i exit complet. Jo sabia els movimeras que realitzava el coronel Capaz i l'ocupació no pogué portar-se a cap dos dies abarra del que s'havia fet per les dificultats que per al desembarcament existeixen aquelles costes, &lenes de fondejadors naturals i de refugis i amb mar sempre grossa i avalotada, El dia 6 vaig rebre telegrama del coronel Capaz anunciantme que es es disposava a saltar a terca des del vapor "Canalejas" en cotapanyia únicament de dos o tres oficials, un intirpret ¡ un telegrafista, segoas cree recordar. Poc despees un altre telegrama del comandata d'aquest vejad' ent confirmara l'anterior, anunciantme que el coronel Capaz i els seus subordinats havien arribat al Moraba d'Hni. Alai les coses, aquesta matinada, i amb la consegüent satisfaceid, he rebut el segiient desnata, que diu alai: "Coronel Capaz a President Consell ministres: En aixecar la bandera espanyola en territori d'HM permeten -ni, senyor president, d'enviar-vos la meya respectuosa salutació nieva i d'oficials que m'acompanyen, que prego eleveu a S. E. el President de la República amb el nostre desig d'ésser titila a la Patria a qualsevol lloc que ens trobem." Immediatatnent de tenir el despatx al meu poder he donat les ordres pertinents, i aquesta nit, des de la zona nord del Marroc s'enviaran a I fni aquells

¿Es casará aviat amb Douglas Fairbanks fill? Ha estat unes hores a la nostra ciutat la famosa actriu anglesa Gertrude Lawrence. Arriba diumenge al mati de Mallorca, on ha reposat una temporada. Anava acompanyada de Douglas Fairhades fill. Com és sabe, es parla des de fa algun temps del pròxim matrimoni

influit aquestes tres maximes en els seus triomfs? Barcelona l'encisa. Pensa tomar de seguida que li sigui possible. Les horca que ha viscut a la nostra ciutat, luan estat per Gertrude Lawrence malt aprob fitades. Ha visitat els jardins de Monte juic, i el destre Lalanda li ha brindat un toro a la Monumental; ha irat

guR elelaalzitoznata ja oficialment l'ocupació, en el Consell que celebrarem avui, dillana, aprovarem un decret creant en aquell territori una Comandancia Militar, el comandament suprem de la qual, tant militar cona civil, es concediri amb carácter unten i al coronel Capaz, que un cop acabada la sera missió a Ifni tornará, a ocupar el seu destí anterior. Al mateix temps sotmetré a la firma del President de la República un altre

decret prohibint que des d'aquest moment tota transacció que es tracti amb aquell sól, així com tots el que es re f ereix a denúncies mineres, concessions o explotacions de qualsevulla altra mena. Cree que amb les forces i el material que s'envia al coronel Capaz pot garantir-se la nostra permanència a Ifni. A aquesta labor político-militar seguirá

la tramesa d'una comissió d'homes de ciencia perque facin un detingut estudi

i exploració d'aquell territori. Tinc el ferm convenciment que aixi és un triomf de la República, d'alta conveniencia per a la personalitat internacional d'Espanya, perque el territori d'Hni es troba en la ruta imprescindi-

ble de l'aviacii, des d'Europa a Dakar per travessar VOceä i arribar a Ameriea del Sud. A Me5, quan s'aconsegueixi fer el ferrocarril traus -sahariä aquest haurä de ar necessariament pel territori d'Ifni. En aquest territori està proper val que hi ha abundor de pastura, t

consegüent de ramaderia, i s'assegura, encara que això eS mes problemätic, que

hi ha jaciments de potassa j fosfat, la qual cosa si s'arribes a compro var conatituiria una riquesa considerable que sabri aprofitar l'agricultura nacional. Heus ach tot el que s'ha realitzat. Ennng de tantes dificultats com les que estorben el cansí de la_República vers els seus futurs destina, el Urde l'ocupació d'Ifni ha de considerar-se cont un exit molt estimable en aquests moments. No ha de silenciarse que per part ile Franca no ha trohat Espanya cap dificultat; ans al tontead, a l'ocupació política del territori d'Eni ha contribuit en gran manera el resultat de les Ultimes operaciono aue ha realitzat en aquella zona l'exercit s.

EL CONSELL DE MINISTRES

Des de dos guarra d'onze del matí fina minuts abans de les dues de la tarda ha estat reunit al Palau Nacional el Consell de ministres. Abans de celebrar-se el Consell sisan reunit, sota la presidencia del cap de l'Estar, el del Govern. el president del Tribunal de Garanties i el de les Corts, que constitueixen el tribunal que ha d'elegir el ciutadä d'honor. Segons ha manifestat el senyor Lerroux en abandonar el Palau, el designat ha estat don Manuel Bartomeu Cossio. Ha afegit el president del Consell que ell ha fet una exposició de la política interior i exterior, i que h a donat compte de l'ocupació d'Eni. El Consell ha expressat la sera complaenea

i satisfacció pel fet.

Al ministre de Treball se Ii ha preguntan que hi havia del conflicte dels metallúrgics, i ha contestat que depenia de la resposta dels obrera i dels patrons, que havien quedat que la donarien al Ministeri dimarts al migdia, sobre la proposta que els ha fet el dit departament. La nota oficiosa diu: "Fls ministres s'han reunit en Consell a les dotze al Palau Nacional. sota la presidencia de S. E. el president de la República. (Continua a la página 5, col. 31

Gertrude Lawrence i Dougla s F alrbanks fill en disposar-se, altir„ ¿agafar et tren quests dos artistes. Ells, perb,•nl confirnien el ,rumor, ni el neguen.' —De moment, encara no estic divordat — acostutna a respondre Douglas Junior quan li pregunten sobre aquest extrem. Dou,glas fill diu la veritat. El sea di-

Sant Pau del Carril)! o'ha divertit oun un colegial a•un music-hall-dei-Paiali

Va sortir ahíe a la tarda cap a loas dres. Amb Douglas junior, naturalméni. Seran ells dos els principals protagonise tes de la comedia "The Winding Joitre vorci amb l'inquietant Joana Crawford ney", de l'autor Philip Leiber. mal segueix els tramita corresponents, i tard, és possible que la interpretin al aquests no han acaban. S'assegura que cinema. fina al dia la del mes de maig vinent En anar Gertrude i Douglas a pujar! no estaran enllestits. Aleshores podrá, al tren, el nostre fotògraf, prudent, ele Douglas fill, fer pública niurement la demana si podia fotografiar-los junta. noca del seu segon matrimoni. —No hi tinc can inconvertient! — Entretant, Gertrude Lawrence i cloral el noi Douglas. Douglas junior can empre junta. DoI azaa Gertrude Lawrence pel brav., nen la itnpressió d'una parella d'enamoJoan TOMAS rats de la primera volada. Gertrude Lawrence és gentilíssima. No és d'estranyar l'atracció que caer ceix sobre el fill Douglas Fairbanks. Menuda, rossa, amb uns ulls enormes. intelligents i plens d'expressió, que el mateix reflecteixen la joia que la tristesa, deixa al seu gas una inesborrable estela de simpatia. Constantment riallera, amb una rialla que de vegades té quelcom d'infantil, dringa en la vida com un cascabel!. D'origen- humil, Gertrude Lawrence ha assolit, tant a Anglaterra com a Nord-América, el cim de la glória. PorIniormacions de carácter partícula, ta Inés' de vint anys a l'escena, i ha asseguren que en l'asseniblea del creat obres que per damunt de tot s'han ems autonomista radical valencia ce• fet celebres per la seca interpretació. partit lebrada manifestä ung Recordem, per exemple, entre altres, disparitata Valencia es' de criteri que ha motivat .13 t'opereta de Gershwin "Oh, Kac", la separació dels elements autonomistes, comedia de Coward "Private motiu sembla que ha estar la din. darrerament, el drama de Van Deuten El conformitat en l'aplicaciú de la guillo. ¡Ve Lire tina al Parlament de la República. Gertrude Lawrence té. segons diuen, La majoria deis assembleistes, entra tres rnáximes: Mirar enlaire i no a terquals figuren els diputats seny-Ors ra ; mirar endavant i no endarrera mi- els Juli Just i Marcos Miranda. es declararar al Iluny i co interiorment. ¡Han reis contraris al determini adoptat gel Govern afavorit pela vota de les drenes. Al cap del grup partidari de l'aplica. ciG de la guillotina a les discussionll parlamentàries figurara el ministre sea nyor Sarnper, que queda en minoria. A conseqüencia d'aquesta diferencia, la 1/tajona ha acordar constituir-se ea partit independent amb el nom de para Lit autonomista valencia. No hein de recalcar la importancie pohtica que el fet tindrä, si les nostres

Els autonomistes valencians es separen del partit radical

Feixisme a Correus

informacions són confirmades. Autono. mistes comencuts, tila es una veritablt satisfacció veure com els republicana valenciana s'espolsen la tutela delires organitzacions i recobren la llibertat de les seres iniciatives politiquea i ea disposen a posar-les al seines de Ves pert valencianista. A nosaltres ens fa

molla mes Majó una Valencia riza robusta en as duna autonomia, out nto. desta i supeditada a una politica de a. cicatge centralista. Lacte dels republicans autonomistes de Valencia és la millor prora de la ft n-ate els valencianistes tenen en les possibilitats de la seva terra, i això, per a nosaltres, és un =tú: de joia i de con. tuança tant mes quan entre ells trobeca. nonio Cont els dels dos diputats que, ti les nostres noticies aún certes, han con. quistat una independencia parlamentas ria que indubtablement els famá mea afina, politicament, als republicans su. tonornistes esquerrans de Catalunya. Caldrä canear "bajo siete hay es" el sepulcre del senyor Cid

-", t7ontillin4 a la pagino 5, col rj

e-erw-re,

Dimecreg, 11 d'abril de 1934

Any 56.—Núm. 18.618.—Preu: 15 cèntlins

PUBLICITAT

ABONAMENTS 81.0

catatunya %ere/torta de a Repilba-21. america Ilanna t Dorman trimestre... Pal.Sa 3 convent pedal.

PIPO.

12.— 110'—

Pian/ o'aviaoS 1 sonciaa

Axtarocts 1 nata aus aeanas ranirEs

BARCELONA



PreltsIn al nivell de la mar: 713•4

muurnetrea. Temperatura actual: 19'S

Ceceo. Rumitat eelallva: 75 pee _eenl..Vel0eItat del vent: calma. Tialbtluat hnrItzontat, en promedi: 5 pulIbmelres. Estat det NI: 5/10 de C. En les dafreres boros: Temperatura maxlms: 194 graus. Temperatura minfma, ticz gro g . necorreein del vent: 9A9 (tul_ ~tres. Preelpllarló: nulla. lusolaeld en el cl/a (reir: 9 horca 3 minuts.

MAMO I ISTRACIO: CORTE CATALANES, 311111. 1 er — TELEFON 11430 TALLCRS D'IMPREMTA: CARRER DE BARBARA, 11 1 13. — TELEFON 19003

Eis §an§sters a Barcelona (1)

UN NOU AFER MARROQUI

La permanencia al

EL TEMPS

LA REUNID DE 6INEBRA

Parlament

Eden i Missigli exposen els punts dasses d'atracadors Tres Una deserció L'ocupació d'Ifni de vista de Ilurs pisos en la

injustificada

Aquests dies s'ha parlat de la possible retirada de les esquerres del Parlament de la Repúica. amb mctiu de Faplicació de la guillmina als de l mts sabre l'amnistia i la pena de mart. La Midativa. que ha sortit dels sozialistes. seria seguida no solamen t pels grups esquerrans. sind també pela maurins. No tenim cap natiu per a creure que la iniciativa prosperi. perd tampoc no saben/ que hatzi estat abandonada d'una manera definitiva. Sabem. aixè, si, o y e no Id ha pías unan:mirar de criteri sobre la qiiesrió entre els aaaersos grups esquerrans. ni dintre !a mateixa rninoria socialista. talment nue fins el mateix senynr Laraa Caballero. que feria el rnés decidir c abandonar els escena. estableix una mena d'ordre escalanat de possibilitats, que caldria ene s'eszolestin toles ver justificar l'extremat determini que deixaria Camhra sense rposicions d'esquerra. prontfisit ne ha pres consistencia. i a j xh seria una precipitació iírnerl,nahl. eran a COSa creta. NI obstaar. - que podria donar tema a converses zdmerjtaris. no creiem que sigui in-- :Ti dedicar-1U unes guantes observas. principi. ro sam partidaris d'aquutes retirades, que (Entre ei regía: paelamentari san una aasurditat. rneetre no shigi perdut totalment la te er e: sistema. Psi el ,Ne i. Seinpre val més ‘'..s . er al saló de sessions. perque ter a ?.1.,:b es euanya la reoresentacid popular. Es ^ossible ene els electers en el montear d'indienació etin la possibilitar de l'abandonament dels liocs que] els diputara tenen l'obligació d'ocupar: ben acial. puré. la rad s'irnposa 1 aún ; els mateixos electora ela que en s• oren la ven deis reus representants al Parlament. En el ca, nresent. pera, hi ha altres matiz], mes immediats. svfiCierts a fer reflexionar el= qui se sentin c:inata a la dese/T:6. Les dretes, que avui aún molerla a la Cambra, cren mine- na alces Constituents. ¡ Serien rnajr,ria avui si-ale.shóres haguessin abandonar els leus escon s ? Tantee raons hi ha per a respondre si cona no . E5 evident. pera. que daaant d'una retirada deis seas adversaris, els podrien retreure que. gra.cies a la seva permanencia d'aleshores. ara són elles les que catan en situacid d'imuvasar ei er, eriteei. Altrament l'experiencia ha demostrat que si les retirades són les reinzorporacions són sernpre • i molestes, tant, que ens costaria ben poc de trabar exernples no gaire llunyans de retirades que si us plan per -força han estat definitives i han costat la vida a un regint. Sense buscar paritats tan dramätiques. la Lliga ens Mana un exemple ben apreciable de la incomoditat i dels perjudicis que ocasiona una retirada parlamentäria pm: meditada. La concepció del sistema parlamentar: descansa en els desplaçaments de l'opinió pública, despla_ caments que es registren en els escrutinis electorals. Es l'opinió qui fa lea ma j ories i les minories parlamentaries. i Si algú té l'obligació indeclinable de no moure's del Parlament sale- :es minories. Les majories votan: en tenen prou, i les minories cal que facin sentir el seu parer en totes les qüestions si valen servir lleialment els interessos espirituals dels anua e:ectors. La permanencia de les minories al Parlament és indefugible perque l'abséncia sistemàtica i deliberada nones por volee dir dues coses: la renúmia o la guerra fora del Parlament. La renúncia és un mancament i una temeritat; la retirada sen5e que s : entauli immeditament una acció revolucionaria és una infelicitat. Ara be: ¡l'esquerra catalana. podria triar entre aquests extrems? La resposta es obvia_ Si el Govern de Catalunya esta a mane de les esquerres, ¡que significada una inhibició amenaçadora per part deis diputats que formen la minoria esquerrista de Catalunya? eteni que Ira esquerres intentessin ernprendre una actuació contra el Govern al carrer, ¡els diputara catalans contra qui la podrien dirigir a Catalunva si no fos contra el seu mateix Govern? No és pas retirant-se que cal lluitar per reconquistar una majaría al Parlament, sind defensant el mandar popular que dóna el dret d'intervenir i l'obligacid de manifestar a tothora que s'escaigui la disconionnitat amb els que són mes temporalment. Aquesta és l'essència del sistema, i oblidar aqueas aspecte fonamcntal és exposarse a ajudar el; que abominen del parlamentarisme i somien en altres soluciona que cap e5quierrä pot acceptar sense renunciar ala seus principis democrática. Solament circumstäncies excepcionals poden justificar un determini d'aquesta transcedencia i, ara com ara, nosaitres no sabriem de s aviat les crearia-cobrilesn;m una desercia que aval no ens semblaria justificada en cap sentir.

que Espanya faci ús del dret de sobirania a tota la regid d'Ifni, entre altres morías, per protegir-los contra els malfactors. Tot aixä — diuen — es fa d'acord amh el govern francés, amb el qual es tenen les millors relaciona en tot el que afecta al Marroc, i s'espera que locapacid dI fui tindrà una considerable importancia per al prestigi internacional d'Espanya, perquè es tracia d'un punt de primer ordre en la ruta de la navegació aèria cap a Amèrica perquè és el primer pas per a assegurar el domini de tot el Sahara espanyol, a part del que representen les r:queses na nul' del pas.

Manca de claredat

Per fi, tal com es venia parlant des de fa uns dies, sla procedit a l'ocupacid d'Ifni, u, segons les referències oficials, de les guate hem donar campe extensament. l'ocupació s'ha fet sense cap incVent desagradable. Es tracla, com ha explicar el cap del Govern, d'una regid situada a la costa sud del Marrar, que no correspon al Protectorat d'Espanya. sinó que és placa de sobirania, com Melilla i Ceuta, obtinguda fa molt de tenips, entre altres ranns que fan referenzia a la política de l'epoca, com un refug i per a's pescadora de Canäries Perla el cas

1 1

CADI4 TANGE

Cio NS FLAS2iNT

e MARRAK CHZ:,;› -

bei902L2C'G

CAP JUBY ORO " ..... O VILLA ZISNLA05

ii 4.4 ni uditsaorregut, la sobirania d'Espanya a Mili ha estat nominal, i aquell lloc de la Costa no ha servit de refugi a ningú perqué ¿is gairebé inaccessible. Ara, a canseMena deis tractats successius sobre el regim politic del Marroc, Hui queda enclava: dintre la zona del Protectorat francés, de tal maulera que, malgrat les dincultats del desernbarc, note-es pot arar lliurement per mar, perquè el territori que l'envolta per tots els seus costara esté subjeate a la jurisdicció Franca. No es re y ben clar el per que sobprocedit a aquesta ocupatadament Hi ha d'haver motius que no havien entrat mai en joc durant el llarg temps que Espanya ha tingut aquesta sobiraMa. Tot sembla indicar que Yocupacid és una conseqüencia de les darreres operacions ses, que han donat a la República reina el domini absolut de l'Anti-Atla s , regid propera d'HM que correspon al lirnit sud del Protectorat francés; però de les explicacions oficials no es deducir el per que d'aquesta conseqüencia. Segons les informacions que item publicar extensarnent en la nostra secció es ..rangera de fa uns des, s'ha suposat que per aquells indrets, i especialment er. l'extensa costa compresa entre Ifni i Cap Je- by. pertanyent tumbé aquest a Espanya, hi ha hagut combinacions estrangeres sobre contraban d'armes, en les quals s'atribueix una intervenció directa als nazis. Però tot plegar resulta una mica térbol, i els destnentiments de darrera hora no serveixen pas per aclaríe la situació. Tot sembla indicar que comença un nou afer del Marroc, la finalitat del qual es desconeix i les den variares vssibles no s'endevinen. L'acord amb França Les declaracions fetes la setmana pastada pel President del Consell i pel ministre de la Guerra anunciant l'ocupació, ratificades abans-d'ahir per un i altre després d'efectuada l'operaciä, diuen en substancia que es tracta d'un afer d'interés nacional que es descabdellarä normalment cense cap prophsit d'aventura i dintre un ambient de negociació amistosa azul) els indígenes, els quals esperen

SA-14ARA Tot nixd es d'una g. ad s.d.mzzat per a explicar la causa inmediata de l'ocupsció. Que aquesta fet d'acord amb el govern francés no dé dubte. perque ja hem dit que la comunicació per terra s'ha de fer necessàriament per territori del protectorat francés, i la comunicació per mar es enormement dificil. Perla com que en tnat,lria de política internacional el sentirnent d'arnistat i de simpatia ¡vea molt menys que l'interès, no sabem quina mena de tractes han precedit l'actual acord amb Franca. ¡A canvi de qué el govern francés ha donat les facilitats que forçosament ha hagut de donar perfra l'ocupada d'Ifni hagi pogut tenir efecte? ¡A canvi qui Espanya s'ha imposat l'esforç i el sarriVci de procedir ara a aquesta ocupació? Com s'entrever, enmig de les declaracions del Govern, sembla que el fet d'haver-nos abitar am que temiera una plaça de sobirania abandonada a uni és degut a qui Franca amb les darreres oneracions ha dominar territorialment l'AntiAtlas, pecó no ha impedir que alguna nuclis d'indígenes rebels s'hagin escanat refugiant-se a Ifni i mes avall. a Cap Inhy, fora de la jurisdicció de Franca. L'ocupació comencada i les operacions. mes o menys diplomatiques q ue seguiran. ¡tenen per objecte recluir aquests nuelis rebele que vénen a ésser els malfactors de que parlava l'altre dia el Mini s tre de la Guerra? Aquestes operacions. ¿les farä Esnanya atad) l'ajut de Franca o les farä Franca sota el cobert d'uns drets de snbirania d'Espanya? D'una o altra manera, ¡s'ha establert des d'ara la norma per al nassarnent de compres un C , I1 feta la neteja dels nuclis rebela? Es com p ren, fine a cert punt, que els CAverns interessats no revelin aquests a s nectes impartants de l'afer. perque a l 'Europa actual hi ha robles nirates, diepasats a embrollar a profit proni els problemec mdi senzills : perb tafia la pena, ahans d'embarcar la jove República en un afer tan propici a tota mena de complicacions. donar alguna garantia que en els tractes internacionals d'ara shan tingut en compte ele resultats de l'execució dels traeres anteriors.

Acabarä tancat al

rosseim ja la documentació sala' ricial per a p oder precisar d'una manera gairebé segura la classificacin del món dele gangsters de Barcelona, sepan; Ilurs objectius o categoria. Es p or dir, sense mancar a la veritat, que existeixen tres classes d'atracadors. Avui anem a explicar en que consísrenten nurs activitats i en el "fet diferencial" que les separa una de l'altra. En el present arríele ens proposem completar i reunir tot el que portem escrit sobre la materia. PRIMERA CLASSE Es la que s'ocupa dels assalts de fabriques, banca, Mítines d'empreses i de cases d'importància i de cobradors que porten gratis quantitats. Sön compostes per elements de la Fu. i les dirigeixen personei conegudes de la policia. En formen part individus que són escollits en cada cas particular, els quals dividirem en dues categories: primera, la dels "experimentats Que coneixen el que dWgeix l'operació i el seu objecte, segona, els joves inexperts, reclutats ntre la massa dels Comités de Defensa, que no s'assabenten finsal darrer znoment del treball que seis assd4ma. El que capitaneja el grup, reparteix les pistoles poc abans del fet i sempre en un lloc diferent del qua s'ha assenyalat en principi. Es costurn repartir diners a lavaneada entre els reClutals per a donar el cop. N'hi ha alguns —poes — que "treballen" de franc. Cal tenir en compte que la rnaioria d'atracaments organitzats no poden realitzar-se par causes diverses i. imprevistes. La fórmula de l'atracan/era per portar diners a les associacions extremistes Sois fa un any i ring que ha esZat restablerta. Es pot calcular e' producte d'aquests cops en enes 150.000 pessetes. Segons quins hagin natal els avancaments que s'han Pagar abans del ter. el tant per cent del producte dels robatoris que ingressa a l'Organització osciHa entre el quaranta i seixanta per cene. Té cura de recollirlo, amb u màxima celeri:at, un delegar del Comité pro-presos que esta en e a/1lb el cap de la banda, lleves de -casos «pm 'et-de Palacios que era, al mateix temps, atracador i elernent principal del Comité propresos. A aquests cabals s'uneixen la recaptació setmanal del segell collis-¿eral. que paga cada militant. donatius voluntaria i subscripcions públiemes. Per atendre. a les seves despeses. l'Organització necessita unes quaranta mil pessetes setmanals. Ara fa un any, en recaptaven ile trenta-cinc a trenta-set mil. Després del moviment del 8 de desernbre, la recaptació va disminuir enormement. Es aquí on comenca l'or ganització datracarnents en gran escala que ha sofert Barcelona apuesta darrers Els cabals recollits shn destinats als Presos i llurs famílies, parar advocats de la C. N. T., subvenció a la premsa anarquista. "trämits" judicials. com p ra d'armes i matèries explosives, ultra les despeses de secretaria i d'organització general.

PAU FABRES I ELS SEUS COMPANYS Avui dia — ens referim als darrers temps — la Fu i esté molt més en con-

tacte que abans arnb els atracadora oroiessionals. Citarem el cas de Pau le- abres i Murlé, sin dels gangsters mis importants, que esta en relació directa amb dirigents importants de lanarquisme. Fabres ha ores part en diversos actes de sabotatge i en eis atracaments següents: el de l'Habilitat de les chasco ives, a la Plaça del Pi. el de la casa Dalmau Oliveres i el del cinxe de la "Cinaes" (en aqlests dos fets Ii foren Ire-bades les empremtes digitals); prengué part en el tiroteig del Bar Brusseiles, l'any 1931, on fou mort l'inspector Rubio i mori lambe el gangster "Teixa". Pau l'abres z Ruano foren reconeguts per diversos testimonia com els que collocaren les bombea a la Unid Flequera de Sarria (acte de sabotatge), ara deu fer uns (C a ntiritta a la P agina 5, co!. 1) sis mesos; sembla que tos* aqueot Ruano l'encarregat de matar els dos confidents als quals ierem allusid en un article at. Pau Eabrés i Monté esté en !libertar, malgrat les actives recerques de la policía per detenir-lo. Es un borne, sembla, que fa de mal agafar. Ilem pogut saber que els atracaments al cinema Splendid, fábrica de botons de Les Colas i casa Sitiad, toren realitzats per un grup del qual tormaven part Marin, González, Palacios, Joan Piera, -El pata", Palt t'abres, Paco La Riba (un xofer que ieía el taxi a Sans) i un tal Cordera. Els cinc primers estan detinguts. Tot aquest man de gangsters que intermitentment actuen a compre de fanarquisme organitzat. ha rebut criare considerable des de l'arribada Barcelona de mes de tres - cents anarquistes espanyols que actuaven a l'Argentina , i que el Govern d'aquella leepública va expulsar del país des de la gran tieteja que con/enea el general Uriburu. Abans, el lloc de reunió habitual dels diri g ents anarquistes, i on s'entaulaven les negociacions amb els atracadors, era el Sindical del Rani del \ l adre, del carrer de rialileu, mera 69. i el Sindicat del Rem deis Transports. Des que aquests locals estan clausurats. el camp d'acció ha metal traelladat, principalment, a la quarto de les Botes barriada d« Ciot

L'antipapa Hitler

EL 14 DE JUNY, CARNERA I MARX BAER ES DISPUTARAN EL CAMPIONAT DEL MÓN Nova York, 10. — La Comissió d'alletißme de l'Eslat de Noca York ha donat la seva aprovació definitiva per a la liuda entro els /mandara Baer i Carneen per al Campionat del món, que se celebrar ä en acinesia capital el dia 14 de juny virtent.

leANYA

„: LISBos,

per JOSEP MARIA PLANES

qüestiú del desarmament

EL CONTRAESPIONATGE

Volem insistir en aquest aspecte tan important de l'afer. Se sap que les organitzacions anarquistes disposen d'un pla completissim de l'edifici on esté installada la Comissaria General d'Ordre Públie. S'ha P ogu t comprovar que, algunes nits de "razzia", certs subjectes eren

avisats tan boli punt la policia sortia a practicar llur captura. (Recordis els casos que, sobre aquest aspecte, hem explicat fa en articles anteridrs.1 p er

Pau Fabris i Mudé, conegut pel "Moreno", un dele gangsters me's importante que ha actuat a compte dels anarquistes. Actualment està en llibertat, però la policia el cerca No cal insistir en les facilitats d'inaormació i de tota mena que traben els anarqu:stes al Palau de Justicia. Pel que fa referencia a la policia, una persona ben situada ens ha maMiestat que creia que amb la reorganització del cos provocada pel traspas de serveis. s'hauria acabar el contraespionatge. En canvl, Faltre dia ens deien que en:re els nous guàrdies Massalt n'hi han alguns que havien estar vistos repetidarnent a la presta en qualitat dea elaitants de presos socials. LA SEGONA CLASSE

D'ATRACADORS Sán estrangers, llicenciats de predel robatori. i professionals sida ha de totes les edats. Aquests s'agrupen en bandes que componen fins a vuit individus, segons la importancia del co',, a donar. ama capaços dassaltar bancs, comercos, fabriques, estancs. cotxes, cobradors i persones que van soles per

llocs poc transitats; si tenen por denser descoberts, o bé les vietimes oposen resistencia, no dubten gens a arribar a Fassassinat. Apuesta mena d'atracadors, que no tenen res a acure amb ranarquisme. sún coneguts dintre el man local de .a cramnalitat ocl nona fulletinesc de "La mano negra .. . Una de les bandes més importants la dirigeix un gironi Ilicenciat de presidi: Joan Massita i Puig (a) "El Carbonen". L'especialitat del seu grup, que formen m'arre o cinc individua, és que cada negada que tan un bon cop desapareixen de Barcelona per una Ilarga temporada. També existeix encara la banda que forma el Bruno, la qual, quan li cona& va pel seu compte o be arnb Fabres. Darrerament, con/ a cas extraordinana han servil a la Fa i per a ier sabotatges o actes de terrorisme. ATRACADORS DE TERCERA CLASSE Són relativament joves. Alguns, per donar-se importancia, diuen que són pistolera o Militants de la Fai. Es mentida. En tot cas, han estar expulsats de la Fui per indesitjables. En la seva major para san ?ladres de la categoria dels quinzenaires; entre ella hi ha alguns invertits professionals. En grupa o en bandes sempre improvisades, es llancen a ter atracaments, armats de qualsevol manera, contra estancs, cornercos, cobradors, tara i automóbils ocupats per parelles. Són els que operen per Horra, Pedralbes, carretera de la Rabassada i en general pels llocs deserts que solen freqnentar els enarnorats. .1quests san les oestes víctimes predilectes, per la rai, que, en bona part dels casos, raons de discreció elemental aconsellen els robats a no fer cap mena de denúncia. Els atracadors de tercera categoria soleta reunir-se per a canviar impresions o tramar llurs plans. pels bars del barri "xino"; La Criolla, La Muralla, algun establiment de les Drassanes, la Placa d'Espanya o la muntanya de Montjutc. També se'n pot veure per la Riera Blanca, Can Granota, el "Recreo", o a l'esplanada de la Coldnia Castells, on es dediquen als joes prohibits. Els sens companys i amics san Ilarlregots de aaques ambicions, "souteneurs" modestos i altres que es diuen obrers sense feina que de vegades es deixen conquistar i ingressen al man de la

Quinze Estas cren allir representas en la reunid de la ilesa de la Conler¿utcia del Desarniament que ha mama Roa a Ginebra, perii les decisions presea potser no justifiquen et desplaçament de ministres i buirionaris. A través de les in:asimilados Mes diplomatiques es podrà aeotiscatar el matear que a la reunió d'ahir. No ola fet saber res que .au fos ¡a sebo, LO famosa crida de Ilmderson sembla hace -se eritat oPoriunament, i Eden, que representen:a la Gran Bretanya, ha coima remarcar 1010 regada racis /es dificultats de conciliar les tesis sa i alemanya, sensc dir, pecó, q,,e el Sell govern té gran part de yapa en la situacid actual. Si MacDonalur, cut cumples de seguir una política zigazagnejant, hagués adoptat una actitud mis resala, ja s'llaa c ia arribat a un COnVilli o s'llatiria liquidat la Conferencia. Substancialment, cls punta tocats per Eden es poden resumir cn la robinia, del Rcich de rearmar-se i en la de França de no errare -ho possible en interis de la patt, espccialment si es considera que entre les pretcnsions hincrianes hi ultra la del rearmament alcmany, la de la reducen.; dels armaments sns. I a Londres encara ca discutrix en materia de sancions, olent anar ,uués cc, lid del boicot comercial, 'acose a Berlín es gasa afirmar que en el tracia de Versales no hi ha cap clausula que impedear; el mannament alemany, oblidant que la part I' del tracia, en establir la liiiiitatiö d'armaments, disposara la destrocen; dels e.rcedents, i que . awnit als liarais, Ion Anglaterra qui se n'enmi:roa& Eden ha estat una mica retieent,usanr aixi del mal sistema de la mitia publicitat diPlamätica. Franca, sostenint que la discussió tornés a Ginebra ha indica cl bon comí. ni.rd is, el de la col-laborocid directa de tul: els petisos pa rtidpants de la ConforMcia. L'acceptació d'aquesta te-Si — ja que la Comissió general es relln i, i1 el 23 de maig — COlIStitueir ecu axit del Qtiai d'Orsay. Cal esmentar l'actitud del delegat de Pol/unia, tarife que ha sostingut obertament la proposicni del delega! francés .1fassigli, la quia l ha estat °prosudo per

Després del president. ha In Lis de la paraula el senyor Eden, representant del Govern britinic. el qual ha reconegut que el memorándum anales de 29 de gener exigeix esmenes per obtenir asSentinlent general a poder servir de base per a un acord acceptable. Existeixen encara dues divergenetes fonamentals entre els punta de vista mantinguts pela gavera; francas i alemany: la primera es teiareix als efectius i el compte que ha de tenir-se de les tropes d'Ultramar i reserves instruides. alai com de les organitzacions per a militare. La segona fa referencia a la data i durada del termini al cap del qual l'exara alemany de curt termini podria e sse r eq uipar amb armes de les anomenades defensives. Es essencial que si s'ha d'elaborar un Conveni en aquestes formidables dincultats han désser resoltes: no ha arrihat encara el moment d'un Conveni definitiu,

El senyor Edee ha proposat després que la mesa de la Conferencia suspengui les seres activitats avui a cordi reunirse cap al o d'abril, deixant a la Presidencia la facultat d'ajornar la, citada data si ho creu oportú. Després, el representant sovietie, senyor Stein, ha declarat que el seu país esta disposar a etre qualsesmIla reducció dels armaments exitents per mínima que sigui. a condició que sigui aplicada a tots els Estats sense excepcid. Creu necessari que la Comissió general examini cona més aviat millor la proposició soviética sobre de/inició de agressor, després les proposicions ses referents a /a seguretat i ment el Pacte general de no agress o formulat pel president dels Estats Units, Seguidament el representant de Franea, senyor afassigli, examina (mies ¡oren els principis essencials de la Conferencia. fine que Alemanya l'abandona el r; d'octubre de 1933. Des d'aquesta data s'han produit alguns fets mes en alIO que es referelie a l'apreciad& de les organitzacions quantitatives i qualitatives dele armaments. Insisteix a continuarla?' en la contradie-cid que hi lu entre els dos termes ,nanimitaf. de le' reivindicacions alemanyes conHa se v pri's cf sitenci complet del re- tingudes co el document del 13 de marc, presentatit Eridentment, la sien el qual se soNicita el rearmament im. hacia de Roma és embarassada; només mediat i el desarmament per a altres allir el "Gio snale d'Italia" publica un comentari sobre la rcsposta sa al Tal com el memorändurn francés del Foreign Office, basat en la falsa inter- 17 de m a te nrecisa. s'hauria d'arribar per pretació de creure que França no s'opo- a aixh a una modificada radical de les saria al rearinament del Reich. bases. d'acord amb les quals ha trebaSaint-Rrice — que és el millor intér- Ilat fins ara la Conferencia, i semblant. pret del pensament de Birthou — s'al- modificarle, no pot resultar mes qu e del ça, en el "intimar cratiir, contra vea de la Chmissia General, únic araquesta errdnia interpretació, afirmant eanisme canacitat raer a canviar els prinque Franca no donara mai la conformi- cipia otte han guiar Ens ara els seus tat a tan proiecte semblant, que cons- trehalls. El representant de Suecia. senyor tituiria la viole:ció mas estric.'ent del tot i soste- Sandler. anuncia nue el sea caven, pretractat de Versales. nir les mirindicacions eincmaiugrali- nara una rleclaracia destinada a donar conéi g er el seta mant de vista, les tres ques, lin roldria espabilar la mediafitat franro-ifaliana, i re-corre a arti- linies directives del qual seran: Necessitat d'un programa de desarmaficis com el del comentari del "Giornate ment substancial. d'Italia". li Anlicacia immediata del principi ortant a la risita de Surich a Lonigealtat de drets. dres, a la qua{ els diaris romans dourii de senoves garanties Elaborarla de molla importancia, no sea d'un gran chi& Es entre Paria i Londres que ha de fruir flor l'acord basic. Seaurament que en la reunid de/ 23 de maig s'arribarà a COnCillSiMIS en itn sentil CI nitre. Es de revire que d'aqui a aleshores len cancrileries intensificaran la faina diplomatica. i la risita de Corhin a !chit demostra que Al-cut la J'imite reititi/. ginebrina apesta {Cinc' el, s'Ira Mitran Ginebra. in. — Avui ha reprès rls treballs la mesa de la Conferencia del esarmarnent; el president. senyar Henderson, ha pronunciar un discursa en el qual ha proposat que es fi x es la data del 23 (le maig vinent per a la retina', de la Cornissia general. Setis

Unes

bombes

guretat.

El semen- afotta, representant de Suis s a, comprova que la bona valuntat es general. A continuarla indiaa que tal nue Alemanya torni a Ginebra. nernue eansi¿era moralment impossible di:eutir un Convcni de Desarmament sense 13 presencia tiel dit Estat. Pesares el repre s entant de Polònia. sena-or Racziski. declara que el seu pato esti decidit a fer tots els esfarcos necessaris per tal que la Canferènela aca anula un Canveni. i considera que-bi imica rnent la CrnmissU, General podré decidir si Cnvio o Tu.a adoptar unegabasea de treball diferents.

(Segueix a la P 3 .9. 7. col.

a

Sant

delinqüència. Els atracadors de tercera classe no són partidaris de fer sang. Com a miximum, aseredeixen a cope Ilurs victimes, pera la seca máxima aml'ida es poder-se escapar abans no i 'res de mal. Josep MARIA PLANES (Seguirá) Vegi's LA PUBLICITAT deis dies 41, S, 6. 7, 8 i 10 d'aqUe5t mea.

Interior de la "riel d'n'es tIcti? e

l .cgler da

Veciala

Martí

Dijoua, 12 d'abril de 1934

Any 56.—Núm. 18.619.—Preu: 15 cèntims

ABONAMENTS Catamara 1 1111• 91101111 de la iltstühltes. America tintina t Portusat. trimestre... Pulsos convem postd, DIARI

SISO Pea 10"— li•—

Sie—•

D'AVISOS 1 NOTICIES

aNuNCIF RECLAMS 'ZEGONS TARIFES

XPUBLICIT BARCELONA



Prebild al /i,vP11 de la mar: 755'9 1 EL TENID,„ " mIltimetres. Temperatura actual: 1211

graos. /1115111191 relativa: 90 per ceta. V910911111 del vent: 1 quitsmetres per nora, del sud. Vietnam So. 9/10 ritzontal, en promedi. 350 meires. Esta* del cel: de real. 1 C. Bn la adarreres 34 torea: remperatui a

màxima 19 . 0 rima. Temperatur amirnma: *5'5 gnus, Preciphaeld: neeorregut del vent: 305 dullArnetres. 17 mlnuls. nulla. Insolarld en el die d'Ithir: 9 bares

EZDACCIO 1 ADNINISTIUC104 CORTE CATALANES. $ IL Ese — Tatalr osi 11180 TELUON 111003 cuna% DI BÁRBARA, 11 I

TALLIIRE D'11111PRZMTA:

nnn ...,•n•••n•,n•••n7

1n•••n•n•••••••nn•n••n••••••••n•••••••nn••n

Al Parlament de Madrid

L'amistat basco-catalana

El. Oanästers de Barcelona (1)

EUZCADI 1 CATALUNYA

Un "esoarceo" L'OCUPACIO El discurs del mi- Conversa amb Final de la primera port... Ongs etorri de Gil Robles D'IFNI nistre de Justicia Hernandorena . . (Benvinguts!) per JOSEP MARIA PLAHEs

Gil Robles ha parlas a Madrid. En la nostra edició ada doni Els nostres amics, els bastos, són da D'una manera furibunda ha demanat Amb rarticle d'avadi docena per aca- ferro i tenia aterroritzats tots els pobres veto compte de l'arribada d'una exel poder. "Amb República, o sense bada la primera part del nostre reportat- diables del carrer del Cid. Detingut non hoste; de Barcelona. Dimarts, a la pedició basca composta d'uns dosimal'"Espanya de tropes al vaixell "Uruguay". fou el que nit, el poble aplegat a la plaça de Sant ella" — ha declaras. 1 a hores d'ara Les cents cinquanta cosiste; i altres tants ge. El volares de la documentada que gina la brillant serie de fugues; a ell, Jaume els rebia amb apiaudiments. són molts que comenten seriosament posscitn, la qual no berra pogut estudiar i acompanyanta. Aquesta expedició, que pera. la fugida Ii cos t a. mil pessetes. res i visques, mentre la banda muniles declaracions del lider dretista. núm. 5" no poden desemarriba en un tren especial procedent ordenar, per manca materia/ de tour:, Sembla que als que despres l'han cipal interpretara l'Himne d'Euscadi No caurem dins l'error d'imitarde Sant Sebastià, ve presidida pels ens obliga a interrompre per uns quants imitat, la cosa els ha sortit a mes "Els Segadors". Dalt, al Saló de Sant Madrid, 11. — Terminada la sesdel senyor retòrica los. En realitat la barcar a causa del temporal sita els diputats de la Ceda comen- senyors Isusi i Hernandorena, pres- dies l'enquesta que començarem a pu- bon preu. Jordi, el President de la Generalitat els Robles en aquesta avinentesa no pasblica, el dirnecres de la semana ada. taren als adissos làmplia lliber- tigiosos nacionalistes bascos. Fa poc temps que '.Mucial ha mort, donara la benvinguda, acompanyat, ensa d'isser un "escarceo". Suposem a la tarda tinguérem ocasió de Per filtra banda, lenint tulottots uns ser- assassinat, a Txecoslováquia. Ahir tat que es concedia en la discussió tre altres personalitats, dels Consellers que els nostres lectors no saben ben dels projectes, i especialment en conversar amb aquest darrer a l'hotel veis dinfortnació pendents de resultat. de Cultura j de Sanitat i de l'Alcalde de bé qui vol dir aireó de "escarceo" apliLa setenana entrena, dones, en possesBOMBES I EXPLOSIUS aquest d'amnistia, en el qual inter- on s'hostatgen. El doctor Hernandola Ciutat. cas a la politica, i per tal d'assabenve tothom. Caldea terminar aquesta sena ens sebe amb una amabilitat ex- sid d'un remo" ordenat i cohcrent de la Un tren especial, format de diverses La dinamita per a la iabricació de tar-los els referirem la següent aneeimportant i diversa documentació que les bornbes i explosius que els anar- unitats, ha portat tms centenars de pasituació, encara que violenti una mica quisida. dota. que data dels temps heroics del ja, la conversa coneixedors, l Naturalrnent, dirigirem pogut recollir, presidencia de la Cambra, la qua j itent la qMstes fan servir per als seus actes triotes; noble i autoritats nacionalistes, lerrouxisme. s'ha vist que actuara amb gran tole- cap a les Coses de 13aseónia i l'actual del resultat definitin d'unes intestiga- de sabotat g e i terrorisme prove de entre els quals figura una representació Hi baria, dones. un bota senyor que rancia. De continuar aquesta tinta de moviment nacionalista, cada vegada cions que tcnint e,, curs de realització. robatoris que s'efectuen, principal- de fervoroses emakumes. A l'andana de en aquella època tau mans i mànigues conducta, el projecte d'amnistia tri- més creixent, i que, cont el de casa comencarcm a publicar la segoua part ment, a Sallent, Fígols, els Monjas l'estació. en estrényer les mans amigues, per arribar a regidor radical, amb nostra, compren tots els aspectes de del 'log re reportatge, del qual des dnts i Manteada. Súria i Cardona "pro- ens vingué a la memória la nostra anagasa dos o tres mesos a esser aprovat éxit satisfactori. L'endemà de les la vida d'un noble i la seca cultura. fa poden' protnetre que no desdirá en in- veeixen" el dipòsit general en menys da de Fan,. at can a observadors per la Carnbra. eleccions es dirigí a la penya dels El nostre interlocutor és, en reali- :er es del que porten& cscrit fins ata,i. Els adissos han estas molt ania aquelles terres. amb els companys Roig auantitat. seus amics per rebre'n les enhoramats en terminar la sessió. Als grups tat, el cap de l'expedició suara vinLlar,. Batista i Roca. Carbonell i RosEl taller dels germans Soto, darbones de costurn. Pera ves ad que un guda a Catalunya per assistir a la re- ELS GANGSTERS ESTRANGERS sell i Vilar, que ja no is entre nosales reflectia l'ambient de la sessió de rerament descobert per la policia, no han d'ells, en comptes de felicitar-lo, li uns quants anys. Des de fa presentaciO al Teatre del Liceu la Cambra, ¡ es pastara de la interque hi ha a Barcelona. El tres. Aleshores predominava encara endigué: ''Bona l'heu letal Ara mateix venció que havien tingut els diputats. l'opera basca "Amaia”, de Jesús de coincidit un afluixament de rigilanc•a era pas l'únic tre els catalans una incornprensió del fabricant dels explosius era nacilnalisme d'aquelles terna germanes rallan dit que En Lerroux ha declaUn grup de diputats dretistes, en- Guridi. Es president del "Gipuzco- i investigació de la P Acia de Bar veritable un quirnic estranger, el senyalament rat que cap de:5 regidora radicals c e l o n a . m h u g r t j d e n organisme equivalent Buru Batzarra", tre els quals hi hacia els senyors en idealitat: hom confania el' nacionaelectes no prendrà possessió del càrde la crápula i d'anar q uist e s que s'ha del qual es desconeix. Fradera, Fuentes Pila i Romuald de a un comité regional. listes amb eh carlins i tradicionalistes1 Els actes de sabotatge (collocacia es —Per a donar—ens diu—un cariz- realitzat a Italia i. més tard, a rec, saló que s'han de posar al cap Toledo, ha voltat el senyar Besteiro retreia la religiositat. racial. tense de bombes, incendis de tramvies), san de la revolució republicana, que és t'entina; això, afegit a les condicions ter més rellevant a l'expedieió orgaveure que era impregnada d'un sentii l'han felicitat pe) seu sacrifici en dirigits per atracador; bregats i exe"naturals" verament extraordinäries qüestió de quatre dies". nitzada pel Consell Regional de Guifer-se exclusivament responsable del cutats per minyons de catorze a divutt ment profund de lliaertat. El nou regidor no s'ho escoltä pas iracas del moriment obres a Madrid M'atoe, aquest invita el Consell Cen- de la costra ciutat (port de mar, pro- anys, procedents dels ateneus lliberEn menys drin any. tots aquells malenEl coronel Capaz gaire content. Dintre la penya sortral de Bascónia — "Euzcadi . Buru- ximitat de la frontera, policia endorel dia 15 de descalabre de 1930. taris. que es d'on surten les promo- tesas s'han esvait. Avui els abertzales miscada). han fet de la capital de giren comentaris diversos. Qui s'ho en base —, el qual ha deBarzarrac, El senyor Besteiro ha contestat Madrid, ti. — La "Gaceta" publica cions d'anarquistes de Barcelona. Es hascos vénen a Barcelona en missió arcreta, qui no s'ho vol:a creure. Al que pel sen amor al regim parlamen- legas la seva representació en el se- Catalunya un dels centres de refugi dama el cas de treballadors excellents. tística. Mentre a les Corts espanyoles els i. al mateix temas. camp d'operacia final decidiren arribar-se a la "Fra- la següent ordre sobre el regim de tari veia amb molt de sentiment els nyor Isusi, fervent nacionalista. seus diputats. compenetrats amb els nosla Propietat als territoris espanyols El doctor Hernandorena, el qual ha predilectes del món internacional de dels quals ramo no té res a dila que tres parlamentaris, resten a l'expectatiternidad Republicana". espectacles que es donen a les Corts. en abandonar la fabrica o el taller se'n estat hoste de Catalunya en altres la criminalitat. Un cop allí es trabaren amb uns de la costa del Sahara: va, pel que pugui oassar atril/ la trareta "Excelentisimo Sr.: Por el decreto Jr, naturalrnent, havia de complir el ocasions, es riostra irat per la requants correligionaris que jugaren a que els juguen radicals i agraris en romeu deure defensant el partit sociade 13 de julio de 1933 se declaró que ha tributat aquesta reconsumada. En Vise'ls buda que cartes i prenien les fer repetir el plehi s cit a Alava. conde julio de lista i la U. G. T., que en aquella gada. especialment per les mostres naixa es ejava de llarg a llarg las disposiciones del 21 tra l'esperit i la Petra de la Constfepoca jo presidia. Ambdues organitde la sala. En veure el regidor novell 1920 sobre el régimen de la Propie- zacions, com he sostingut al sala de d'atenció que reben de la Generalitat turió, aquesta missió de cantaires i dande la dad en los territorios españoles i de l'Ajuntament de Barcelona, i se li atansä i ii digué efusirament: saires ve a donar-nos un tast de rrnicosta del Sahara son de aplicación. sessions, no tingueren cap culpa en el també del conseller de Cultura, se"Ola concetjall". sica basca a! Teatre del tiren. Nosiracas del moriment obres a Madrid. —Si, prosa "concetjal, concetjall"— no salo en Río de Oro, sino también Jo vaig éstes l'anic responsable del nyor Gassol. altres. que hem cantemplat les garularis demás territorios de soberania los —A Bascónia—ens diu, contestant a en aéu amoinat. I li contä el que i els esnatadantzaris en l'ampla pista española en Africa occidental, y en iracas. Es clar que aquestes victòries les nostres preguntes—ha causat una de Sant Mamed. nosaltres , que hem senii harien dit, i que tant l'alarmava. parlamentàries costaren cares als ra- gran sensació l'interés que per la nosPerú En Vinaixa. somrient. va evitación de confusión a que puede dicals. tic sota la pluja menuda, pels típica dar lugar el error cometido al contra cultura ha pres la Generalitat, fins carrers de les viles basques. les tonaapaivagar-lo. (Continua a la pagina 5, rol. 1) al punt de voler representar amb tota signar la fecha del referido decreto des nopulars eixides dels flabiols i dels —Són "escarceos" de llAlexandrel propietat l'opera "Amaia". tamhors dels txistularis; nosaltres. que Dones bé: que els que s'hagin sobre el régimen de la propiedad, que Aquesta—continui—iou representaens hem meravellat de la riquesa i tencapficat massa per les declaracions es la de 21 de junio de toso debe procederse a la rectificación de la misda fa dos anys a Bilbao grades al resper. &esa folklariques de l'enfila!) de quadel senyor Robles a Madrid ens sorgiment artistic que ha experimendres d'art: un Saski-Nasqui, reeresenmeno que els diguem: "Són "escar- ma y simultáneamente al dictado de tat el nostre noble i que ha fet posalgunas aclaraciones que disipen las tacions escéniques d'un art exquisit : nosceos" de Gil Robles:" dudas que pudieran surgir al intersible l'organització de múltiples masaltres. que hem vist al Teatre Arriaga, Perquè quan un senyar que té ses corals, entre les quals es destaca pretar el texto del mencionado demajoria al Parlament sempre ha de Bilbao, ple de gom a gran , en una re l'Euzko Abesbatza, que representará -presntad, peraTxntoilpe'a fugit de la responsabilitat del poder creto del mes de julio último. ara al Liceu lépera "Arnaia". Els A propuesta del Presidente del Conrantada amb veritable ensoció per un cor el demana des del carrer, una de altres actors són també tots bascos sejo de Ministros, y de acuerdo con d'unes tres-rentes persones i alguns dels dies: o P5 un !tome tense salta, o i_f orinan _pu:. de. lo aulmra expedid cantants que avca ce presenten al Lieeu, be es proposa jugar una comedia als este vengo en decretar lo siguiente: Aquesta s ha ritt augmentada en Articulo primero. — Las disposicioseas propis partidaris. Es a dir: un nosaltres creiem que l'estrena d'aquesta a einc-cents bascas arribats ahir 21 de julio de soko uns del Decreto de nes nit eanetituira una vetlla memorable. "escarcso" per lestil deis D. AleBarcelona per carretera. Possiblement Ande, la novena proa coneguda de xandre. La rffiestiés Es que el propi sobre el régimen de la Propiedad en vindran també els diputats bascos Nabarro Villoslada, visid de la vida paraatidari estfgui ben convençut que el los territorios españoles del Sahara que es troben actualment a Madrid aplicación no sólo en la Coson de triarcal muntanyenca, cant a la independuen de cara al poder. en espera que sigui discutida al Pardencia d'un noble, ha donat el tema a Ben segur que el senyor Lerraux, lonia de Rio de Oro, sino también en lament de la República la qüestia, del l'hpera. L'arg-ument, ben estructurat, és "I'Alexandre" (que li deia en Vinai- los demás territorios de protectorado. qual sembla que el plebiscit d'Alava, d'un gran dramatisme: en Pepileg, l'acxa), docte com és en "escarceos". ho ocupación o soberanía española en el hom té interés a que sigui repetit. Africa occidental, excepto los del Golcié esdevé patética. El mestre Guridi, Bodegó anarquista deu hacer ritt aivi, i no se tala afeeSobre aquest punt procurern que el d'una sólida formació musical, que ha tat gota. Si els papers fossin canviats fo de Cuinea, para los que seguirán doctor Hernandorena ens doni la seell tumbé ¡aria el que ara fa el tensor en vigor las prescripciones de la leEls gangsters estrangers de Barce- van alegrement a incendiar un tram- fet molt per la florida actual de la va opinió, que él indubtablement l'ogislación y disposiciones vigentes. música basca, s'ha compenetras praftmRoble5. Durant els primers temps de lona es dediquen al tràfic de dones cia. pini6 de tots els nacionalistes. (Continua a la página 5, col. 4) dament amb l'esperit de l'obra. Amaia la República no teja altra cosa. ANARQUISTES MUNICIPALS —El nostre sentiment—ens res pon— i de drogues; quan, per circumstanestrenada a Euscadi ara fa dotze del ran que a cies determinades, el "negoci" de les ben trist Ara que és No és sola en el ram de les clave- fou is de desesperança. Les dretes espa- prostitutes o el de la cocaina fallen. anys, necia les representacions de mes tercer aniversari de la República ens .1MI.M.0.19.11.••n•• gueres on els anarquistes d'aeció tenyoles es porten de la pitjor manera trobem encara ennavegats entre Lerel "niaquereau", que és un criminal nen coHocats molts empleats. (Vegi's éxit han e s tat les demudes a fi de Parar i el poble basc ho tindrä sempre mis en estat latent, no té cap mena d'es- el nostre anide del dia 7). Una de at a Bilbao i a Sant Sehastii oels rouxos 1 Robles i "escarceos". Aquí a l'interès polític Degut en compte. crtipol a ter diners pels mitjans que les brigades que per contracte directe artistes i l'orfe6 que ara vénen a ferno ha pa s sat res. ivivim als Ilints , ço —La qüestió del plebiscit a Alava del darrer periode elecconèixer. L'animador espiritual sigui. és: al millor des mor.3 possibles. Mai amb l'anterior Ajuntament realitza La senyoreta Enriqueta Abellt, que és una injusticia que es vol convertir Eatisteix, en primer aerine, la que algunes obres de pavimentació, etc. d'anuesta empresa artística é: Gabriel no ens hauriem cregut que. la implantoral deixàrem de puahir foil elegida "Miss Barcelona" en legalitat. d'Olarzola. notable cantant, baix emianorneriar aristocracia dels podrieni tarjó de :a República servés per a era dirigida per un personatge cone- nena el qual ha plasmat aquesta massa Ja en discutir-se per primera vegablicar el darrer article donar una inieccia de joventut a les da a les Constituents els articles de la gangsters; són gent que viucn mag- gut pel "Bartorneu", element de la patriatica n'ha fet un conjunt escei nificament insta liats i que comercien Fui, pistoler i atracador fitxat P er la mòmies de Canoves i Sagasta. de J. E. Bartrina de la als Constitució que fan referencia 15 d'abril, a les trafic de blan- policia. (Es aquest "Bartomeu" el nic i musical remarcable. plebiscits que en les re/gitana que as- en gran escala amb el sèrie Els nostres hostes a'agermanaren, ques i d'estupetaents. Són la internaque assassina un patró que anava mes. a altres de les nostres festes de pirin a l'autonomia han de convalidar onze del matí els Estatuts respectius, s'acordà que cional del gangsterisme, perfectament a c omn any a de les seves esposa i filla primavera commemoradores de la proBULLAVESA D'ESPIES de tot el en ple carrer de Mallorca.) Les pròximes festes aquells havien d'ésser globals, o sigui, relacionats amb els confrares, claniació de la República. Barcelona. en els (le) que s'havia de tenir en compte exclu- món, i, principalnient. amb Aquest individu, actuant de capaEl nostre collaborador i Tolosa, la lis d'un grup de cinc anarquistea co- rearesentaciO de Catalunya, segellara la sivament el tant per cent total dels Sud de Franca (Marsella missió artística d'Fluscacli batejant un de blaztquest; anib neguts, efectuà diverses obres pel sec- nou carrer. l'avinguda que travessa els vots favorables a l'Estatut obtingut en capital del trabe > reprendrà aviat els seus rna tota la regió, rnalgrat l'oposició del els quals mantenen una estreta relació tor de la • Diagonal, uns mesos abatas antics terrenys de Can Conue, a la d'ajas. Darrerament, hem ltingut reportatges senyor Royo Villanova i altres la fuga 'de presos de la Model, que barriada gracienca. amb el nom de Sal/1 Conseller de l'existéticia d'una vasta orga- de tingue lloc el 13 de desembre de d'.rana-Goiri, el formulados del nada, estatinistes que vosaltres coneixeu tía Al Secretarias de la Comissió organització que explota el robatori Wattde Les informacions Ea ny at. nalisme baso Arana-Goiri es la gran finitzadora diquest homenatge (Corts piola be Treball En el nostre plebiscit obtinguérem tomöbils: els cotxes robats a França LA DESBANDADA Catalanes, 627) arriben constantment Josep M. Planes que gura d'Fitscadi. l.a vida i l'actuació aven a Barcelona, i els cotxes La Conselleria de Trehall fa aviel seixanta-sis per cent de vots favoadhesions de la majoria de corporaquest gran patriota l'agertrana tot seDes que la policia. a partir de la robats al nostre país arsn a Marp ubliquem aquests dies i rables en total, i perquè Alava, sepanent que. essent el vinent dia 14 el cons oficials i de les entitats cultusella. Hom els canvia la matricula.. tletenció dels atracadors a la Placa cuit amh el mostee Prat de la Rasa. tercer aniversari de la proclarnació radament, només arriba al quarantarals, socials ¡ artistiques de Latalunya. i la nacionalitat, i són posats a la de les Glòries Catalanes, ha comen- Cona ell, s'aixeca sobre el regionalisme JUEUS ERRANTS de la República. i per tant declarar En aquesta moments es preves' ja, pel set per cent, aquells senyors, ajudats venda. (Vigilar, als a»uncis dels dia- çat una intensa persecucia dels ganga- de l'ir•-,ca; cona en, ion un definidor oficialment festu, hauran de restar nombre extraordinari d'inscrits i de per les dretes centralistes, voten co- ris, la gran quantitat d'automóbils ter, i extremistes, una onada de patvc nacionalista; com ell. allá a la ores& pels I PROFESSIONALS tancats els establiments de tot Catasenyeres, que lacte tindrà realment tnetre l'atropellament d'anullar el ple- d - ocasió" que hom ofereix). In de prudencia — segons els case — seus escrits, i a l'ergástula sofri els es. feta excepció dels del ram la grandiositat que mereix l'alta me- biscit en apuesta regió i repetir-lo seVe, després, una categoria de gamas- ha corregut pel Paraltel, batet "2:lino" tralls de la malaltia que el dugué a la L'EXILI DE les lleis infringint aixf paradament, l 'Alimentació. els quals podran obrir mòria del President Macla, ters estrangers més modestos. Acitn. i les barriades extremes. Són molts tomba. itnicament des de les nou del mati a i.:311y 10,12 adreçà al President dele El Pres i dent de la Generalitat, el la República. altra vegada, ja tornen' a topar centenars de persones que aquests per J. E. Bartrina Alisé és el que ens dol mis, pes:a una de la tarda. Govern de Catalunya i les autoritats dies han canviat de règim de vida. Estats Units aquell famas telegrama: són capaços amb l'anarquisme. La majos part s'han seran la nota periodísAdverteix. tumbé, que el dilluns vi"Neta/ Partit F135C Nacionalista feliassistiran a l'hornenatge. Ha estat sol- que veiem clarament que ainagat o han fugit de Bard'ells viuen a l'esquena de les dones; nent, dia 16, és dia festiu només als licitat —amb un comunicat oficial del de tot i, francament, ti en tres anys quan aquestes no "rendeixen", parti- celona. Al cale Espanyol, per exem- cito ser indeaendeneia Cuba Federació tica d'aquesta tempoadoptant efectes oficials, i per consegüent. i Govern— de EAjuntament de Barce- de República ja comencen en atracaments i són, al 11121f11, pie, tina pcnya de setze O divuit per- nobilíssima (tue presidiu, qW sahè alliaquestes posicions de violencia poca cipen rada amb caràcter general, tots els estatemps, gent d-idees". Aquests se- sones. a la qual concorria Palacios. berar-la de l'esclavitud. Exemnles maglona que vulgui assistir amb la senye- cosa més de ho en poden/ esperar, i bliments hauran de restar oberts dura de la ciutat i la seca Banda Mu- d'aqui se la nostra desesperanca i el nyors els podeu veure pel "Sicosis-. ha quedat recluida al mínimum. 1 no nanimitat i de catite a la justicia i llirant 1CS hores habituals de trehall. nicipal a l'acre. Un d'aquesta dies sera nostre pessimisme. "El gato negro" 1. en general, pels parlern de "La Tranquilidad". que Seetat donen vostres poderosos Estase a la Placa del Teatre. quedat pràcticament huida. Amar- desconegut história i inimitable per a fixat el detall i l'itinerari que haurà perú, de l'acti- bars propers tem agraidissims, E s Es en aquest medi on desee/brial gament ens co parlava l'altre dia el Potin , irs europees. particularment !latide seguir la C01111111'3 oficial, aixi com tud i ajut que ens presten i ens han el lloc d'emplaçament de les corno- prestat en tot el referent a l'obtenció novament els es amb les ar- seu propietari, 'Martí Sisteró, el qual nes. Si Furopa ;milis també Nació Basl'adonis. de les entitats i de les senye- de la nostra autonomia els diputats ganitzacions anarquistes locals. Sen- des de Ins deportacions 3 B313. ,n9 ca. el sea pable mes antic, que mis res. L'Orfeó Gracienc interpretará al catalans, i tenint ara ocasió novament se anar mes Iluny, els italians ell tambe anà, ha vist trenta-set es- !leales fruí de Ilihertst, regint - se conspeu de la tornba les obres següents: d'estrènyer els flacos d'amistat i de Vitale i Oriani, autors de ratra- corcolls de la policia al seu establi- tituri..: elogiada per Fstats Units. seria !liare." "Davant la tomba", de North; "Adéu comprensió que uneixen Catalunya camcnt i mort del joier de Gracia, són ment, manta clausura, i ha hagut g,nvern e s nan- ol detingui el tele. presenciar coro 219 dels seus clients germä treu", de Waelrant; "La sar- anib Bascónia mitjançant l'art i la anarquistes reconeguts. g rama. que ti, arrihi. per tant. al sets Són, també, gent (l'aquesta mena tren detinguts. ,lana de la Patria", de Morera; " L'ar- música, que són la millor expressió Una de les coses que mes preocu- alt destinstari. i Sahi Arana fosa proels que es dediquen, andi una habilibre sagrat", de Morera; "L'emigrara", de la cultura dels nobles. uda. a la falsiticaciO de pa els que aquests dies fttgen de ras.. cessat i empresonat. Ahsolt un any i de Vives, i "Els Segadors". El nostre Aci interrompetn la nostra conver- tat recone g hanne nacional será executat alhora sa i ens separem. El doctor Hernan- aports. Aqui trobarem explicada ció de l'autoritat, is que encara no mir després, ion misal en llibertat; tres 5e1111311f, rnés tard moda a la seca casa amb l'orieó basa "Euslso-Abesbatza". dorena és cridat a la cabina telefa- la facilitat amb qué els nostres gang•- comisen els nous policies. —Aixó només té l'avantatge — ens pairo! de Sucarrieta. Era el 25 de noTindra cura de l'organitzacie) al peu nica des d'on ha de parlar amb els ters es prccuren documentacions 11, un d'ella — que tampoc els nous ves de trinca i en i reen tranvembre de l'anv tcx13. cle:a de la tomba la Secció de Minyons seus companys diputats a Madrid soQuan la multitud eaplegtsi en la noaluntanya de la Joventut d'Esquerra bre les incidencies de la sessió del quillament la frontera, segons les noticies ena coueixen a nosaltres.., que norn el va avingtida anal, aire de (esta, i les fet que illustra gaiament Estat Cata:ä. El; portadors de ball- Parlament espanyol, en el qual s'lla necessitats, cada cegada sota un narattles enilides ‚fels oradors noin l'obra de dir, és el va succeir que acaben, diferent. deres hauran dritten al munument a de resoldre el plet de l'autonomia Per cert que coneixem el can d'un l'altre dia vora d'una fabrica de Sant inte g icent i heroica del patriota excels, les deu en puiit del mart, és a dir, Bascónia, com fa dos anys ho fou nosaltres recordarem el cementiri /runotable "maquereau" naba contra el Martil un militant del rato de Niuna hora abans del moment de l'ho- el de Catalunya. oual s'establiren proves irrefutalile,. gua complia fidelment la missi3 ma de Sucirrieta, quan hi vam dipositar menatge. E. MARTMBERN ••• de dedicar-se a la falsificació ute pas- d"avisar" els obrers que anaven al la garita de flars censada per la cinta saports i que, malgrat hacer estat trehall que la vaga continuava. Amh barrada, entre els sanglots del noble que Diumenge, dia 15, a les onze del amplia el fossar. i la remar plomosa de detingut, no li à absolutament res aquestes, veu venir dos proletaris mati, el Consell directiu del Centre Demà: anal, aire confidencial, els a la les anades a l'hora que el sol es pania. Misterisl... Autonomista de Dependents del CoPera ara, en resalar d'un dia prima. No volem acabar aquesta nota sen- consigna: men ¡ de la Indestria dipositari un El poeta Garcia Lorca ;eral. l'aplec natriótic tindra per a nos—Avui tampoc es treballa! se recordar la figura impressionant monumental escut de flors a la tomba Uses tm sentit d'oh-a positiva. Matare s Ara ho reaManuel . l'escenògraf —Que no es treballa i del txecoslovac I.adislau le sc Madi. Aquest arte, que 1, incompren e i5 nicht tanlitirs tle Cusgor ta,: anem cap a la Comissaria. n'havia anunciar per al cha 14, en atenFontanals vénen de fer gangster de ,primerissima ‚.11,. la Yermaron comprensiva i cordial, Eren dos malicie s de la Generalitat organitza 1 B rcelona una banda aniU ció a la crida feta pel Gavetas de la jostp MAZNA PLANES d'Euseadi i Catalunya sexi una afirma. una revolució a Buenos tots lic darrera a y anccis de la ciaaGeneralitat de Catalunya de celebrar eia /me ta Ilibertat avene per terres tia Mochil refine la seaa gens entre Airee el dit dia un homenatge nacional da(1) Veggi's LA PUBLICITAT dele d'Ibarra oto betaint• del berri "Xiews". Iettposs„vatat la trataba del primer Preaalent. Pan V214 taiehau dies 4, 5, 6, 7, 5, to i it d'aquest mes. per Joß Tcnnäs va al set personal un, duciollna de Cfatalunya autónoma. —AMO AIlll Alli encara corre MI reímblicir.

el posa en situació de dimitir

Miss Barcelona

El

ordre del de

La croada

Homenatge davant la tomba de ?decid

- -

79......719111..11neeer77^,

--"negerrmerelere,Kg

Dissabte 21 d'abril de

TATI111.18D9 A-1

18.627.;—Preu: 15 ciaitims

Any

o

Premió al nivel! de la mar: $Lumrs . reliumett es. TeMperaturs actual: /5'0 .graus. liumnatzele.va: per cent. vegetal del vera:

76)'l

...01%.k. A. IVI N. T S AB ... tereltorre de ia Amarte/ !latina 1 Portu g al. trime stre. - PalsOs conren1 posta!, id ..• N:tres pesos. id.

18.—

"

•

DIANI D'AV/SOS I NOTICIES ANUNCIS 1 RECLAMS

ON

'

fa cnellemetres r neta. le l'est nord - est. insflIlltat berItzontal, en promedl: 15 quilometres. Estas <Jet col: 1/10 traen. En les elierMes 24 horeet Temperatura mellina: SSS grAu5. Temperatura mlnima: 12'8 graus. V Ttecorrestut tho vent: 197 OultOmetres. Insolado en el 0 '1111. d'ale: 10 nordlo Minuta. Predi:afamo: puna.

Csia llMY I

10•-•

134

B.Epaecto ADIVIIVISTRACIO: CORTE! CATALANES. 589, fAr — TELEFON 1141111e

BARCELONA

sEGONS l'ATUFES

Ahir, al Palau del Parlament

El cavaller de la discòrdia Jaume Oubern i füregues és

TAIMUNS D'IZIPSENTA: CABREE DE EMANA, 11 1111. — TELEFON 12803

Despr6s, ; d'un formidable escindol,'

r

L'organització de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya

per z e yots contra un, es *out A MANERA DE PROLEG el projecte d amnistia elegit primer President del Trig

pe r JOSEP MARIA PLANES

X • altim s'ha fe pública la ruptura c . :re el partit socialis ta es p a nyol i la Unió Socialista de Catalunya. Aquest desenllae Os leigic: d'enea de l'arribada del senyor Largo Caballero, en "tournée - revolucionaría. es produino ren unes esquerdes que el tempsdos es 'na fet sinó eixamplar entre razona un
els socialistes, le» esquerres Cassació Catalunya S'abstenen republicana i de Catalunya, els mauristes i els autonomistes valencians.-L'Albinyana Foren elegides també les sis ternes de és copiosament apallissat pel Sr. Prieto maestrats del Tribunal

bunal de

de

amb els seas vots. (Entren els ministres d'Indústria i Comerç i Obres Públiques) Estableix la diferencia entre indult i amnistia. La primera es refereix conMarina i Instrucció Pública. Es Ile- cretament als deliquents, als geix i s'aprova l'acta de la sessió an- delictes en abstracte. Ea histbria d'alterior. guns indults ¡ amnisties concedits en Seguidament s'entrasA Tordre del die. Hi ha un dictameniider;la comisan') de Finances cedint a l'Ajuntament de Castelló de la Plana els terrenys guanyats a la mar. Es aprovat sense dis-

Madrid, zo. — A un quart de cinc de la tarda s'obre la sessió, sota la presidencia del senyor Alba. Hi ha animació 'als escons i tribunes. Al baile blau els ministres de Finances.

talana — hem de complotar contra nosaltres mateixos? Es absurd. Uns detalls dorganització, vistos i a amb distint criteri a Barcelona una Madrid, han servit de pretext a ruptura que ja s'hatia produit interiorment feia uns quants mesas. Però la qüestió de fans veritable el criteri és una discrepan cia entre uniformist a i autoritari del senyor Largo Caballero i la realitat catalana. No suposem tan poc perspicaç els :oler madrilen y per no veure que socialistes catalans cal que siguin governamentals: perb ell volia negar sociael fet de Cata:unya i obligar els anallistes dad a tambe negar-lo. i lar-se davant Forganism e central. El

cossió. Tumbé sbn aprovats definitivament els segúenta projectes: Un crèdit extraordinari de 17.500 pessetes per a les desposes de l'Exposició Nacional

de Bellos Arts. Un suplement de crèdit de 100,000 pessetes per a les despeses de compro , aciä dels censos electorals deficients. Un crèdit extraordinari de 313.91793 pessetes per les despenes de plus a la guardia civil. Concedint una plaça de gràcia a l'Escota Naval als nets del primer condestable d'artilleria senyor Mateu Duran,

sentit cataiä de:s nostres socialistes

no ha pagar etre aquesta imposicid. Es, per consegüent, no tant una divergencia de concepte sobre quina una cosa sigui el socialismo, corn irreductibilitat de dos sentits nacionals alló que ha ocasional la

separació dels uns i els altres. Tracel tant-se d'una cosa anacional com socialismo, no deixa desate una paradoxa significativa. dinLes discrepäncies doctrinals tse d'aquest partit, mes que en la topada que comentem es remarquen que, a Madrid, dins la Huila sorda i aten els senyors Largo Caballero dies assenyaquinte uns Fa Besteiro. l'illustre de ' arena la posició política catedràtic, diputat al Parlament de la no igsenyor Besteiro República. El vera pas que avui dia el manciame seentre les ..ogmätic ja no set ezcions cultos. Monte de ciencia, sap 1 es ,uo una teoria incessantmen t viumalt :raasforma en e amb la incorporar la Per això voldria .•eva ¡orca al moviment neoliberal o, 5 voleu, neo-socialista que avui dia 'obre pas a Franca i a Bélgica, en = ¿.etriment del socialisme noístic dels ileixebles i sacerdots del mestre Marx.

Eniront dagues pie t de vista el senyor Largo Caballero té un concep:e clerical del socialismo. Es una es_e. glésia tancada, i mentre la clerecía i § 1 e. poble iidel a la /eligió marxista martín, tot va be. Si hi ha entrebanc, catàstrofe. at shauria de dur a la --a revolució es una mena de foguera La fanàtics. I .uquis:torial per a aquests dea de justicia social no els interessa gens. Es la forma material partit. són els quadres de mili•_ants. Llur presencia al poder basta per a santificar-ho tot. Nomes una :nentalitat alai explica que, dins la .nodesta història del partit, no shagin estat ni el senyor Largo Caba:!ero ni cap dels que pensen com en, collaborar amb qualsevol regim antidemocràti c. I, si a mä vingués. :epetirien el fet. Ça corn Ila no se menten gaire distants dels feixismes. Entre ells i el feixisme hi ha la diferencia duns noms i d'unes posicions 2ersonals, peral, Os el mateix criteri d'adoració a l'autoritat i a les forces :.taterials i baixes de sostre. La topada amb els catalans n'és exemple. El senyor Largo Caballero s'ha produit exactament com un 5enyor de les dretes espanyoles. 1 sempre seran abrí ell i el socialisme madrileny, uns que s'imposi el criteri, a:hora més savi i niés präctic, del senyor Besteiro, l'únic que sabria, en aluests moments, concluir dins la República les masses populars Catalunya i dur-les a una gestio :epublicana a in b uit sentit de gooern de collaboració amb les forces auto mm mes que hi ha dins la República.

L'AMNISTIA

— ' t del Tribunal El senyor Jaume Gubern i Fábreguen - primer pkenden de Camada de Cataluays, lame Gubern i Fabregades, el . Presi. 7 Ahir, t lea cinc de la tarda, es dent del Tribunal Catald de Ceo/arfó rema{ 4 aisló de sessions del Parlament de -Catalunya l'Assemblea que elegir en l'Asemblea d'shir, re »tire.. ettingir,, segons la Llei, el-Peea Barcelona el 3 de mar; de-Milye,T4, Cassació de per tant, 59 anys. cident del Tribunal de .Catalunya. En virtut d'un Oli e i del Republicà des de »volt jove, va comenconsoller de Justicia, presidí intericae la atea carrera política militant a la com" iord naM e.ra la Mesa del Parlament, CaUnid Catalanista, i ingresad me-s posta pel seu President, senyor al Partit Nacionalista Republicd. es i els secretaris senyors RouHome ¿'acné i aionat, l'actuada rs ea tn: vDDotGerhard. i de Jaume Gubern en aquell periode En entrar al saló, els components fou de les Inés intenses i millar. arios- de l'Assemblea pasaaren a saludar el redes en sentit republicd. senvor Casanoves, el president de la Organicados dels
'Una sittiari4 tronada

11

11 1 ,..

1111 , .41

It1110100': 1111 •

tronada no va u.ia paja d'ea:ralee...! eeti Tli' mal encare si dicapres de la

Després un secretari Ilegeix . el text molt extens de l'amnistia amb la re dacció deiinitiva. (Ocupen el banc blau els ministres d'Agricultura, Comunicacions. Treball • i Governació.) El senyor MARTINEZ MOYA, de Justicia, comissió de la' president una vegada llegit el projecte d'amnistia fa ús de la paraula i div que en la cornissió s'ha aprovat la sedanció definitiva del projecte d'amnistia unta unanimitat absoluta: S'entra a la discussió de la totalitat. El sepyor.JIIIENEZ DE ASLIA Pe r la en, nom de la minoria socialista. Fa ya, examen de les principals caracterfstiques de l'amnistia que va a promulgar-se. Diu que no pot ésser objecte d'amnistia la devolució de les hisendes expropiades anal) 'nlotiu de l'intent del in d'agost, perque les dites expropiecions s'efectuaren en com.

Prieto

que deixa aquesta llarga tongada d'agilucid es reviiä brusrament l'any 185,5. El capita general de Catalunya, Zapatero, ptkliCa un han de gran estil mili tar, en el qual se suprimien simplement toses les associacions obreres, La resposta no trigä a venir l'ames setmanes mes tard la de juliol del 1855) es declarava la vaga general a tetes les fähriques de Catalunya. El Briesi d'aquell mateix dia publieava la segfient not•cia: "Sc nos acaba de decir que en Sans

Per situar el lertor d'aquests anides, harem, per comcnçar, un breu resum de la historia del nostre moviment social. l'imprescindible per a coHocar el present reportatge sobre un tou dantecedents que permeti establir en cada cas les relacions que lliguen la nostra epoca, tan agitada, amb el at mes o menos Ilunyä. Sempre es convenient. Per altea part, recordar al lector de diaria out els Jets nous que veu desfilar cada dia per originals i t.:pies que li semblin obeeixen sempre al ritme obscur i misteriós de la fatalitat histórica. Cap dia no s'inventa res absc.lutament nou.

de un pistoletazo el director de l'Hl fabrica fel seny er Josep Sol i Padris) y herido se socio de la misma, perMliert0

sonas las dos mu y conocidas y apreciadas en esta capitat." Era el primer crirn de caràcter soLes primeres noticies que es tenen d'a- cial. gitació social própiament dita, a Barcelona, remunten a 1831. Els °brees es El fet diferencial queixen de la mama de feina i dels La imorporació dels obrers catalans jornals massa baixcs. Presenten unes bases i dv les seves converses arnh eis i deis de tot Espanya a una organització patrona controlad per l'autoritat, en internacional densa del viatge que lea treuen un petit guany. L'n opuscle de per la Península (123.- ..9.69i l'italiä Giul'epoca — Deberes de los trabaladores seppe Fanelli arnic de Bakonin. or g ani t de l'Aliança de la de--zadormbel y los fabricantes — El jornalero debe mirarse como tal niña, cuya con- mocracia socialista de Ginebra, i encldegacions o secde fundar carregat fianza debemos adquirir. aeonsejdndole o conveneibidole por media de raciocinios cions de l'Associació Internacional de que estén a uns aleast-e. que toquen de treballadors en termes ibèriques. Fanelli anä primer a Madrid. on es carea a sus intereses: pues foco /e canoera aquellos ase se lo figuran razo- posó en e amb un grua d'obrers nable y arctionido. I mis aran: Cuando avancats. imbuits de socialisnis irances, el t'orna/ere se te ten mucho dinero re- que havien pogot estudiar a través de unido, lo cree Inagotable y lo gasta en lee traduccions de Froudhon 'tetes per Pi i Margall. Anselmo Lorenzo — mes S'a loeuros. En aquella época, els teixidors gua- tard un dels anarquistes destacats de nyaven de dotze a eatorze ressetes a la Barcelona — explica, aue els obrers madrilenys, que no coneixien el francés ni setmana. El naixent proletariat té dues erre- l'italiä, ne, entenien gaire Faneihl, nerä ocupacions essencials: primera. l'odi a que l'escoltaven extasiats:' "...después la màquina, que posa cada dia nous de exponer con riqueza de detalles la deAlbiriana obrera en atur fonda i que fa inútils sesperación de la miseria con rasgos gran part de les eanadtats professio- que me recordaban al trdaico Rosal. El diferents ocasions per l'ex-rei, al qual nula adquirides en un aprenentatee liara quien tuve el onda de irar poro ancorresponien les funcions de gràcia i dificil: secano la lluita ver chtenir el tes, decid: ;Cosa orribile! ;Spansnsobirania que avtri corresponen SI poble. dret de malici ó . ente la leeislació ales. tasa! .." tradicionaAcaba dient que la miseria hores vigent, caes la de tot Europa, con- A Barcelona, Fanelli actul pr d'un grua que. malgrat Esser presidit pel dilista votara l'arnnistia despees de resar demnava ó. una oraci Totes les M'anees oolitiques del se- buixant Josep Lluis Pellicer, tinqué coca El senyor PEMAN: —Votarem amb gle dinou, amb el set TOS2t1 de pro- a figura principal Rafel roma Aquell nucli, on es distíngi el metge perque hem d'cropsär alpistes ob- nunciamientos 1 de revolta constant, no jeccions a aquest projecte, ja que en ell arriben, però, a alegar ni a treure co- Sentirtyon, home mot dacurnentat en maobservem que l'amnistia no és repara- lor al moviment essencialment obrer que teria social, estava format per una vindora mes que editan:- Nil fs repalidora cada dia es dibuixa amb mis torta. tena d'individus, la majoria dels quals, mis que en part d'un periode de justi- Així velen que entre els successos de sobretot els dirigents, no eren pas pro, cia, que per ¿asen -ho necesita Esser ve- t835, despees de la crema ehe convents letaris. rament'oblidat. El Govern ha fet el que i l'assassinat del general Bassa, des- Els internacionalistes trobaren Maltea les ha pogut segons la prudencia i conve- taca, per la seva a p arent absurditat, dificultats per a fer adeptes dintre niencia aconsellaven, per& no havien l'incendi de la .gran fabrica Bonaplata, entitats obreres, que en aquella epoca d'haver-se fet aquestes excepcions de primer esclat de violencia en la Iluita oren democrätiques i federals i, per tant, lliurades de ple a la política nacional. separar del servei activa aquests mili, social. Aquest incendi, com tots els que se- L'acte mis important de la novella tara, porqué am b . la legislació ordinaria organització fou el Primer Congrés a una correspon pas hi ha mitjans suficienrs per protegir-se, guiren despees. no i podia deixar-se'ls en la situació b) i täetica original del moletariat berceloní Obrer Espanyol que s'obri a Barcelona de juny de l'any 1870. Hl no concedir-los comandament sinó els Per tot Europa. l'odi a la maquina pro- el 17noranta delegats representants de assistia l confiança. (Entra el cap dcl voca la crema de maltea fàbriques. La repressió quo seguí a l'incendi de cent cinquanta entitats. L'actitud del Gotero.) L'orador nega que quan i sinxecaren els' sublevats del lo d'agost hi la fabrica Bonaplata bu dur:ssima i im- Congrés fou netament apolítica hagués un regim de lliure discussió. (In- mediata: cinc afusellaments. Altrament. dical. en el terrupcions dels socialistes 1 de lea. ex- veurem que qualsevol moviment obrer L'escissió de la Internacional, d'aquesta epoca va SegUit fatalment d'u- Congres de La Haia de 1372 (expultremes esquerres.) en Espanya si /, de Bakunin) repercutí a El 14 s'uniren dos corrents: nes guantes execticions. la crea- el Congrés de Sara gossa, celebrat el mateix any 1835 veiem En el que d'esquerra, un de dreta ¡ un altre Mixta d'obrers i pa- mateix any. Es pot dir que aquesta ees'al ç aren contra les persemzions nonti- ció d'una Comissió resoldre les diferen- cissi6 fou la conSagració oficial d'una que ha de ques i el caciquisme. La massa vota en trons ells. Es signen unes bases... disidencia latent des de molts mesas: sentit negatiu en tot aixti, i advingué cies entre a la !larga, els patrons no com- a Catalunya triornfä la posició anarquisque. fiti Despees la República la RePública. plican. Existeix ja en mulla moments ta, mentre que a Madrid romanien tiel mateix, i aixó provea una reacció en de Teixidors, que serà bie a l'ortodòxia marxista. l'opinió que es tornä contra el que s'in- una Associació plantedissolta l'any t84r, la cual is una ve- Amtl dia el preblema segueix tentava. de ritable societat resistencia; els seus jat, si fa no fa, de la mateixa maEl senyor MENENDEZ (Teodomi- adherents meren ¿os ensartas setma- nera. rol : —Sou els mateixos. nals. i hom . paga; ja SOCCTSOs als paL'anarquisme El senyor PEMAN acaba dient que rat s m sis rals diaris. a aquest nioviment de protesta .contra y tlitaa l'Als s OciaCi6 de Teixidors L'an El 24 de setembre del r8Sr titigué Inc les persecucions politiques i el caciquis- es novament antovitzada, amb la condime fou al que s'uní el general Sanjorja Ció compleixi els següents requisito' la primera sessió del Congres anarquista, eI 1 4 d'abri l i després el ro dagost. one l'associació sigui liiures fine la remi- que se celebr à al teatre Circ ParceloFederacions locals (Aplaudiment de les dretts, idltuc dels tió' dels cahals socials sigui pública i amb n'es. 1-11 assistiren 162resultas, s'organitzà o d'ofiri, i cono ' a agraris.) respon s abilitat; ave la Societat no per- un altre Congres que tingué lloc a Seinri que anuncii políties; Cuas secueixi marca el es Aquí C 5, o l, 5) (Continua a la pagina villa l'any segilent. ‚-lament les seves reuni o ns a l'autoritat 1. punt 3 led de la Federación de Trabaiafinalment, orne sigui exclusivament dores de la Regi.in 1,:spaisola. que arriba No són pan molt diferents lee condi- a comptar lonco adherits. Mes tard. els cione <me, noranta-dos anys mes tard. socialistes de Pau Iglesias s'apoderaren Llegiu, a la pàg. 3, l'article autoritats de Barcel ona posen als Sindi- del moviment. pecó la ruptura fou gai

1831

pliment d'una llei votada pel Parlament. En tot cas cal la derogació d'aquella Hei i la promulgació d'un . de nota. Aixà no pot fer-se mitjançant el projecte d'amnistia, sind seguint els trämits obligats. Per aquestos i altres raons de técnica legalista que exposa en el seu discurs el senyor Jiménez de Asila, els socialistes no votaran el projecte. EL senyor BILBAO (Esteve), en nota dels tradicionalistes diu que l'ainnistia cats rer a permetre Ilur reobertura... era un comprar/11s electoral contret amb de JOSEP CARNER car faltar, pot L'ideari no es poble, al qual el ella fou bandera de la Propag anda ¿reSota l'organització dels teixidors, que FESTES tinta; i l'amnistia la sanci ona el poble BARCELONA 1 LES tingué una influencia positiva en els moviments politics de l'época, no hi ha cap corrent ideològic. No es partia pas d'una critica teórica de l'existent, ni s'intentava la realització violenta i completa d'un programa comunista, com en les '',.eiollftr , ttr /cosa!b: .t.2 ra consoiracion's . de la França d'agiten • temps. i .ruolt tnenys es tractava d'epig áti,rE.•,;(1},7; j'aleles...ti,' ;el% * .trte ' ' :'*2 ask ; bs etrxt sodis tàctics d'un gran cornhat, com el del "mt.tathrtA'h Mina ST vei Ton lEalsi yodil3 Iss sindicalisme conteoporani. E: un pur ,1,:arrea .4t, he, filie n:Le , ior rst ia instint dele treballadots. Unpellits per les kstiiitie =m'e>. ie Ialat ab )al: circurnstincies de l'hora, el que els mena ateanoe , e tiísalboh, de Lleida, sertyör Le/nieta, i de Gien una obscura manta envers un ii desOi rel,Ktea, st* rona, senyor Vilche& conegut. *I9e.4074 etitsitAttia Ve, però, una idea 'nava: el comunists14 ":m 4 o. El president de l'Acadritia de. §4 'Ideo me, que tindrk en b:arcis Monturiol. fui Legislació, senyor Roig ;," ,. p L tul tir inventor de rIctíneo". el seu pro1 Bergadä. Ott pagandista mis bnil,l5tlh Aquell conniEl degä dels jutges de Primera Ins. nisrne, pecó, no havia d'espantar ningú • täncia, menyor Garcia i Amorós, ¡ .el era un tendre programa de flors ¡ v¡ostels tutees nnmiciehs, sajar Sala if 7.44, les que s'installaria en una sorietat mi. m m Oberts la scrsib pel president 101 llor. Es l' è poca de l'enorme exit de "Le ir* ttri, siittyor Casknov,es,. el sucres nt .X voyage en Icarie", el mediocre Ilibre del senyor Rouret llegeix totes les d francés Etienne Caber, en el (M al es itth leal k que fan referen descriu la república ideal d'Icäria, ¿oiga , del President i a l'Asse al'elec,cin blea. pacífica i revolucic. näria. Els ivarians ar, ribaren a organitzar una exnedició Acabadi. talectura d'aquilina text ,s América per implantar una colOnia. Coni rooel nombre legals i comunicat a tot reenrd d'aquella ¿poca. c s . fa de les ,peesones que forme covety. Ola feeeent, fle rertartptPrerte en e ha „,edat a Barcelona fgolealit Cassertiblita, a,eelegiree la Mella l'A4setrib44. " porta al CedefinIM da d'Icäria que, per leurer Tartt despres de • ; mentiri Vell,

El "Madrid", semi-finalista

5.j5 ee

¡yeti

Iliria 3e1$ s, la squeasi rsmpacocseaptua saiti n sii4t

huila en un can o Prefe rentment o exclusivament e-conde/1in i la dels partidaris da

la violencia com a mitjä terroriiic exemplar de propaganda i proselitisroei 1,a Federació no resisti tantes divisions despees de nombroacs Como-mas, en eadascun dels quals s'acusaren notes tentiendes i rancimies nersonals, iau diseolta 18g8. Restaren sois as anarnuistes a Barcelona, i aquesta és l'época de les seves propagandes Josep Maria PLANES

(Continuara.) Denla Anys trägies.

Avui, a les deu del vespre, conversa a iteciti Catalana Alee, "Mete, -a lee den. tindrä a l ' es tatm Çril d'Acci,) Catalana Re-

pnblic4na, Corts Catalanes, Ap, principal, l'anunciada geversa pública. de re3ree'brassistiran elements La primera vaga general delCom Consell Executiu i representants del Paetit ales Crenrati nmi públiques. • Ja;'"Ia gilesti.5 de les selfactines.l'ilit'es maquines més modernes aue permiten • als patrona de nrescindir d'un cert nem,, l a plu lni 3: hre d'obrera (fiadora promegui nembreses conflictes, vagues i se ta de vioper PAU VILA lencia a tot Catalunya (183.1). El pòsit ,

sj ijê4iidaniezle,. en els senyo des : gnats a ocupar la presidencia, la carretera de Sarrik el segon partit de desentone 1 goal queda constituida en la Izo) Ahir ea jugi al camp de la de Bilbao. Com di:necios, hi misia« una gentada entre el Madrid 1 l'Addetic A la foto, una enérgica interveinci6 del portee bi/hat l'equip enorme. batut per tres gols a cap reeulti del <mal (Continua a la pdgina 3, col. 6)

immediata. -rebé La mentalitat directora de la Fedrrocié evolucionà lOcicament. S'anà desprenent de la carcassa federal i es couverti a ranarquisme par. Dintre de l'anarquisme s'assentalaren dues sendencien: la dels que volien plantejar la

.

I

"comanoilhasec"

a

Any 56.—Ntim.18.628.—Preu: 15 cèntims

Dlumenge, 22 d'abril de 1934

ABONAMENTS termites mes .. . ,, , s

1

EL TEMPS Prestad a/ nivel' de 14 mar: TO'S

milltrnetres. Temperatura actual: 531 graue Humitat relativa: es per renl. Velocitat clel vent: 8 qullemetres per nora, del norct nord-ast VIsIbIlltat tiorttrontal, en prnmedt, 8 dulltnnell'ee. E3lat del eel: copen de Cuata., Stcu., Acu. 1 Asl. En les darreres 24 bares: Temperatura metimst 170 graus. Temperare. re mlnlmat 126 arana. Recorregut del venid 274 qu1113melres. Precipitarle: 6 dedIntre g per metre quadrit. Insolac1G en el eta d'ahir: 11 llores 33 mlnuts.

VIO eta.

[llamee, 1 territo rit U: ra. tiepuDe iese Soleta tintina 1 Pot:luiraL trtmestre... semi eonseie postal, id ... ... ... ... sures pateo,. 15. ... ... ... ... -. ...

10. — • Ir—. ls'— OO.—

• •

•

MARI [remete I NOTICIES

BARCELONA

ANONCte 1 Remeses FECONS TARIFES

La diada de demà

La llibertat i el

A les ptrines 10 11:

M'AA, D1LLUNS

DIADA DEL LLIBRE A LES VU'IT DEL VESPRE

inauguració de la Biblioteca i de la doventut d'A. C. R. 1 commemoració de la diada Parlaments a merrec de'

• Rossend -Llates j Pompeu Fatua , Lluís Nicolau d701wer serà tindrä lloc al saló d'iteres" d'A. C 11 - Corle galglar I no, 589, principal.

LA DIADA DEL VARE

....111fflanMen

Paelticaeiti deis esperits

— On em porteu? —A lecterIal, que es aIlä on hl te el "midrld-ro".

— TELEFON 10001I

(1)

d'adquirir-ne i es propagad la curiositat de Ilegir-los. En totes les literasures, per cada pàgina d'antologia se n'escriuen milers de mediocres; perque surtin llibres bons se /l'ha d'escriure molts eue no en siguin tant. Peró si no se'n compren no se n'eserMen, i es una crueltat i una injusticia pretendre que el literal. rescriptor, hagi reesser la víctima de la seva vocació i del seu talent. En instaurarse la diada que denté se celebra, molts catalans adquirien llibres convençuts que feien un acre politic; seria un error imperdonable imaginar-se que adquirir-los avui és un acre insigne firant, sense cap transcendencia patriótica. Nosaltres dinero tot el contrari: adquirir i difondre el llibee , cae tale avui és més profundament patriòtic que comprar-lo només per es: perlt de rebellia i de protesta. El 111bre ha de sen -ir per a alguna cosa Inés que de projectil per a llanear-lo contra un enema. ; el ¡libre es el material indispensable per alear l'edifici de la riostra cultura que en definitiva es l'únic títol que clóna dret a la veritable llibertat. El destí ha volgut que la diada del ¡libre creixi com una brenca nascuda del tronc secular de la nostra tradició del sant cavaller de les roten i de la llibertat; aquestes dues diades s'han fet inseparables per a nosaltres; acceptern aquest alt designi anib alegria i esiercem-nos a feries ben glorioses. Unim, firis a confondre-les en una de sola, aquestes dues nocions de Ilibertat i ¡libre, rerqué sense l'una. l'alma diffeement pot viure amb dignitat.

!

TALUD, D'IMPRINTAt • CAREES DE SANEARA, 11' I

S'ha declarat la vaga general Ayuj Txecosioyä_ L'organitzacid de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya quia elegeix per llibre a Madrid com a protesta contra tercera vegada ANYS TRAGICS l'acte de l'Escorial per JOSEP MARIA PLANES

e'esta del Iliere La Dictadura • ara fa vuit anys, instituí la diada del Ilibre; a Catalunya, en plena persecució de l'idioma, el noble raprofitava per tributar un homenatge a :a nostra llengua menyspreada pel poder públic. En aquells eles d'oprobi, comprar un !libre ca¿ah à era girar-se contra la tirania que intentava destruir el signe mes egregi i mis vital de la nostra personalitat collectiva. El patriotisme lanhel de llibertat Ii feien prendre una ufana sorprenent; la diada del ¡libre a Catalunya es convertia instantàniament en la diada del llibre casales Aquell alçament de l'espero no fou inútil; alió que era imaginar per aixalar-nos ens obria les ales i ida el nostre afany mes ambición cada 'libre catali que s'adquiria ere una penyora de desasió i de perpetuitat de la nostra !lengua. Com altres vegades en el curs de la nostra histeria l'espontanetat popular era el testitnoni palpitant, irrecusable, del fet diferencial que res no pot destruir. Han at els anys i resiore tantes generacions de patriotes ha trobat la primera compensació gloriosa. De :es resistencies i dels entusiasmes eraçuells anys en venien els triornis de després. La monarquía, enemiga natural dels ideals de catalanitat queia i Catalunya comeneava recobre la llibertat de governar-se. La ploma ha estar l'arma que decidia aquesta primera victäria del catalanisme; tres generacions de poetes, toriadors. dramaturgs i escriptors de tota mena r -1 avien preparada amb generosa tenacear; a chis toca.console dar-la i fer-la enes útil i resplendent per a tots. Pene cal que el poble els escoti i sobretct que els llegeixi; sense aquesta adhesió constant tornariern a pudre allò que hern guanyat en un segle de renaixement, i encara que al. gú no s'ho pensi. el dia que la veu des nostres litcrats es perdis en la indiferencia, cauriern altea regada en :a servitud provineiana .• me g desespera dora. Catalunya s . ha creat una indústr;a, ha oben aoves fonos de riquesa• i perdreees o - deixar-les ccriecer seria un tothom ho veu ciar seise se cap esforç; cal pensar, perie que sense llibres, sense honres ore els escriguin, tot elle, que és la remesa i el benestar material, no furia respecte a ningú. Pene pern,ue s'es:rlguin llibres és necessari que s'estengui • ei costure

•agoAccto tISISTRACIOt CORTS CATALANES, Sea, Lar — TELEFON 11430

Madrid, 32 (130 matinada). — A les dotze de la nit s'ha deelarat inopinadament a Madrid la vaga general. Les ordres trarneses han circulas repidament i un quart d'hora despees a la Porta del Sol s'havien retiras gairehe tots els taxis del servei públic. Ele teamvies també marearen a les cobeeres a mesura que acabaven el trajecte. Igualment han deixat de funcionar es autos particulars. Els amos dels cates nocturns que solen romandre oberts fins a dos quarts de cinc de la matinada, han tancat igualment. Aixi mateix han tancat les tavernes i bars i els forns. Només funcionen els serveis de llum i aigua. En aquest moment són circulades les ordres pee. quéels ferroviaris vagin també a l'atur. A la Porta del Sol s'ha motas afluencia d'obrers. Del Ministeri de la Governació han sortit parelles de seguretat de cavalleria i de a peu que han obligas a circular tots els traeseünts. Les autoritats s'han vist sorpreses per ratur. Les precaucions que s'hasien adoptat en aquests moments s'estan doblant. Les joventuts socialistes han llançat un maniiest dirigit als treballadors, en el qual diuen que el Govern Lerroue no solament an ..oritza 'a manifestació que avui va a celebrar-se a l'Escorial pels enemics del proletariat, sinó que ha autoritzat la torea pública per protegir els d'Accie Poeular i per Ilanear se contra els trebaliadors quan aquests pratesterea pus leca:itere. e etetzstes liarse ea eortegtit la sane ial proletariat. El pro:eta:1.s madriery no ;os preJenctar in • .-assible aques 3 artes. ¡la (rever rre;A .g t per ovalar-re a una dictadura fe.x:sta. Les in -rtilis socialistes ordenen la vaga general a tots els obrera madrilenys per vint-i-quatre hores, com a protesta contra ¡'arte de

S'ha plantejat alguna qüestió política importa:si? El senyor lerroux ha estat cridat pe Presidelit de la República

l'Escorial. Tots els obrers han de secundar-la, i els que no ho facin seran considerats traidors. EL QUE DIU EL MINISTRE DE GOVERNACIO Madrid, 22 (1 .30 de la matinada)— El ministre de Governació ha mane festat aquesta matinada als periodistes que continuaven els petits inridents. Ha afegit que s'han repartit utis fulls clandestins en virtut dels quals sha declaras la vaga general a Madrid per eint-i-guatre hores, com a protesta contra el Govern per haver autoritzat lacte de El Escorial i perque la força pública actua contca els treballadors que protesten pacificament Paeificament és rús de bombes, el disparar contra la força pública i contra les persones sense cap provocarle. 1 altres fets per l'estil. Naturalment que ni la vaga general ni els successos faran variar el Govern en la seva actitud. Cal comprendre que l'Estat no pot ni ha de setmetre's a tals imposicions. Si el Govern s'equivoca o incurre en alguna responçabilitat hi ha el Parlament per exigir-les-hi, i no falten mitjans per a fer-ho eficaement: pene el Govern no pot inclinar-se clavant amenaces o realització de fets no emparate per la Ilei. De fer-ho deixaria a disposició d'un comitè qualsevol les mesures i actes d'un Govern. Es mantindrä, dones, el penis per a racte de El Escorial. No es retrocednix, 1 les mesures adoptades són suficients per a garantir l'ordre, si be, cm Ce natural, sein inevitables determinades agressions. No es perd la serenitat, i e'atendre l'ordre sense vaCillaCi0115. He d'assegurar al poble espanyol que el Govern cumpla amb les mesures necessàries per a vencer tots els atar, que es dirigeixin contra l'Estat i contra la pau pública.

L'atemptat que destruí la fabrica de La Pobla de Lillet

El seu autor, condemnat a 23 anys de

presó tribunal d'urgència es velé ahir una causa contra Miguel Llorene i Tilos. Estava acusat d'haver l'anee la nit del Sa 6 de mane, a través duna finestra, a /a febrica de teixits de Santa Coloma de Lillet, un paquet amé 23 cartutxos de dinamita, els quals esclataren i P rodeit'en destroces a tota la fàbrica, que foren valerades en 320.ocio pessetes. Abans de realitzar acerest atemptat, Miguel Llorene havia escrit unes guantes cartes al patró, en les quals Ii exigia diners, i en la darrera l'amenaçava amb que destroearia la fábrica si no rebia els diners que Ii harta dzmanat. Dos dies després crhaver realitzat aquest fet es presenta ell metete a la guárdia civil. En la declaració que va fer digué que quantreballava a la lúbrica harta perdut una mi, i que a consegieencia d'això havia cobrat una indemnització; que deseres fea collocat de nou a la fabrica. Havia rebut. en dues ocasions mis, dinees del propietari. pene cursi que en volia més havia determinat Ilanear-hi els alt, cartutxos de dinamita. Despree dcl processat
Madrid, II. — El penen:lit "Luz" din: eA . ., las dos de la tarde de hoy, cuatido varias coinitliones 'aguardaban ser recibidas por el sefior Lerroux. este, Por medio del subsecretario, les rogó volvieran el lunes, porque, pese a su deseo, no podía recibirles, ya que acababa de tener noticias de que el Jefe del Estado quería cambiar con él algunas impresiones. En la Presidencia se nos informó que poco después -el señor Lerroux visitó al Presidente de la República. Todos los esfuerzos de los informadores por saber a que se debía la mencionada visita del Presidente del Consejo al ;Jefe del Estado fracasaron. Sin embargo, se cree que ambos han estudiado un e problema político muy interesante. No se trata de crisis., ni de nada que se le parezca; por el contririo. Por el momento no ha lugar a crisis, ni el. Jefe del Estgdo ha tomado iniciativa relacionada con esta clase de. problemas. No obstante, en algunos círculos políticos se atribuye alguna importancia a la entrevista que dicen haber celebrado' hoy y que no habríamos probablemente conocido si el señor Lerroux no la CORREN RUMORS QUE ES hubiese anunciado a los comisionados que le esperaban en la. Presi- PRODUIRA UNA ALTRA dencia del Consejo. Una persona alleCRISI PARCIAL gada al se5or Lerroux nos ha dicho , • que. en caso de haberse planteado alguna cuestión de interés político, no Madrid, 21. — En alguns cercles Po será conocida hasta el lunes o martes -lesiambprtdncosipróximo con ocasión de reanudarse deren que el dunarts macen es produira :as tareas parlamentarias." una nova cris: parcial. liom dita que el senyor Hidalgo está disposat a abandola cartera de Guerra. A part (Fal¿On se n'ha anat el senyor nar sees raons, els comentaristes es fonamenten en el supósit que el senyor HiLerroux? dalgo vote divendrcs ch projecte d'amEl soll publicat pel periòdic "Luz" tuse& obligat per la disciplina de parsobre la misterieta visita del presi- tit. Hom diu també que el senyor Mardent del Consell al President de la naco abandonare la caneca de FinanRepública I estat tomentadiasim. Els ces. Igualment es diu que el senyor Roperiodistes han traetat de confirmar la cha deixari dessen ministre de Marinoticia sense aconseguir-ho. Sospitant na, pero aquest no per deixar les funque el senyor Lerroux es trobava a cions de Govern, eine per a excrete la Sant Rafel, han eridat telefónicament cartera d'Estat en marear el senyor Pia la hisenda que alli posseeix el cap ta Romero a Roma. Han afegeix que del Govern, però de Sant Rafel han el senyor Hidalgo seré nomçnat ambaicontestat que el senyor Lerroux no.es xador d'Espanya a Rússia. Per a la trobava en aquella loalitat Tarnbi cartera de Marina e'aseenyala el senyor han resultat imites els atfOrCOs Fea- Justo Villanueda. Aixe darrer es conlitzats per entrevistar-te amb el mi- sidera poc probable per l'actitud que nistre d'Indústria i Contere.'Per tant, adopte recentment el senyor Villanueres no pot esbrinar - se d'arpaste visi- ve d'adherir-se al gest del senyor Marta ni de la data en qui es publicara tínez ' Barrio. En el cas que no los noa la Gaseta la hei d'amnistia. menat , el senyor Villanueva, serie probable que es 'refonguessin en una les carteres de Guerra i Marina, sota la de ministeri de la DefenTRAMESA DE MATERIAL denominació sa . Nácional, departament q' ue regirla, en . seenyor Rocha. aquest cas, el I QUEVIURES A ITNI ' La manca de consistencia en els rumors fa que sembli que aquests teilen Las Palmas, 1I. —A salpat cap a ¡Ae fonament. lini el canoner "Ea:saldas » , que perla makrial i queviures per aquelles tropes. El espité d'Intendència A la paila* 3: gasta placa, sellyor Rafael Navarro Nieto, destinat per ocupar el mateix 'EL GENTIL CAVALLER arree a Ifni, no ha pogut embarcar I EL DRAC" en el dit canoner per la premura de per Rosiend Latea la seva sortida.

Masaryk President

de la República Avui Trecosloragnia elegria per ter. cera vegoda Masaryk president dr la Repriblica, La Constitució treroslova(a no eral sera la reelerció del president perè hn volgut fer sea ere:frió per ii primer tmesident, rs hontrrtatge a /a presura dei creador del una Estar. L'eleceid no nadra caracter politie sitia el signifirat d'un pleHscit per 1411 lame arre ensernsone benemerit de la patrja is campió de la democracia europea i apdstol do la pos. Durant tres segles, Bohèmia. clon del nou Estat, estigue sota la domina,:ió dels Habsburg, la qual liaría destruP la llibertat política i religiosa i distribuit els carrecs i les propietats entre princeps i noblesa de la cort. El ven Estat s'Arrzia convertit en una provincia. Encara meconio tothom les lluites dels diputats bohemi s a la Cambra de Viena. Pera s'h . 7:da de reallizar rol mira.-le

mete. Lata eseenztal en la luetoria de El JVIii a id

,asieeura 11:1 ja Celia:.

La

untueitc.a ue rara es sa 4elliir

I 1e5 10See5 ut dieLuillpidS.:10, mutua (mismita ee ta matare semántica ute ia it ue seeee, portes a barictona un critILL tavoreeinsilin a la maese ter111ZillaCió t,e 1 anarquistne, que Misil simpaties 1 encorat,annm., en eis &loes Insis msctspitats. r.s pot wr que tottioat es mes e utenys hterats, sueretot, eunseleren 1 atldr4U1Snle Cd111 tunica ictea gu. r puf huataunzar les seves onces t eanear-tes Deis vastos ranuras d'una aniencioot croare, social. Lertes representacions teatrais d Ibsen es converteix,a en tzzuptativei de propaganda. Sen anarquistes els oerers, eis intellectuals i et petit ourges que es fa construir una casa d'arquitectura diabólica. Documents que mostrin la. mansa, la pertidiosa inintració de fanarqutsme, no n'hi ha. lianarquisme, directantent, irancament, no se'n parta mal, de tai manera, que hurn <Mea que un loe n'ha cestrun els documents. Ca movitnent tan greu, que commovia tuis ientranya inl:2 interna de l'organitzactO social, no meresqué cap comentan siels escriptors, ricas advocats, dels catedretics barreesnins. L'explicaciú natural que han traba a aquesta anomalia es que, com que en la societat d'aleshores tothom era anarquitzant, en arribar la trágica flor> da de les bombes, de Verdes violent, da(melles teories que tots mes o rneays havien animal, artistes i literats, esgarrifats per llur responsabilitat en l'obra de la qual sen collaboradors inconscients, oieguen tosa declaracie, tot anee lisi, tot testimoniatge que poguessin trair Ilue coincidencia dedeari amb els dinamiters que han templen de sang i de pe g ra les lees de la ciutat. Una sola veu s'aixeca en aquest east silenci: Joan efaragall, periodista che temperament, sacara amb el problema anarquista, i en els seus articles del Brusi as el que arriba Mes al fons de la teitestió, diu coses mes justes que cap home del seu temps, Ert un article titulat E delito inmanente, escrit erran Ei preident MasusyzIs de l'assassinat de remperatriu d'Austria, conclou: No hay que decir los delitos Quise l'opost de 1 914 CentenÇa la guerra 6nOrettistar, sino el delito anarquista, europea, Mosoryk i alguns airees rapa- que se está siempre sugiriendo, siempre ren escapar -st de la terra oprimida els preparando, .rierripre consumando, es el filio de la vial. harien de embarre per delito inmanente en . nuestro estado Souna causa que • no era la llur. El vell ciaL filòsof, que liarlo hagut de deisar, per Tota la clau del problema está a saordre de Viena, la seva catedra de la ber per que el "deicte in/manen(' arreUniversitat de Praga, es transforma en là. i continua tan viu, precisament a conspirador. El i els sell3 amics s'escain- Barcelona. Aquesta pregunta, que Maparen , pel nttin i 'tren entendre a les ragall no formule, encara está per respotencies belligerants que uso sols Bohèpondre.

mia valla recuperar la sera llibertat, sitió que calla reconstruir Europa. Ln sera obra no fou vana. .91 cap de quatre ouss d'haver sortit Cu p cz l'exili, el vell fil gsof tornara a la patria i es posara al Cap d'aquella rovolució que liervia de donar a Euro/in ein sau Estas de 14 milions d'habitants.:Ben erff.'s. retoluci r; Pací/ira gire féu. vessar 30:rel El poble volqué que glasaryk tos eresident i per subscripriii nacional rcuni rrnorme suma de So milions de corones per a oferir-la-bi. gfasaryk agrai el donar,' nceinnol i !Hura' la nono al ouVern pergag fos destinada a beneficéttekt. Masnryk ha volgut • lee de Trccoslovaquia ses país eaPdatenter de la democraina, pera evitartt ef germen (arruaran. La sera o b ra es distincreir per una !7,7it equitat envers los diverses riens rae tamponen ('Estas. Sola lo dominar-id austriaca, dos orillase cresbraars remirar 276 rSC(1 1r3 l'H./Aries, ea?, rle secundaria i tres dioris Avui. &lonco honor:reso l que ^AMOS os SerO!Ori frecoslorar taren 791 e3,'57e, primdries, 21 de serundr)ries i 49 ounfidions. Afrg ¿corrales la difergnrio errre la paillira de Viena In de Praga. T. G. -Mosaryk té. arui Ri anee extnerça g r fils en la cansa nacional del seo ¡roble que li den fa llibertat, i l'elteuiuí d'arai sera tina timo ckmostra‚fa de l'unartime sentiment Popular. rodre els enmeants i d'arri3 de gfasaryk herrea dos bornes: 101. modest professor de dret; retire, sin at 1 ranom: aguell és Renes. tot deis ronrj me's rellerarg t de la Panfleto irdernario. ,tal crartri: Lastraron,. conrertif en tic„oral fraargs, fati ohatut Per rarnlle. ria alemanya poco dies abans de rar. L'eremple del verterable natrinla ha estinsul Per a fins els d'ésser F ror elle aspiren ol erie re,-obrament eiorrol, Ii, Cataluu-a liberal ¡ reme nuf5 - emnein5 ¿aran? Ad i, el, se‹) , E0' a spol!primicia :in

Estas destine.

L'ESTAT LAMENTABLE DELS LLIBRES DE TEXT Madrid, 21. — 1:1 senyor eladariaga ha comunicas als periodistes que iii baria infinitas de llibres de text deeastrorsos i que v o l ent dePurer segon ensenyament, havia cridat tencite del Consell de Cultura sobre el particular perquè els revisi amb tota minuciositat. Les meves obser• vacions afegit— han començat a donar fruit, pula que el Consell Cultura ha prohibe la venda daquests 'libres i a la "Gaceta" das-tul aparee la prohibició. Ha acabat dient que s'intensificarà la tasca en aquest sentit.

Una gran fe L'anarquisme bou una fe per la qual es moria i es matava. F.smorteit circumstancialment, el seu escalf done torea encara a la llamarada del republicanisme radical, ràpidament envilit pels seus directors i que desemboca en la revolta del lees/ La gens de Barcelona posi en l'aneequisme la iú, però res mis; ni un matís de pensament local que dorsi un carácter propi al moviment Tota la propaganda es feia amb instruments estrangers, amb traduccions. La base foren opuscles de Malatesta i de Malato, esperielment la "Filosniia de l'a-

primer petard

•

.11 ineetment didees succeeix el moviment d'acció. A partir del Congrés del 81, esclaten dues raguas importants: una de tintorers, que comença el 13 de mere de 83, i una altea d'obrers del port, a d'agost del 84. Amb motee d'un confecte de l'en fabril, el dia de setembre del 86 esclata el primer petard del qual es te noticia. La vaga de la casa Ratlló — gerter del 89 — es caracteritzis per la seca violencia i durada. i al 17 d'aquel' mes esclatà una bomba al portal de la febrica. L'any lee. porta una vaga de filadors que s'estén a les comarques. i Cl mateix any ens duu les maniiestacions del Primer de Maig (hi assistiren 35tO olzers: denlanaren la jornada cle vuit heres, co:n a reivinclicació principal), tan representadves del nou espetes obrer, que foren acollides amb creta simpatia, però provocaren de seguida una reaeciö desmesurada. Som en el moment que la Ilavor anarquista comerme a imitar amb abundància. Els bornes d'idees, com seis designa en l'argot barceloní del temps, s'organitraren en grups presidits, la majorta. Por anareuistes estrangers, sobretot Aquests grups temen una autunornia absoluta, es 1:den i desfeien sense parar. Els constituien treces de guatee, cinc o poes més amics convençuts i anea mútua conitanea, al voltant dels quals n'hi harma altres de no iniciats; es reurden en cafés i tavernes del suburbe Dels grups sortien els dinamiters, per impuls individual la mejoría de les vegades, algun cop per acció coordinada dels mis intims, gairebé sempre sostinguts per una mena cremulacie. D'un grup que es reunia al Cate Català, conegut per Can López, de la Carretera de Sants, n'era l'ánima en Palles, l'autor de l'atemptat a Martínez Campos. Un altre grup de positiva influencia es reunia al Café de l'Esperança. de Grecia; en formaren part, entre abres, Lluis Mas, fusellat a elontjuic el 4 de maig de 18e7, i J. Pelegri tal "Tenaire", exilas el mes segiient. Altres grups es reunien al Café de l'Aiguader, a •Sants, i a la Cerveseria efulioz, del carrete de l'Aurora. Tota aquesta ore-minad?, desapareix després de efontjuic. Posats a dispo sició de l'autoritat governativa, nombre de processats que foren absolts per manca de provee ens sen estranyats en terra sa, altres enviats a les costes d'Anglaterra, altres resten a Barcelona; tots consten, perit, en el registre de detinguts de Capitania amb la remarca se le debe vigilar o be la nota alliberadora no es anarquista.

Anys

tràgics

L'any iSer ice' d'una gran agitad& Vagues, bombes, petards... L'any següent, en ple estat de guerra, no es pope evitar, pere, la primera vaga de tramvies. L'any te93, any tregic per e:ceceencia, debuta amb un gran imites anarquista a la plaça de braus. El primer de maig provoca una dura repressió policíaca, amb detencions en bloc i aquells empresonaments en vaixells de guerra que tant havien de Impar la irnaginació popular. El nuteix any, en La parada militar de les festes de la Mere ce, s'esdevingué el primer atemptat d'aquella serie dramitica, veritable duel a estil rus. entre la isilC3 i els 3^-17-

Dls condemnats en el procés de Mo ntjuic que mes terd ¡oren indultas narquisme" i la un temps famosa "Conversa entre ~erais". En una esfera més elevada, cal estnentar "La conqursta del pa", de Kropotkin; "El dolor universal'', de S. Faure; "Evoluriú i Revolució", d'E. Ree.lus, i "La Sudetat futura", de _lea n Grave. Entre el gran 'tambre de publicacions anarquistes, generalment de por interés, cal estnentar Acracia, revista d'un cert to intelleetual, en la qual es ku per primer cop la crítica del catalanisme: hom dele que era l'ene: ideal politic sinceratimas sentlt per la burgesia barcelonina i que mereixia provocar una ió contraria. No es pot ar per alt la revista Cihria Soria, 11895-961, de la qual Pene Coromines bu l'animador. Ili col-laboraren les figures intellectuals catalanes i espanyoles en els posteriors tle:enis. Entre altres, Alomar i Unamuno. la histeria ileolegica i politice de l'anarmisme conflueix en el Congres celebras a Bella Arts el lo de noveinbre tic 1 550. "Festa mejor de Vana, quia'', fou anontenat, i consistí en una mena dc certimen liberad i d'acte a honor dels mertirs de Chicago. Una ressenya ele la testa diu que aquelf cha desfilaren pel pala y de Brees Arts mes de vint mil persones.

quistes que acabe a Santa .e.gueda amb l'assassinat del president Cánovas del Castillo. Palles, obrer Ilanee una bomba als peus del cavall que muntava el capee general elartinez Campos. Tire, la boina enlaire j dicte "te'isea eanarquia!" Mori un guerdia civil i resultaren tetes hlart:nez Campos i alguns generals que t'armaren l'estat majos. El cha 5 d'octubre, Palles fou afusellet a Montjuic. El dia 7 del mes de novembre s'inaupirata la temporada del teten Doraven l'estera "Galerna Telle Durant el primer arte, cíes del cerque pis del teatre, Santiago Salvador llanee una bomba al pati de butaques. Cato:ye niorts i gran nctuhre de ferits, sis deis quals moriren pos ' eles despees. La ciutat reste aclaparaea per una ona d'horror. El dia 9, la elessiea suspensití de p. ranties. Secueixen les troballes de boite: bes; el die te en sin solar de la Gral! Via; el 12 de desembre, cinc hombed Illet a Fliort d'ea Fahìl. Finalment, la noticia descohreter un dipesit d'explosiug als afores rle la chitad (Cantintsa a la Pagina 6, co?. Vegi's dahin,

PUBLICITAL

laty 56 —Núm. 18.629.—Preu: 15 Matan

ar te, 24 d'abril de

PUBLICIT

ABONAMENTS rigt Ptas.

Calamar' 1 terrnorta os ta litPab,113.

see—

t ~tu p e trlmeotto... Paraos conveni postal, id

— so.—

Amenes Dula&

ii

Plan' D'avisos i novatas ratalata I Itanatts aEGONS Tatuas

BARCELONA

1,3,4

Preafild al nivell de la Mar: 733'1 EL TEMPS milihnetres. Temperatura actual: /0111 gratas. Humitat relativa: 75 per cent. Ifeloellat de) vent: mero quIlhmelret per hOn riet non. Vise:11M horltsontal, en peomedI 1 5 Quilòmetres. Eslat del cal: 7/10 de St., Steu.. Ata., Cunb. 1 die En Al narrares 44 ¡ores: Temperatura mailmai 10S graus. Temperatura mínima: t'a grane Retorregut del vent: quiibmatres. Preetpnacta: mata. Inselael6 en el sila d'anta 9 hores 20 minuta.

REDSC C IO I slinnSallXRACIO: CORTS CATALANIS. 1110, tse — TELEFON 11130 TsiLens D'ImPREIStas GARREA DE BARBAR.% 11t 13. — TELEFON 19603 4s

El President de la República es Malgrat la pluja, la venda de 'libres llega a signar la Hei d'amnistia MENTRE ESCLATEN Es veu que ha superat la deis altres anys DEU NO HO VOL

LA DIADA DEL LLIBRE

no pot ésser

La festa ha estat prorrogada per a avui

Amb pluja i neu s'ha celebrat l'acte de l'Escorial. Corn que na In aSSiStiren més que els amics del senyor Ci Robles, unes deu mil persones, no es produi cap incident ni agressió, tret de l'assa:t dels meteors aguosos. Res: una festa casolana... d'una casa antb goteras, pera. Molts paraigües, ;arias i gran malhumor deis organitzadors de lacte. I avui s'acaba tot plegar. Arnb boa temas i un sol esplèndid potser no hauria augmentat gaire el nombre dels assistents. Acción Popular ha aojen un error de calcul iraMient entre organitzacions de la sera mena. A ioraa d'autosuggestionar-se s'arriben a pensar 'que san tot el pobit. Adhuc s'II() creu algun candorós adversari. Pera davant de l'experiència es demostra qua hi ha de real i qua de iantasia. En projectar acres desorbitats que, per evitar el iracas, haurien ciarrenglerar tot de masses ciutadanes, es veuen reduits a la ruina pelada de liara forces partidistas. 1 aquestes, per considerables que siguita sernpre són exigites comparades amb la multitud popular. Llavors lacte, en compres d'ésser un jadea de les forres que hcm té. n'as de les case hom deixa de tenir. 1 mes d'una vegada una manifestació que, dins de limita mis modestos batida consta tuit un èxit, és l'ensorrada per sempre. A Catalunya ja en tornera d'alzó. Recordem l'exhibició deis escamots a l'Estada el miting deis sindicalistas ä la Monumental, el de propietaria i després de rabassaires a la mateixa plaga. Tots aguases actes, moguts per entitats certament poderosos, s'asfixiaren per falta de sentit de ponderacaí i per hacer comptat imprudentment amb la collaboració de tot el ::, ble en manifestacions purament de a partir o de nasse. No creient, donas, que l'aigua i la neu hagin influir massa en les fastas de l'Escorial, llevat d'algun aspecte , decoratiu que resta singularment desIluit. No hi ha manera de fer moixiI ganguea sota un cel massa inclernent. Pera el senyor Gil Robles no opina coas nosaltres. .:o va estar-se de proclamar, en un atge del ser diames, que es veia que Déu no volia donar gaire faciliats als organitzadors de la fundó. Pera, ella tirarien andavant, perquè són una tropa afinadana. Singu:ar concepte en boca d'un católic! Pera les dretes espanyoles són aixi. Si cal, mis catòliques que Déu. I es veu que els afiliats a l'A. P. si els burxen massa estan disposats i tot a prendre un lema invers al dels conjurats de St. Barthélemy. "Déu ho vot", deien els assassins dels hugonots aquella nit memorable. "Dau CO ho vol, endavant!", exclamaran el senyor Gil Robles i els seus arries. La resta del discurs d'aquest "candalo" ens fa l'afecte d'una cosa aiguahda, d'un "escarceo" Illt..5. pes l'estil deis que 'ida Lerroux en temps de la n'anarquia, quan agitava i alhora frenava les masses a Barcelona. "Manarem quan vulguem nosaltres, no quan vulguin els altres. - Heus aci una variarte de la dita de la guineu que, quan no les pot haver, diu que sa n verdes. No calla parir el fred de l'Escorial, are quan s'hi posa és ben de vares, ni parar la pluja i els borrailons de neu per reunir-se den mil amics i tanagras i arribar a concluaons tan sensaelonals i tan novas. No saben qua devia pensar-ne l'ex-"jabali" temor Pérez Madrigal, que hi va comparèixer i participa de la mullena, potser km penitancia deis seus pecats com a radical-socialista, afegint-lii els de radical i qui sap si els que pensa cometre con/ a neafit de les dretes confessionals. Pena en premi al sea zel val a dir ! que rebé un baptisme dels que fan apoca. _ ......_

Pluja fins a les quatre de la

De fora a dins

L'orianitzacid de l'anarquisme a Catalunya la Espanya (1)

La fasta, donas, en lloc désser al El ministeri format gairebé per advocats no s'ha canoa, se celebra, sobretot , a la tarda. de la de la fina a l'interior de les llibreries. Zamora el Es pot dir, sense exagerar, que el que l'ha frans — i usen aquest mot perquè el les Corts' d'Indaleci Prieto, es =erra IMPRESIDO DE OONJUNT sentirem repetir amb insistencia als Iliastorat de les Can que deia contra el brers — di la diada al carrer motiva (Del nostre corresponsal particular) projecte d'atunistia que ara ha vist plales h c t l ernes ronstituis un ,, oss• Madrid (a les 2). — L'intent fei- nament confirmadas. El gavera, és alar, desitja evitar la xista ha acabat en sarsuela castissa situació uarlamentiria en auè es /roba i amb música del mestre Torraba. i busca una fórmula que II eviti de sot Abasta de la reunió de l'Escorial als tramas a venir. Fent da dz-metr's s'havia dit que aquesta representarla la facultar reglamentaria podrien eviuna Marxa sobre Madrid, amb tar de deixar en suspens, per deract. les Robles per divo, i amb una gran snlemnitat. Perca en un país en el qual Ileis. Es va, donas, a buscar una fórun ex-ministre de Finanzas antilla mula legal. i de trobar-se depèn la vida ami) un cop de puny els entusiasmas del aovar n i si la crisi sen parc t al o d'un flamant aspirant a dictador, eral. En realitat a Madrid es té la impresforaosament el feixisme ha d'acabar malament. sió que la crisi as inevitable i que aguce S'havien fet tants comentaris en- aovara, en estat agänic, sen va amb torn d'aquesta reunió, deis jo yas d'Ac- acompanyament de vagues i acres dramàtics pels carrers de Madrid. Pera la ción Popular, de les milicias de JAP., que la curicsitat de la gent situació resta gravissima, i arnb el fi-adonava lloc a totes les fantasies. Fi- cá% dc Lerroux fracassa tata una capegureu-vos, perä, la desillusió de la riancia a la qual poca gen: vea sorgent quan en lloc de jocs brillants, tida. • • • militaritzats, es veieren els veterano de la encintada, valenciana de la "DeMadrid. 23.—A dos guarra d'onze recha Regional", amb les seres bru- del 1-inr1 ha arribar al Palau Nacional ses negras i amb la cara de jet -los el Pi-es:data de la República. Pons mal les sabates. Fou una autentica rainuts després ha abandonar la seva "isidrada" en la qual els "señoritos", residencia oficial i s'ha dirigit a l'esper evitar ridícula i potser per te- giésia de les Trinitarias, en ha assismor, van deixar el lloc als "pro- t:t als amarais organitzats ver l'Acavincianos". En resum, en una reunió danna de la Llengua en suiragi on havien d'anar 40.000 persones l'anima de Miguel Cervantes. A les n'hi bagué, escassament, de vuit onza del mata han començat a acudir a deu mil. els ministres al Palau Nacional. lana Amb un fred extraordinari, amb cament han deixat de ferano els d'Oneu que anava caient, amb els valen- bres Públiques i Comunicacions que ciana que feien esioraos per no rene- es traben absents de Madrid. El migar i als quals la missa no feas Mitre de la Governacia ha dit que nc entrar en calor, el senyor Valiente hi havia novata: després de la darrera va pronunciar un discurs digne del entrevista que ha tingut a la matinada seu nona El "jabato" dEspanya, amb els periodistas. Immediatament com fou anomenat Gil Robles, va e! Gavera ha quedar reunir en Consell aaalgrat la ataje., el publac conmaa 'halas pronunciar un discurs de llamas i lisas a les 1.210 del mati que ha tornat trons. Després, com en les sarstie- al Palau el cap de l'Estar. A aquesta sen l'any esperant el dia 23 d'abril, as-ab èxit gros que va desar, i de molt, les, hi llagué "coro de aldeanos . ' i hora el Govern ha at a reunirla iRusió dels qui fabriquen o Venen el de l'any at. música brillant. Els terribles feixisdel senyor ...iA la Llibreria Catalbnia, per eren,- tes, extenuats pel ired, els discursos se sota la presidencia joguines esperant el 5 de ganar. at nri Zamora. A . dos guarra de nuera el Raleo de les vuit, el cel continua ta- ple, que hacia installat Mies paradas, i els canta, es ficaren en una fabrica d t la tarda ha acabat el Consell. Pat i els llibreters intranquila. Ve tant l'una a'la Ronda, davant mallo (lela on es mentaren enormes truites nle El senyor Lerroux ha dit als ini l'altra a la vorera de la ca- patates ata!) un delit que donava formadora en tant, per esvair qualsevol esperança que preguntessin al sacrequeia una gotellada intermedia que °ba- sa Vicenç Ferrer, fent Narrará amb la goig. El retorn a Nfadrid fou trist r tari per la referència oficiosa. Hem gasa a estendre elamunt les paradas io- plaça de Catalunya, la cancurrencia, du- mansoi. Arribaren a una ciutat en tractat —ha dit —de la hei damnisnes, cartons, papar dembalatge o qual- rant tot el dia, però especialment de vaga general absoluta, taniateix ex- tia únicarnent i deis procediments per sevca altra mena de coberta improvisada. mitja tarda en apiana fou enorme. Tant cessiva cont a protesta d'un acte tan a la seva mis rapida a plicació. Dema A dos quarts d'una, és a dir , a l'hora as aixi que hi llagué moments que no anodi; els feixistes degueren sor- cantinuarft el Consell. precisa que la gent que treballa es llanta s'hi podia donar materialment art pas, prendre's de acure tot alió), quan L'n periodista ha preguntat al seal carrer i es fa el propósit de pro- la gerd -da de la C.35. :1 acorda rastrar l'home que s'havia declarar mestre nyor Lerroux: les portes per tal de descongestionar la veir-se de !librea, l'aigua torna a caure de Mussolini i da Hitler, hacia asSniritat alguna Modificació la Ilci amb una persistancia i intensitat que botiga. segurat que en, a l'inrevés de Casa- d'amnistia? desesperava els mas indiferents i °mala res. (Con!inua a /a papina lo, col. 1) Quiroga, que el sorprenia el tiEl cap del Govern ha contestat: ren tranivies i taxis. be dues a tres, roteig d'esquena a la Puerta del Sol. —Pregunten-ho al secretari. l'hora de la calma per als botiguers. garantia l'ordre i que no aria abUn altre periodista ha preguntat al ho fou també per als navols. Pera de solutament res. ministre de Marina si hi havia crisi, tres a guatee , la pluja novament fau de La vida pública va parar en sec: hi i el senyor Rocha ha contestar: les ser e s . densa i empipadora. hageren tirnteigs pel carear. La CEDA —Qui parla d'això? Els llibreters s'havien llançat mate—Es que els runscrs circulara assei Salazar Alonso van fracassar, cont rialment al carrer. Les paradas s'estefra ca s sar la politica de "pacificada der.- :aren que el cap de !'Estat es nega nien al Iang de la Rambla. al cariar a firmar l'amnistia, per no complir perits" , la política d'abandonament de Pelai. a la plac de la Universitat, a aquesta tots els tramas constituciogovern Lerroux. algunas Rondea i no en mancaren al La jornada de dilluns ha ungut en- nals. eig de Gracia — una de la 1.Iiga —las agrairé —ha respost el senyor cara alters sorpreses: una erial del ga Catalana — i a la Rambla de CataRocha —que no em feu cap pregunv e r a L o u x , q l s c p n h a lunya. negat. No se sap si sera total o P ar ta parque no puc contestar. Els quioscos de la Rambla eixampla- La J. A. P. es reuní proteEl ministre de Treball ha facilitat ja se sap. La hei d'amnis--cial.Efet ren hier, inaanacions — algunas abusa gida per un nombre extrala següent nota oficiosa: tia, que s'havia aprovat va obertament vament, puix (pie obstruiren literalment "El cap del Gavera ha fet una exel ras — i cap a la part baixa del ordinari de forces de la contra l'article 83 de la Constitució i DosiCió detallada de Festat dels peoalmenas en tres apartats deroga ll,eis drittes politics en curs, i atia detineig o sigui la Rambla del Centre en avala hi pararen alguns Ilitaeters de guardia civil, d'assalt i de votades per les Constituents. En la re- gut especialment en enjudiciar ala alunió tinguda al matí—i que ha durat teras pertorbadors d'aquests ¿arrees vell o saldistes dels oue cha diumenges carrabiners fins a les dues de la tarda—el cap de dita, als guata ha fet front el Govern tener ?loe al Parallel i els .quals lamen l'Estat ha pronunciar sm veritable caràcter de la-talemndsviru amb una cuerna no desproveída de fiada. Caldea nue els anys Que vénen la En aquestes condicions i cura contra el projecte d'arnnistia, as- prudencia, que ha merescut generals senyalant amb la comperancia jurídica aplaudiments, i altres especialissims Cambra del Llibre pracuti que aquesta sota la neu el senyor Gil que tothom Ii reconeix les faltes prin- molt caíais, de múltiples sectors de anamalia na es .repeteixi. Can/ as de sunosar. (lonas, durant el Robles es presta a donar la cipals del projecte. Els distingits ¡mis- l'opin ia que Osan apressat a oferir-li consults que formen, part del gavera han la seca incondicional collaboracia ciumati i mimares harca de la tarda foren molt eitt,e5 les transaccions qu e es batalla i a demanar el quedat literalment sorpresos de santa- tadana. Ha detallar les precaucions feren en lea paradas installades a la inles paraules del senyor Alcala Zamora. presea pel Govern per a garantir en Poder ¡ ha estat labia enginyer del ministeri tot moment l'ordre públic i ha donat tez/maría. En cama, a l'interina de les llibreries s'abserva forra rnoviment sen yor Madariaga—que ha confes- compre des les mesures adoptadas per compradora la qual cosa feia preveure, L'acte no fou tan Kit com sat que el cap de l'Estat tenia tota la a sotmetre a tots al compliment de raó, Ja Lerroux, escoltant el discuta a la llei. (Segueix a la pág. 5, col 3) sine amb tal bar) dia l a festa hauria re' s'esperava sultat excellent.

tarda

adonat

Contra el que feia esperar la radiant esplendidcsa de diurnenge, el dia dahir es lleva rúfol i enllaganyat. Ja als volts de les vuit del matí els núvols abocaren damunt la ciutat el 'afea inicial, que baria de pasar de malhumor ein

Gil Robles ha començat l'etapa pallassista

—Si, .enyeta: deu mil militante í trenca mil abstencioniates fan es quaranta mil que havlem previst.

inconstitucionalitat Hei descoberta senyor Alcalà

L'acte de diumellge

a l'Escorial

El Escorial, 23.— Es va celebrar ahir segona estava anunciat lacte clausura de la J. A. P. Des de dissable es trobaven en aquesta Pablacia molas iorasters. Peri od istas 1 intagrafs• A les sis del matí del diumenge van començar d'arribar els excursionistas. Va arribar el primer dels trena especials i successivament van arribar congressistes gire utilitzaven diversos mitjans de locomot:ó. Un dels trena que venia per la lana d'Avila, va sufrir una hora i maja de retard a conseqüancia que a guarra quilórnetres de res/mitrada capital havien estar alçats els riells de la via. El jet va ésser adverti t a ternas i va poder éster reparat sense que s'hagin de lamentar desgracies. Abans d'ariabar al pas a .nivell de ¡'Escorial es ¡cobay a formada una secció muntada de la guardia civil. Afiliara a Acné Popular que portaren un braçal vermell amb l'escut del seu partit es van situar al dit lloc i detenien tots els vehicles q ue arribaren Proce Fregar als seus-dentsMarip ocupants que ensenyessin la tarda d'invitació per ¡asistir a l'acte. Igual mesura de precaució era observada per les force% de la guardia civil que vilaven els os a nivell a la carretera que va a l'Eacorial. Les mesures de seguretat adoptades a l'Escorial han estat extraordinaries. A l'Escorial hi ha gran profusió de forces d'assalt i carrabiners. (Continua a la pdgine 5, ret z)

LES BOMBES...

Per bé que el Govern intenta resoldre la situació, hent creu segura la crisi total

Ea lira de flors de Sant Jordi

lloc do flora do la tradicional (ira da Sant Jordi, s la RePilblica

plaga

de la

per JOSEP MARIA PLANES Van/ dir que la vaga general revolucionaria de 1902 maa.a la carrera guspira del vell anarquismo barceloni. Alai ti. A partir d'aquesta data, es pot dir que la paliada tormal de l'anarquisme esta ferida de mort. Eis imeHectuals, els aetits burgesos, rota aquesta generata) que ha coHaborat mansament en la confecció del clima anarquista que un bon dia ha eszlatat amb una ata/lamia que ha esgarrifat tortita', está esglaiada de la seva premia obra. Les trapes de soc de l'anarquisme, els dinamitero, els bornes d'acció que han sortit al carrer disposats a jugar-se la vida, tots aguases hart estat ehminats o. en el millor dels casos, dessnoralitzats. per la dura repressió policiaca i de la justicia militar. Dia vindri — potser encara es mansa d'hora —, cha vindrà que Catalunya tari un procés sever ¿'aquesta entrama generació de final de segle, romänrica, sentimental i humanitaria, que ha crear, volent-ho o no, l'essincia raateiea da problema capital que ha tingut i té enrara la dinar de Barcelona. Per als horma de la generació del que escriu aquestes radies resulta un xic dificil de comprendre la mentalitat que informä el que poda:era dir-ne la selecció del pensament català d'aquella epoca. Són molla els escriptors illustres, advocats de primer rengle, homes destacadissims dintre el món intellectual i politic de Barcelona, que avui dia us poden confessar encara: —Jo també era 'anarquista... Cal que no ens enganyem. Quan, en contentar els actuals problemes socials, una cómoda explicació ens forneix l'argument que tot airò is cosa deis tarastt, s. no ten res mes que cercar una justi neaciti banal. L'anartnisme barca-

un nombre de persones per a les quals Vanarquisme en el seu estat prinutiu és, encara, una cosa absolutament noca, que els obre uns vastos panoramas de joioses possibilitats. Amb una massa així, que rep, contínuarnent. novas injeccions de primitivisme, acom és possible que els liders evoluciona amb l'agilitat necessiria per poder imposar unes directrius adients ami l'hora que marca el rellotge d'Europa? Tenim el cas d'Angel Pasearla. Aquest borne devia arribar a Barcelcna amb él marea( bagatge d'idees que porta el marca desembarcat abans-d'ahir. Angel Restara. pera, ha viscut uns quants amas dexperiancia. Ja es dissident de la C. N. T. i darrerarnent sens declara partidari d'un sindicalisme com el dels sindicalistas fruiremos. ¡Per qua no mana Angel Pestatia a ;a Confederada Nacional del Treballa No mana, perqua cada . searrana, cada mes. han arribar una hornea que DOISCII corn pensara An g el Pestaña el dia qua va posar per primera regada eIs peus a Barcelona.

1

Les bombes La disquisició que acaben de fer ens ha apartat del camí de resum d'història que portavem jet en els anides antenora. Reprenguem-lo. Hem dit que la vaga general revo4alomaría de /902 és la roda final Jet gran castell de loes del -seil anarquismo. A partir d'aquí, Lerroux, estrella noN,a en el firmament politic de Barcelona, porta el seu programa de republicaaiifi me radical, que és la novella iliusió de les mass dezebudes de l'anarquisme actiu. S'a ae a fita del pasa de rcaallió

. troa .cht, la Barcelona d'abans de l'Exposició del /888 lona que no ha tingut ,ni un sol persadon, ni tut sol dóatrinari de categoria, i que ha comptat, en canvi, atub l'enorme forn de l'adhesió latent de la massa, aquest anarqúisme barceloní és de rel fonamentalment, típicament catalana. Aquí ens fet i aquí ha crescut. La Ma yor fou sembrada per un igual per les terres d'Europa i d'Amaran_ Si escairut que fos precisament en aquest tres de la Mediterrània que la seva fruitada hagi estat particularment generosa, és que alguna raó deu haver-hi. • Aval quan l'anarquisme no constancia cap problema enlloc del món, és, encara, el problema asé% aiu, més fort, de Catalunya i, de retop, d'Espanya. Per qué?

Un clima propici Perqui... Les explicacions san diversas, L'individualisme irreductible de la nostra gene ; el problema catalanista, que ent ha obligat, anys i anys, a viure d'esquena al Goteen, contra la legalitat constituida, en un estat de protesta permanen, creen an clima favorable, per no dir únic, per al floreixement de l'ana rquisme. Però com que, pee-altra banda, hi ha l'anomenat seny català, que no és ras una Regencia, cal cercar un argument matisfactóri que ens lligui i ens raoni els dos jets. L'explicació potser més ajustada a la veritat da la següent: La creixessaa de Barcelnna, de Catalinsta, ens han obligat a acInietre, sense escrapols, una vasta innnigració. Sense aquea corrent colaina que ha ren a vat roastantment la gran massa del proletariat de Catalunya, cal creme que aquí, com a tot arrea, la mada • anarquista haur;a estat superada en el seu moment orentú. Barcelona, sentare tan sens ible als ecos de París i a totes les reperzussMns de la vida sa, contempla india:rent rota les mases nroletaries del país ve( abandonen definitivament 11 mística anarquista per enquaarar-se •alatanent en eh rengles des sindicats de la C. (';. T. Per qua ami es trenca per primera vegada el paraRelisme entre el moviment social de Cataltinata i de Franca? NOMA hi ha ama reanosta plausiMe: la massa creixent, cada dia renovada, de la inmigrada esoanvnla. no arriaa, a temps per pair. per treure el rendintent normal a una llarga experienaia d'anarmití g ale mis es menya actiu. El paleto eme ras: a %recama, racedent de Ma-tia, d'Almeria o de Cacarea. el tea'« Mbmerkit en Un brillant amhien• elle el cenquista de seeutrta desarrelament amb el Mis 8 f..11'ta larcament totes les aficiona subversives

arrumen(

7

Cada setmana. cada nie,. inrres

sernpre latent en els nuclis obrera de U ciutat per bastir una organiczanci agde laica que sera posada al servei de necessitats més bajaes. Parallelamen amb la primera eufòria lerrouxista, assistim a un terbol rebrotament de la carupanya de terrorisme a base d'explosius. En roo; esclata una bomba al carrer de Ferran; el mateix any, Anton Artal atempti a Barcelona contra An. Mili Muera: en iqos, una bomba a la Rambla de les Flora, que produeix nonas brasas víctimas: en /gol a Madrid, tatemptat de Morral contra els reis ¿'Espanya, acabats de casar. En els anys 1906, snoa i 19°8 les bonsbes no paren d'esclatar a Barcelona. Les mas importants de 1906: el t3 de febrer, al Pla de la Iloqueria: 7 3 de maig al Canta de l'Arpa: 23 de juny, al Torrent de la Guinea: 31 de julio', al carrer de l'Hospital (davant la casa t51: 24 ¿le desamare. 1.111N altra a la Rambla de les Flora (portal de la casa número t,.). 190; 20 de genera a l'escala de la casa número / de la Rambla de Canaletes; 23 de genes-, petard al atge Mercader; 27 del nutrir mes. duce bombas al número 30 de la Rambla de Sant Josep: in de mara, diles !sambas, una a la Portaferrissa i una altra a la placa del ¡bin-succes: 13 de marc. una amada explosiva a les Tres Volees: 8 d'abril, tres bombea, una a la Ramada, amla uombrosee vidirries, i dues al SaSant _loan. F. procés Rull, que resumí aquesta apoca tragica. no aclarí pas fina a atan nunt la campanya terrorista era obra del, anarmAte3. joan Rull erecta» e t 8 dargast de 1100 q . i da jeta s. 11,c el darrer dels ate:matara da la sarie — esa- na simia ras atatasa a aaai de ia n del noll ras — Jcsep Maria PLANES (Continuar.)) Denla: .Vairernont dl ,eisdi,'alis's, nnarchis:a i ?pea deis tytçmrtee.

(t1 Veras 1.a PUBLICITAT del i 22 ,d'aquest mes.

21

EL SUBSTITUT DEL

SENYOR VIGURI

Madrid. :d. — Per dimisaia del senyor Val:ente, ha m'asar a ocu p ar el canea de presidert del Consell ordenador de l'Economia Nacional et senyor Prieto 'Vives, que actuava de rice-tire sident. Llegiu,

a la

sen en les amasan del proletariat nula ON VAN

pàg. 2: ELS JOVE.S?

a

•

Any 56.—Núm. 18.630.—Preu: 15 cèntima

Dimecres, 25 .4.

nle"-

ABONAMENTS casttunya Jterritorie de la RepaD1121. America liatina 1 Portu gal. IroneltIrs••• Palsos convent postal. Anca' pateos. la.

10.— 1r— /r— aer—

BARCELONA

ANUNCIE I RECLAME 3EGONE TARtFEE

Una contramarxa incomprensible Dilluns. calmada l'efervescencia M'ocluida a Madrid per l'exhibida lamentable de l'Escorial, tot l'interes públic es polaritzava en la negativa del Presiden' de la República a signar la Ilci d'amnistia votada pel Parlament. Fos que l'excitada del dia abans encara no salavia apaivagat del vid íos per un oblit general del teas de la Constitució, per a molla gens, comenaant veis inateixos ministres, la resistencia del President de la República hacia de determinar iatalment la crisi del govern. Asserenats els esperits, ala vist ben clar que no hi hacia cap metiu Per a ar r iba r a deter senyor-minacostexrd.El Ah:ala Zamora no ida sinó usar la facul. tat que la Constitució Ii amarga de negar-se a signar una hei tornar el projecte al Parlament si li sembla que del text resulta lesionas algun precepte constitucional. De cap manera, rerb, la negativa presidencial implica una desautorització al cocean que ha patrocinat el projecte ni al Parlament que l'ha votar: com tarimat la revatació en les condicians airevistes rer la laza implica la caiguda fatal del Presiden: q ue Per ¡Inperi de la ihn e5 veu °atinat a signarla si l'han tornada a votar lea dues terceres parts dels diputats. .Tot això es previst en la Constitució en tots els paisas do regim constitucional se rallan donat casos prectics. Nc fa molt ternos que el President Roosevelt s'hi trobava. i ni ell ha dirnitit. ni el Parlament es dissolgué a causa de; desacord de la Presidencia i el Parlament. L'alarma era, doma absolutament injustificada. i el President de :a República. en oresar-se a sancionar la llei d'amnistia hacia fet mole bé si realment trobava que del text resultava infringida la Ccestinicia La materia es delicad . ssima, i es comprin aun a un republicà corr el senyor Alcalà Zamora Bassaltessin dubtes i recela peroui aigUrs extreme d'aquesta hei no reden satisfer als republicans de deba. El Presiden'. dones hacia vetllat per la integritat de l'essència de la República. i la seva actitud nc aolament era legitima. sins nue captava l'aplaudiment de tots els republicans. Ahir, per& despris d'unes guantes hores de confusió, la cosa va prendre un tomb una mita desconzertant, que la sienatura de la llei ha empitjorat malt mis. La Sdrmulainre ha decidit el President de la República a posar la sem signatura consisteix a publicar sil-mitariament la reglamentació Per a l'aPlicació dels punts de la llei ene havien alarmas la consciencia p residenci a l. Els tres punts que, segons el President. serien anticonstitucionals, aún ben categòrics no han estat modificats: sigui la que es raigui la redacció que es doni als esmentats decrets. no Peden corr eg ir el vid substancial de la Ilei: ¡Cora S'explica, donas. que allá eme abans-d'ahir inspirava tanta re p ugnancia al President, ahir deixés d'ins pirar-n'hi fins a l'extrem de sancionar-ho amb la seca signatura? ¿Qué poden ordenar zquest, decrets, ni que poden r.eutralitzar c ac:arir pros, satisfactòriament. Si els orereptes viciosos subsisteixen ?i Quines raons són les q ue poden haver esvait en tan e -ea estona els escrúpols jurídics d'un jurisconsult tan eminent com el semor Alcalà Zamora? Ahir tots els ministres reconeixien nue les objeccions del President de la República eren tan pertinents i la seca negativa tan justificada. que es feien creus de no hacerse adonat clel disbarat ate havien fet entr e tots plegats. Quina rela j ó, dones. elta operat en uns i altres. per a sentirse de con i volta tan resrect acaos ame' l'error oue tata confessaven i del Cual es planyien? ' N'o costa gaire de , ieuce cm la iuridicitat ha estat sacrificada a les confincandes polítirmes: ens fa malta, da P aró . otse en (..Itirn serme la sacrifica sera la RenübIita. perque can reglamens ria podra decorar tris extaerns catecari7s de la Ilei que als 1,14 d'un rerubl ici seran sempre veritables monstruositats.

pàg. 3: L'adjudicació dels premis del Concurs anual de l'Institut d'Estudis Catalans.

'A la

nn01.121...

1 «U cogiarän



1934 .

PresSIO st ravan de ea mar: 7569 EL TEMPS miumustres. Temperatura actual: 93 rslaOva, 69 per ten'. • vetustas de) antl.l. Un,OHat vean: calma. VIsIbIlltat Isarllio0tS1, en proweern: 211 gut. Idmetres. Dial del col: 1/10 d'AM 1 ca. gn te, dureres 24 124/1/111 TemPerasura maaimal 114 grana Temperatura mtnima: 58 graus. Recorrer,: del vent: 134 gundmetres. Prerlpllacló: 3 »tres per metes qUaaral. Insontet6 en el die dable: nena

(MARI n'AVE,» 1 NOTICHIS

LA LLEI D'AMNISTIA

¿abril

L'apäidix a la Diada del Llibre

JEDACCIO1 ISTRACIO, CORTE CATALANES, 5/110, t er.— TELEFON 11430 TALLEA3 IMPRENTA: CERNER DE B ABBARÁ, II 1 ta. — TELEFON 19603

El P.resident de

El viatge de Barthou a Varsòvia

tan intensa eom el dia la, República ha anterior, la venda de 'libres fou signat la Ilei sense sser

força important AHIR, AL CARRER Ahir tampoc no va fer ass dia bo. A estones, el cel s'ennuvolava; d'altres, s'aclaria. De tant en tant, sortia un ull de sol que s'arnagava al cap de poca estona d'haver sortit. Hi hagué moments que semblava que volgués posarse a ploure. En resurta que va fer un dia insegur. Afortunadament, no va picare, i això fea que la diada del !libre, la qual, com se sap, va ésser enarcada un dia més, per culpa del temps, assolis ahir, ja q ue no l'esplendor que hauria tingut dilluns si el temps har-,fruari3 extrac a, ra, t ,,m/

ció equivalent a la meitat del que solien vendre els anys ats al earrer. Es continua vcnent, si bi amb menys intensitat que ahir, la "História de Cata/unya", de Ferran Soldevila, i molla literatura catalana, especialment les novetes premiades amb el Premi Creixells. A la parada que tenia insultada a la vorera del davant de la casa Vicenes Ferrer es vengueren una gran quantitat de llibres de l'editorial "Proa". El Senyor Cruzet, amb el qual parlarem al vespre, es mostrava realment content sobre la venda assolida durant la festa del llibre. Ens diené que tant

Lau oarailes i ice, botigues de Ilibres ahir as van acure també an.rnacles ordinaria, especialment aixi que va ferse tosa. La testa del llibre al carrer loa, donas, la d'ahir. Tambe tau al carrer on es van vendre ahir una mis gran quantitat de Ilibres. A les botigues, diusnt tot al dia, no hi llagué pas ni de bon tros l'animació del dia abans. Es natural que fos alazi;-ja que tot el diliuns at la pluja va üestarbar porfidiosament la circulació tic la gent, i alguns cops adhuc arriba a fer-la impossible. Com que ahir no Ion aixi, molla part de la gent que el dia abans no hacia pogut anar a visitar les paredes que estaven installades a les Rambles, al carrer de Pelayo, a les Rondes, a la placa de la Universitat, va ter-ho ahir. En general, tots els llibrers o venedora que *n avino installat stand al mig del carrer deien, dilluns al vespre, que la venda al carrer baria estas un ira' cas. Els llibrers afecten que el dit fratás venia amplament compensas per la densitat assolida per la venda a hin tenor de les llibreries. Ahir els cenedora del carrer no s'esta ven pas de dir que si el dia de Sant Jordi no hagués plcgut la venda de llibres aquest any hauria augmentat considerablement en relació amb els anys anteriors. Ho deien atenent-se al volum de venda assulit ahir al carrer, el qual arriba al 40 per In0 respecte als altres anys. Cal tenir present, i aquesta ja era una cosa prevista, que el fet d'haver-se allargat un dia més la festa del llibre, i cue dilluns s'haguessin venus tants Ilibres a l'interior de les Ilibreries, hacia de perjudicar forçosament la venda d'andr al canee. DE DINS A FOR -A Ahir un dels titols que encapçalava la nostra informació sobre la diada del Ilibre eta el que encapçala aquestes ratBes. perä al revés; deiaiaisa t De jara a dins . El d'ahir ha d'ésser, doncs, capgiras. Perquè tal com hem dit en començar. la leste del llibre, ahir, transcorregué al carrer. A l'interior de les llibreries, tot i notar-se, durant tot el dia, i especialment a darreres hores de la tarda, mis mo. ciment que en els dies normals, no hi hect:e, ni de bon tros, l'animació ¿'abans-d'ahir. En canvi l'animadú a les paredes instaHades a la corees del ca r -reaxtodin.Alka, per exemple, vengueren en una propor-

enem virad« l'arda' tb d. la Conotituci6...1

ell cona els seus dependents. que arribaven has a cent i que disposaven, per a poder treballar, d'un metre quadrat de lterrema a rasi de nutre per dependent, se '. n'havien fet un tip. COMPLEMENT D'INFORMACIO , , El gran nombre de llibreries que abarse-eahir visitirem no foren totes les ',tue bis ha a la nostra ciutat. A desgrat de la !,seva bona voluntat, el reponer is en les que visitä mes teMps iId que corresponia i en restaren senst anotar una desena, algunes d'elles proa importants pesqué avui corregim cl La 'klibreria Casni, de la Imprentla Eizeverivia, vengui:, arnb preferencia, llibres d'amsenyament, a l'edició deis quals, comi és sabed, es dedica. En literatura genoral sobrenassa les vendes la noveHa catalana. A remarcar la preferencia , del laúblic per les obres lexicogràfiques : daccionaris i grarnátiques la nostra lleneua. També tau molt st;' citada la "Haitaria de Catalunya", de Torroja, edita.la per la casa. En general, la venda ha estas superior a la dels anys anteriors. La llibreria deis Successors d'Esteva Marata, de la 12nda de la Universitat, es dedica exclusivament a 'libres de primer ensenyartunn i a literatura infantil. Ens digueden, samba que les transaccions. tot 1 cl mal temps de (st Ilusos, superaren los de l'any anterior. Les obres per als infants que mes es vengueren foren en rtatalà. La rompe-la, del currer del Cardenal Cassallyes i Rambla ct les Flors, ultrai de molt els inaressos fets Bany at: Autors mis remas: Ferran Sülderila; Llor, Roig i Rabentós i Navarro Costabella. Notables, també, les vendes fetes de literatura infantil en catala. La sella llibreria religiosa "La Hormiga de Oro", de la i. ilaca de Santa Anna, haura sobreat de dues a tres mil pessetes les vendes de la diada de ran a 1 933. Obres mes sclalicitades: les apologètiques, sobre qüestions socials, lexicogràfiques... Literaturae Bat et record el doctor Roig 1 Rabentós amb les seves "Presons obertes". La casa Puig i Alfonso de la idea& Novia,' ha fet tambe un magnific papar, cont correspon a la seca tradició de Ilibreria antiga i acreditada. Ha puiat de molt la recaptacia de 'a Diada anterior, i més l'hauria pujada—ens digueren— si no hagués estat aquella inoportuna pluja, Obres més sollicitades: "Mresuns obertes", sie Roig i Rabentas: "El Fanix", d'E.stelrich; "Histbria de Catalunya, de Ferran Soldevila; "Lore ig al desert", de Miguel Llor; "L'assaisd de la vida", de plàcid Vidal, La popular Ilibreria Milla, del carrer de Sant Pau, tenia al Pla de la Boqueria una parada dedicada exclusivament a la venda de la seva biblioteca "Catalunya Teatral". Es cansa de vendre'n exemplars. Autors preferits pels compradors: Frederic Soler, Josep de Segarra 1 Avelí Anís. Al carrer de Fontanella hi ha una altra oasa de la mis pura tradició llibrera barcelonina: els Ilereus de la Vidua Pla. Ens digueren, també, que milloraren, de molt, les operacions tetes rally darrer, a clientela de la casa és, en general, religiosa, i adquirí moles obres de devoció, sobretot escrites en catalä, • A Ig Llibreria Montserrat, del carrer de Fiveller, ens diuen que a tot arreu la recaptació hs pujas molt per dannint de les dels anys precedents. Les ventrs mis importants sin les de diccionaris i gratnittiques catalans, i que en general els! 'libres en el nostre idioma &han venut molt mis que els castellana. En resum, dones: Un bon any per al nostre ' Ilibre!

França 1 Polbnia refermen la seva 'd'amnistia amistat i col alaboLa Ilef anirä acompanyada de dos decrets que fixaran ració pel manteniles nogrnes per a la seva ment de la pau Interpretació De totes maneres, no s'ha Polònia prolongarà el Pacte aclarit gens la situació pode no-agressió amb la lítica i hom creu inevitable U. R. S. S. la dimisiió del Govern El ministre de Governació, que afirmava que l'ordre era complet a Espanya mentre es produien els incidents de diul'unge a la Puerta del Sol, assegurava avui que la paraula erial no existeix ea el diccionari politic de la República. Aquesta vegada ha encertat el jove mestre de Mussolini i tvat sembla disposat a tranquilitzar-nos i
Madrid, 24. — A un quart d'onze del matí ha arribas al Palau Nacional

ei cap de l'Estas. Poc després han començat a arribar els ministres, i han quedas reunits en Consell. A les dues vint de la tarda ha acabat la reunió. El primer de sortir ha estat el ministre de Governació, i els periodistes li han preguntas: —Hi ha crisi? —Aquesta paraula no esta en el diccionari politic de la República. Els altres ministres no han fet cap manifestació. El ministre de Treball ha lliurat la següent nata oficiosa: ' El cap del Govern ha informas en un documentat discurs sobre assumptes politics nacionals de palpitant actualitat, i ha fixat sobre aquests la posició del Govern. (Segueix a la pg. 5, col. 6)

¿Es declararà l'estat d'alarma a tot el país? Madrid, 25 (2 ' 20 de la matinadal. — El ministre de Governacia, en rebre alq u esta niatinada els periodistes, els ha manifestat que deme a les dotze es' reunirá el Consell de ministres a la 'Presidencia, lals informadors li han preguntas havia alguna cosa respecte a la daclaració de l'estat d'alarma a tot el pala i el senyor Salazar Alonso els ha replicat que, com ja hacia dit altres vegades, l'estat d'alarma es una mesura de previsió que adopta el Govern en determinas moment. Un periodista li ha preguntat: —aftexi no hi ha el propòsit de declaman? —Ni estela ni no existeix. Aixó depèn det les circumstincies.

Lcuis Barthou, cap dcl Qual d'Orczy Les noticies que arriben de Vate:aria S0 satisfactòries i confirmen les nostres previsions sobre les bmeficioses conseqiiMcies d'agries' viatge de Barthou a Poldnia. El corma:icor oficial es d'una claredat i precisia no acostuniada cts cr-mesfa 111(115 de documente, nn sol dominar l'ambigiiitet. El ministre franci.s ci ne Cas 1931 C l ogt4é l'aliança amb Polònia no podia cnsti sitia esvair els malentesos que per circumstancies de di, tersa Mole s'havien crear entre elt dos paisos. El comanicat parla de converses entre Barlhou i Bek"-que. han estar decidves per arribar o racord; pera creimn

L'organització de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya(1)

NAIXEMENT DEL SINDICAL1SME ANARQUISTA per JOSEP MARIA PLANE La Setmana Trägica, la revelada, barcelonina que s'alimenta de tots els elements rebela que ha deixat el Ilevat de l'anarquisrne i dels que ha mocat la nova Lorca del republicanisme radical, no pot desee conoiderada com un capítol de la historia deis nostres moviments socials. Es una barri-barreja de tots els elements protestataris, de destrucció per la destrucció, de que es capee el ¡sala. No existeix cap mena d'ideari que doni un sentit, un objectiu o un peasament a la tèrbola temptativa revolucionaria. La Setmana Trágica no producte de l'anarquisme ni de la política. Mes ben dit: és producte de tots dos, perú no com una conseqüència directa, sinó com una rara desviació. Fa l'efecte que la força d'inercia de la massa revoltosa—no ens atrevim a dir revolucionaria—s'ha escapat, lliurement, de tot fre i de tot control. Abrí veiem corn un dels incendiaria de convents exclama: —Aquí estic cremant aquesta església, i pensar que si algú volgués cremar la del meu poble m'hi furia a garrotades... Mis ertIla es el senyor Guerra del Río, actual ministre d'Obres Públiques, el que dirigeix el grup que cala loa al Seminari. Cal cercar una explicació oficial al caos de la Setmana Trágica, i aquesta es en el procés contra Ferrer i Guardia, que acaba amb l'execució del fundador de l'Escola Moderna, el dia 13 d'octubre de igioq. Ferrer i Guardia, personatge terbol i enigmas:e, anarquista que operava per compte propi, no dona la mesura de tota la seva personalitat fins que es veié azares amb la mort. Ell sabia perfectament que el.tribunal miI:tar que el va jutjar no el condemnava pas per la seva intervenció en la Setrnana Trágica; Ferrer i Guardia fou aiu3ellat perque era el mestre i el conseller de Morral, l'home que atempta contra els reis d'Espanya, el 12 d'abril de 1906. Ferrer i Guardia, perra jugant una gran tarta de cara a l'esdevenidor, organitsä Iota di sens actes per fer veme que se'l suprimia pel fet d'ésser el fundador de l'Escola Moderna, cosa .evidentment inexacta. Ferrer E Guardia, cridant "Vista l'Escola Moderna!" davant dels fusells que l'anaven a matar, colgué sembrar una ambiciosa Havor, ennoblida per la sang del martiri.

periode 18;9-1&94, un conflicte arnb certa casa Nonell, del carrer ¿'Amiha, produi la invasi3 de les quadres per operaris que duien escombres enceses i cremaren, previ untar-les de combustible. unes Guantes peces de teixits. La Junta fou empresonada, perä corn que realment no hi tenia res a veure, encara que tos coneixedora de les Causes i autors de l'atemptat, fou posada de seguida en Ilibertat. En certs moments les autoritats no es privaren de tractar amb "Las tres clases"; aixi el general Blanco ho jefa per a repartir ajut als parats per forca en la crisi industrial de 1879-1880. En les manifestacions del primer de maig no hi manea l'assistincia de "Las tres clases". Segurament ferment anarquista per aquella dies omnipresent s'havia insinuat en la societat dels teixidors, perta d'una banda la prudencia dels directora, d'altra la influencia de les dones, impedí que es manifestés massa fort. Vers el mto, una nova assoeiacia, de nom "La Constancia", amb quotes minimes i programa mixim, comença a emportar-se'n els sufragis. Els Mames de "Las tres clases" eren v-ells, una mica massa aferrats'a llurs procediments i experiències, potser un xic convencuts que els nous obrera no els igualaven en traça professional, en qualitat de prestació, i per aixa havien de Huitar d'atea manera. Peris el jove especie que ho ompiia tot conquerí "Las tres clases de vapor" també. El ven president, Joan

que l'entrevis ta decisiva ha estar la fingida entre el cap del Quai d'Orsay i el mariscal Pilsudski, que tot i sso ocupar cap (erre politic, és l'arbitre de la s i tuació de) palo. La simpatia que el mariscal ha sentit senior,' envero Franca haraa de facilitar la tasca de Barthou. Les ronsegii,‘ncies tangibles rraquestes jornades de Varsittia consisreiren ea un rdermarnent de l'alianga franco-ro/oac Salvador Seguí (Noi deT Sucre) L'organització definitiva del Sindisu, ainb una Inés intima collaboracia política, «mitifica 'comercial, i la pre- cas Unic amb finalitat declaradament Vidal i Ribes, que tant havia niatdat visi ó d'i ota acola comuna en la Confe- revolucionaria data del Congrés de la per l'entitat fina, en tusa inbifació horhicia del Descrmament, el Mea de Vis- Confederada, Regional del Treball norable, corn a vocal obrer de la Junla francas sobre la qual ls compartir per celebrat a Barcelona del 28 de juny ta de Reformes Socials, L'AssociaPo l' bnia, !ora renovada política d'amistat al primer de juliol de 1918. Abans i ció comptava set fabriques a Barcede Polònia runb cls poisos visos i la després, l'organització sindital ha lona. Un nou president, el darrer, no signatura del proto;o1 que Pr orroga el viscut sota signes diversos. En abor- aconseguí donar-li vida. i en igt6 es dar aquest tema hem de referir-nos, dissolgui. El seu lloc l'havia d'ocupar pacte de no agressia anib Rtissia.

Sindicalisme

Aquest (farrer era un dels pnnts delicals que s'han dcgut tracia. a Va, saria entre el ministre frenas 1 el gover,* poloniv. Sembla que entre Poldrzia i Rtissia hi haria a/guna divergencia greit, Ser bi que no rnolt clara, i sobrel. la qua! s'haria esmercet la ! t' ab a sia fin: a t'euro quo entre Alemanya i Palacio hi havia acorde secrete Perjudicial: a Roíssia. Per la nostra banda, creiem ente el malcnth era d'un altre orinon. Franca, Eliique ectriprPn quina importancia fi prea Sics en la politica internacional, es tirante,. ruso-planeo cupava eraquesta Celia/ leS causes. 1 ha rolan: fer-ne ha El vio. ige de Derriben a Vararla cornunt d'asir aquesta obra, i la immiagressia pacte de no l 4 0'6 Je nent I o:m . de primer orlb darla una importdnria ' dre. dones, el ach lloe al Potasio reprle, m1!'rostat de Franca, tot conservan!, el Reich rada':, les seres relatio ns ami, darrer. I febrer deshrn's del pacte del ai.rd ha d'ésser considera t un inspirada la politica del Oitai d'Orsay, en sst desig pacifista. Varsòvia,

Abans de sortir cap

els senyors Barthou a CeaCbyia

Beck ha estat facilitas un comunicat declarant que durant les seves converses els dos ministres han advertit que les bases de l'aliança francopolonesa són absolutament inunutables i que aquesta aliança constimeix un element erninentmen t construcau per al descabatellai nen t de la política c uropea. L'examen dels gratis problemes actuals ha revelas la voluntat comú deis dos governs de continuar una coHaborazia lleial i particularment pau a uni 'ser al mantenimont de la . Euroa. En el que es refereix a la qiiestia del desarmament, el senyor Barthou ha exposat al seo collega pelones el punt de vista francés, incloent la nota sa del 16 d'abril, liauria estat prematur assenyalar abona de la reunió de Ginebra. Isis posicions d'ambdós p lisos en el que es refereix a aquest problema. perd les seves concepcions no semblen con tra d mc taries. De mis a mis, Palänia desitja c on ti nuar amb les nacions limítrofes In/a politice de bog veinatge. En data {m'ociosa es negociara la nrolongació del Pacte de no agressió que es va concertar el 193a amb els Soviets.

forçosament, a una societat de resistencia famosa mes que cap altra en la història de Barcelona: partem de "Las tres clases de vapor". S'ignora la data exacta de la constitució de la societat, pecó cal situarla pchs volts de l'any 1853. Es titulava "Las tres clases" perquè con> prenia filadors, teixidors i aprestadors. (Tres oficis, tres "clases" en la terminologia de mitjan segle at. "La clase de hiladores" era la locució esa en lloc del que avui seva organitza en diem el tant.) ció era en forma federativa; tenien sòlides rarniiicacions lora de la ciutat, i en certs moments estigueren integrats amb una "Unión Manufacturera" que acoblava tots els operaria en diverses iibres sextas, a mes del cotó. La "L'nión Manufacturera", que hacia estat adherida a la Internacional, acorde després unir-se a la "Federación de Trabajadores" t18821. "Las tres clases" no s'In varen avenir i se separaren de l'organitzacie. Aquest detall dibuixa el carácter de l'emitas, que tenia un to moderadissim, degut, potser, a la gran quantitat de dones que en formaven part. Si be aquestes no arribaren rnai a teisir aree:s directius, hont parla de la gran influencia que esmerci dels t8P 6 al lago una operaria anomenada la Marieta Rossa. La täctica de "Las tres clases" era la de conferir a un obrer prudent ua cert control, rnillor dit, ata paper d'home tus, en els petits canaletes de taller. Era el comissionat, pare del delegas del sindicalisme actual. La tasca del comissionat era entendre's amb l'encarregat o directora. Si l'amenea no era possible traslladava el fet a la societat, però aquesta, s o -lemn,jaosbitzóendarrera instancia i, ant per damunt de l'encarregat, dialoga ami, el propietari de la fabrica. Les vagues, encara que no fossin reiusailes listematicament, eres, en el possible, evitades, perca mai no tenien el carácter d'una llanta desesperada de la qual en patissin les essendes de la SoCietat.

L'Associació tenia metge i facilitava assistencia. Es veu, dones, que ens trobem en el cas d'una entitat tipus semblant a les antigues Tradelanions angleses, tal cont les ha desce:S Paul de Rous:ers, tractant de fer entre els obrera una mena d'aristocracia, fent-los un xic egoistes i iin bon tros prudents en Mitres de la classe. En salaris demanaven sempre minores petitissitues i gairebé tempre les assolien. No es cregui, perú, (Contin ua • /.1 Pagino 7, col 6) que tot los fer la ferina blana: en el

el Sindicat del ram. Així desapareix, arnb una entitat tan representativa, tota una época del societarisme barceloni.

Sindicalisme anarquista EL Sindicats anarquistes que duren encara ami día són, dones, els hereus o

els substituts de les "Tres classes de vapor". Els estatuts dels Sindicats aloe es crearen arreu de Catalunya preveuen i organitzen, sobretod la forma d'obtenir una bona remptacia Tenim a la vista un d'aquests estatuts shudicalistes. del qual copien el seguras: En todas las reuniones tendran LO: y voto los adargare' o, ron el so.b requisito para los que na reriO l ICZCC» a este Sindicato de eresenlar el cansee de su respectiva mediad-

A lai resulta que qualsevol sindicalista an intervenir i ier valer el seo vot en les discussicns q ue afecten Un ram que no es el sea. Un obrer del Ram de la Pell pot decidir el q ue han de fer o deixar de fer els obrera de la Construcció, a viceversa. Aixa explica q ue els elementa de la Fai. en minoria dantre de les erganitzacions de la C N. T.. puguin imposar-se i crear les ¡untes directives de tots els Sindicats. Tot és Miestici d'audacia, las altre artlele dels Estatuts: Toda sucio viene obligado para ir a etsrlaitice taller, a llevar el permiso que el ComiM he ertenderd, sellado y firmado Por el Presidente. Més avall erts assabentem uue l'ohrer q ue no respongui als desias del: directora del Sindicat se le considerara ertnilsado del Sindicato. na elidiendo, tf o, lo (ardo, fraha;oe au no fabrica de dichas industrias.

EIs Estatuts n (buen per quina mit¡ar_, es podre fer efectiva apuesta prohibida. Aixa. sembla, 61 qüestió de la iniciativa particular,

Fis ten article aparegut a Solidaridad Obrera de Valalicia. el 29 d'abril de 1 9 1 0 , trOhem un paragraf que ens d6na la alai/ de lea asniracions de l'anarauisme sindicalista. Día així: El sielicalis. mo en nuestras 11101105 es el (tema Out utilizamos /Sara CO35 mistar el :onrunistno, n'acata o nredio inmediata que 1112(it asecnrar el pan a lot Per tant. al sinzlicalisme anarquista po l'imnarta la defensa dels interesms de l'ohrer con, a tal obrer. La seva niimsió és purament revolua knaria. El Proletarias catete ha tingut lliurades les seves reivindicacions nrofessionals a nerti sierva Rent que 'tomé/ volien fer la rea volueia. Jeme Mula PLANES (s ) regi's LA PU8LICIT.1T 4r4 21,

32 1 34 d'abril.

(Serie

ABONAMENTS

Dijous, 26 d'abril de 1934

"-4T1l11."'14

Nly 56.—Núm. 18.631.—Preu: 15 cande

,.

»O PUSO 'arreaba Pes .......... • ... ... .... Gataniuya 1 terreIrls dn I.; RapnbIlea. i r— • trimrstre ... ... .. .., ... .. .„. tr Amenca Ilattna 1 PoriuxaL imesile... Ir— • ramos ellievelel peine al. ... ... ... ...---••••—•--. ISP— lb. ctres patees. te ... ... ... ... ... ... DIAR1 D'AVISoS 1 NOTICIES

ANI'ACIA 1 RECLAMA FEGOAS TARIFES WIS11111.11.1..

BARCELONA

REDACCIO 1 ISTRACIO: CORTS CATALANES. bit CCC — TELEFON e 111111 TALLIS D'IXPZEUTAt CABREE DZ IIAASARa, 11 I 14. — TELEFON 15803

Prassló al salven de la mar: 7381 EL TEMPS int:Ilroetres. Temperatura actual: 10•8 orees. numnat relattra: 63 per' Cens. Velocnat del y ent: 4 qullennetres per nora, ele laxas nerd-oest. Tlst. bintat nontzontal, ea proffledl: 40 guarneces. Dial del Cel: 7/10 da Censa i Steu. En les darreres 54 hoces: Temperatura mazima: 13, 8 grane Temperatura *anima 8'9 grana. Pecorreeut deiveni: 5 G3 qunörne. tres. Presa/asaetee ruina. Insolae16 en el Ola d'Inir: 6 botes SO minuta. nnn•n••n•-•••»•nn••n•n•••n•••n111.1.7•111.1•1••n••••••e.1.1.

la

dimissió Un atemptat Lerroux ha presentat frustrat contra APARICIO DEL PISTOLER total del Govern Salazar Alonso L'organitzacie de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya

per JOSEP MARIA PLANES

flan

.31

estat consultats els senyors Alba, Reatelro, Azafía, lelwara, Santa16, Negrin i Cambd,

Madrid (t'3° marinada). — Aquesta nit, en sortir del Ministera de Governació, a dos quarts de vuit, el senyor Mazar Alonso, en arribar a l'altura del esa .= de Carretas el entre en el qual anua e! ministre,

vid seran consultats els senyors Martínez de Velasco, Barcia, nelquiades Alvarez, Gil Robles, Horn, del Río, « Gordön Ordax i Martínez Barrio --

Els Sindicats de Barcelona, els veleras paguessin los gastos oue tengamOf y lot 'leiste'. en 1909; constituir-se en rano; jornales perdido. A mes, volien un difoguejar-se en 1912, 1916 i 1917; arel- pnsit de das o tres mil pessetes, per guaja xer de tal forma que la U. G. T., t:ut calguda fugir, t, finalment, prepotente próspera a tot Espanya, no té cap mena que los un sol component del Comité de forca a Barcelona. El proletariat ca- el que estigués en relacia amb ells. Angt1 Pestafia es negó rodonament a tala. Partidari de l'acció directa, es traba molt millar en l'anarquisme de alármala servir-los. 3Ias tarde supe—diu—gne i Sorel que no pes en el marxisme or- ha5tan hecho la propuesta a la oradnie sacian, a un Comise, y éste cometió la todos. De fet, cha atemptats socials PróPia debilidad de aceptarla. Segons Angel Pestaña, hi hagué en-mentdisa19zo,prnibaren a impressionar l'opinió. Quan en cara una casa pitjor que els atemptatst fabriques ¡ tallers començaren a sonar eis atracaments. Cuando el cometer les paraules alcmptat personal designant atentados COMelif.h a ser negocio poca una sanci ó aplicada als que obstaculit- lucrativo y, ademes, peligroso, se pu.io zaven no sola la vaga, sinó la sindi en práctica el atraco, a pretexto de ob. cació. va ésser per l'any 1916, al voltant tener medios económicos suficientes pade la trágica vaga sostinguda pel Sin- ra hacer frente al terrorismo de los Siedicar de Contramestres El Radian', que dientas Liares, para proseguir la obro fou un deis nuclis generadora del Sin- de propaganda social y de preparación dicar Linie. Tal cona détem ahir, l'orga- revolucionaria (3). nització coneguda amb aquest nom prenL'ex-líder sindicalista explica el cae gué volada i forma definitiva en el concret que, en certa ocasió, el Comitè Congrés celebrat a Belles Arts l'any pro-presos acordis no acceptar els dia 1918. El Sindicar Unic, purament anar- nene procedents d'un atracarnent Sin quista, exerd una hegemonia absoluta embargo, .nee más tarde que, o prelir del acuerdo de los delegados de Jai-0e fins a les darreries de 1920. No es pot dubtar de l'existència de irr STod, -olas. el Comité pro-Presos les represalies organitzades directatnent Pe r la Federació Patronal amb el famas baró Koenig i la seva banda i el no menys famas policia Bravo Portillo. Burgos Mazo, que fou ministre de Governació durant l'estiu de 1919, en un llibre publicat per ell, atribueix a les organitzacions patronals l'assassinat del Tero (19 de juliol de 1919) i Un aternptat contra uns altres sindicalistes, del qual resulta ferit Progreso Ródenas. També atribueix a la policia patronal la conocació d'una sirle d'artefactes explosiva destinats a impressionar repinta. Les represàlies organitzades cornenearen de deba dins de l'últim trimestre de 1920, al voltant del que va isser el top inaugural: rassassinat d'En Lairet. La naixen ça del Sindicat Lliure, patrocinas per les autoritats, comptava amb la sim patrona, de les anomenades-patidels fardes vives i duna bona part de ropinió, gairebé la mancar de la gent conservadora. En plena época dels atemptat, , quan la víctima ei del Sindicar Unic, o l'agressor resulta isser del Lliure, mentre la gen t de dreta considera el fet com un trienal de la pan i de rordre social, els autors ho consideren un triomf de l'organització prèpua, anant descaradament, com els de l'Unic, a l'hegemonia sindical conquistada pistola en mat

Sembla que entorr daquesta cam- AL DOMICILT DEL SENTOR LERROUX DE BON MAT/ anya a favor dels drets del Parlament shi amaga una maniobra a la Madrid, 25. — A dos quarts de den qual es diu que no és del tot estrany del metí ha acudit al domicili Partiel aenyor Alba. Es tracta de no fer cular del cap del Govern si president possible cap altra solució que la del d'Acción Pierdan senyoe Gil Robles. senyor Lerroux i preparar a favor Poe després ha arriba/ timba al dod'aquest una manifestació sorollosa micili del President el senyor Alba. de simpatia quan es presenti de nou L'entrevista entre els senyors Lera les Corts al cap del Govern, cona roux i Gil Robles ha durat tres quarts una manera de provocar una crisi d'hora. En sortir aquest darrer, els jets esdevingurs diumenge en- Ilei al Parlament ; el gotees, per en- mis important que la ministerial. Pe- periodistes han tingut amb ell el seea demoatren cae a qüestia de ram- degar la situada que el pum de vista ra és molt possible que tot això sigui güent diileg: aistia tozava un pont sir.gularment sen- presidencial creava, oferí publicar uns una de tantea combines que s'han —Hi haurä crisi?—li han pregunto. —No ho sé; pera cric que total. able de la consciencia republicana del decreto que en la practica neteralitzessin pais; molts que havien secan amb una rinconstitucionalisme dels tres punta de —¡Coneixeu el • rumor d'aquesta referencia. Aquest reeurs, pena, com cierta ' fredor en debata al Parlament matinada? dèiem ahir. no corregia el vici fonameneibee aquest terna, en acure aprovada —Quin? —ha preguntat el senyor Salazar Alonso, ministre de Goverata han sentir una reacció que ni ells tal de la Ilei. Aleshores el President de nació dimissionari Gil Robles. mastines esperaven. Realment, en l'es- la República mana:esta que ja cese se —Dones la formació duro Govern la facultat del veto, signaria nbstrusa republiperit i en alguna extrema concreta de la afaura, radicals i esquerra un individu ha llançat sota l'automòhei hi ha alguna cosa de munstruas perquè legalment no podia fer altra cosa. bil un arte-lacte. cana. per a qualsevol renablica per tebi que si- pera que es reservava de salvar la seta El senyor Gil Robles ha replicat Els guardies de Governació Iban gla . El mateix President de la Repúbli- responsabilitat personal en un document vivament: vist catire, i creient que es tractava ca no ha pogut evitar aquest moviment acireeat al Parlament. —De cap manera. No hi ha mis duna pesa despresa del cotxe, l'han Aquest ha estar el cas. El President de repugnancia espontània ame s'ha prosolució que un Govern Lerroux. recollida. S'han dirigit al Ministeri dialt en el Set/ esperit. i a llora de san- ha cursas el document en el cual expesa —Creieu que airó quedara solucio- de Governació, on han dipositat el seu desacord amb alguna dele extrerns cionar la Ilei. escrúpols ben justificats nat avni?—han tornat a preguntar els l'artefacte. Els oficials de seguretat deturaven la risa. El senior Alcala Za- de la llei d'arnnistia; el govern. per la informadora. que estaven de guardia han vist que xara. pera,. és un jurisconsult eminent seca banda, ha eres la iniciativa del Pre—Cree —ha contestan en acótela- es tractava duna bomba marca Laité una sensibilitat jurídica tan suscepti- siden; cbm una desautorització. i clavan, deis periodistes— que tot que- fite. Han dipositat l'explosiu a les dar-se dilema de la dimissió del Paestslent ble i una imaginació tan viva que de dará arreglar avui. coces del Ministeri fins que un car*andes li creen situada:1a morals entre- de la República o de refrendar el veto El senyor Alba, en sortir del do- ro blindat l'ha recollit i I s ba dut al ha cresset mis aporta dimitir en. Ara bé ies. micili del senyor Lerroux, ha dit ala parc d'artilleria. Ara ha estas virtima de la seva serti- per lea explicacions que el President ha periodistes que havia acudir simpleLa policia i els guàrdies d'assalt litat imaginativa. Un precepte CMIStit1/- fet m'obligues en el seit document resulta ment per tal de parlar amb el cap han sortit del Minister; i han recorCieldi disposa smc tots els actea del Pre- ente el «mínele no da entre ell i el e ndel Govern i que no tenia res a die. regut els carrera dels voltants on s'ha nden! de la República han d'anar re- vern , sanó entre ell i el Parlament. El —Dones el . senyor Gil Robles ens comas rate:nptat. i han interroga: frerdats per un ministre responsable. Se cas te tanta transcendència com noTetat ha dit que la crisi serä total—li han algunes persones, pena cap no ha -rte la seva consciència de republica perqué fa aibles només dues soluaportat detalla sobre qui puguin esindicat els periodistie. d'home de ileis, la d'amnistia ernte- ciona: o el President de -la República contestat-* •ss 'abra ser els autora. davant del Parlament i aleshosia tres extrema que ell renerava anti• del Consell. (lupas govern rente* I* de fer tan qu e temstitucionals, i per -tara. -no els ;india res EiJilresidaat do la Reptelica. imayor sancionar amb la seva signaturä. Ne- senti l'actual constitueió de la Cimbra. EL CONSELL DE MINISTRES Alcali-Zemosm sant-se a avalar-la amb el seu nom, la o manté els punts de vista que ha exposat eta el seu missatge, 1 en airpni hei havia de tomar al Parlament. La faA v dos quarts ' de dotze del matí ha masar en aeletulació : per , talkde -.mente- arribat a la Presidència del ,Consell cultat del veto presidencial esti categ a- cas ha de dasso/dre el Parlament. No volem entrar en altres comide nir refervelcancia politietas ricament mnsignada en la Constitució el senyor Lerroux sense fer cap maEls republicana, i especialment ,el nifestació ala periodistes. A partir El Preaident pot negar-5e a signar una meint; 'el problema constitucional per Els pistolers de l'Urde Ilei votada pel Parlament Per a exercis dl sol ti prou envergadura per a absor- senyor Azaiia, propugnen per un can- daguest mornent han anat arribant El senyor Salazar Alonso ha dit Eta el seu llibre Lo que °Prendí en lar aquesta facultar. el senyor Alcali bir, mementaniament. l'alme j a general. vi de • l'actual Govern, substituint-lo els ministres, essent el darrer d'arri- que el Govern havia declarat l'setat la vida . Angel Pestaña escriu que els Zamora crea que. cona a acte Pr es iden El dramatisme clel °a:sitie-te pera). fa més per un altre de netament republicà, bar el senyor Salazar Alonso. d'alarma a tot Espanya, obcint aques- atemptats contra els patrons Casadevall Angel Pestana necessita nue un ministre resPon--cial. urgent el cleseralae. F_sperem que avui que, encara que no es digui, impli—S'haurä de fer un nou apèndix mesura a la previsió d'haver d'u- (24 d'octubre de 1917) i Antoni j Arel; sable el refrenda i -abrí ho exposi en el els esperits trabaran la lecidesa necea- caria la dissolució de . l'actual Parla- al diccionari han dit els ta tilitzar facultara de la lid d'ordre púaceptó cinco Irak Posee li Ana per a desfer aquest nus, en benement, Pera aquesta contingencia no any) 1P-arfor cor.s ell celebrar dilltms. Cap dels Miperiodistes, referint-se al que aquest blic contingudes en els articles persa Trinxet (ao del mateix mes i feren concebre sospites don radien sor- garen. nistres no teeedl a pesar la seva saz- fiel de la nerinananci a i enrobustiment de entusiasma tothom perquela dissolu- digué ahir en sortir del Consell de nents. Pestana diu clase (en tata eis pcesalles ció pedria ésser en les actuals cir- Palau. els atemptats. Pocs dies després, tir rit ..-Jra en el missatge de devolució de la la República, Ha fet constar el ministre que la error, ~pe :MI cumstäncies favorable a les dretes El senyor Salazar Alonso ha con- disposició portava la firma del Pre- en el Centre Obrer del carrer de Mer- per convencer del sZtt herir 414 SIASeeptibilidader, els que, flan'cadera rebia la visita de dos joves. ara s'ha produit una situació que re- Precisament per les causes de la testat: sident de la República. gats de ple al reviera del crün, no ma—Cal entendre les coses, perPrecintbulos—diu que li van torda, mis agreujada, la que es va crisi. En fer-li observar els periodistes nen tornar a convertir-se en simples 1 quant als socialistes no es veu que jo era vaig referir a la crisi de produir quan la erial de juny de l'any dir—veni m os a Plantearle la cuestión. que s'havien jet alguna comentarla proletaria. Pronto llegad a lo centelnridn darrer. La dilema:Ida est à en que pel moment molt clara la- collabora- règim. ¡Què signifiquen les crisis de per a aquesta detcrminacia, ha dit: La qiiestia era la següent: els joves de que nada o muy poro podía hacerse. aleshores eren les esquerres les que cié que prestarien als republicana, ni Govern davant el regim? rt dun grup anarquista —Dones tina (acultan, per a sisa i formaven pa En venir la Dictadura, tosa aquesta es mostraven mes excitades contra quina actitud prevaldria en ces d'una El Consell ha quedat reunir a un per a declarar l'estat de guerra si cal. d'acció disposats a Prosseguir robra ja gent s'amagraren o fugiren a restranger. suposades extralimitacions constitu- dissolució amb Govern exclusivament quart d'una, i a tres guarra d'una ha Madrid, 26 (taso matinada). — De- començada, proposaren a Pestaña que cionals, mentre que ara són princi- republicà. sortit el senyor Lerroux. Quan bai- mis publicara la "Gaceta" el decret los el seu intèrpret prop dels Comités Com diem al començament, la si- xava les escales de la Presidencia, declarant l'estat d'alarma a tot Es- confederals, particularment del Comisa Els pistolers del Lliure palment les dretes i els altres també. L'opinió general dels grups que tuada) no pot ésser mes confusa. Pe- perquè l'ascensor no funciona a causa panya. regional. Estaven disposats a atemptar La banda pagada pela patrona iota ucomponen la majoria parlamentaria ra, els política acudeixen a les con- de la vaga dels metallúrgics, els fotòAquesta nit han estat fixats als contra el patró o director de fabrica que ganitzada per l'anomenat baro de Roeis que ha de continuar un Govern sultes del President sense cap difi- grafs han fet algunes plagues, ¡ en edificis públics els bans correal:no- l'organització els encarregues de supri- Mg i reclutada en els bancos loas soLerroux, perquè volen fer del presi- cultar, com si es volgués arribar de adonar-se'n, el senyor Lerroux ha ex- nents. mir. A canvi d'això, dernanaren que seas Mala. Corn a capta de quadrilla, tetaa dent del Consell dimissionari el sim- totes maneres a una solució. Es pos- clamas: Antoni Soler tal "El Mallorqui". Brabal dels drets del Parlament. En can- sible, i amen ho cree mona gent, que —¡Per què no m'heu avisat per a vo Portillo, acusar d'estar al servei de vi, se suposa que el Cap de l'Estat pel damunt de tota altra consideració posar bona cara? respionatge alernany, fue separat del prefereix una aitra solució, de color política pesi en els actuals moments El cap del Govern, dirigint-se als carrec de coraissart de polizia, i aleabaindeterminat, que doni la sensació la proximitat del primer de maig, informadors, ha dit: res Nasa a dirigir peraonalment la banque no hi ha venguts ni veneedors. que ha pres les proporciona d'un es—No m'entretingueu. Vaig de seda que havia de jet la guerra als pistoHa cridat Falencia que hagi estat ci- deveniment ple de reeels i de misteris guida al Palau per complir una delera de l'Unic. Els seus eempenents, que tar a consulte el senyor Rico Abello, des de la manifestada, de força que cisió personal ratificada després plees dividien en tres grupa tracció, cobraactual ait cemissari al Marren, i com varen fer els socialistes amb la vaga nament en el Consell. ven un jornal de quien pessetes daque ningú no creu que sigui per co- sobtada del darrer diumenge. sense dir res mes, ha marre series. Els atemptats es pagases a part neixer l'opinió de les calan«. del Rif, • La nit porta consell i s'espera, pot- guidament a entrevistar-se amb el El senyor Lerroux Bravo Portillo havia estat nomenat sata arribar a fer creare que el se- ser amb més curiositat que angúnia, President de la República. policia oficiós del capita general Milans (Dei acetre corresponsal especial) nyor Rico Abello era l'home designat el que pugui ar denla. Perqua del alosa; tenia poders especial; i una per la seva grisor per a presidir el Ilastima en tot això da que el se- EL SENYOR LERROUX impunitat absoluta. Madrid, 25. — La situada) es pre- nou Govern, on podria demostrar una la nyor Alcali Zamora ti mona ra6 en Desistes vingué el terrorisme governa'tensa molt confusa i tata els politiza vegada mes les candicions d'estadis- totes les observacions que fa en la PRESENTA LA DIMISSIÓ mental. El general Martínez Anido preus en general coincideixen a considerar- ta que ja va fer patenta des del Migué possessió del Govern civil de BarDEL GOVERN la greu. Es clac que, com és costees nisteri de la Governació. Pera les seva nota contra la Ilei d'amnistia, celona el 8 de novembre de 1920. Segons al nostre país, tota la confusió es dretes que, malgrat el iracas de l'Esco- encara que no hagi encertat en la En arribar al Palau no ha fet cap explica Angel Pestaña, la designació manera legal d'exposar-les per no pot esvair en un moment i la solu- rial, se senten fortes, no transigeixen nava manifestació. Ha sortit a la una d'aquest aná precedida don pla d'atac haver-se decidit a fer ús del seu dret cia mis impensada venir de sobre per ara amb ningú mes que amb el i deu, i ha dit als periodistes: duna gran iinportancia. de vet. com la cosa mis natural; pera, ara senyor Lerroux. Bona pesca. Peix gros. He vinConsistía éste — das — eis detener du— ccan ara, en les darreres horca de gut a presentar a S. E. la dimissió ranle una noche, tonendose de la polila nit, tothom esta desorientat i todel Govern. Hi ha, dones, Crisi total. cía de todos los cuerpos, dc la guardia ses les combinacions, as les mes El President de la República obrin civil y los mosos de la escuadra, o cerca extremes. traben els seas partidaria. consultes, i no puc preveure quan les de quiaientas personas entre elementos Sembla gue les primeres dificultats de la aroma:ación y partidos de acabará la tramitació de la erial, puix del Gavern Lerraux varen comentar pierda. radiealcs, euMiconas catalaque S. E. ha de consultar amb una an:b que el President de la Repúpersona qqe Es fora de Madrid. nes, catolanistas. separatistas etc..ct:., y hhc a va creure que el seu missatge aplicarles a todos en la misma noche la Els periodistes han pregyntat al sea les Corts posant el set a la Ilei nyor Lerroux si les consultes comenley de fugas. damnistia 'savia d'anar reirendat per carien de seguida, i ha respost: No el van executar —diu — pergua un ministre responsable i que cap a darrera hora ella mateixos s'esparve—No; començaran a les quatre, i membre del Govern no va valer does comeneará pel pretident de tes raren de llur obra. ras la seva signatura. ni tan sola el El que és cert es que l'intentor de la Corts. Rayar Cirilo del Río, del partit que Anny Ondra i Schmeling a la aova arribada, ahir, a Barcelona periodista ha preguntat: llei de fugues ion el cap superior de Un altre abans dirigia el senyor Alcala Zamopolicia, general Arlegui, el qual, durant aquesta persona que esté abra. En realitat, no es necessitava per Quan, el mes de mace darrer, Max —Ja ho veieu I — em declarava ahir, la seca estada a Cuba, l'havia aplicada sent de Madrid, ¡Es el senyor MarO tes la intervegeió de C21) ministre un dit va abanFalsee de Sillesionar Schmelmg, a cap al tard, al Terramar tínez Barrio? diverses vegades. perquè el vet presidencial a una llei donar el seu entrenarnent a Sitgea i ges. — He volgut, fins i tot, pertnetre'm El senyor Lerroux ha contestat: aprovada per les Corta és l'atrae acte manca a Alemanya, va dir: el luxe d'ay unar vint-i-quatre !torea el Un balanç tràgic —No ho se; cree que si. q ue es pot tramitar d'una manera di—El combar amb Uzctidun resta en teriaini que jo mateix malaria fixat recta entre el President de la Repita - (Continste a la Pdgina s, col. 1) peu. A desgrat de tots els comentará Mes, encara: vaig anunciar, camba, que En l'article de denla publicarem un baca i el de la Lambra de Diputats. que es furia i dels rumors que les ma- vindria amb la meya dona, arrasar? interessantisaim resum de tots els atempPerä aquesta qüestió de dret constitata socials comesos a Pareelona des de les Ilengues posaran ara en circulació, Doncs aci la teniu. tucional él la que va fer inevitable la teto flirts a 194, acuses les dades jo prometo tornar a Esser aci el dia Anny (hidra, l'entremaliada actriu ci- tadistiques recollides pels aenyors Micrisi perquè el President va desistir s6 d'abril. nematogràfica, es troba juntament amb guel Sastre, Josep M. Farra i Ramon de posar el vet a la Ilei a canvi de atacat Un dels periódics que mis ha el seu marit. Estan agafats per les mana res ervar-se el dirigir a les Corts una Schmeling a propòsit de la seva a la cintura, cona dos casats de nou a Recabado. nota exposant el seu criteri personal Josep Maria PLANES Ja tereere Max lesió — cm refereixo a L'Auto, de Pa- punt de fer-se fotografiar. Es miren i Per a salvar la premia responsabilitat, rla — observara al final d'una informaque el Govern va prendre com COS a riuen a cada moment. Dues criatures! (11 Vegi's LA PUBLICITAT dels da) visiblement tendenciosa: •pienas ata desautoritzaeiú. —Si, en efecte. Max Sehmeling Dirieu que Anny Ondra di una jogui- dies 21, 22, 24 i 23 d'abril. Persones q ue es disten coneixerlotroba el ao d'abril a Barcelona, no hi que Schmeling iba comprat en una les dels teta aaaeg uren que el senyor Les consul e de la Joventut ha res, cene es natural, del que aca- tia Recoadas el nostre reportatge Alralä Zamora va oferir com a rotuClinica de behh. bem de manifestar. Els gangster.' de Barcelona. ló mis lógica la seva dimissió, pena Max Sehmelinli ha complert la sea& que el Gavera, dartant la gravetat (Contintear3 (Sesmeix a la pag. 3 co!. 3.) PIC. — Pero «¡Sien rft is erarnent ingovernableu e:1:am acte, va insistir a plantejar MILIANU.--No n'id ha an pam 4. :pul! tot seglit la crisi total. 1 resulta que Conniete

de pociers

Un escrúpol legal provoca una crisi greu

Sha declarat l'está d'alarma

Anny Ondra no ha vist mai boxar Schmeling, el sen marit

Gent de la situació

IMPORTANT ts

Ab lotes dé getalunya

7

Any 56.-Núm. 18.632.-Preu: 15 e¡ntims

Divendres, 27 d'abril de 1934

"131151n2111121181211,

PUBLICIT

ABONAMENTS cataiunya

1

3.0 Pies.

senitorn de II Retsdblles.

10.-12.18'-

Amerlts Harma 1 Porturst. trunestre... p aises convrni postal, Id *urea pelaos, Id. DIARI o-avlsos 1 noricits

ANU/IC1S t REciAMS FEGONS TARIFES

BARCELONA

EL TEMPS Pressió al rayen de la mar: 756'9

mIllimeIres. Temperatura actual, 117

•

gnus. Manual relativa: 71 per mut. VelocItat del vean: ealrna. Vlsrbilitat horltrOntal. en prOMedl, Un gullórnetre. Estar del eei: sers. En les darreres 24 20tei, Temperatura maximai 16'8 gran!. Temperatura mlnlma, to-0 gratis. Reeortetur Set vent, 289 quilomenees. Preelpltse16, entIlO. InsOlael6 en el dta d'ar./r, t rimes nr mlnuts

REDSCCIO 1 ISTRACIO: ConT5 CATALANES, 549, t er - TELEFON 11430 TALLEN! D'IMPRENTA: CARRER DE BARBAR..., 11 I 13. - TELEFON 19403

MM•fd••n•n•

No s'endevina quina pot ésser Han estat desigBarret de l'assassinat De crisi Una ofensiva la solució de la nats el s primers Tribunal de Cassació

Lerroux candidat de les

L'organització de l'anarquisme a Catalunya i a Espanye (1)

dretes

Robles-Cambó contra el President de la contra el Pre- Una coneira República, que fracassa sident de la República ¿Rico Abello intentarà una acció de fardeig per Hem paesat la primera jornada de la crisi. sense que a través de les

consultes es pugui endevinar la solucia que tindrä. Avui, amb l'entrevista que el President de la República celebrara amb e:s senyors Mar-

tinez Barrio i Rico Avello, quedara dos el periode previ d'explorada, i és d'esperar que inunediatament sen encomanada a rnissia de formar Govern a alguna de les personalitats constatades. ;a primera de les quals be podria ésser la segona de les dues que hem citar més amunt. tal con, anunciävem en la ncta del nostre correeponsal a Madrid. publicada a;i:r. El praces de la crasa donas. es descabdella normalment. i es pot térner que donada la coneideració excepcional de les causes que l'han provocada no será, de faca resaludó. Tot l'intere_s de la jornada ha convergit en el docutnent presidencial. que ha produit veritable sensació a tot arreo. D'ahir enea, conegudes les intimitats que precediren el plantejament de la casi, intimitats que ja explicavem en l'edicia anterior. - quan encara no eren conegudes del públic-. s'ha produit una reacció sensible favorable al President de la República. Tots els veritables republicans reconeixen que la resistencia del senyor Aleara Zamora a signar la llei d'amnistia tal com ha estar votada era perfectament justificada, i que :a negativa del Govern a refrendar el document roonat del President, el col/lb:a en l'exeralai de la seva facultat del veto. Alma també vol dir que ropinió republicana en general sentia una repugnancia instintiva per una Hei que de tan benigna per a alguns dels amnistiare era nociva a la República. I aquesta reacció favorable al President, que en aquesta ocasió, com en altres -d'interiors, ha defensat amb serena energia :a intangibilitat de la Constitució, ha posat al descobert la conjura de les dretes per sacrificar el President de la República. com un deis promotors mis significats del regim nota Quart les Constituents forera dissoltes i caigué el Govern que aleshores ocupava el banc blau, digueren que si les esquerres perdien podien arrossegarien en la seca desfeta altres rep a esentacions mis altea. El nostre vaticini ha perillat de complir-se, perquè, com suposävem, el zonflicte s'entaularia, coni realment ha at, entre les dretes i el President de la República, que per a elles ha comes el pecar imperdonable de defensa!. la Constitucai i la República contra els Seas atacs estaaixats. Aquesta es la veritable situació. Per aixa, les dretes i la Lliga sostenen que no hi ha altre Govern viable sinó el que pugui presidir el senyor Lerroca; j aixe, no per les virtuts politiquee del cap radical, sinó perquè en aquesta lluita el jan seriar de pa;anca per fer caure el President de la República, al qual volen castigar per la seca lleialtat republicana cri declarar públicament els detectes constitucionals que vicien l a d'arnilist:a, que els serví de plataforma en les eleccions d'octubre. La jugada ha estat descoberta oportunament, i el joc s'ha aciarit, pera) tambe s'ha fet més aionat i mis violent, fins a l'extrem que :a gent impressionable ha ès la possibilitat de temptatives gens tranquiHitzadores. No creiem que aquestes inquietuds tinguin cap fonament eólid. tant mes quant la transcendencia del moment ha cohesionat al volt del President de la República totes les forces republicares esauerrisres. No trabarle:11 acceptable ua govern cense Parlament, i si el Pres:clent no el dissol ha de buscar un govern parlamentan No és pas en solucione de violencia que cal pensar, sina en altres de més raonables i profitoses per a la República i per a tothorn. 1 entre aquestes solucione, la que ens semblaria mes saludable fóra la formada d'un Covern de treva republicana, en el qual s'articulessin tates les torees parlanientäries addictes a la República, presidir per una personalitat de reconeguda solvencia republicana . Es possible que les primeres gestione s'orientin en aquest sentir, que per a no5eltres és que en aquests moments reintegrar:a la República en el seu plori i satisfaria els anhele de la democracia, tot restablint la

tranquillitat amenaçada per les ambicione i els egoismes dels que tot i proclamar-se repreeentants de la niajoria del país no es veuen anth mor de governar. El sea enemic és la República , i per a combatre-la e:s semblen bona to p,: els recursos. i la caitauda del President. ei la podien provocar, fos cont fos, els aplanarla la me:tat del cama A la päglna 3:

"L'EDAT MITMINA", FERENCIA DE NICOLAU D'OLVVER A LA UNIVER•ITnT.

arribar a la solució definitiva?

(Del nostre corresponsal especial) Madrid, 25. El dia d'avui ha estar d'una intensa agitada en els arnbients radaice, ter be que no ha transcendit naire al carrer Mentre al Palau Nacional s'anava descabacllant el curs de les con5ultes, ama un ritme alentit per esperar l'arribada dels senvors Rico Abello Martínez Barrio, que cenen cridats de Tetuan. la curiositat de la cent es ccmplaia en el camemari dcls rttmors de rota mena que s'han fct córner sobre els més inversemblante csdeveniments. Pera de roza aguzas rumore cal meco que és alguna cosa més que-Ihrnetu un rumor. segons asseguren persones her informales. les ouals han vist confirmar el que explicaren per indiscrecions d'alguns dele compromeses. Es tracta d'una veritable conjura contra e; President de la República. Sembla que en una reunió a la qual assistien el5 semors Gil Robles i Camhó entre eraltres, tense raquie5cencia del Sr. Maniere de Velasco. sala narlat de demanar la destitució del President veis tramas constitucional,. neril s'ha desista del Propasas aerque. fet el recompte de vots no retrnien els q ue es necessitaven. Aleshose; s'ha substituir el projecte per un altre tue consisteix a exigir el normenament d'un nou Govern Lerroux, al cual es donaria un vot de confiança redaetat en tala termes que signifiauessin una censura directa al cap de l'Estat. Se sap que esta o estava designat per a detentar aque5t vot de antillano el diputar senyor Alcalä Espinosa, promovent un deaat en el aval seria examinada l'actitud del President de la República durant la . darrera crisi, prenent peu del missatge adreçat Per aquest a les Corts. La divulgació d'a quest pla ha desean-

vehemente protestes de fidelitat al Pre- que els despenan l'espetec d'algun deson transcendental. Molts ciutadans absident. El cert és Que l'autoritat moral de: negats es aran la nit al carrer vigiSr . Álcali Zamora s'ha enrobustit molt lant alguns Ilota que es consideren sosen conixer avui e) públic el text de la pitosos buscant personatges misteriosos nota adrecacia per en al President de la que se euposa que han vingut d'arnagat Cambra. S'ha vist que no es tractava de per fer-ne una de grossa. Pena san mult5 cap intriga contra el Govern, sind dc mis els qui arenen que cap d'aquestes &tensar una pasició sincerament re pu- aventures que s'anuncien no arà de la blicana i d'abeoluta lleialtat al regim. imaginació dels temorencs, encara que Pera el que ha contribuir més a aguce- tothom desitja i espera que s'arribarà a ta reacció favorable és el saber que el la solució abatas de la data del Primer motiu de la nota del Can de l'Estar és el de maig, que pot coinci di r amb la situana hacer aconeernat del Gaveta, que re- da terap ia de Valencia i d'altres llocs.

Martínez de Velasco, cap de la mina ria Aataa-ia, parla arnb els periodistes en entrar al Congrio

frendes amb la signatura d'un ministre responsable el seu veto a la Ilei d'amnistia. Per aquest motiu, el senyor Guerra del Río ha fet pública una declaració des- EL SENYOR MARTMEZ DE VELASCO ACONSELLA UN mentint aquesta suposada actitud del Gorociarais (Me s'han arressat vern; però. en general, la gent ha donat GOVERN D'AMPLA CONCENCeatal TRACI9 PARLAMENTARIA mea crédit a la referencia presidencial que a l'exalicació del sepyor Guerra , que Mataricf,' sA. Ales 105 del mati ha té tot l'aspecte d'una excusa. arr i bar el President de la República al Com deiern ahir, es confirma que s'ha Palau Nacional. A les onze ha arribar pensat en el senyor Rico Abello com a el senyor Martínez de Velasco, i seguifutur president del Consell , el anal ja dament ha at a la cambra presidenha arribar a Madrid acompanyat del se- cial per evacuar la sena consulta amb nyor Martínez Barrio; pera, tothon, el cap de l'Estar. A la sortida ha man i creu que es tracta d'una sollició de tan-festarlnyoMízdeVascl teig per a preparar el carni a la solu- que segueix: cid definitiva. Potser la combinació Rice - He dit a S. E. que considero absoAbello no sigui rúnica que iracassi. si- lutament necessari prolongar la vida nd que n'hi hagi alguna altra semblant d'aquestes Corts, i per aconseguir aquesde preparada: pena ningU no enden ma e' ta finalitat cal realitzar tots els estordarrer resultar. c 0 5, i això no s'aconseguin Si no es Els republicans continuen pensant en forma un Govern d'àmplia concentrada la formada' d'un Govern autènticament parlamentaria que pugui realitzar la republici, perä ja no es parla d'una dis- labor que cal amb rota dignitat en el solució immediata de Corts, sinó de go- Parlament i governar. Per això cal la vernar una temporada amb les Corts tan- cooperada de les torees que ,permetien cades, fins cine es presenti l'oportunitat viure amb dignitat al que s'encarregui de consonar-les en un ambient diferent d'exercir aquesta funda. En aquest ordre del d'ara o de dissoldre-les sense el, de consideracions, crec que el presiperills que en aquests moments es ere- dent d'aquest govern pot éste:- el seremen. nyor Lerrou, i si circumstancies espe1 per ara això dt /0/ . Demà potoa- cials no pernietessin conferir-li el arno sera un dia definitiu. pena es creo ree, hauria de racaure en persona que que s'haura avançat molt en l'orienta- Migues les condicione que calen per a ció que avui manca, i no sembla del va convenir-lo en realitat. imible un intent de tres-a que per-Sen ä 'larga la tramitació de la crisi? meti de descabdellar tina política repu-Demä - ha cuntestat - espero que bli c ana serenament constructiva. quedará resolta. Com es natural. no falten en aqueste' part el Partir agrari del Marmita Barrio que, arribar de darreres hores de la nit els mala auguTetuan, avui sera consultat pel ris que san propis de jornades d'agitada govern que es forma en aquestes condiciona? president de la República com la das-ui. Alguns centenars de ma- Caldria coneixem la seca composició a desmentir les indiscrecions dele seus drilenys aniran tard a dormir pensant i canviar irnpressions amb la minoria companys. El senyor Martinen de Veper resoldre el convenient en vistes a l'interés d'Espanya. lasco ha estar molt enèrgic a rebutjar rota solidaritat aria) el q ue ell en diu preguntat al President sobre maniobres subterranies, i tothom li ha Si te el propòsit de consultar persones fet l'honor de creure que no tenia res a extraparlamentaries? reune amb la conjura. Pera, es molt n os limitat-ha dit-a evacuar la A la pàgina 11 publi- meya tibie que, cas de voler-se Por tar enda consulta, que ha estat com lotes ordre. torsaria-vantuPropòsid'qe quem el text definitiu les que celebra el senyor Álcali Zaamb restat d'inhibida, que es habitual cordialissima, i no li he preguntar del document lliurat pel mora, en el eenyor Lerroux el qual encara res sobre els seus propasas. President de la Repú- EL SR. BARCIA CREU QUE UNA no s'ha alanat ben bé del que ha fusta' i del que ha fet i <me siegurament blica a les Corts. CONCENTRACIÓ REPUBLICAun cop restituir al Govern, feria les Més NA POT PLANTAR CARA A LES DIFICULTATS A les dotze menys vint minuts ha sortit del Palau el senyor Barcia, el qual ha manifestar als periodistes: - Després d'examinar les dificultats que crea la situació i la complexitat de la crisi, cree que mitjançant una concentració republicana es pot plantar cara a les dificultara. He fet observar al President de la República la necessitat d'ateivire, no solament els problemes d'ordre politic, sine) també els econimics i financers, que poden portar les mateixes dificultats. Un periodista li -ha preguntar si ereia necessària la dissolució de les Corts, i el senyor Barcia ha contestan - En ras que la força d'un Govern d'aquestes condiciona no pogués arribar a la normalitat constitucional, sf. La crisi es" profunda i la mis difícil de les plantejades d'eneä de la instauració de la República. El rigim no está en crisi. Potser ealdrä - ha acabar. dient ampliar les consultes, EL SR. MELQUIADES ALVAREZ ACONSELLA UN GOVERN IGUAL QUE L'ANTERIOR A les doten menys cinc minuts ha ami ba al l'alaa Nacional el senyor Melquiales Alvarez, i a m'unta hora tainha arribar el senyor CiI Robles. A les dotze i den minuts ha sortit el senyor Melquiarles Alvarez del Palau, el periodistes: --¡Que ans has dat, Lerrouset del nostre cor, que cense tu no podem qua] ha
LES CONSULTES D'AHIR

UN DOCUMENT IMPORTANTISSIM

Les lonitries

viure,.!

(Continuo o lo pagina 3, col, t)

a Martínez Anido

sis magistrats

per JOSEP MARIA PLANES

Ahir, despris de la reunió que pels volts de les cinc va celebrar el Consell Executiu de la Generalitat, el conseller

Si be s'ha acordar aseenyalar el de Justicia, senyor Lluhl, va facilitar començament de la gran epoca deis la Nieta dels magistrats elegits pol Go- atemptate .socials amb rassassmat del vern. entre les Ternes que va confeccio- parro Josep Albert Barret, ocornar l'Assemblea que va celebrar-se al regut el dia 8 de gener de 1918, cal Palau del Parlament e) dia 20 del mes tenir en compre que, des del 1910 fina al 1917, el conjunt d'agressions que son,. Els nous magistrats elegits són els de carácter anarquista realitzades a Barcelona contra patrons, encaneVíctor de Echevarsegiients senyors: ri; Pere Comes i Calvet; J. Marti i Mi- gate, capo de secció, obrera i agents ralles ; sa de P. Pujol i Germä; de l'autoritat és de 459. D'aquests Eduard Mica i Busquets, i Ricard de atemptats resultaren 20 morts, 199 feeits i 240 iIlesos. Rabassa i Prat. A continuad() iarem el resum dels El senyor Gonzalez de Echavarri figurara en la primera terna. El senyor atemptats i jets importante ocorreguts des del 1918 fina a la vinguda Pere Comes, en primer lloc de la segona. EI senyor Martí Miralles, en segon de la Dictadura. Aquesta simple enumeració sera més eloquent que lloc de la tercera. El senyor Pujol Germa. en segon lloc de la guarra. El cap comentari de l'articulista. Miró, en tercer lloc de Eduard senyor la cinquena, i el senyor Rabassa i Any 1918 Prat en primer !loa de la sisena. En el mes de gener Si ha atempLA PERSONALITAT DELS NOUS tats els dies 3 i 8, dele quals resulta un parró mort. MAGISTRATS Pel febrer, un sol atemptat, el dia El senyor Víctor González de Echa- 24, contra un parró, ales. sann i és l'actual president laten de l'AuPel juny, quatre ate:tetare, els dies diencia Territorial de Barcelona i pres:- 4, 17, 26 i 28: un parró mort i tres dent de la Sala primera civil. Fa molt ferits. El 28 d'aquest mes s'inaugura a. de temps que resideix a Barcelona, i tot Belles Arts el Congres de la Coni tenir en la carrera judicial categoria iederació Regional del Treball, en el de magistrat del T. S., ha refusat di- qual s'organitza definitivament el Sinversos oferiments d'ocupar un lloc en dicar 1:n'e, anib iinalitat declaradaaquell Tribunal per continuar exercint ment revolucionaria. a la nostra Audiencia. Pel juliol, tres atemptats, els dies El senyor Pere Comes i Calvet ha 5, o i 18, contra altres tants obren, estat ant del senyor Lluhi i Ries- que resulten /ente. Per Vagost, sis atemptats, els dies sech, i és ex-conseller de Justicia de la Generalitat i ex-regidor de l'Ajunta- 13, 20 005), 24, 25' i 26: un encarrement de Barcelona, en el qual ocupa la gat znort, dos patrons i dos obrers presidencia de la Comissió de Cultura. ferits. Setembre, vuit atemptats, els dies En l'actualitat es diputar del Parlament 4, 5, II, 15, 16, 19, 22 1 23: dos obrera Català. El senyor J. Marti i Miralles, un morts, tres de ferits i dos patrons fedels membres de la Comissió que va re- rits. Octubre, deu atemptats, els dies 3 dactar l'Apèndix de Dret Catalä al Codi civil espanyol, és una de les repu- (dos), 8, ir, 12, 17, 1 9, 15, 28 1 29: tacions de jurista mes destacades de la un obrer, un parró i un encarregat nostra terra, i autor de nombrosí5simes de fábrica morts, i deu obrers fenilo. Novembre, nou atemptats, els dies publicacions. Ha estat també president de l'Academia de Legislada i Juris- 3, 15, 21, 22, 26 (dos), 29 (dos) i 3o. Tres obrers i un parró morts, i tretze, prudencia. El senyor sa de P. Pajel i obrers i un parró ferits. Dese/libre, quatre atemptats, els Germà exceda en l'actualitat el càrrec de cap de la Secció d'Hisenda de l'A- dies 7, 9, 16 i 2. Moren el fill d'un patró i un encarregat de fabrica, i Es persona juntament de Barcelona. molt competent en Dret istratiu I quatre obrero ferits. molt conegut per les seves activitats musicals, les quals l'han portat a pre- Any 1919 sidir algunes entitats musicals de MúEl 03 de gener, davant la creixent sica de Cambra. agitada sindical, san suspeses les El senyor Eduard Micó i Busquets. garanties constitucionals. • ex-diputat provincial reformista en El mes de febrer, quatre atemptemps de la Mancomunitat, i germà po- tats. els dies 1, 12, 13 i 2t: un conlitic del senyor Companys, és un juris- trarnestre i un cobrador, mansa i un ta destacar. En l'actualitat era l'advocat contractista i un obrer, ierits. El secretari de la Companyia de Pavimente dia 5 contenga a la Canadenca la vaga i Construccions. de hraços caiguts, vaga que es conFinalment , ei senyor Ricard de Ra- vertirá en total el dia 21; queda senbasta i Prat ha estat ant durant se torea i Ilurn la major part de la molt de temps de l'advocat senyor Ba- capital, es paralitzen les fabriques. rolla. i Ira exercit amb multa intensitat els tramvies, i gairebé tota la poblala seva professió. da queda a les fosques. El dia 26, • •• vaga s'estén a les Companyies d'aiTal com es recordara, els sis magis- orles. Catalana del Gas i Electricitat trats dele guata acabem de parlar han i Companyia del Gas Lebon. L'Estat estat elegits pel Govern entre les ternes rs i' tiniecan uta dels serveis, que es militafacilitades per l'Assemblea que va reunir-se el dia 20 d'abril del que som. El 7 de mere els anarquistes imQueden encara per nomenar sis nous planten la censura reja a la Premsa quals ha sanan pel dels magistrats tres de Barcelona. El t3, vaga de tramGovern de la Generalitat en terna de rae- vies i declaració de l'estar de guerra Mal Tribunal de Cassaeid, n sigui del (Milans del Bosch és el capita genepresident arnb els sis magistrats. Els ral). L'endemi arriba el nou governador Carlos Montañés, que ve a altres tres, per concurs. substituir González Rothvos. Arriba tainbi el sots-secretari de la Presidencia, senvor Morote, encarregat de resoldre ela conflictes. El dia 17 s'aproven les bases de solucia, i el dia 19, en el famós miting de les Arenes, els obrera, a proposta de Salvador Segui, acorden tornar al treball. El rnateix dia s'aixeca l'estat de guerra... pena per pocs dies, perGibraltar, 26. - A bord d'un trans- que el 24 CO declara la vaga general atlàntic holandès ha embarcar aquest a Barcelona, motivada perqué no han mati cap a Portugal l'ex-general San- estat posats en hibertat tots els prejurjo, acompanyat deis seus ¡ami- sos socials L'atur és absolut, actinia en els serveis de pompes fúnebres, llara.

Saujurjo ha sortit cap a Portugal Cortesia 1

propaganda

forners i neteja pública. Altra regada

l'estat de guerra, que no será aixecat fins al 2 de setembre. El 25 el Sometent de Barcelona ta la seva comentada aparició al curen El dia 7 d'abril els obrers reprenen el treball i es dóna per acabada la vaga general, que ha durat quinze dies. Pel mes d'abril, dos atemptats, els dies 24 i 30: resulten ferits el president dels patrons rajolers i un encar-

regat. El dia 9 del mateix mes surt el primer manifest signan per la. Federada Patronal de Barcelona, i el 23 és nomenat governador civil el Marqués de Retiraos Pel maig, dos atemptats, els dies 8 i 30: resulta jerit un contractista d'obres.

Milans del Basch, que era capita general de Catalunya ela anys 1919 i cornençamerda de nao Pel juny, tres atemptats, ela dies 4, 7 / 27: moren Un pateó i un tran-

serint, i resulten renta un obrer i un encarregat. Juliol, sis atemptats, els dies 1, 9, 12, 15, 19 i 22, dels quals resulten tres ferits i quatre morts: dos patrons, un encarregat i un obrera Aquest obrer, Pau Sabater (el " Te-

ro"), president del Sindicar d'Obren Tintaren., és la primera víctima de la banda Bravo Portillo, organitzada per la Patronal. El 19 d'agost pren possessió cl nota governador civil Julio Amado, El 25 comenta el "locaut- del Ram de la Construcció. Els dies 20 i 26 hi hasuenen dos atemptats contra eis obrera de la fundicid Girona, que no estaven sindicats a l'Unic; el primer consisti en emmetzinar l'aigua d'un canti, que produi dues morra, i el segon en una agressió a tres. El dia 5 de setembre mori assassinat Bravo Poritllo. Quatre alares atemptats hi //agité durant el ma. reiX mes els dies 4, lb, 17 i 3 0: dos obrers morts i un parró feria El 9 de setembre s'acord,i un arrnistici entre la Patronal i la Coniederacie; so suspengueren toles les vagues, s'ai-

seca el locaut i bu nomenada una, Comisen:, mixta patronal-obrera. El dia primer d'octubre s'implan. ti per R. D. la jornada de yuit res a tot Espanya. El dia lt un alee R. D. crea la Conüssiä Mixta del Treball a Barcelona i disposa la formació del cens patronal i obrer. Els sindicalistes s'oposen a que els obrers els fulls del ccns. Del 20 al 215 al o celebrar el segon Congres de la Federaciä Patronal, a Barcelona. Durant aquest mes d'octubre hi ha hagut dos atemptats, els dies 18 i 24. contra dos obrera, que han resultat irrita. El mes de novernbre debuta (dia 3) amb el locaut parcial decretar per la Patronal a causa de la persistencia de les vagues i boicots. El dia 5 és nomenada la Comissia Mixta, que presideix l'alcalde, senyor Martínez Domingo; es reuneix el dia 6, i el dia 12 es signen les bases d'un acord fou merament iHusori. El dia 14 CO reprengué el treball, perd esclataren al mateix centenars de conflictes i reclamacions per ambdues parts. Al cap de pocs die: un grup ile sindicalistes dissolia violentament la Comissia Mixta. Durant el mes, cinc atemptats, els dies 19, 21, 23, 24 l 27: un obrer mort i dos de fe-

rits. El primer de desernbre, locaut general decretar per la Federacid Patronal a totes les indústries de Cara-

lunya, llevar de les alimentarles i dele serveis público. Deis ches ro al 17, el Congres de la C. N. T. a Madrid declara que la finalitat que persegueix és el comunisme !libertan i acorda que el Comité Confedcral resideixi a Barcelona. Durant el mes, treta* atemptats, els dies 6, 9, to, la, 13, r9 (tres), 24, 27, 20. 30 i 31: guarra

morts: un obrer, un patri, un vararregat i el xofer del patra

contra el qual anava ratemptat; resulten nou obrero ferite, das d'ella confidente de la Miela El dia 22 pren possessió del càrrec dn governador civil Maestre Laborde, conne de Salvatierra. An da aquest sin cic.c els governadors que hi ha Kgut 11 Barcelona durant l'any sois/. Azuay Ondea i achinen( dorsal la nema visita

d 'ahir • la Generali tat

(tsurtinno a la pàg. 6)

,311113P"'"'""'"10991111111•199'

Dissabte,

Any 56.-Núm. 18.633.-Pren: 15 cintima

Gavian,'

1

„

teerleorle dl II

Rlçll

d'abril da

1934

EL TEMPS Prendó al nlvell de le mv: 7441

ABONAMENTS m es Barcelona

28

muttnelltres llenriperatura actual: Itle fluennlit relativa: SI pnr cent, velocitat del -nalit: 19 trelleralltree per bota, del noTC VI491111/at •ieelliontal. Ist preenetur 4 eurlernetres, leen del de: toben t de St. t lib. En lee tuvieres 24 /lores: Tempo 'retira inetIme: Ira leenTereteira 1 01 gnus. neeorreaut del veril: 310 quilòmetres. Peeelpf, 14410: Intleie. lneolsel6 en ei (11a hume 12 llores sera

diez .krile

ees amn !Liana. 1 Porta ra''. trii neetre... • fe Pstoenv postal. *ara palana id. ... IV-. e Dlsni D'AVISOS 1 noT1CIELI ale1'NCtS I RECLAMS SEGONS TARtnle

BARCELONA

inDliCCIO I 31121fflleeliACIO: CORTS iimumn;zett In? •n• 111.21,01‘ 114811 TZLEFON 10803 TALLEN! D'IMPRESTAI CAllatIt DK5 1103•12.4. .4i•1

mmuts.

L'organització de l'anarquisme a Cataludya i a Espanya (1)

El senyor Samper ha (Wat hui, a les deu de la BRAM QUE NO encarregat de formar govern nit, seran enceses DE MARTINEZ ANIDO fogueres a tots els ARRIBA AL CS. A LA DICTADURA cims de Catalunya seva UNA PECA FERISTA

Calvo Sotelo ha cuitat a dir la seya. a propòsit d'aquesta Bei d'amnistia, tan amplia que fina el compren a ell i tots eis seas conmanys atzmptadors a la nibcrtat del poble i al sentit (emú. Si tothom no estigués convencut de la inoportunitat d'aquesta hiel, bastarien les paraules de Calvo Sotelo per a demostrarho. Aquest borne, ple de vent i de bilis, infatuar i lleuger. acaba de dir, a París. entre altres coses: -Me obsesiona el recverdo de M. Pr.ul Deschancl". Començant pesque una allusió a una dissort esdevinguda a un President de la Franca hospitalárta, aquesta terra democrática on ha pogut viure tranquil l'ex-collaborador de Primo de Rivera, és una cosa d'una grolleria estúpida, i acabant per la ignorancia que denota parlar tan a la Ileugera de l'home eminentissim que fou Deschanel, historiador d'anomenada, orador modèlic, un deis creadors de la moderna prosa oratòria sa - que no es pas dir el "rango" literari que servia al pais el general Primo de Rivera, de grotesca atembria-: OiitlC pulcre - entesos. oi? - servidor de la seva Patria, i no pas paràsit carregat de lusos, etc., etc., no hi ha tros de les declaracions de Calvo Sotelo que no traspui rancúnia, impolidesa i ximpleria. Aguce fa el feixista que, quan s'ha tractat de triar una terra d'exili no'ha optat pei Paradís feixista d'Itàlia, o d'Alemanya, linee per la República demccrätica de la Franca, tradicionalment liberal. No és tot u fer de poble en un país esclavitzat o en una terra lliure. Aix6 ho sap tan bé Calvo Sotelo que dins Espanya voldria manar dictatorialmera, i dintre Franca fer de chitad:a. Es seu que aquests peces del feixisme espanyol ho s6n amb l'esperança, sense la qual ro els interessa, d'ésser els amos de l'armari del pa. Hem vist com Calvo Sorelo ti de Desc'nanel la mateixa idea que les porteres que nornes llegeixen la premsa sensacionalista; be, dones; si no llagues anat a Franca ni sabria això, pesque Europa no li diu res. Aquesta eminencia pupista coneix de memòria l'estalatón posseeix els vint trucs per a navegar enmig dele corrents de l'Adn:iniscachó de l'Estat: penó trec¿ d'aquesta cultura de fonc;onari, és tan indocumentat que podía. lugar molt be amb els generals Primo de Rivera i IdartInez Anido. Tots tres es deien de tu. Ara tornara a Espanya arnb la rió de fer-se l'amo de la situació. Peró potser no ho tindra. tan fácil corn es renta. No costava res de governar quan Ir era permes d'empresonar. exiliar i residenciar tothom que s'atrevís a fer vn judici dels seus artes, j amb la premsa ben amordassada per una censura severa. Però cona que ara no és a¡xl corre penh de desinflar-se en pelarse en e amb el nión lliure que no Ii ha vagat prcu de coneixer. Per ara ja ens arriba de Paris enrabiat. després d'haver- s e Termes de burlar-se d'un arte del President de la República espanyola que, ultra constituir un bell gest d'un bell caràcter. és una Eje() de dret constitucional donada a la major part dels juristes del país. Abans de fer aquesta mena de burles, s'ha d'aprendre de legir i eseriure. i is ben vist que el Calvo Sotelo. en qüesticns de dignitat política i de probitat jurídica, no ha començat encara labecedan. Parlar del senyor Alcala-Zarnora en el tu desnectiu que ho ha fet anuest pobre diable vol dir un estat d'inconseiincia que fa pena. (;..);:è en sap ni en sabrá' mai, per anys que vi s es-quielCavoSrd ia lluita noble entre la priipia conscinc i els deures la Inés alta represenmció de l'Estat? ¿Qui el fa ficar en aquestes coses, que no han d'ésser mai la oreocisupació del seu esperit? L'home que es va vendre la dignitat Pel gust de manejar una tralla contra el sets noble i que va tenir la desgra:-ia d'empobrir el país per ignorancia de la lema que volia fer, valdria la pena que aprofités totes les ocasions possibles per a fer-se oblidar. I sobretot acotar el cap davant dels g ran% citnadans de la República, une amb ra6 poden dir mirant lo a en: M'obsessiona el record de Fouche.

Cuntra el que es creia en un prineipi, el ministre äinaissionari d'Indústria reeinirit possiblement en la (Del nostre corresponsal especial)

Madrid, 27. Ccm pren'tent ahir, la !ornada darui ha tingut l'aspecte d'un dia de t 'omita de crisi sense l'agitació i la-cidnormal nerviositat dels dos darrers. Tothom esta més calmat; les ¿retes estar' molt menys combatives i mis resignades a prescindir de c o njures mona el President del que *mostraren adir, i e/s po/itirs en general parlen mes de les combireacions portes de persone.: que de solucions ¡m'arraigues. Però no es 01 negar que quan s'ha fet priblie que l'entdrrec de formar Govern ¡'banda rana el diputat ralencid senyor Sam per sisa fet nrolla broma i Por uns momento ha semblat que la cosa ro tindria adob. Una frase que ha fet fortuna, tenint en conste un defecte fisic del Jorro , Saniper, la que l'harien designat perq. ni 14 11 uf( ti mira a la dreta i Tatre a Ttsquerra. De totes maneres, enmig d'aqutees burles, ¡'honre ha anat

El mayor Samper, que ahir ton encarregat de formar govern tete la sera fein3, encara que nlugg no crea en el :tu iris, ¡ha une dandianal /a inspressid que se'rs ~tina. El cas és que, estada la protesta de les dretes contra el cap de l'Estat, sernHa que ara tenen ganes de sortir del cas com sigui, i no oposen gran resistencia a que el senyor Samper pugui formar un Govern S e mbiant al dimissionari, bus i tot amb rus concurs d'honres d'esquerra. El senyor Mauro, per altra srmbla que es declara satisfet ra del poder, i s'ha plantejat la qüestió ji l'havia de co"laboror am5

Les hm/Dieres

orztvinti

t‘s '

tilm-ra a alcun

:vviekCjA

Goteen que 'se los presidit pel senyor es podria solucionar la crin present. Lerrour. DesPrls d'alguna vacilloció, Li he contestat que la meva opinió iba de que si, Perú que s'houria de era molt modesta, pedí com sigui que procurar que el neu Gas-cris cl presidís l'ha sollicitada, li he manifestat que • tot cas is Pi radical, i preguntar el se- havia de formar-se un Govern nenyor Lerrou.r si ell ho crees possible, tament republicà, compost per repuha respost que els que podries encare- blicans des de l'extrema dreta fins a gar-se d'aquesta missió esteren al sea l'extrema esquerra. -I quan tornareu al Marroc? costat, i s'esqtreien esser el mayor Ro- Dintre pocs dies. El President cha i Sam per. Dels dos designas d'aquesta manera m'ha indicat que havia de romandre dies a Madrid per a poder-lo alguns indirecta es diu que el Presiden, de la República ha escollit el senyor Sant/ser, informar detalladarnent, una vegada penqui les seves condiciono especias resolta la crisi, sobre la situad(' al d'advorat, detallista i minticiós, d'una Marroc. L'n altre periodista indica: creta ofició a les qüestions ist rati- Aixä en el cas que no s'encarregui ves, s'erdiuen risiS que les del sernos Rocha a les que sol apreciar el scii -vor Al- a vis de formar Govern. El senyor Rico Abello ha respost räcala-Zamora. 1 henr aci• contii-rtit en Possible cap del Gave r a en les cirtuinS- pidament: -Ah! Alzó Després ha saludat !asocies artolas vn home de preparació limitada a les aiestions professionals, afectuosament els periodistes ¡ ala acomiadat ajero poSeilie una aptitud renegrida en s, fins ara reduits per • ell abs proMie EL SENYOR ALBA AMPLIA bienes locals de Valéneia. LA CONSULTA Si el senyor Sam/'er fracassa, no es Sobre les 1130 ha arribat al Palau el successor: pePol miel-Mar qui seria Nacional el president de les Corts, seea ara no ve d'aquí, perquè en cada di- nyor Alba, el qual, contestant P regun putas hi ha un possible President del -tesdlprioste,hadi:-S.E Conséll. EI problema polític sernbla enformulat el desig que amplii alcaminar-se cap a una frei'« dels partits, guns extrcms de la mesa consulta antei encara que esta damunt de la mula a satisfer el dit desig. del Congrio el missatoe presidencial rior i vingu i A les dotze el senyor Alba ha abancon; un explosiv per an dique transcen- donat el Palau Nacional i ha lliurat als dental, es tea que atruest is un detall periodistes la següent nota: que no es té gaire en compte, "Abans d'acabar les consultes S. E. ¿'Ara manera, ning g no hauria pensat desitjava conèixer alguna ampliació del en ei senyor Sanee', que, manif e st nieu pensament, com a president de les ment, almenys pel que se sap d'el!, no val Corts, en relació amb l'actitud dels dies kOrfte Per a aquestes coses. Ai.ra Presi- ferents grups parlamentaris. Li he exdir que la deslomen d'un iiitur posat aquesta ampliació amb tota lleialdent del Consell no presentara grans di- tat ¡ absolut interés, i confio, con, semficultas i que tothom pot creare en pre, en l'encert i patriotisme del Presiaquestes hores que, com els soldas de dent de la República, al qual han de _N'apaleó, porta al tac el bastó de maprestar resoltament tots els reriscal. publicans. Amb aquesta política de treva, sembla Un periodista li ha preguntat si duque el senyor Sanea., no solament ha rant el mati hi habria designació de fet gestions pros del senyor Araña, sitió das soque les ha comencades fa grop abast. Del cialista, no se sap amb quin senyor Ararla es diu que continua preNenf-le /a rosa roen una broma pesada,, se'n din encara res i dels socialistes no impressions que No us pm donar 1r0.1 zulaquestap per que no 'ni ha més que es com no tratnes gran la pena d'ésser que ka Jet El Sosigui el descobr iment nstitu cialista que la qiicstió de dret cocrisi va-cionalquehst e de la muno discutida a les Constituents Alter Constide la es va apeonar l'article 83 presentar una tilució. Alesh o res es va mena demattant que el dret de veto PresirlCerriai haguhi d'anar refrenda r Pel Gote r n, i els membres de la Comissió calla. la varen refutar declara re que no No es pot negar que varen tenir top

d'u

LES DARRERES CONSULTES EL SR. MARTINEZ BARRIO NO CREU OPORTC DISSOLDRE ARA LES CORTS Madrid, 27. - A les deu del mati ha arribat al Palau Nacional S. E. el President de la República . Minuts després ha arribat l'ex-presid ent del Consell, senyor Didac Martinez Barrio. El senyor Martínez Barrio ha sortit de la cambra presidencial a les onze del mati. Ha estat immediatament voltat pels periodistes El senyor Martínez Barrio, sense fer tilanifestacions, s'ha limitat a lliurar als informadors la segúent nota: "Mentre existeixin esperances de constituir un Govern parlamentad republica, cree que la sera formad(' ha d'intentar-se i prolongar la vida de les actuals Corts. Si faltes aquella base, o si per a la seva ion:nació los obligat pactar amb els grups parlamentaris que no hagin reconegut o hagin acatat la República, caldria canviar de comí i atorgar el Poder a una concentraci6 de grups republicans. No jutjo oportú per ara dissoldre la Cambra i cal examinar la possibilitat ¿'aquesta resolució prevenint així les dificultats que la realitat procuri." EL SENTOR RICO ABELLÓ ACONSELLA UN GOVERN NETAMENT REPUBLICA A un quart de dotze del matí ha arribar al Palau Nacional l'alt comissari d'Espanya al Marroc i ex-ministre de la Governació, senyor Rico Abello. Ha manifestat als periodistes que havia tingut un viatge molt molest i que arribava molt cansat Un periodista li ha manifestat que s'indicava el set, nom per a president del Consell. 1 -Que em dieul-ha dit el »ny« I Rico Abello--. Ara vais a veure S. E. per tal de saber el que deaitja i sa. ludir-lo. Els periodistes han inaistit en qui s'indicava el ami nom per a futur cap del Govern, i el acnyor Rico Abello ha maaiiestat ese no era cert. El senyor Rico Abello ha sortit de Palau a tres quarts de dome. Ha manifestat davant dels periodistes i d'un mierbfen que havia installat una casa de peHicules, el següent: -El President de la República al'ha cridat per a demanar-me .nr.ti. cies referents a la situad() del Marroc, i he tingut la satisfacció de comunicar-U informes eivedibles respecte dels assumptes d'Africa. Aproiitant l'ocasió ha versen S. E. saber 1 la illtWat opiné sobre la forma drogi

Miguel Matara esti conforme amb el govern Samper persona encarregada de formar Govern,

i el senyor Alba ha contestat: • -Cree que si, i aviat coneixereu el nom d'aquesta persona. (Continua a la pàgina 5, co!. i)

Avui, a les deu de la nit, conversa a Aceió Catalana Tal com alta anunciat, avui, a les deu de la nit, hi batirá. una Conversa a Arrió Catalana Republicana, al seu estatge central del carrer de les Corts Catalanes, 58g, principal. L'actualitat politica del moment, especialment pel que fa referencia al plantejament i tramitació de la crisi del govern de la República, dóna un especial interès a aquesta Conversa, a la qual assistiran, cona de costum, els més destacats elements del Partit d'Acció Catalana Republicana.

Durant tot el dia d'ahir seguiren rebent-se a les oficines del Comité organitzador dels actes antifeixistes que se celebraran arreu de Catalunya avui i denla, nombrosissimes comunicacions assabentant-lo de la tramesa a Barcelona d'importantissims nurlis de ciutadans que assistiran a la tilanifestació, i del gran nombre de fogueres que aquesta nit seran enceses. Es desitja que els acres amb els quals el poble de Catalunya manifestara la seva adhesió a les essincies liberals i democratiques constitueixi una réplica adequada a l'intent de manifestació feixista que el diumenge at se celebrà a l'Escorial. Ahir a la Generalitat, com el dia anterior, van reunir-se sota la presidencia del senyor Companys. els senyors Lluhi, Dencas, Comorera i Coll i Llach. Sembla que en aquesta reunió van ultimar-se els detalls reanonata arnb el n/ateniment de l'ordre palie durant la manifestad& L'ORGANITZACIO DELS ACTES La Joventut d'Esquerra Estat Catala, organitzadora de la manifestació antifeixista, ens comunica eis acords adoptats unànimement, amb assistència dels delegats de la Unió de Rabassaires, Esquerra Republicana de Catalunya, Arrió Catalana Republicana, Unió Socialista de Catalunya i Partit Nacionalista Català, els quals acords són els següents:

per JOSEP MARIA PLUEs

• Any 1921 En el mes de gener entrem de pie en 'época de terror que presidí Martínez Anido. Setze atemptats, arnb sso total de deu morts, que tenen lloc els dies 3 5, 8, 12, 13. 17, 18, to 20 (nutre). 21 ( tres ) i 22. Dels deu morts. cinc que pertanyen al Sindicar Unic; els altres 560 un patró, un contramestre. dos empleats de l'"Espanya Industrial" i un exemplear de la Canadenca. Ferits, sis obrers i un patró. Pels volts del dia 20 (en aquest sol dia hi bague quatre atemptats) es registra el 'llichi prinCiPal de casos d'aplicació de la l'el de fugues havent estat morts per la forca pública diversos elements de l'Unir La versió oficial d'aquests fets era sernpre la mateixa: en ésser condtrits presos, intentasen escapar-se, i aleshores eis individus

LES FOGUERES AL VESPRE Avui, a les des de la nit, des del cim del Tibidabo seran engegats Ines coets. Una vegada disparats, abril) sera el senyal que ja es poden encendre totes les iogueres. Con' que seria possible que els coets de senyal d'encesa de les fogueres no es veiessin de tot Catalunya, Rodio Barcelona collocarä al cim del Tibidabo ata micriMon pel qual es transmetran les paraules de l'honorable President de la Generalitat en encendre la primera de les fogueres. Per tant, els encarregats d'encendre els focs als cims de Catalunya s'hagin proveit dan aparell de radio. podran rebre directament Vordre de lluvia del President de Catalunya. LLOCS ON S'ENCENDRAN FOGUERES Durant el dia d'ahir seguiren rebent-se noves comunicacions anunciant l'encesa de fogueres. Fins ara, el Comité organitzador té projectades les següents fogueres: Barcelona: Tur6 de Vilana, Montjuic, Tuna d'En Coro, Sant Pere Märtir, Muntanya Pelada, Turó de la Font Groga, Muntanya del Carmel (Can Toda), Turó de la Rovira, Turó Blau, Turó de les Roquetes, Turó de Valldaura. Cornellà: Sant Ramon. Gay a: Muntanya de Ca la Mot. Vic: Turó del Mas ¿'En Planes. Sanaüja: Turó de la Canaleta. Tarragona: Muntanya del Llorito. Palafrugell: Turó de les Roquetes, Cap de Sant Sebastiä. Sant Sadurní d'Anoia: Serral d'En Pujol, Serial d'En Fontanals, Sercal d'En Piells, Serral de Can Benet, Mataró: Turó En Don. Idem: Cerdanyola. Caldes d'Estrac: Torre Nova, El Masnou: Turó Mora. Vilassar de Elan: Uont Cabrer. Llavaneres: Turó de Mont-Alt. Font de Cera. Cabrera de Mataró: Burriac. Premia de Mar: Sant Matem Montgat: Les Satenes. Arenys de Mar: Tur6 del Mal Ternos. Tiana: La Comerla. Calella: Les Torretes. Idem: Can Carreres. Tea: Timó d'En Baldiri. Terrassa: Sant Llorenç del Munt. Sabadell: Pla de Can Camps. Idern: Pla de Can Bergunyi. Idem: Pla de Can Vila. Idem: Pla de la Salut. Santa Colonia de Gramenet: Turo del Pollo. (Continua a la Pagina 3, col. 61

ITn atemotat social

Mida Taxi eleii led Xiillua al giren da Ii flbrica "Auxiliar Tibia entonara" que S110411reat a »as den Palmar par la carretera de la Bordees (Vegi's informar% a la Päaina 3.)

11.401(Silb Mildo , ele comiden disa s& 'afinar:0:We deis caí paiiven..per L ivitai Ilur evasi6. Pel Cerocediment de la Ilei de fugues foren morts tres bornes el dia 30, un el 21, tres el 22 i dos el 24. tebeo', .disset atemptats, els dies 4. 7, ro. 13. 16 (dos). 17 (dos), 21. as, 24. 25, 26 (tres), 27 i 28. Deu monts, SiS dels quals eren de l'Unré .: ela restants, un patria, dos obren i um ernpl2at municipal. Ferits, deu obrers i un cantractista d'obres. Pel marc, deu atemptats. els dies lt 17, 19, 22 (quatre), 26 i 27. Cinc morra: dos obrera, un patri) i dos de Ferits, quatre obren, un patró un del Sometent.. El dia it de marc fou assassinat a Madrid el President del Consell de Ministres Eduardo Data El dia 13 es forma el Govern Allendesalazar. El terror va en augment, i en el mes d'abril {erren sita atemptats , els dies 1, 6, 7, 9 (guatee). II, 12, 14, 20, 23, 24 003), 25, 27, 28, 29 i 30 (dos). Quinze morts, non d'ells de l'Unic. Entre aquests comptem sc Estradera. que acompanyava jesús advocat del Sindical Unic; contra el anal anava l'atemptat (dia, 145 . Els sis morts restanta són: el porter del Centre de Propietaris de Sant Martí, un obrer, dos encarregats. un cuitter i Joan .Vidal-Ribes Cadi, genna d'un cap del Sornetent de Barcelona (dia 23). recita. sis obren i l'advocat Jesús Ulled. El dia 24, en la revista dels Sometents celebrada al eig de Gracia, bu trobat un auto amb una bomba a dins. L'atemptat no reeixí Per aquella dies eren rnolt freqüents els incendis de fabriques i tallers. Reocirdem, el dia 7, l'incendi de la fabrica Lligi. que queda completament destruida. El mes de maig, once atemptats, ele dies 1, 4, 6 (dos), 7, 8, lo, 11, 17, 24 ¡ 3n. Quatre marts, tots obrers, tres d'Ha de l'Unjo, Ferits, nou obrers i un parró. Fi dia 2 feu ex plosió un taller clandesti de tembes i attelactes, al carrer de Toledo (Sants): resultaren nutre morts i un ferit. Pel juny, la malura agafa nroporrisas terribles. Uhra els vint-i-cinc atemptats, amb vint-i-dos morts, assistim als primers atracaments corn a deriraci,, dels atemptats socials: robatori de 1 000 nessetes al farinaire Creuet (en aquest fet resulta mort l'encarregat Joan Tu' set) i assalt a la fabrica Escofet. amb rohatori ele guau pessetes. Els venustats tingneren lloc els dies t idos), 4, 8 lo, 11, 12, 13, 14, 11 17 (cinc), 20 (dos) 22, 25, sé, 20 Uses) i 30 (des). Dels vint-i-dos morts, vuit san de l'Unic i els restants, vnit obrera, dos encarregats als pistoler (morí en l'agressia a ten. carregat de la lúbrica de cervesa "La Bohemia"), un pmr6, un en g inYer i periodista. Un del' cinc atemptats Que hi hagui'el dia z7 km contra l'Alcalde de Barcelona, senynr Martínez Domingo el gua' resulti ferit Dels atemptats del mes resultaren tumbé ferits cinc obren dos encarregats, dos patrons i un engi -nyer. El oses de juliol. amb Solament nuatre atemptats, amb quatre morts. contra altres tants sindicalistas de l'Unic (dies 8. 13 i igl porta. per altra banda. la catästrnfe d'Armilla. a la zona de Melilla (dia 24). Fins a mitjan any 1932. els atemntat no tornaran a igualar el Watt recor0 del mes de juny. Per Vigo«. cinc atento Mis, els dies 14 16, 19, 23 27, arnb .

dos morts, tots dos de l'Unir, i tres obrera ierits. El dia 12 es forma el Govern Maura, amb Gambó a Finances. Pel setembre. tres atemptats. els dies 16 i 26 (dos), amb dos morts, un fabricant i un obrer. i un obrer ferit. A l'octubre no hi ha cap atemptat, però pel novembre quatre, els dies 1. 6. 20 i o. amb tres morts, dos del Lliure i un de l'Unic, un encarregat henil. Eel desembre. dos atemptats, ambdós el dia primer, arnb dos morts i un t'en. tots ells del Sinclicat Unir

Any 1922 L'any debuta amb tata relativa calma. Dos atemptats, el mes de gener (dies 4 i 21), amb un mort, de la banda Koenig, i un ferit, del Lliure. Un sol atemptat Pel febrer (dia 4) amb un mort, del Lliure, i un abre Dei rnarc (dia 31), amb dos obrers ferits. El 7 de marc el govern Manea, que fou substitu ir Per un gabinet Sánchez Guerra, el qual aiseca la suspensió de garanties el dia 31. Harem estat nomenat ministre de la Guerra Oleguer i Feliu. capiti gene-al de Catalunya, fou substituit en armest caerec pel general Primo de Rivera. Per l'abril. la cosa torni a empitjorar. Sis atemptats, els dies 8 (dos), lo, 16, 2o 2 1 , amb quatre morts , dos del Lliure. im de l'Unic i un obrer neutre. i un sol ferit. Pel març, dos atemptats, els dies 6 i 27, amb cinc obrers ferits. Tranquilliras en els mesas d'abril i mair, i pe/ juny es reprenen els atemptats, el da 2o, amb un obrer ferit Juliol, set atemptats, els dies S. 22, 24 (dos), 25, 27 i 28. ansb (marre morts, tots ells del Lijare, i resulten ferits un patria i sa germana i un obrer. (El lector que hagi seguit amb atenció aquest reviro d'estadística burra remarcas com la primitiva Iluita del Sindicat Unic contra els patrona i els obren desafectes a l'organització ha derivar en una guerra franca entre el Lliure nk. Els atemptats contra oarrons iban fet escassissims.) El mes d'agost debuta amb l'assassinat •del Contramestre j3tune Caselles, que de .1. 1;nic havia at al Diure. -Aastest atemptat tingué conseqüencies polítigues. El governador Ifarfnez Anido presenta la dirnissi6, pequé la Diputad/3 havia Protestat contra els assassinats. El dia 11 s'efectui una manifestació d'elements addictes a Martinez Anido, que ion seguida d'una contramanifetació El dia 12 els representants ele les corporacions económiques visitaren el governador civil i Ij pregaren que continués en el seu lloc. Aleshores el general ren n á. la dimissi6. Ultra la mort del contrarnestre Caselles hi hague Del mes d'agost cinc atemptats mis, els dies al. 12, 15. 23 i 25: moriren un obrer i un sindicalista de lUnaS i resultaren ferits tres obren.. El dia 25 tingué Inc l a Manresa l'agressió a trets centra Anctel Pestaiia, aleshores director de Solidaridad Obrera i figura preeminent del Sindicar Unic, el qual resultó greument ferit. Com a nota curiosa, direm (me Martínez Anido telefona personalment a Manresa interessant-se per l'estat de Pastaba... una estena abans que l'atemptat hagués tingut flor. El dia primer de setembre tingué Ilse el sensacional assalt i rohatori de 13 0000 pessetes en el tren de l'estació del Poble Nou. Moriren l'obrer caen:aire Monterde i un dels atracaders, Victor Qu'ere. el Qual havia estat president del Comité de MetallUrgies de la Barceloneta. Aquest jet Es sitie de la aova fase d'atemptats Q ue ely prodiga indefinidament. El dia 1 1 fou assassinat un militant de l'Unic. ¡ el dia 28 greument ferit un del 1.1hure. Octubre marca la fi del regnat Arlegui-Martinez Anido; quatre atemptats, els ches 14, 17, té i zo: dos morts de l'Unic, j un obres- i un agent de vigilancia ierits. El 24, en un atemptat (orgafilial, segons totes les referències, per la policía) contra Martínez Anido, resultaren morts un agent u tres pistolers, u/1 d'aquests, pres. que fugia, A conseo,n8ncia d'aquests fets. tau destitua el cap de policia de Barcelona, general Arlegui. Martínez Anido se solidaritzà amb ell i presenta a dimissió. El .27 prengué possessió el nou governador civil, general Ardanat Pel novembre, un sol atemptat contra un dependen de banca, que resultà ferit i dos atemptats pel desernbre, els dies 12 i 13, amb la mert d'un vigilant nocturn. El dia 5 caigui el govern Sánchez Guerra, que fea substitun pel ministeri Garcia Prieto, i el d¡a 23 Cl general Ardanaz trasava el Coreen ciad de Barcelona al senyor Salvador Rabentós.

Any 1923 El ta de gener cornenc,3 la vaga del .1fetr‘vpolità i iins al iebrer no tornen els atemptats: n. hi ha quatre. els dies I, 14 i (dos) amb quatre morts, dos de lUnar i dos del Lliure. El merc contenga amb dos atemptats. col Mes 2 i 3, amb un obrer ferit i un encarregat mort. El dia so te lloc l'assassinat de Salvador Segui i del sea company sc Comes (a) Parones. Aqueas fet tingui una ressortincia enorme i sen derivaren una serie de tiroSeins i collisions entre noticia i sindicapels carrers del districte 1. deis quals resultaren morts i lerits per ambdues bandes i entre els trammints. El 26 iS assassinat un obrer del Lliure, i els dito 23 i 30, tres de l'Unic. (Continua a la

tulqina

3, COL g

iny

Ditimenge, 29

lä cèntim

titu.

ABONAMENTS mecerme mea

Ve0 Plee.

catalutisa t g erente% de la Reptliillia. trimestre 'Amemos Itatma 1 venusto. litrautre...

10•— 92.— %N— 00.—

pesos comes, posma tel. pesos. 151.

h ure,

DIAR1 D'AVISOS 1 NOTICIES

EL TEM pg

LA PUBLICI

11W1CIS I RECLAMS SECON111 TARIFES

BARCELONA



Prec iad al luyen de II mal. : 761'2

mIlltmetres. Temperatura actual: 139 graus Nueras relativa: , 60 pez Cent. Veloeltat del vent. 13 quitemetres per hora, fe l'est nord-est. V131quilco:dares. Estas ' b i etaa. berft30091. Ita promedt: /5 sial cel: comer Se iteu. I Ast. En les cutrreres 54 beres: Temperatura ruaxima: 192 graus. Temperatura misma: 193 graos, ne eortera l del vent: 3 2 3 Militan.minuta. tres. Precipitada: !anida Insolat10 en el clla 7 notes 13 minuta

212DACCIO I ADNINISTRAC101 CORTS CATALANES, 589, tue.— TELEFON 11430 TALLE113 D'INPRENTAt CARRER Da BABEARA, ti 5 13. — TELEFON 19603

n•~311a1m1limair

i cims tots els Samper ha format un Govern Balanç de Catalunya slan 215 MORTS EN CINC ANYS a l'anterior semblant de la crisi enes fogueres Les

L'organització de l'anarquisme a Catalunya a Espanya (1)

reserves republicanes

per JOSEP MARIA PLANES

La crisi, -que de moment sembtava que hacia de prendre unes proporcions esfereidores, ha estar solucioe 'rala amb una facilitar que tia sorpres a tothom. És cert que a la solueiú ji manquen melles coses per a poder:a qualnicar de ielic, peria si no ha estar feliç tampoc no ha estat dolor0Sa• El mal ja estaca jet. i la crisi diiiciIrnent pocha corregir-lo. Quin os, doncs, el baianz daquesta crisi que s'ha extingit amb la rapidesa d'un fo: d'encenalls? És ben clar i gens encoratjador: ha donar el tomb de clau a la miestib de l'amnistia, que ja cc te adob possible. Si alguna virtut hatingüt ha estar demostrar el disgust que alguns dels seus extremis produien a una gran majoria del pais. El president de la República denunciara oportunarnent les falles constitucionals que contenia i. atent a la sera consciencia republicana i constitucionalista, estaca disposat a interposar-hi el veto per fer-la tornar al Parlament. Si el govern ro slagués negar a refrendar el document rancal amb que el cap de l'Estar baria dacompanyar la devolució del test aprovat pel Parlament, la llei hauria estar revisada, i o s'haurien corregir les extralimitacions denunciades pel president de la República o haurien calgut les dues terceres parts dels vots favorables del Parlament perqui el senyor Alcalá-Zamora s'hagues vist obligat a signar-la malgrat els vicis constitucionals. Es lògic creure que aquesta eventualitat no s'hauria prodan. perque en cap circumstancia no hauria obtingut els 310 vots que calien en aquest cas. La Ilei, dones, h auria estar anullada, i el país no hauria ha g ut de ar pel que ha de ar ara si us plau per forca. E: balare ens denla una Ilei tarada clanticonstiturionalisme que afavoreix enemics declarats de la República i un govern nou foirat de vell que es presenta al Parlament amb menys autoritat encara que l'anterior, perquè el proces de la crisi ha revelar que Si la majoria deis ministres dimitents etien els puras de vista del president de la República, no van tenir el valor de posar-se al sea costat i facilitar-li l'exercizi del veto. Aquesta tara no se la treuran del damunt, i la seva inconcebible tolerancia els inhabilita per a usufructuar la confiança dels

SURTEN LERROUX

I MADARTAGA I ENTREN VILLALOBOS,

IRANIO I CANTOS Illainallant~aitialanalalailtiamili~litilitleillaarnliimiammammalM1111111~~aamenowsla

PRESIDENCIA: Ricard Samper Ibáñez, radical GOVERNACIO: Rafael Salazar Alonso, radical ESTAT: Leandro Pita Romero, independent I JUSTICIA: Vicente Cantos Figuerola, radical GUERRA: Diego Hidalgo Durán, radical MARINA: Juan José Rocha García, radical HISENDA: Manuel Marraco, radical OBRES PUBLIQUES: Rafael Guerra del Río, rad. TREBALL: Josep Estadella i Amó, radical INSTRUCCIO PUBLICA: F. Villalobos González,

—Ja vetrrem. Jo cree que si. Després el senyor Samper s'ha dirigit al domicili del senyor Sanchez Romas, amb el qual ha conferenciat breement. En sortir el senyor Samper ha manifestat als informador, que la visita s'havia limitat a un canvi d'impressions. ELS MINISTRES DIMISSIONARIS INSISTEIXEN A NO VOLER FORMAR PART DEL GOVERN SAMPER Als volts de les onze del mati el senyor Samper s'ha trasnadat al domicili del senyor Lerroux, on ja en aquesta hora hi hacia els ministres dimissionaris del partit. Insisti r n en Mur ne--ai;•.-a de

republicà demòcrata

COMUNICACIONS: José M. Cid Ruiz Zorrilla, ag. INDUSTRIA I COMERÇ: Vicente Iranzo Enguita, republicà independent :er

AGRICULTURA: Cirilo del Río Rodríguez, prog.

tionismiiiississaissuriesintaimmensimassuannisustaanmemaimarammeavione (Del

r.ostre corresponsal especial)

rae-id ha exigit que el ministeri de la Governació es reserves per a un home del sea partit, Aquesta pretensió ha topar cm!, l'acord deis ministres radicals dintissionaris de no entrar al nou Goteen amb una cartera dilema de la que tenien en el Gocen anterior. Tot el mesh' i les primeres hores de la tarda han estat invertides a resalare aquest conflirt( i sito acabat desistint de la collaborarib del senyor Manea per a respectar l'acord deis radicals i complaure de ada les dretes, que no velen antb bons silo aquella collaboració. Foro d'aquesta dificultat, es poi dir que no 'Chi ha knut cap mis perqtti des dc les printeres hores del dia ihana prescindit de la participació d'altera parlita en el non Gavera, fina al puitt dc tenir preparada una ¡lisia completa ch. ministres radicals per si els agraria haguesain demanat, com ¡'hacia dit, pastar a Governació el senyor Cid i portar a

31adrid, 28. Sus de reconeixer que la saluda que ha thigut la crisi ha causal una veritaiiceepciO, 1 cadascii explica a la ser.'a manera cquest resultat iinprevist. Però eert is que cap explicació no :Cid& El que es dis mis es que alza volgut acabar amb la crisi de gua/saz una manera per no arribar al primer de maig acuse Gavera i que la solució definitiva ‚'indesprés que hagi at aquesta data o s'hagin liquidas les 'secas canseqüencies si ea que n'ha de lenir alguna. Ja eleven saber per les informacions de les agencies els incidenis del procis de la crisi. S'ha tramital com si la cosa arte.; de debò, amb consultes a tots els partits i a iotr els personatges del rjgin,: /'erb malgrat les referències of dais del resultat de cada pas, el cert és que la gesi:‘; del scnyor „lampar alza roSsentit del comencament fin: a la fi Comunicacions ast altre deis Set«. de la Manto de confiança en les selles En remni, l crisi s'ha resolt amb la rondicions personals Per a presidir Ins surtida del senyor Lerroux i del senyor Gotera. El qui atrevit fin: a insi- Madariaga. L'explicació mis o menys republicans. nuar-ha rn iota nota publico ea ei oficial d'agua jet que ha cridat No es pot ésser gens optimista rescié de tothom is que el scnyor Lerrou.r pecte a la durada i diaria d'un surt con, a responsable, en palita dc gocen/ nascut en talo condiciono. Cal President del Consell, de la resistencia esperar que en arribar el moment r5pucohesió dels del Govern a refrendar el missatge la de subsütuir-lo veto del President de la República, i el blicans dcsquerra es far i sentir. Rayar Madariaga Per ¿roer el que signa, ''.%lentrestant tots hem de posar el enrobustir l'esperit com a Ministre de !Noticia, la Ilei d'aranostre esforç a nistia declarada inconstitucional pel Cap republici i democràtic en tots els de l'Esta/. Aquests notita inhabilitaven, estadis de la vida ciutadana. de segons les explicacions oficials, els seE!s republicans esquerristes nyors Lerroux i Madariaga per a formar Catalunya estan disposats a demosPart d'un Gavera que te amb el deure trar que per elle no es perrita. Lacte de adensar l'actitud del Presiden!. ¿avui en sera la penyora mes qualsevol Contra l'amenaza de Saat. Contra Mi ha qui no accepta aquesta s esquerristes catalans el feixisme coció i que relaciona la separada das dos ministres amb i•CI4C/81$ de la slaan d'alçar com un sol borne. As-ui demostraran pels carrers de Barcehistòria interior de la crisi que es colona que si el balanç d'aquesta crisi men c en a coneixer ca part, sobretot amb acusa un déficit per a l'esperit repuel fet que ha transcendit al Piiblic quid blica i dernocratic, les reserves de nou membres del Gavera anterior estaque més ven conformes amb L'Ele fos refrenda, anib re s querrisme català són que defensar tot all6 la signatura ministerial el missatge del suficients per a Catalunya ha conquistat amb la President de la- República, al qual se li República. va dir, en canvi, que l'acord contrari a donar /a signatura /savia estat Unalliffe. Vicente Cantos, nou ministre Si es té en comPte que el Govern el comde Justicia ponieu dotze ministres 1 que tus d'ells, del Río, estaba absent, nyor Satechea Romas, pe, Ontb malles el aenyor Guerra no costa gaire d'endevinar que els oPobrodadawee, ve a dir que un Gavera reprendre el veto Presidencial que' sidit pel onyor Sanaper no »ira ofe- sats a ciaren reduits a dos. Washington, 28. — El Presi- rir les garanties necesraries per a gasteAra, malgrat totes les decepcions, la dent senyor Roosevelt ha coinu- ni,. en favor de la República am debed calma política it completa. Són alguno pot que can el ntvergadura de tanta nmcat que acceptarà que l'argent Motivar a les Corts l'examen de les els que creso, que el debat sobre hl crisi figuri en una proporció del 30 causes duna erisi tan g.eu con la pas- no tirara Iloc o :Mara poca importancia per 400 en la cobertura metal- sada. per què la persona i l'actitud del Presidi tan aparde la divisa nacional, amb El detall tni,s importan' d'aquest ',ro- dent de la República, objecte la condició que s'arribi sobre ces ha estat el de la relació que ¡ti ha :fomentes discussions e/: primer: dies, dandi que no es aquest punt a un acord interna- isagut entre el senyor Samper a el M- han at tan a Legos temeletondrquic, potser d'algun cional. a y or Mau ro. Aquest baria ojert'fa OVO preven, foro discutir-les de o atrevir Creu que es impossible la re- collaboracbl amb condiciono aCCePtadeS qasi es mide() Perd Cita part dels rodicals, que moneditració de l 'argent [tense pel nou Presiden! del Consell, perb a non. ficar la forma de la callaba- parlen ~6 seliges paraules, voleo doun ac c ,rd previ arrib VPstraneer. rh ., rn de nar a enterrare que, lijuidada aquista gitestib amb debat o eense,quedard obert de nou el t'ami dintre de port dies per a la formarih d'un altre Gavera que preferien a l'actual amb garanties uta-

Roosevelt i el proble-

ma de l'argent

Termbmetre presidencial

i

.113

jor estabilitat.

La

destaeió d'un nou Govern

Madrid, A. — A dos quarts de deu del matí ha sortit del seu domicili del carrer de Curtubay el senyor Samper. Els periodistes ja eataven esperant la sortida de l'encarregat de formar gabinet, i en veure'l, un informador la ha

so Ib

preguntat: —Hi ha Govern1

tat un altre informador.

—Cree que sí, si no es malmeten les gestions. Manca perfilar alguno coses. clecEl senyor Saniper s'ha dirigit, tivament, el domicili particular del cap l'Estat, on ha romas aproximada:1-ml un *mil d'hora. A la partida els Perio li hin Pritgunts: -dista

n

balean

elqureleture--1,

Tal com estava anunciat, ahir a les deu del vespre. des del cim de Collcerola, es fin al poble de Catalunya la senyal d'encesa de les togueres que havien d'ésser el primer acte de la protesta contra el feixisme organitzada per la Joventut d'Esquerra Estat Català. Abans de les cle,p, l'esplanada del Tibidabo i la carretera que la rodeja ja era plena de gent. Al mirador que hi ha abans d'arribar a la placa, darrera l'església, hi havia, ultra el president de la Generalitat i l'alcalde de Barcelona, les altres personalitats que els acompanyaven. A les deu en punt, foren engegats tres coets. i acte seguit hom veié com a tots els indrets de l'extens panorama que des d'aquell lloc s'albira, s'al ç aren Ilengties de foc en ouantitat sorprenent. Mal comptades en calculärem de cent-cinquanta a dues-centes. Després de contemplar bella estona aquel l magnific espectacle, els senyors Cornpanys i Pi i Sunyer, a peu i acom p anyats .d'un nombrós grup, es ejaren per aquells encontorns i anaren a vence les fogueres des d'altres punts d'albir. Quan foren a la terrassa de l'Hotel Florida, arribaren els senyors Martí Estere i Gassol, que acabaren de tor-

collaborar amb el govern que traetava de formar el senyor Samper, tenint en cornpte el primer acord de la minoria radical de no prestar e: seu concurs a un Govern Aup..40,..Napitaidit pel sen' or Lerrole Segons s'han pogut assabentar els periodistes, els que mes es destacaven en aquesta actitud eren els. senyors Guerra del Río i Rocha, no bastant per a ferlos desItir sIe Ilur entestament les nersuasions posades en joc pel cap radical, que ha tractat de convhcer els seus amics i correligionaris que cala recotzar incondicionalment el senyor Santno

Malgrat el perill de donar una certa monotonia al nostre reportatge, en els dos articles anterior, hern volgut reproduir amb tot el detall que permet un treball rericdistic, un resum de les inressants estadisti q ues dels senyors J. M Faene i N'oread. Miguel Sastre i Ramon Rucabada. Sota la ¡redor d'aquelles xiires Palpita un arre clratratisme i la simple filiació de les victimes dels atemptats diana una idea exacta de l'ecolució de la lluita terrorista inaugurada pels ararquistes. Segons les dades (lela senyors Sastre i Rucabado. el resum dels atemptats socials prOpiament dits jaaressions contra obrers, encarregats i patr ons / ocorreguts a Barcelona des de l'any Pato al 1923. és el seguent: Estas-cutis Mores Fenilo ¡Pesos Total

Patrons 28 Encarregats 25 Obrers 234

105 33 4-1 26 8 59 290 863 392 331 1.027 462

En aquestes xifres no hi són compreses les v:ctimes dels atracaments, ni les víctimes ocasionals (transeunts o gent del públicl, ni els atemptats contra la tonga pública. Les coaccions pistola en ma. sense ar a disparar, són incom ptables; is im--riba possible establir-ne l'estadística. ni aproximada. Tampoc ha estat possible de trobar la xifra exacta dels morts pel procediment de la hei de fulues. Tingui's en compte. finalment, que dels 234 morts ner atemptats socials des de l'any 1910 al 1923. 211 ho foren els anys 1918 al 1923.

salaris.

Aquesta brutal constatació proporciona a la primera epoca dels ateffiptats una muda ¡ vasta complicitat a nacela de les bandes de criminals. Sense aquest clima especial. la vida 1 la potencia de les organitzacions de uistolers haurien estat molt mis :Mandes, per no dir impossibles. Segons Angel Pestafia. no puede ne-

garse que los Promotores del terrorismo obedecieron, al iniciarlo. a un criteria doctrinal. Pero con el crecinliento vino SU des/trituran:ación. A los primeros crémenlos que lo Practicaron ea nombre del ideal se unieron otra serie de elementos turbios, aquellos elementos ose, ai venir

manffestació d'aquest mati. su.

Vilafranca, 28. — Han estat enceses gran, fogueres. També als cims dels serrals d'En Pujol, de Fontanals, de Piells. de can Benet, de Sant Sadurril ela•-eleaseute-republicans i casal:mis"' Izan encès togueres. I g ualada, 213, — Al cim del tur6 de la Tossa ha estat encesa, a les deu del vespre, una !nuera enorme. Molts veins de la població han sortit en direccid als turons dels voltants, per tal de contem-

per.

EL SENYOR SAMPER TORNA AL PALAU NACIONAL Des del domicili del senyor Lerroux,

senyor Samper s'ha traslladat al Palau, on ha arribat a dos quarts d'una. Els periodistes li han preguntat: —Donareu la llista del Gaseen? ho sé, perquè han .sorgit alguns petits dubtes que cal subsanar, i a la sortida ja ye ho diré. L'entrevista del senyor Samper amb S. E. ha estar molt breu, i en sortir, els periodistes Ii lian preguntat si faria Govern. E! senyor Samper ha contestat: —jo crec que si. Ile de ter diles visites als senyore Manta i Martinez de Velasco. • Seguidament, i sense afegir res mis, s'ha dirigit a casa del senyor Miguel el

Mama. EL SENYOR SAMPER TORNA

A VISITAR EL SR. MAURA Procedent del Palau ha arribat el se-

nyor Samper al dornicili del senyor sense fer cap manifestarle, als informadors. A la surtida, i en pregun-' tan -li els periodistes l'abast de la visita realitzada, el senyor Samper ha respost que no hi hacia res, afegint que fine a aquesta tarda no podria dir res. Aleshores els periodistes II han preguntat si hi hacia dificultats perquè coHaboris el senyor Maura, i el senyor Samper ha respost que no hi hacia res, afegint que fins a aquesta tarda no uodria dir res.

Els periodistes han tornat a preguntar-li si podria formar Govern, i ha dit: senyors, sóc optimista. Ara vaig a visitar el aenyor Martíne z de Velasco, LA NOVA VISITA AL SENYOR MARTINEZ DE VELASCO

plar-les. "farragona, al. — Ens cOmuniquen de malta pobles de la comarca que, com harten anunciat de la Comissiét organitzadora, aquesta tarda s'han fet els preparatitis per tal de poder encendre des de diversos turons les fogueren. A gaicebé tots els cims de la rodalia, a les deu de la nit, s'han erices les fogueres com a protesta contra el feixisme. Entre els pobles que ens han comunicar l'encesa ligaren Montblanc, on s'ha ences una foguera a la Punta dels Planes; al Coll de Lilla, al lloc anomenat Miramar; a les muntanyes de Prades es cenen diverses fogueres en els cims mes enlairats; al Baleó dels Pireneus, prop d'Esplugues de Francoli, també; a la Serra Llarga de Poblet, prop de 'cimbadi, ha estat encesa una gran foguera. N'hi ha també al Coll de belltall, i prop de Tarragona a la muntanya del Llorito. Demä al matí sortiran a primera hora cap a Barcelona gran nombre d'afiliats als partits esquerrans els quals prendran part en l'anunciada mandestaci6 contra el feixisme. — C. Olot, 28. — A les deu de la nit han

Dia de vaga general a Bar ceiceie. Les trepes al carric

Una explicació •

Els elements que contribuiren a congriar aquesta onada d'odi i de terror que marca una epoca cabdal en la bistäria trägica de Barcelona sön diversos i variats. O no, però, ranarquisme — sempre l'anarquismel — es ¡roba a la base de rot el Problema. Els p rimers anys de la guerra fiaren d'una pros peritat inusitada per a la class e Patronal de Cataluma Un veritable torrent d'or arta a parar a les mans dels nostres industrials i comerciants. davant dele ulls astorats de la classe obrera. (L'any 1957, quan els productes allmentaris havien augmentat d'un guatanta o cinquanta per test en relació amb els preus del 1014. es Pa g asen en quatre pessetes i nutia.)-carslide L'obrer va trobar-se espectador d'un quedat enceses nombroses fogueres dels gran festi en el qual ell no particisava. 'loes mis destacats de la rodalia. Molts i es lliuri en massa a les mans del nobles de la comarca han emes un mí- Sindical. oue II °ferio defensor els seus nimum de cinc fogueres cada tus. Entre interessos. Els panolis es mostraren durs aquests pobles ens ho han comunicat davant les justes reivindicacions ecosaPuigsacalm, Mare de Del, dels Aguts, miques qtre seis nlante i aven. Pe r :. llur Cotrom, Coll de Cabra, Santigosa, El error foil fatal quan comencaren a ceprecisament desprès dels primers Far Montbruscal, Santa Margarida i altres que a l'hora que comuniquen en- atemotats centra patron s, nue tenien concara no ens han avisat. Regna un gran flictes en les erres fabriques o tallers. Ele grups d'arria anarquistes bucles entusiasme entre l'element jove esquer. trotas el emití de regir. nieta d'aquesta comarca. — C. Girona, 28. — Avui, a les deu del vespre, a la Muntanya dels Angels, ha estat encesa una foguera. N'han cremat lambe a Roca Corba, Les Pedieres, Sant Gnerau, etc. L'objectiu de l'anarq uista és la reno Sabadell, 28. — Ha cremas la Soguera lució social. Per a ell. el Sindicat no és del Pla de Can Camps. També han cre- res mes que una arma preciosa Que ro. mat les preparades als turons reina Ens brerisme posa a les seves mans. Na es comuniquen que han cremat tambe les tracta d'aconseguir millones per a l'ode Montcada, Sant Llorenç del Munt i Castellar.

La interpretació anarquista

La visita celebrada pel senyor Samper ami) el cap del partit agrari, senyor Martine, de Velasco, ha esta bastara extensa. A la sortida el seeyor Samper ha dit ale repòrters que fina Inés tard so el podria dir res del que els interessava saber. Els informadora li han pro«Untat a que obeia la sena enece•ista ant el eenYor Martlnes . de Velasen, i el sen yo r Samper ha contestat que solament a un ranci d'impressions. —Ara—ha acabar dient—me'n vais al neu domicili a dinar, i aquesta tarda a dos quarts de quatre prosseguiré lee

(Segueix a la Pdg.

bree: es tracta d'implantar el comunisme llihertari Alai, mas els diriaents anarquistes veieren arribar al Sindicat la massa enorme del proletariat, interpretaren de seguida que aquesta volia fer la revolució. Error. Els obrers. d'aspiracions mes modestes, pretenien guanyar-se il6r la vida. De moment. l'arma revolucionaria mis eficaç dels anarquistes fea recolzar les reirindicacions materials deis obrers. I l'acció directa s'apunta triomfs sorollosos. Els treballadors veieren la loeça de l'organitzaci6. i pagueren teste per primera regada ronzal l i ralearia de saber-se temuts i sentir-se protegits. Veleta. al mateix temps, que la sane començara a córrer, i que cada dia oueia algun mort pels carrers de Barcelona. Era aquel l el preu de les minores arosseguides? Certament, era terrible. era duríssim... pera', la realitat demostrara que 'tornes les bales dels pistolers haa:en acomeguit Jet pujar el p reu deis

nar de Madrid. L'acte, dista la se r a simplicitat, resulta d'una forta emotivitat i un bell oresagi, per la gran quantitat de fogueres que es velen tot i la boira espessa que hi hacia, de la magna

Filiberto Viilalobos, nou ministie d'Instrucció Pnblica

—Encara no. Ara vaig a visitar el President de la República per tal de dona r -li Compte de les nieves darreres gestions i de la mera impressiii. meves gestions. —Formareu Govern? — Ii he pregun-

Cut

El senyor Companys dima el senyal d'encendre-les des del eint del Tilticlalto

los tr28ajadares4e buena fe en avalancha a los Sindicatos, se unieron a ellos. Pestaha es reiereix a aquests individua que viven en una zona intermedia entro. l'honestedat i la delinqüencia, i cnie foren els q ui. mes tard. ja Professionals de la criminalitat, es dedicaren als attacaments. quan no Id hacia atemptats per Per, pagats a tant la pega. Eres aquesta

gent els representants dels interessos creats del terrorisrne. o sigui una promoció completament noca en el món ja nombras del crim. la creaciä de la qual la ciutat deu a l'anarquisme.

L'absència

de l'autoritat L'actitud dele gocemos de Madrid i dels Stas reptes:u:tanta a Barcelona durant tota aquesta epoca és una d'aquelles ses Que deshonores un regim 1 un pa:s. De la més mansa tolerancia, per no dir complaenga, aven. sense transicid, a rarbitrarierat desfermada Tan aviat les presons eren plenes de sindica listes. com seis posara tots al carrer. Del, governadors inexistents. tipos Barber. s'anava a parar a Martínez Anido. personatge terrorific, perú fonamen-

talment antipolitic. En cap instant ncn es troba una tem›tativa d'enquadrar la qüestiO dintre la llei. El poble assisteix. astorat. a un dad irregular entre l'autoritat i els anarquistes. Hom pacta repetidament amb unes associacions considerades ategals. La confusió. Venervament sän tala, que s'arriba a trabar lògica la solucid Martilla Anido. que consicteix a tes-

pondre a la criminalitat m'ah la creació d'un altre focos de criminalitat. Anarquisme a baix, a dalt, a la dreta i a l'esquerra. El vais a un moment de follia i dóna practicament la impressió que tot ten va a rodar, perä les reserves de vitalitat sjm tan fcrtes, QU'e Barcelona se salva, malgrat tot. daquesta ma:carada tràgica. El preu de la follia conectiva es Pag a amh la dic -tadur Jodep Maria PLANES

Vegi's L.4 PUBLICITAT delt dies 21, 22. 24. 2 5 . 26, 27 1 28 d'abril. (Continuara.)

col i)

A la página 3: MANIFEST..:CIÓ

LLEGIU, a la plena 3,

LA

l'article de BELLAFILA

ANTIFEIXISTA

—No ens doneu la Dista?

DEL DESCANTAN»

—Encara no. —Però hi Mur& fa Genern?..

AL BOTIFLER

El president Compenya contwegdapt die del cien del Tibidabo el senyal voltants deleleeete 1 lee foguee» de lea inuatenree

D'AVUI

-••••••-•••••n-•...—% 111INININMINNINREININII

Any 56.—Núm. 18.636.—Preu: 15 cèntim

DIJous, 3 de maig de 1934

ABONAMENTS

EL ithile Preas16 al nlvell de la mar: 7366

Barcelona mes ... Catatunya 1 terrltorla tle la RepúblIta,

/1130 Mea. • 1/6/— • le,— • 310, — • 10,—

AmerIca IlatIna 1 Portu g al. trimestre... PaIsna conveni postal. fa sltres palsos. DIARI D'AVISOS I NOTICIES

ANUNCIS I RECLAMS SEGONS TARIFES

LA PUBLICITAT BARCELONA



mIlltmetres, Temperatura actual/ 126 graue. HumItat relativa: 81 Der cent. Ve1C1e1121 del vent: ealraa. VIsIbIlltat horItannlal, en pronsedi: 4 quilòmetres. Estat•del cel: roben d'Acu. 1 Ast. En les narreres 24 ¡lores: Temperatura maxlma: 164 graut. Temperatura mlnlma: 103 grima Remueves del veas: 131 quilòmetres. PrecIpltarld, nulla. Insolacla en el dla d'ahlr: 6 hores Ii minuto.

RECIACCIO 1 ADAHNISTRACIO: CORTS CATALANES, 589, 1.er — TELEFON 11630 TALLEM D I /31PRENTA:•CARRER DE BARBARA, II I 13. — TELEFON 19603

rr"u" Cerdialment, però amb tota franquesa

presentació del (buril Samper Tranquillitat absoluta ELS ANARQUISTES al Parlament dóna lloc a un intens LA CONSULTA a Catalunya debat polític 1 ELS POLITICS ALS LIDES

El Primer de Maid

L'organització de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya (1)

En els escassos incidents ocorreguts a la Península, resultaren 3 morts i 16 ferits

La

Per

votada la confiança al Govern

217 vots contra 47 és Lanunci d'una propera conversa per JOSEP MARIA PLANES entre els que pregueren part en la consulta eobre "que penen els joves„ Com tothom sap, en l'etapa de cons- vida de Catalunaa. es feren fonedissos. ha motivas un cert movirnent de piració que va comentar-se en caure la sense oferir can mena de resistencia. No Madrid, 2. — A les 4. 20 de la tarda recorregut tenses vegades de la benvocorrespondència, principalment sobre dictadur a, i que dura lins a l'adventment calgue pan una dura re p ressió Per a re- 5 obre la sessto; preside»: el senyor Al- !enea i de les obres realitzades, amb la miestions de detall. Entre les carte de la República. existiren es entre cluir-los. Un simple examen de la si- ba. Les tribunes i els escons estan plerts. critica de les minories. Jo em proposava rebudes, perea n'hi ha una que toca els politics republicans i els anarquistes, tuació sembla que decida uns els mes Hi ha gran expectació. Al banc blau panificar els esperits. 1-lo he repetir tenun problema de fons: la firma Joan mes hect dit, amb les restes del gran abrandats a adoptar una actitud de rru- hi ha tos el Govern. Un secretari dena ses regaties que gairebé ha arribar a é3Vilarós, un dels joves que responguenaufragi de l'anarquisme organitzat que dencia. lectura a l'acta de la sessiä anterior, ser un tapia. He aconseguit tria gran Yen aquella consulta. Com que les provoca els set anys de govern de PriEn "El Movimiento Obrero Estado!". que es aprovada. part del que ern proposava. Tumbé he idees i els sentiments que agiten la mo de Rivera. No era ras la primera de M. BuenacaAa, poden, lleairs Desde Es dóna lectura a dues comunicacions, aeonseguit, tense deecabdellar totalment conacienaia novella del nostre corregada que els licuases politics cercaren el año /923 ni un solo Cantil., .VaCiOnal. denant compte de la dimissió del Govern les easencies del regim, la collaboració responent Són eis d'un cert sector de ia coliaboració dels liders del sindica- ni un sola L'omite Regional hade jado de presidit pel senyor Lerroux, i del nom e de grano seders de l'opinió. Wenorgula joventut catalana, creiem que hi lisme. estar en o con Ins elerneMos Mil- nament del nou, presidit pel senyor Sam- Neta° d'haver resolt un punt essencial escau algun comentar:, sempre dins Amb motiu del moviment revo!uziunari /ices, no para imPlantor la República. per. del meu programa: la qüestió deis hauna cordialitat que no exclogui pas que foil, almetes en ¡atendía i que tingu. sino pata acabar con el rég imen de faEl senyor SAISPER comenaa el seu vers de la clerecia, que contribueix conla franquesa. eix l'Assemblea de Pariameataris llar:unja que nns ahogaba a todos. Per discurs. Després de saludar la Camsiderablement a la pacificació deis esJoan Viles: 6s no assistiri a les nosdel 19 de juliol del 1917. aquests con.A cantinuacia. afegeix: bra, diu que aquest Govern es diferencia perits. tres conversea. Tem, potser, de pertactes ioren alguna cosa mes que un ..11 implantarse la dictadura, el CcuMté de l'anterior, solament en que aquell era Es refereix a l'amnistia, i diu que sendre-hi cl temps. Prefereix abandonar"canvi d'impressions Els anarquistes dc Necintial. reunido en Sevilla, no sé lo presidit per una persona illustre, pres- se ella no era possible de restablir la nos als nostres errors. No creu en Barcelona, sentpre tan diaposats a irr la Une hizo. tigiosa, i aquest el presideix la seva mopau espiritual. L'he abordadaihe aconelles que ell CO diu democracia burrevolucia uue es presentes, toparen and. Joan Peina, en un discurs pronunciat destia. Afegeix que pensà constituir un seguit fer-ho. Això ha estat com tua geaa (d'on ha tret que volguem aruna no dissimulada resistencia deis so- en el Cortares extraordinari de la C.N.T. Govern d'àmplia concentració republica- triomf del costee programa i corn el ribar a tal o tal altra solució?) i ens cialistes de Madrid. Aquests, gens mél de l'any 193i, va dir: na, i no sisa pogut fer més que el que compliment d'una prometenea. Seguidadin a propósit del que ell creu eis respotuable, i poc atines de l'aventura Pel Voy a relatar otro hecho. La ¡rifen- s'ha fet. Manifesta el senyor Samper ment el senyor Lerroux explica els tras nostres postulats: "Si no serveixen, a • sol gast de l'aventura. no acabaren de gortr,'a establecida con Sánchez Guerra. que a. enemie pramarnes. E! del Ge- Mas seguits fins a l'aprovació del p-ovosahres, petits burgesos, classe mitIligsar and, els representants del saulica- en el aula 1028. Yo era secretario del jana, us toca buscar-ne daltres per lisme barcelon. Un teatimoni presencial Comité Nacional. El Confite Nacional poder anar xerrant continuament. Es cuota una entrevista que tingueren ales- estaba disPuesto a 110 Unirse Can las deper això que no penso intervenir en hores, a Barceiona. Salvador Segui, An- licti:es Pollinos, Pero resultaba ime en el aquesta conversa respectable que hagel Pestaaa, Miranda i N'alero ami) Pa- misma Pleno se halt:an designado a toma ven anuncias." blo Iglesias. Aquest, després d'es:catar Comités de acción, compuestos Por los De primer antas-i, a través da amb aire displicent i atub creixent sor- grupos anarquistas y ¡sor los elementos de Tuest esta, endevinern l'heme. Un presa ¡agilitat dels ptans i. soketot, la Conkd:ración. Unos Comités de acbon xicot. 1 com ho coneixem? Pel manera de tirar al dret (me Ii oferien els (MY: mixtos. gas: que mostra envers la paraula anarquistes. els uals com gairebé r em 1' mientras el Comité se asordaba /t1Ugruixuda. Es un cor que s'esbrava i consideravea que el momeas era-are. cho de establecer conlactos con los elejuga a fer por. Sentimemalment és a p ropiadisfini per a fer la revolució so- mentos políticos. los Comités de acción net i clar. cial, els conteste: mantenían relaciones serias con estos elePrimer de rnaig a Barcelona. L'a rritada del viatger, per l'estació de Llistima que tingui un concepte —Ustedes. los obreros tuanuales.lo van mentos politices y con elementos miliFra nça tan ncgre de les coses. Patria, Deasi; pera nosotros, los intelectuales, lo tares. mocracia, Parlamentarisme, Llibertat, el veis les families respective!. E:s remOs de diferente manera. Era de sopesar que la diada etcètera, que seas per a ell? Esca de Desistes de l'Assemblea de ParlamenY entre tanto colee el Comité no Poguerres, pastura intellectual de per- per poc que el temps se la mires mula cine-neo i tcatres s'orinal:ten de amas taaia. el Crmite Revoluzioaari acorde dio pactar ron los políticos, creimns gue sones d'una mentalitat igual que en han; ulls i es decidis a fer bonança, a Roni. una raza eeneral revolucionaria, seaunpndiamns salvar nuestra resPonsabilidad Les autoritats va:1 prendre precautemps feudals, maneres de morir-se l'aprolitaria tothons per anar a ar el da a lora. ciona:saas Boas centrias hi havia des - ciada per la U. G. T. i la C. N. T., cae (enfocando a un Pleno Na.-ional. V que de fam, etc. escate el 13 d'agost del 1917. El n10- éste aceptara la reshnnsahilidad en todo ¡tenues (orces de seguretaa a pea i Aixi va ésser. en efecto. 1 això tot La propietat individual li inspira i que el dia no va alear-se seré del cavall. A les barriades extremes sam- ‘iment dura vuit dies i acabó amb la caso: y se convoca' al Pleno Nacional aquesta refluid: condeinna de Beattito, Largo Caballero arre ttn'n luaar en 29 de nihil de 1928. "De la tan }loada propietat indi- tat i que, adhuc, hi llague moments ba :atarla muntat un servei de viai- Anal:tan ) i Saborit a cadena perpetua. Y rema Pleno. por unanimidad, incluso lancra, ei qaal, pern, no inri nexisar: vidual i l'estimació que Ii tenen els que va ploure. Angel Pestaaa fou nomenat per l'Or- la deleoacian de Castilla, con:inn estaEl fet és que ja de bc-n mata tant CU cap mornent. pagesoa, no s'explica d'altra manera ganitzacjú esteta d'enllac ata els ele- blecer sola inteligencia con 1ns Políticos que no sigui un cas d'embrutiment de Barcelona cata deis setas ravala inents notifico. Tractà, 5egons cll. anib y los nriEtares." EL MITING D'ALIANÇA sztallectiu, ajudat per la ignorancia i de:5 poble5 deis voltees, la gent, el Duator Julia. amb ac Macià OBRERA A MONTJUIC amb el cistell ben proveit de vianda, que tenen de totes les coses." atnb Marcelli Doill'agos La primera en- L'època Berenguer Heus aqui quant a la propietat . i eis va sortir de casa ben disposada a fer El Comité Local dallattea Of.rera ti evista se celebra a l'amiga **liaison pagesos. La pedregada, la filoxera i un dia de camp. Les estaciona del celebre ahir al metí un miting al Pa- L'otee". III assistiren. ultra Macht i A la caiguda de Primo de Rivera (28 les ventades, ni res menys els acapa- Metro engoliren gent i ntés gent ser.- lau de les Arts Decoratives, de Mont- Pessaaa, .-1natt Sane:anca/ 1 Jatuale de gener del 1930 ) el Comise regional radors fan de llar propietat un escla- aa parar gaircbé durant tot el mata juic. El miting estava amniciat per Brossa. L'enderna. Peslafia parla amb clandestí de la C. N. T. residia a Bavatge disfressat. ridicul i abjecte. El tren de les Planes et, veté envart a les deu. Pera les portes del Palau alarcelli Domingo. el qua!, per cert. fou dalona. Aleshores es trasIlade a BarNo cal dir que ens sap molt de 7, " r una ganta-ata inacabable, use no s'o:miren fins &fiares de Les onze detingut aquella mateixa nit. De totes celona, i la primera reunió celebrada tingreu que el nostre senyor Vilarós ja El nou govern. D'esquerra a dret a, asseguts: senyora Manco, Pita aquestes converses eui sorti un Pla. Nus- gué lloc a la Secretaria dels Cors de tan jove estigui tan fastiguejat; i Romero, Samper, Cantos i Roch a; drets: senyors Salame Alonso, - diu Angel Pestafia — nos com- Clavé, en un centre radical del carrer encara ens commouria mis si el seu Cid, Hidalgo, Cirilo del Río, Guara del Rio, Villalobos Estadella, prometíamos a mantener la huelga ge- d'En Guardia. Aleshores formaren el tedi del món no l'expressés a través I Ir anzo neral toda la semana; Marcrlino Do- Comitè Regional els segiients delersats de tots els tapias de la literatura somingo, por su Parte, se comprometía a dels Sindicats: Mayo Ferran taletallarcialitzant barata. redactar :01 manificsfel vibrante dirigido gia. Aquest Sindicas cama tres vegades reno que presideixo — afegeix — és el jecte. Diu que voldria donar detalls miNosaltres no ignorem l'existencia a la oPinión Pública Y a revocar la or- de delegas i el darrer dels tres fou An- mateix que el del gabinet del senyor nuciosos sobre aquest projecte, pera que del dolor humi i sabem que la bona dert dada a sus amigos de Tortosa: Que gel Peatafia); Climent (Arts Gráfiques. Lerroax que ens preceda Aquest que no ha portat els papers i documents politica té per objecte de reduir-ne mientras en Barcelona no se Proclamase També canvià els delegats. que ¡oren. presideixo subscriu íntegra la declara- necessaris. L'amnistia ha arribat a tots els limits. Pera) d'una manera conla República, que ellos na hicieran nada despees, Molina i Santia go Fernarxiez1; ció ministerial feta dcs d'aquest mateix per un iguaL creta i quotidiana, no a través de instandolns. en cambio. para que se lan- Bernat Pou (Pell); J. R. alagrinvä lloc pel cap del partit radical el 19 de L'amnistia ha aasolit un quórum somnis i de boires. zaran a la calle inmediatamente. 1' Ma - 1Construcci61; al. Hernandez Wußtaa: desembre. Sóc un home modest, de poca no igualat a les Corts de la RepúNo sabríem, corn ell ens invita, Barcomprometía a trasladarse a L. Ruiz (Barbees); cid se Guillen/ (A)imenta- talla, i no em re:ereixo precisarnent a la blica, amb el qual es demostra que prescindir de la realices dels fets. a es Blaruni.r. armar a Ins hombres Que ció); Joan Chiva tFabril i Textil); Bas- física. Ja coneixeu les meres idees i pro- La sentien el majar nombre de peonaens consta que el patriotisme mal pudiera y ron ellas dirigirse a flareplona amas (Vidre. Mas tard iota substituit per ced:ments. Les meves idees les vaig ments i voiuntats. Alarma que l'amentes divideix els bornes; pecó, a sublevando antes a todos los pueblos Por Marc Alean). crear i alimentar amb Blasco lbaitez, nistia no ha produit cap alarma. Asrnalgrat de tot, existeixen les sacioCamenaa ràpidament la reorganització Costa i Pi i Margall. Els meus proce- senyala 'arador els seus treballs per donde Pasase. nalitats i qui ho ignora en paga les Letroux deja almhores que rlintre tres dels Sindicats anarqui,tes de Catalunya. diments san .suato. Heus ací. per tant, a ampliar la zona de la República incon5eriiiincies. Per una altra banda, diem seria a la presa, o a la Presidencia Ei secretarias del Camita d'aleshores el 'neta programa: Justicia, generositat i corporant-hl el màximum de voluntats. ell bé accepta una divisió molt més de la Repablica. A darrera hora decidí escriu: linia recta. Despees el cap del Govern Tumbe afirma que l'amnistia no pot artificial: la del; bornes en ciases .41 acto de tomar tnsesijn. como bue- din que el gabinet que presideix no s'a- servir mai perque entrin a la Repúar la frontera. que es fan la guerra. nos soldados del ejército proletario, en- partara del dit pregrama. blica el; que al dia següent podrien Tampoc, donada la imperiecció huL'anarquisme tendimos que lo Primero era estructurar atacar-la. mana, ens pensem que la ilibertat i la Región Catalana en Secciones nutó- INTERVENCIO DEL SENYOR Es refereix als orígens de les difedavant la dictadura la democracia no tinguin els seus iniinnias, teniendo en cuenta las caracterisrencies entre el Govern i ei dispenLERROUX convenients d'aplicada, i estem conticas einnerafiens y topográficas dr las sador de la confianca. Explica el deuEl sol fet del con d'estat del 13 de comarcas. muro asimismo su tali/ira sovermuts que alta d'apedaçar cada dia El senyor LERROCX intervé a con- re que tenia de promulgar l'amnistia, seternbre del 192.1 ion suficient per a cial y económica. Trazado el esquema de tinuada.. alguna cosa que no a a a nota. PePrimer de maig a París. La manifestació comunista si be el Govern no pocha sancionar dealen tota l'organitzaciú anarco-sintlica- trabaio. nuestras actividades sindicales ra no en treurem mai la conseqüènM'ataca° per tal de complir un dole- la manera de promulgar-la, i com que cia que el despotisme sigui capaç ,111:112 pila danys enttlearon en frreciPitar los aconteci- rás deure. La me ya emoció és gran i no hi ha y a cap mes niitjà, varn acoranava engruixint a mesura que trans- la qual cosa fea creare a molts dels lista. La gent Queen(1111.2 certa manera, de la mientos reculiteionarinS eme se í-islum- profunda, pera em considero ara amo de donar al rnan un repós que amb corria el -metí i traslladant-la als assistents que reate salaria suspès. havien disposaa dar que l'amnistia es acomulgu,1s com proa feines lt asseguren la llibertat brabon en el ambiente general del Mis de la mese paraula i de la mes-a sere- més aviat millor, si be tornant a qui boscos de les Planen. El Tibidabo, No obstant l'acte 5e celebra. i la democracia. .Presidi l'acte Sedó, de l'Alianea. Establecidos los enlaces, con todos nitat. Alguns han dit que maleara d'ab- l'hav:a atorgada la, confiança presiden• a dir, tot alontiuic, Vallvidrera, és 1, sobretot, volt/ríe:ti que la conaquellos elementos disgregados por una sentar de la Cambra. No he emprat ni cial. DM que abans de la crisi, eB Feren ús de la paraula diversos oraversa vinent enes amb tota espon- ei cintura de muntanves que volta dora entre ells Andreu Nin, de falta de relación, arte cortó la dictadura empro la fugida com a táctica. tenia el propòsit de no contestar la taneitat; pera, ens doldria perdre el Barcelona, era un formiguer. Diu seguidament que vol explicar el ere-canta que Ii anunciara el partit empezamos a planear las Posibilidades reNo cal dir també que els trens l'Esquerra Comunista, i Jaume Mitemps remenant tòpics del color que volueiOnariaS, Para la ruta establecimos mis sòbriament possible la gènesi i des- socialista, mal orientat per una falsa siguin. Creiem que la joventut té el de la costa i els del Nord s'einpor- ravitIles, pels Sindicats exclosos de unos contarlos irise Permitían estar en re- cabdellament ele la darrera crisi i la informada,, puix que abans que zot al eare de cera el concret, la vida. i taren molla gent a fan. Barcelona la C. N. T. Tots parlaren contra el hmi,i 9 constante sin grandes disPertrlio: sera actuaciú en ella. Assumeixo—diuell rolla la conservació de tots els no pas de pair malament les teories Va nuedar materialment buida, i pre- feixisme. ni correr el Migro de detenciones. Es- totes les responsabilitats, perquè en ca- respectes con5titucionals. Manifesta el hacia anunciats J. G. Gorki i ja revellides ee la generacid ante- sente un aspecte una Mira trist. L'a- J. Hi tos secretos dr organización interna dc sos ccm aquest la responsabilitat cierrenpeyró, que excusaren llur amislegria de la cimas es traslade al best. senyor Lerroux que es venia dedicant rior. las fuerzas revolucionarias, a pesar tic, peil al Govern i especialment a gal el atmb tot entusiasme a què la RepúJoan Vilarós i tots els que pulsen I no hi hacia tari ni turonet dels que tanda. derroche de dinero harta confidencia, ja- prehleis. Remeda el caracter rninorita- blica tingués ein velten la ciutat al can del qual no fes Canas adequats. El EL MITING DEL com ell poden qualificar de xerrame GLOBUS mris llegaron a conocimiento (1,- las autori- II del seu Govern. Res tan dificil—afe- Gavern no ha tingut la menor clau-calresdi5put av- cabrioles el fum de les cassoles darS'hi havia anuncias un míting, a dadeS. A pesar de que el tristemente re. geix—com recorrer dkaela. el cuasi que jo he (Sroneir a la pagina 5, Col, 3) tat. preecindint de retarles i de fór- rtas en plena ebullició, i on no se (arree dels cornunistes del partit lehre Padilla se jactara de tener en "cinmales Ilihre a ques. Ni, assistiran a la sentis ressonar el so d'unes caneons. espanyol. Hi assistiren alguns oratura a sindicalistas anarquistas", los La diada del primer de maig, que dors, perra com que el pablic conversa deis 30ve5. Hi assistirien si hechos ocurridos confismait q ué Putas era mea n'anunciessim una prometent explicar asan ja no és una ¡esta protestatäria, e5cas, els organitzadors el suspenVía,: en Babia , en cuanta al innvimiento la teoria de la felicitas social i la ans be s ' ha convertit an una lac- gueren, El mateix va succeir amb revalurionario patrocinado por la Confetada magna, és una ¡esta de pri- lacte de propaganda societäria que reeepta d'adobar el mana deración Nacional del Trabajo. mavera, essencialment popular. l'a a l'Hospitalet havia organitzat l'AteNo pretenem tant Es tracta El 4 d'abril del /9.10 el era/eral Descom .-tarar, clinrutir. treballar. resultar magnifica. nta d'Estudis Socials. pujols, aleshores governador quaen suma. Qui senti inquietud que hi I el que és més digne d'elogi és nitza una conferi, nria. a la qual asedoL'UNIC INCIDENT vingui. El que, tot cofoi, sassen da- que no es produí ni un sal incident — turro ell. el general Mota. Director geneDE LA DIADA munt una teet'a, realment hi perdria exrepte el lamentable aacident ocorral de Seguretat i Anerl Pestaña. D'ae i temps i el furia perdre. Nemas ens regut entre Montearla i CerdanynL'únic incident ocorregut fou en (mesa el general Mola en fa una tupermrtem de donar-1i un con g ela Que la --. ni al dins de la ciutat ni als una agencia de transports que es nona S ilueta . en el reli Ilibre "Lo que fici un exornen de cnnaciencia i que afores. dedica al turisme situada al carrer ro sute". Entre altres coses. din: repaa5i rada dia anal) ull critie que Gravina, anomenada Agencia CanuVestía ein Pulcritud, dejando entrever es el que ha tret dels "Ilihrea" i L'ATUR VA EZS ER ABSOLUT des, cm es presentaren uns individus i con cierta habilidad su condición de "opuscles da propaganda". De vegaA BARCELONA invitaren els conductora de dos autotrabajador. des molas emaussns d e pensament es ears a abandonar el treball, sense Les autaritats de l'hora tractaven L'a , ur a la ciutat va Cocer total. aconseguir-ho. Feta redueixen a uta mera peresa de rela invitació els saber quina era l'actitud de l'organitzafl exionar, i això si que fa ben poc No va circular cap mera de vehicle desconeguts desaparegueren. cié anarcn-sindicalista en aquells moes dels que dediquen al transport da jove. ments. Segons el general Mola, Angel aci pocero punt. Hein al:mi/ciar viatgers. Els estarles estigueren tan- LA INAUGURACIO DEL CARPestaña va dir: RER DE PRIMER DE MAIG que el nostre parlar s'inspiraria en cate. Els quioscos de diaria sanearen l'a s é que se ha diehn Por allí. no in, Amb gran solemnitat tinqué lloc sentiments de cordialitat; aixà n'ex- al migdia. .A les masc.mis la manca perta dónde. ni cuando, ni ran qué fines custara una franqueen que judiquem de cotxes féu que alunas dels viat- l'acre de donar el nom de Primer de ave eriste inteliaencia compromiso con que ea el mallen hamenater que pa- gers que eaigueren a Barcelona s • ha- Maig a l'antic carrer Nou de Sant determinad(' sector político. esto. sadem fer a la sin e eritat i Ileialtat del gue s sin de rarregar la maleta a l'es- sc. Aesistiren a l'acte elements lve ser falso. ir absurda: hasta m'acre quena i portar-la ella mateixos a de la Casa del Poble de la U. G. T., nostre corre5pnnent. la histnria de la U. A'. T., sir normas l'hotel. que este situada al mateix carrer. su ~Aorta. La Coriferlerarinn co PueRossend LLATES Els cales i els bars, tot i que no Sembla que entre els elements cede Pactar tui con unos ni ron otros. Pero P. S. — Arnh motiu de la celebra- eren servits per la dependencia habi- maniates es cofia organitzar una mas (lora es arte ve rd (en morar simPati, cío de l'As r emblea anual del partit tual, es ameren melt soncorregins. nifeatacia que haría de surtir de la aquel r&ain t en que mn's cerca la coloque d'A. C R. la can a ersa no podre ce- 1.a gent que, no veient el da segur bretxa de Sant Pau. La paltaia adopSil ideal. Esa es tnIn. tenint por que pingues, no s'atrevl te precaucions, sense que li calgués lebrar-se pe: sota aquesta setniana. Josep Maria PLANES La data sera el diurnenge dia la da- a anee a ar el dia a lora es refu- int e rvenir, perque no s'arribe a orga- El president de la Generalitat, scnyor miese mes, al mata a les nube. Queda gie en aqueats establiments. El5 taxi, nit zar. Companys, conoce la primera pedra (1) Vegits LA PUBLECITAT del' convocat tot el jovent de Barcelona. que circularen pea cantal: 5 eren a rta- 1.4 les pagine, 5 i 7, informarla del Pri. del monument a sc Lairet stars 21. 22, 24, 25, 26, 27, 2S i 2Qué .? Tambe 63 ua govcrn r ont, aqusst? Local: Cert r Catalants 5. sPo. pral. daits pela solera i porli.ven a , b -nat : . cr de 3faio a F. ta'egi'5 informada a la pas. .) re.,••••-•/•••,. (Cfriii-curn I C3 tm i Pcnt. •

A París, un drup cl'extrernistes es fa amo, durant una nit, del atde «Cité Jeanne d'Are»

El monument Layret

Els pr on it o ni s

731.11eNe.

Any 56.—Núm. 18.637.—Preu: 15 cèntims

ABONAMENTS fterceiona mea ... ••• Catainsya 1 terrilorta da 11 Repten:1. America tialina 1 Foriu g aL trimestre... p o/sos convenI posta/. sures vahos. Id. ...

.

—

18 —

DIARi tnAViSOS I NOTICIES



ANCNCIS 1 RECL.sSIS FEGONS TARIFES —Qtainas.

El debat sobre la cris(

EL TRIBUT DE LERROUX A LES DRETES

BARCELONA

Per la cultura catalana

L'Assemblea d'Acció Catalana

NOTA

FIEDACCIO I ADIBINISTRACIO: CORTS CATALANES, 389, Ser — TELEFON 11430 TALLEAS D'IMPREMTA: CARRER DE BARBARA, 11 1 13. — TELEFON 19603

Hostes del Conteréntia Club L'organització de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya (1)

Pel mare del 193n es va fer públic feta. Sólo uno se levanta — explica el report — para decir que .1Ianresa Binde prestar tomas pesetas que rePre-

el manifest d'"Intelligencia Republica-

Recouly Raymond Recouly sent el plaer del viatge. Ben be la meitat de la seca obra deu ésser feta en vagons i estacions.

L'altea rneitat són 'libres de guerra; el viatge i la guerra deuen hacer contribuit a donar aquest to una mica solemne a la seca figura i escarquillar aquella ulls blaus que no s'aturen mai. Fa uns quants die; que ha arribat ¿'Italia, on va anar procedent d'Espania. Ach cingue per escriure iniormacions al "Paris-Soir". i encara q ue l' EsPa -nvadeprtscunamil Recouly. acostumat al to diplomàtic, parla de la política coma bon coneixednr. Però a un francés illustre mes val par. lar-li de les coses del seu Dais. Hem comencat parlant d'eleccions i la situació de Franea. Raymond Recnuly és optimista: —Tot el rnoviment Que s'observa en la política sa es a favor d'una modificació del regim parlamentari, per tal de suprimir els abusos i les corrupcions. Franca no és ni mor:Ya:mica ni dictatorial. peró un afee Stasiky pot Mestrar fins a quin punt el set: regim parlamentar' necessita una reforma. La gent que es l'anea al carrer, i la que — armase — senti la indignació i la veraonya del nue nassava, no demanava res mes que una denttracin del; costoms Peris un escandol tan groß hacia de fer néixer inquietuds que, per altra part, 0cm eren noves dettot. I aixi hom es convence més i mes cine per tal de pcnar remei a la inestabilitat de la ro1 tiza sa cana retome el poder executiu i trcure moltes prerrogatives que temen els parlamentaria. Franca, Per les seres necessitats politiques i rel paren que té a Eurnpa, calia que conserves una unitat d'acció i es mantingués unida a l'interior. afalgrat totes les deformacions de la veritat que hora ha intentar fer. el que ala esdevingut és als;), i pron. Avui. grades a la generositat i al patriotisme de Doumergue, els partits flan sentir les necessitats nacionals i els perilla de l'hora i han collocat Franca rer damunt de les seves nuerelles. I.a no, sha im esperar. La situacia económica és excellent i el déficit está a rolar de desapareixer. Els funcionaria han acceptat les reformes perquè ells miteixos cataren concencuts de la seca necessitat. Els antics combatents. q ue havien i iscut retirats de la vida de la nació, veden intervenir-hi influenciar-la. —Fa e pe — dernanem —que heu tornat dItaltal Podrieu dir -nien quelcom i, al mateix ternps, parlar-me de la situació europea, despees del viatge de Ilion?

na". que portava la signatura de republicans d'esquerra de tots els matisos. 'Fambé ha y uco donat el nom els anarcusindicalistes Joan Peiró i Pere Foix Welaville t. Aquest fet produi un graut rebombori en els medis coniederals. De tal manera. que en el primer míting celebrat pela sindicalistes &mires de la dictadura. que tingté lloc al Teatre Nou. Joan Peina davant d'un auditcri poc propici, bague d'explicar Ilargament la seta actitud. Alaans, ja baria publicat un document en el qual reconeixia la justicia de totes les censures que se poguessin adrecar: He roniwndido 'tic para ntí nn hay más ase dos caminos: o retirar mi firma del pie de ogucl Ma ostracismo.-nifesta,ohudrm! Opta pel primer catan, després d'haver estat nornenat director de "Solidaridad Obrera" i requerir al mateix ternps per l'organització per a retirar pahlicament ha signatura del manifest Republicana. Aixi ho jet: en una Iletra oberta del 3 de julio! del 1930. Pere Foja va seguir-lo en la sera actitud. Per tant, oficialment, els anarcn-sindicalistes de Barcelona trencaren tota mena de l'innata auch el, pcnitics republicans. Es curins ole remarcar q ue. pot temas abans, baria aparegut un manifest del Convite Nacional de la C N. T. en el atta l proclamaren su solidaridad (in-un:-

rigia Joan Peirn, el (mal trina com redactors Eusebi C. Carbó. Sebastiä Clara, Pere Foix, Ramon Magre, i ¿al Ire'. L' era el senyor Pere Massoni. En el seu article editorial deia: "Solidaridad Obrera" viene a reafirmar dr forma resuelta los enrulados del Sindicalismo re z -olucionariuu. cuya finalidad inconfundible es el conuorismo anárquico y cuya ea-ni-cejen; inds sustancial se halla en la lucha abierta contra el caPitalismo y el Estado por medio de la acción directa del proletariadiu. por la acción ret'o/:trinitaria encauzada hacia la es t ructuración de una nueva economía. por la cual los individuos sean libres económica, politica y socialmente. Viene, en fin, a ejercer sin eufemismos, ei contemPlaciones, una critica cruz • -Mil.

Quan, l'anv t 930, la C. N. T., en plena reorganització considera que era imprescindible la reaparició de "Solidaridad Obrera", es troba altra veg ada anula el problema de la manca de diners. Hom artella a tots els recursos de recaptació peró els resultats foren migrats. Per assegurar la sortida del periòdic mancaven encara rs.000 pessetes. anar a cercar-les? Sortosament per a rortanitnació, els Sindicats de Manresa tethen dipositades en una casa de banca 23.00n pessetes q ue destinaven a la construcció de la Casa del Poble. En assabentar-se'n els dirigents de Barcelona, diuen: Conoci e ndo el sentimiento de aquellos trabajadores, a CITO: Ites dirigi1,0! Para ase

te curnperl.

—Ara que hem parlat dels afers de lora, perineteu tune parlen: d'ari. Suposo tue no lis sabrá greu nue narli amt, franquesa: el costee renortatge srbre la rida de Barcelona. a "Paris-Soir", hretot la iirniaciii costra cite a luna el el's fets de la placa de la Conciadia e s Pr mi l letaen cada dia es va trobar guem-ne exagerada. (Con t inua o

lo pdg. 7, ol Pes col. O

tra els oradors locals. Angel Pestafia i altres personalitats de ranarco-sindicalisme barceloni. Grinyó, de Sant Vicene de Castellet, va dir, segons el report oficial: Camaradas, tened en cuenta que

avalan el pr.stamo Sindicatos como la Metalurgia, Artes Gráficas TransPortes de Rarcelouo. rcsooudiendo con cm documento firmado Por el presia'ente los Sindicatos mencionados. Esta es una garantía más digna de tener en consideración que la de ese l'aneen) Ilie ni siguiera paga intereses. Na costa naire convimcer els assistents a l'acte. Angel Pg4afia, que parla en

No és pas fer córrer un secret dir que la República, d'enea del triomf electoral de les dretes, ha semblat resignada a les tintes mediocres i a les ilaires estantisses. Independentment d'altres causes, hi ha potser— o be hi ha hagut, perquè eis modes de l'opinió semblen anar canviant altra cegada — cerca lassitud darrera la primera provatura desalenada de posar en manca el pais, de refer-se vertiginosament de l'estranya absencia que dura unes guantes centúries. Els sobrevinguts moments de depressió, d'incompetència, de retorn refiat de les antigues ohgarquies, d'aplanament de tot ideal gosat i de tota flama, no shan pa. encontanat a Catalunya, al seu cor i cervell que és Barcelona. Entre nosaltres dura el desig, la necessitat de ter, l'aura popular al volt d'un ideal, la República vivent. Ilt havia hagut un temps, el de les Corts Constituents, que Madrid guanyava punts relativament a Barcelona, i tenia, potser, un aíany mes sorprenent, una "inria” (en el sentit d'escomesa ardida) mes impressionant, per ço com venien a representar la nona apetencia de velles races que havien pogut semblar com momificades en llar indigencia de voluntat, en Ilur resignació a ben de taques aclofades en el paisatge. Era fresca remontó de la revolta i fina en Veventual equivocació hi hacia una loeça, una secreta promesa vital. Els catalans sensibles van adonar-se'n

Joan Penal, ataque en su propia base la Posición vacilante, irresoluta, llena de nebu/oser, en que yacen situixtas fas izquierdas esEl número, dedicat als presos socials, contenia nombrosos articles, todos Por ten igual dignos de figurar en e 1 archivo de toda biblioteca, aegons escriuen ele secretaris de la Regional.

La

dissidència latent

L'any 19311 la direcció de nanarco-sindicalisme a Catalunya estava encara a mana deis elements moderats. Angel Pestafia i Joan Peiró representaven un papen principal. La dissidència. ¡Neta\ era latent. En Eassernblea regional que va celebrar-se el 6 de julio!. loan Peiró, responent a una intervenció del delegat d'Arts Gräfiques, el cual demanava equanimitat i serenitat als redactors de "Solidaridad Obrera" i Que no hi haguessin atacs aionats entre les tendències que es dibuixaven dintre la C.N . T.. va dir que per part daquesta tendencia que ara demanava serenitat. seis atacava vilnient i canallescament arribant-se a dir que estaven d'acord amb la policía. F.Is extremistes de l'organització no estaven disposats a tolerar de cap macera els coqueteigs les relacions dels Sindicats amb els politics republicans, de la qual eren particlaris Pestafia i Peiró malgrat llurs solemnes desmentiments. Va aparèixer 110 dncument que signaven el Comitè Regional de la C. N. T. ¡ la Cenfederacitó de Catalunya. en el qual es deia q ue l'organitzaci3 no se ha contprometido con nadie, absolutamente con nadie, para ninguna accian revolucionaria.

Totes aquestes ziga-zagues ne ßón res mes que la romprocaciA cite. de fet els

Be, dones, durant les Corts Constituents, la Liga, pricticament, no va existir a Madrid. La Lliga se n'aconsolava, potser, tot pensant que ella no era pas noia de carece, sine, de pis. Li esquela de ciare retreta de les empentes d'un gran exode. Però jet i fet la Lliga inaugurara aleshores la sera política republicana, que hom pot definir dient que és el inc de les absincies. De primer va esser absent, de Madrid, de la creació de la República; ara es absent, a Catalunya, de l'erecció de les institucions autonòmiques. I, inversament amb els moviments precipitats inajornables de la vida, Ilues homes feren, a destemps, presencia de política de candidatura "istrativa" en la Barcelona d'estructures insuficients; i ara fan presencia — de tramoistes tot plegar in g loriosos — en un Madrid enrait per una legió de diputa ts anänims, entretingut en la politica grisa mica de la postració republicana i del revifament cautelós de tot el que fon a Espanya insignificant o nefast. Aquest aparent contrasentit. no és pas imaginable que i impercebut al seny critic del nostre noble mis agudit que mona catalans no creuen. I, tanmateix, d'un tal contrasentit en deriva una valoració ben clara de la segonia incurable de la Lliga. — Ni que em vagues no em dedicarla p35 a glorificar cada moment i detall de les nostres iniiciatives es q uerranes; i altrament LA PUBLICITAT no es pan una a la inversa. peaS igualment conde:amada a l'obligació menuda de l'oficiositat. Per6 ningú no not dubtar de quin cantó han estat les iniciatives. I cui diu les iniciatires din les responsablitats, i el batee concorda amb la generositat de l'instant. Les Esquerres han fet ciure Catalunva duna manera mes franca i prntannnistica que no haguessin pogut combinar mai les traces {redes i les gestes cohibides d'un catalanisme esrecialitzat en les devnrions plutocrätiques. I erra, la veritat, que la Una, en canvi. amb tota els seus tärtics i técnica, els seus politics realistes aliats amb els rarlins i amics dels radicals, doni la impressió que allá on encara actven, encara armen algun incident subaltern, i fan parlar de vegades dells mateixos. ha atenyen. mis que per per nrópies qualitats determinants. a falta daltri. Josep

CARNER

Ventura eassol inaugurará una biblioteca cedida a la

ciutat de Perpinyà

Perpinyä, — S'anuncia que el dia 26 de l'actual arribara en aquesta població el conseller de Cultura de la t;eneraitat de Catalunya, que vindrà amb motiu de la celebració dels Jocs florals. coherencia. Durant la sera estada a Perpinel Josep Maria PLANES el citat conseller lliurarà solemnement a la ciutat una formosa biblioVeni's LA PUBLICITAT deis teca. cornposta de volums de valor, dies 21. 22. 24, 25, 26, 27, 28 j za d'abril oferta per :a cintat de Barcelona com i 3 de maig. a prova efe l'amistar que uneix amb(Sfabir.) ) diles ciutats.

darrer terne. es trobä ja amb la teína

Els personatges de la D ctadura tornen Madrid, 3. — En l'exprés d'Irún ha arrihat a 3.1adrid l'ex-ministre de

la dictadura senyor Yanguas Messia. Inesperacen a l'estacin un norn!n'Os grup d'amics i correligionaria. El senyor Vanguas Messia ha conversal arnh el: que l'esperaven, i despees sha dirigit cap al seu domicili. II adral. 3. — Shan rehut noticies que tinten que el senyor Calvo Sotelo s'ha azoras a Soria. Des d'alli ha parlar anda la seca familia, i els ha dit que arribará a Madrid pels voltants de la una de la matinada. Es creu que s'estallara a l'hotel Roma.

1934

Una inferioritat

anarco-sindicalistes estaven ja profitn—He anat a Italia, i eme assegurar- prestaran su apoyo tutora! a "Solidaridad dament ulividits. EI grup dcls irenN fArtrat darrerament ne, #s ultra cosa ente vos que les relacions d'aquel( pala amfa Obrera", con el aporte dc 1S.000 Pesetas el re , ultat d'aquella dissidencia. L'altarFranca estan millar que mai. Certes di- reintegrables. ferencies — de totes maneres accessäEs va celebrar un gran natin7, al Kur- quistne primitiu no va poder pair eles — persisteixen entre els dos sal- saal. de Manresa, al qual assistiren, ul- tent d'inaugurar una poEtica d'una certa

sos. Però sobre dues coses estan cord : per a garantir la independencia ¿'Austria i p er a conservar el natró or. No he de fer can proces del regim italiä- Ne s6c dictat o rial i estimo massa la llibertat neme em sedueixin certs regints. Fnicara que cap no és perfecto jo em quedo amb el nostre. Però nin fe. i segurament vosaltres, tan Ililals a la Mediterränia. tes feliciten amb mi, ‚tute hi haei una base d'entesa entre els robles Ilatins. Baritina ha fet, d'encä nue es ministre d'Afers Estrangers, una gran obra. Vela tenlos que al Quai d'Orsay no hi ha, ia hagut un home efe dots tan remarcahle5. i el viatge que acaba d'acontphi- es la primera etapa del restahliment exterior de Franca, que era de desitjar que es fes. Cree q ue els niii estimem la pan en% hem d'alegrar d'aquest linie gstat de enses . perqui• Ni e s possible que duran t un reclina no sohrevirgui rar ec• mnlira e i3, acinesia ente ca — nue es va elihnixant — entre Frarca. Italia i Nng laterra allunvara tut perill d'un cnnflic-

de

pron.

"Solidaridad Obrera"

Inquirimos en N i--tiren.d: nistraeián pnra saber cómo estaba, y no sacamos nada en limpio. Aárt hor no se han aclarado aquellas cuentas, ni se aclararán ¡amáis.

Raymond Recouly

sentar; un día de jornal. Este es abucheado: voces piden su expulsión. Finalment. el 31 d'agost del 1930. reaparegué "Solidaridad Obrera". La di-

tanc;a1 con todas las fuerzas políticas sociales que (-Maridan Os ei Punto conc r eto de exigir la convocatoria de Caen Constitu y entes : que llquiden el Pasado y nit(fY, cauce a la corriente de; pensamiento moderno,

El gran problema del diari anartosindicalista ha estat sempre la qüestió económica. En la majoria de documents que hem fullejat — 'libres. opuscles. acres de reunions o d'assemblees — siguin de l'epoca que siguin. ens troten.' sempre ami) el mateix clan:: "Manquen diners per a 3olidaridad Obrera!" Quan. a finals del 1917, Angel Pestaña, despees d'una serie de peripecies, va fer-se cärrec de la direcció de/ diari co trobar-se que la tirada d'aquest estaca recluida a tres mil cinc-cents exentaplans, malta dels quals no es cobraven. De que vivia, dones. el peribdie? Angel l'estalla respon: De los donativos de los Sindicatos, y de los anuncios. y de los ingresos inconfesabres. Aquests ingressos inconfessables Proceden de l'Ambaixada alemanca, a canvi de la publicació d'articles mcdt dominentats sobre l'emigració d'obrera espanyols a Franca. La campanya de la S'A contra l'emigració fon molt intensa. Lea notes per documentar-se i al gun c o n el, articles ja escrita eren llitrrats al director de **Solidaridad Obrera" per un agent de l'espionatge alemany que era al mateix lempo. el nui donava els diners. Així ho afirma Angel Pestana, el qu'al afegeix a continuació: Cabe decir tambián que la organización nada sabia en concretn, aunque 10,1 sosPec h as fue -ron «enlutándose cada día. a Redacció i l'istració de la Soli d'agiten tems bou expulsada nairehé per la violencia. Els ata els s ubs

maig

Press16 al mi/en de la Mar: 755'6 mallmetres. Temperatura actual: 116 gnus. ilurn/lat relativa: CO per cera!. Veloenat vent: II quIlOmetres per hora, del nora-e:test. SisiLltlltt horttiontat, en promedl: 20 quilòmetres. Esta{ de/ cel: cohen d'Acu , Ast. I Cu. En les darreres 21 bares: Temperatura maxima: 202 grial. Temperatura nuntma, 12'2 gratis. Recorregut del vent: 151 quitó.. metres. PrecIpltaelfl: iuttdls. lnsolacIó en el ella datar: 6 dores 45 minuts.

Solemne investidura dels primers Deu minufs de LES DUES TENDENCIES doctors "honoris causa" de la Uni- conversa amb per JOSEP NIMIA PLANES Raymond versitat Catalana

Les causes de la crisi foren tan singulars i la solució ha estat tan sorprenent, que no era exagerar temer que el primer e del govern Samper amb el Parlament seria tempestuös. La realitat ha defraudar l'expectació; la mediocritat del cap del govern ha superar totes les previsions; ni erupció ional ni cenoció: al liarg del debat el senyor Sanaper ani a remolc de totes les intervencions, cictima de la seca insuficiencia parlamentaria. El debat, pe/Ni, no ha estat inútil, no perque hagi posat en evidencia la feblesa del govern substitut dell mateix i la Seca supeditació a les ¿retes, perquè li sin mala:ties congènites conegudes de tot'nom, sitió perquè ha aclarit un precepte constitucional que una part efe l'opinió interpretava erräniament. La determinant de la crisi bou la iniciativa presidencial d'adrecar un escrit al Parament explicant per que hacia demanat al govern que refrendes el document raonat que hacia d'adjuntar a la hei que es negara a signar, en tornar-la al Parlament. Tots els qui han intervingut en el deban començant pel senyor Gil Robles, han reconegut que la doctrina invocada pel senyor Alcaiá-Zamora era la bona, la positivament ccnstitucional, i en conseqüencia que per a exercir la facultat del veto cal :a signatura d'un ministre. Sense Doctoro "honoris causa" assistents a lacee d'ahir a la Universitat, entre aquest requisit la Cambra podria conels seus companys siderar com un paper mullat el documear en el qual el President de la Com ja anunciarem ahir, a la tarda gacions histätiques, especialment de la República justificaria la interposició tingué llar, a la Universitat Autóno- Història de Catalunya. del veto a una llei, i per tant el ma, la sessió solemne en la qual haAcabat el discurs i enmig de grata donaria per inexistent, de la mateixa vien desser investits en llar docto- aplaudiments abraca el senyor Mazó, manera que ara les dretes Preteaen rar -honoris causa" els senyors Macó que dóna mostres ¿estar f nrtament emoque en bona doctrina constitucional Torre:ir:, Puig i Cadaialch, Lluis Si - cionar, fina al punt que el díselas tie ho és el document presidencial que rd t i Enric Finke, els quals no fa gracies l'ha de ilegir el seu padri, ear tot el pais cnneix. Perque la decisió multes setraanes havien estat come. no pot fer-ho perque l'emocin l'zn del President no pogués esser presa nats per aclamació del Claustre Uni- el/ priva. com una simple expansió el senyor versitari a proposta de la Facultat de Seguidament el doctor M1'',15, Alcalá-Zamora necessitava la signa- Filosofia i Licites, acord que es féu dun silenci emocionart, rep la investitura d'un ministre i si aquest requi- públic oportunament. dura de mana ricl Dr. Bosch-Gimpeea, sir era inexcusable per a tornar la el qual junt amb els padrins l 'aluda a La sessió se celebra a! Paraniml Ilei d'amnistia a la Carnbra, en negarse el govern a facilitar-lo és evident de la Universitat, i hi concorregueren posar-se-la. Despréo. a precs del rector, que obstruia la facultat presidencial representacions de tetes les institu- S ' assell entre els doctors del Claust2e, cions i entitats cientifiques, artist:- que el felieiten efusivament. del veto. La pretensió del President de la ques i literäries de Catalunya. Ocuparen la Presidencia e i s :lum(Segueix a la paa. 3 cN! 5.1 República era lógica; la resistencia a satisfer-la era protegir una hei bres de la Junta de Govern de la Universitat. composia pel Rector, doc:arada d'anticonstitucionalisme contra la reforma necessäria que el Pre- tor Bosch-Gimpera; el Rector honosident proposava: el govern amb la rari, doctor Diaz: els degans de totes seca negativa no solament inter- les Facultats, doctor Rubiä i Lluch, cepta el veto sine) que, com deia el honotari; doctor Xirau (Joaquín:), senyor Azafia, comet una usurpació doctor Trias i Pinol, doctor Boix de poder, perquè cohibeix el dret Raspall, doctor Deuloicu, i el secredel President de la República, que tari, doctor Castillo. En lloc preierent i a la dreta de es vela en l'alternativa de signar a contracor una Ilei anticonstitucional la Presidencia prengueren seient el o provocar una situació excessiva- conseller de Cultura, senyor Ventura S'estan ultimant els preparatius per ment perillosa si no la signava. El Gassol, i els membres del Patronat a l'Assemblea general d'Acció Catalana President de la República tenia raó: Universitari. A l'esquerra de la Presidencia hi que se celebrarä demä i derni. P ass at. Al el responsab:e de latan a la ConstiSecretariat del Partit es reben les crztució que la promulgació de la Ilei havia tots els catedrática i professors dencials i certificats de nombre de Socis, significa era el govern: es natural que formen ei Claustre. Donaren que són els documents indispensables per guardia d'honor a la Presidencia maque presentes la dimissió. Per part la participació de les Entitats i Deledels qui volien el veto no ha existir cees de la Universitat, que vestien agacions a les deliberacions. També shi cap maniobra contra la Presidencia uniforme de gran gala. La major pan reben les inscripcions per al dinar de dalmätiques ant:gues i uixers amb de la República; els qui han maniodiumenge al Restaurant del Parc, en ei dels proiessors vestien de toga birj brat han estat els qui havent votat la hei han volgut que prevalgues amb ret de:s colora tradicionals de Ilues qual cl senyor Nicolau d'Olwer i Amadeu Hurtado pronunciaran interessants t ras els seus cid; constitucionals. respectives Facultats. parlaments. Aquesta actitud no pot sorprendre Aquesta Assernblea és la quarta que LA CERIMONIA a ningú; el que sorprèn és la docilitas del senyor Lerroux a avenir-se Unerta la sessió pel rector, aquest or- celebra Acció Catalana d'ençà de la seva reestructuració posterior a la Dictadura. a fer el joc de les dretes en aquest dena al secretari de la Junta de Uovern conflicte entre la Presidencia i el que ilegerxi els acords presos pel Claus- Fou la primera la que tingué lloc al PaParlament. D'en 1 de ningú mes sine, tre peis quals son nornenats nuctora eis lay de Projeccions el dia :22 de mare de 1933, poques sétmanes abans de l'adel ell depenia que la hei danmistia esmentats investigadors. torns. a! Parlan:u:U el! Im va imAcabada la lectura, els padrins d'a- veniment de la República; en ella es constitui oficialment el Partit Cata/artista pedir malgrat estar convençut que quells, allompaurats dels uixers, surten en alguns extrems era anticonstitu- a buscar ens senyors Maçó b Puig, 'que Republicà, procedent de la fusió d'Acció Catalana, Acció Republicana i d'Ares cional. El seu tribut a les dretes no aun els que es troben a la Universitat. forces catalanistes republicanes de CataPot ésser ni més evident ni més Loa cegada al Paranimf, el rector lunya, i s'aprovaren la Declaració de :amentable. mandesta que els altres dos investiga- principis i Estatut da la nova organitHa volgut disfressar la seca sub- nora als quals ha estat cuhterit aquell facie; politica. missió vergonyosa amb el täpic de honor es troben impossibilitats, per maLa segona Assemblea del P. C. R, la pacificació dels esperits, i ha ialtia, d'assistir a la cerimónia. tingué lloc al Palau de Metallúrgia arrodonit el concepte amb una risible eguatainear el doctor Pericot, padri l'Exposició. Convocada per fiicar lactiinvocació a rara del sacrifici. L'Unic Sei anetor biret, liegeix el discurs de sacriiici que hi ha hagut de debo ha presentaciá i elugi oc ix personainat de: tat del Partit davant la convocatòria d'eleccions al primer Parlament de la estat el de la Constitució i el de la scu apadrInat, un deis tninurs arqueulegs Justicia, malmenades per la conxorxa moderas, el qual ha consagrat gran part Generalitat, se celebra el i6 d'octubre amb les ¿retes. Ha dimitit: no pocha de la seca activnat a e.xcaracions per de 1932, amb assistència de mes de dos, fer menys. El que costa d.entendre ternes luspaniques. Es mod aptauult. se- niii delegats i afiliats, i coincidí amb la és que els seus compartes de nan- guidament el doctor Rubio i Lluch ja famosa crida de Lleida del President fragi constitucional hagin trohat la elogi del sea apadrinat, el filösof ale- Macla. L'Assemblea es pronuncia unisalvació al banc blau. Els que ne- many doctor linke. ni: un magninc nimetnent per la propugnació d'una enganen la signatura quan tenien el mectirs la ressaltar la P ersonalitat da tesa de les forces catalanistes d'esquerra, i davant del refús d'E. R. de C. acortlä deure moral de donar-la sin imperu:11p de les investiga--questdinrl meables a un altre document presi- visas illosunques, en el qual tant lia tre- presentar candidatura en les esmentades dencial que diu el mateix que deia baliat, tambe, el doctor. Aeallats els eleccions. Fou la candidatura de Conaquel f que els esglaiava. ..1:xó no Im ap,audiments que l'auditori tributa a N- centració Catalanista Republicana, que ha entes ningú, ni podran explicar- rador uarrer, és Ilegida una carta del plega, al costat dels millors noms d'Acho mai satisfactäriament. El senyor doctor linke, en la qual agraeix l'a- ció Catalana, diverses personalitats de Samper shi vela tan perdut que cord del Llaustre, i lamenta no poder relevant prestigi politic i intellectual. Finament, 'any at tenia lloc a la despees dauxh dubtem que en cap assistir a la sessio, car una malaltia mateixa sala d'artes del Foment Automoment pugui disposar del minimum obligar a tornar al seu pais. nomista Catalä, del Saló te García lierd'autoritat necessária per a servir Hi manifesta, també, que hauria en- nändez, 1[3, cmi se celebrará la d'enl'alt carrec que ocupa. El set, desti cara, una cegada mes, haut la cultura po- guany: l'Assemblea general extraordinaés navegar a la deriva perpituament: htica mundial, con) sens Incurra en els inel rar ens din, però, que tindrà una comparables tresors de l'Arxiu de la coro- ria del 12 de unen, on va reestructurar-se el Partit d'Acció Catalana Reputravessia ben curta. na d'Aragó i que revela la maduresa blicana, que vingué a substituir, definiticosmasiesellammeneummesmaemmsmempu politica de l'estat catalano-aragones du- vament, el Partit Catalanista Repuhlizi. rant un paren de segles de manera sor- En aquesta reunió Acció Catalana muta prenent. Hauria afegit, finalment, unes chita nova sobre les idees de semnre t paraules de joia porqué aquest honor re- comegara amb ella una c ih rant ran, En la convocatörla de la caigui en un ciutada d'un unperi que puya de mitings i converses arreo , ne joventut do Cstalunya per a a través dels segles ha mantineut tantes Cataltun a. Resultan( de les delibe,-ala conversa del dia 13 de i tan amistbses relaciona amb Espanya. ciuns d'aquesta Assemblea són la Dol'actual, un lapsus d'atenció El doctor Jordi Rubió fa tot seguir U elaració de Principi s. que és el finament presentació i elogi del sejiyor Maen i idenlógic actual del Partit d'Acció Caf6u dir-nos la frase un xlc sarauista: "Queda convocat Tnrrents, del qual Tem pla que fa ten talana, i l'Estatut Pel qu al e, regeix tot el JOVENT DE BARCE- just ara trenta anys que dona IN seca on S'estableix la periodicitat anual d'aprimera Ilien d'hisinria ..ata:ane, per in- questes Assemblees. LONA". El bon sentit del elisposició del Ilavors catedratin el docLi dona, ami mateix, im especial relector potser Ja •'haurà adonat que vollem dIr: "TOTA tor Rtibió i Lluch, als deixeldes de la tiro el fet d'ésser el primer arte oficial Universitat, entre els quals es comptaven riel Partit en partiejpä el senyor LA JOVENTUT DE CATAeoraelnr q ue té l'alt honor d'apadrinar Anude] Hurtad, i in tute 'i important LUNYA". L'hora, oom dOlern, el set, vell mestre. d'hnmes destacara catalanistes rePu blia les onza del mati, I el local Enumera detalladament i amb gran caos que amb un manifest puhlicat uns Corta Catalanes, 583. coneixement tata l'obra literaria de Macó dies abans s'incorporaven definitivament i Torrente en el camp de les investi- a Acció Catalana. Lmmenxemnineinummrtomenvforrufffturin

de

EL TEmips

PUBLICITAT

8110 rte..

711gr

Divendres, 4.

El

govern

Samper

• DIJO. 0

%ny 56.—Núm. 18.641.—Prea: 15 einthns

ABONAMENTS Mecen:me mes Csialungs 1 territons II tentbitst Amerlea nanna Portugal. Irtnlettri... nabos cometa postal, 1d. ' Ai r ee masa,

*

DIARI mAviSoS ANPNCIS

1

• , 10 de m 1 de 1114

EL TEfrups

PreM16 al nivel! iits la. mar, 7674.. intileetres. temperatura atina': 164 e geno. simunes( fillalea: , 77 . 4eer eenr.yeeplisi • Irent: 5 qtdibnietesi per bors. .1* Pesa Ttsissnatatnetik. ZOntal, en prernern: man quMarnetre. ESIst del tela 3/10

«O PI

Ir— —

m

de Ct.'t mes. En sol narrereg teiremeleasPeraterleatele alma: 20 . 3. grane. Temperatura Mlninlc .. t4'1 grane. • Raeerreses tle6 lernt , 914 quiliinletres ereeiretaeld: nena. Ineelacle en el dla n'alai, 9 Mares 17 minuta.

1 NOTICIES

BARCELONA

RECtAns F.ETioNS TARIFES

REDACCIO 1 ADBINISTRACIO: CORTS CATALANES. 689, t er — TELEFON 1148• TALLERS D'IMPREMTA8 CARDEN DB BARBARA, 11 13. — TELEFON 19603

a la Catalunya i L'organitzacid S'ha resolt la fa Nicolau d'Ohver A Sitges, veient Catalunya importants dula- Destacats mili- vaga general c o m Schmeling LIQUIDACIO D'UN PERIODE del racions sobre la tants de la C. N. T. de Saragossa s'entrena EIs visiten el hei de contractes President de conreu Una maniobra contra

Ahir,

ecneralitat

lacais celitralisme

Amb motiu del re:11:s presentan Govern del senyor Saraper, a ,.•encia de la Lliga, centra la llei Ce conreus aprovada al Parlament ;le Catalunya, sha creat una atritosde confueie que intenten explo:.: aquells qui només reuen els interessos de llar c/asse. Ens sembla que per a eatendre'ns d'un cola no hi ha com analitzar el problema que s'ha creat i veme des del pum de vista catale quin és el sen ahast j quines conseqüencies pot dur per a la nostra autonomia.

1 1

1 1

L'examen més elemental ens demestra que es debaten dues qüestions, cadascuna de les quals no té res a ',cure ainle l'altra. A) La bondat o maldat de la llei de conreus. E) La de si is (-porte i patribtic, des don punt de vista ea:ala, donar facilitats als Governs de :a República perque intervinguin, i si a rnä ve elin, d'una manera indirecta, les eons del Parlament de Catee. ,.a. Referent al primer punt és clar que cada cata:à en pot creure el que vul;mi sense deixar d'ésser un català com cal. En aquest aspecte no hi ha mes problema. Però pe! que fa referencia al sen•'• ratriinic crafavorir certes titanioque no tornen pas a honor ni er5segi del Parlament de Catalunya, es evident que sense caure en sofisma es pot negar que és un acte d'antieeotisme, i dels mes tiples; es a í -. que sempre que hom ha cercar Ce minvar o de destruir rautonomia o la independencia d'una terra sha val g ut d'aquella mals ciutadans que li han dut llurs plets dordre interior i l'han erigit en árbitre. Concretan:. la Elige, ami) les seves maniobres per Madrid, ha afavorit un acre que no pot servir per a altra cosa ,,ue per a donar peu a :e els molts enemics de la :lastre autonomia aprenguin el ami denderrocar-la o de fer-la irrisòria. Aixà no té tomb de fulla. Tot el que sigui defensa/ aquest acta inqualificable amb arguraents referents a la convenieneia o a inconveniencia de la Hei de conoes es raonar d'una manera capciosa. , ades L'nions Monärquiques é pretenien treballar pel be de - :m'ya i treballar per salvar la -ca terra du es mals catalans. Es aneó de sempre. Totes les excuses caven per terra si considerem que el dia que tothom seguís aquest precedent l'autonomía ssria inexistent. els catalans no sahem discutir eestres Miestions a casa nostra, • ci sentit té l'autonomia? Si els que avui tresquen per Ma- se,/ els mateixos desertors del ment catalä, ¿com hern de creuaue tinguin prou autoritat moral pe- a parlar en nona de Catalunyal uns pollees. obligats a veure politic de cadascun de llurs gosen dir-se catalanistes i descometen errors que a ulls del donen la illusió d'una guerra e:cm-Madrid, • qui no els tindrá uns encegats o per uns ximples? ces hem de deixar arrossegar 'a discussió sobre la /leí de con.- - en si. Havien ve discutir-la dins ariament català. Pensem noin,ls izas rnals falls de Catalunya han

e rat po s ar la dignitat ale la mes representarle de la nostra autoa mans d'un tribunal que ells compost de Calvos Sotelos, :es, etc., és a dir, dels pitjors •ics. de Catalunya. I na) cap secret per a ningú 7' r, de pa s sada one discuteixen la " Ilei, con-lomee ...en a ficar-se en - s dismesicions dels nostres Acallemos. trobem davant el primer atar es a la nostra autora-mea. I alle ee salté ice l'obstrucriei radical-.ir-in-monárquica ho han 5abut P r3v3, ar i Mime acolorir d'acte ...)rrior a la prosperfrat de Catalunya eatalans. Els perteca aquest triar es test que Sota els xartras i tots eis partits de classe doren la mateixa Higa catalana prneed-ix anda tote !a deslleialtat d'armella Vra.; Monernuica que loe nullificada un d'a de "pediera indiz e -ra e al eerrei del rentralisme , i ter l'exclu s ivi s me destructor. ^ -e e r ,esta i hale r11 soire de :a t.

s 'en; da”.u n t Pur testa e! mal I In a la Patria!

A la päg:na 3; El déficit d'una alegria, per BELLAFEA; Les arts

gràfiques, per JOAN SACS; Alvaro Cunquéiro a

Barceiona , per OLIVER

BRACHFELD.

moiluirei ge w lr e ' •." "v" "lh ,"Irm

de l'anarquisme a

a Espanyao

per JOSEP MAMA PLANES

Madrid, Q. — El senyor leicolau d'Olwer ens ha fin les següents manitestaciens sobre la Llei de. Contraetes de Conreu, recurs d'incompetencia, presentat pel Govern, a actitud de la Lega ea aquesta qüestió: —La Llei catalana de Contractes de Conreu pot tenir alguns detectes mes o rnenys discutible; o encertats. Es dificil un encelrt total en una Ilei de tal envergadura: pecó les seves basas essencials tendeasen a iavorir e:s camperos i a permetre'ls rasceneió de pagesos a propiciar:s. Aquesta Llet és indubtabien:ent justa i profitosa a reconom ia del país. Naturalment que a la Ilum del dret renté i tradicional podrá impugnar-se la data Hei. Per un canal semblant, er, norn de la Constitució de 1876. liauriem de declarar illegal la proclamació de la República. La Llei és fonamentalment catalana, acomodada al nostre individualisme. Afavoreix la tendencia a la perita propietat sense que en ella hi hagi cap yeHeitat per as contractes collectius, a favor de Comunitats de camperols, cosa desconeguda a Catalunya i incompatible amb el carácter dels nostres pagesos. Es lamentable l'actitud de Lliga Catalana. Ells, que anteriorment havien reiteradament declarar que, pas-

Els periodistes que fan informació al Palau de la Generalitat van saber que el President celebrava una entrevista eral) individus de la C. N. T. Esperaren llarga estona a la Galeria Gótica i cap a les vuit sortiren (lel •*respete de la Presidencia els militan:5 de la Contederaseä Carbó, Gatera Oliver. Esgleas, Sane i Herrero alt q uals els periodistes preguntaren robjecte de la seva entrevisea. Calla s'avangi als sena compertys i dagué: —Venim a reconeixer "de jacto oin-ho aixi mateix, el Govern de la Generalitat, ccm a representants de la Coniederazió Regional del Treball. La nostra entrevista amb el senyor President de la Generalitat no pst trole cap altre objezze que parlar deis preblemes socials de Catalunya. Ens reserven, pera, desser mes explic:ts fins gut hägern comunican a la nostra orean:releje,. els detalls de l'entrevista que hem celebra: per encárre: d'un Ple de Sindicaos que hi llegue dies ats. —Heu parlat de raí« dels nens dels vagzestes de Saragossa2 —Res d'això. —¡Heu parlat d'algun conflicte social? —Tampoc. Han parlat de problemes genera.ls, coro la clausura dels Sindkats, la suspensió del peleedic. etc. .No tornaran si no ens venen a buscar, cosa que es possible. Nosaltres hem exposat una serie de queixes reierents al tracte que cas duna el Govm-n.

tret una bona intpressió de l'entrevista? Havent parlar amb els elements de la C. N. T., els periodistes dentellaren al President que eis rebés, a ti de fer-li unes preguntes sobre l'entrevista. —ef'han visitat uns senyors de la . C. N. T. — explica el senyor Companys —, els quals m'Un exposat els seas problemes a els 'seus greuges, t jo itt exposat els meus punta de vista amb referencia al que ells em deien. L'eptrevista ha estat nesga, perque quan hi ha moho persones reunirles i cada una d'elles expma els seus punts de vista a molt de pressa una hora i mitja.

Iskioolau d'Oawer

ses el que. é s . a les , Constituents, en el relatiu a l'Estatut de Catalunya, eualsevella que fos l'actitud que prenguessin altres diputats catalans, no es retirarien de les Corts, ho han fet del Parlament Cataiä. per despit d'haver perdut les eleccions municipals. Per prápia voluntat s'abstingueren, dones, de participar en la discussió de la Llei de Contractes de Corren, aquesta Llei contra la qual emprengueren després una maniobra en competencia amb els seus aliats de la CEDA. lia estat una campanya insensata, a mes danticatalaneta. Es discutía la Llei pel seu fans, i ara l'ataquen per suposada questió d'incompetencia. No alleguen, doncs, que tal o tal dispozició. no pot ésser anticonstitucional, sind que diuen que tal assumpte no podia tractar-se al Parlament catala. Aques'a actitud és inqualificabie en un part:t que es diu catalanista. Ea clar que e: recurs l 'ha intern o sal el Govern, pera coincident amb la proposició de la Lliga i de la Ceda, que eren sobre la Mesa de la Catoheu L'explicada de tal actitud ha de buscar-se en la confabulacie, concomitan ami, la tramitada de la darrera crisi. Es lamentable que el Govern de la República hagi obeit en aquest cas, en una erraste', de politica interior de Catalunya, els desigs de la Lliga. Ar t uest cas no es únic. El 27 de marc el Govern' de la Generalitat es dirigí al President del Consell de Ministres. en un ritonat document que le Genrralitat no feto peralte, arel, un sentit de la sera responsaliietat, per tal de no crear dificultats i donar la sensaciO que actuava amb lote s ere En canvi, arnh gran sorpresa-nita. nostra, hem vist publicar-se a la premsa la contesta, abans que arribis a coneixement de la Generalitat. i cree que no ha arriliat encara. La resposta del Govern, eúnic diari que la publica, i que ha estat afavorit amb tal tuerce, es l'Orean de la Lliga. Es ciar que no es el Govern qui ha comunicar aquest text a "La Ven de ú 'tan afecte Catalurlya", pecó si -àlg a cli. que ha nogal seStrUre - la (Una cartera ministerial o de )1 Mesa; del eonsell. —Solucia a leetnica ée, que el Trieutoarde Gareutees declare interposat el reeins fofa de terehrai, 'pesque alee en efecte. Ito ha errar el recites preaelltat pel . .•Govern de la Ropithliea contra la Liti del Pirlament Una altea cosa o una altra deter i nad a seria tant ceno voler provocar-m al camp catilà l'anarquia. Seria un non favor qhe es br:nda a dretes. L'altre ha estat el de la 'libertar de centellara de pistolers i altres criminals, capturats per la policía 1 ,condemnats pels trihunale, que ara, per obra grácia de ratunistia. tornen a actuar als carrers de Barcelona..

—Quina impressió n'heu tret? —Jo, cap impressra; es una de tantes entrevistes aloe celebro cada cha. —Carleó ha rat que havien reconegut "de facto .' el Govern de la Generalitat, anra el qual havien tractat de potencia a potencia. —Si alee representa reconeixen el Govern 'de la Generalitat, está bé. Ells han vingut a exposar les suposades queixes que dirien tenir del Govern, i jo els he explicar el que he cregut per convenient. M s han parlat de la suspenski del seu diari, de la clausura d'alguns organismes setos, etc. Jo els he deixat explicar; he replicar alguna vegada, i els he dit que en el pròxim Comen exposaria al Govern el que mhavien comunicar, i el Cansen decidiré el que s'ha de ter. haurá Comen extraordinari per tal de parlar d'això? —No. Sea parlará en el primer Canse/1 ordinari que se celebrara. No hi ha cap metilo per no fer-ho aixi. Donaré compre als visitants del que pensa el Gorree, i els cridaré, naturalment. —Ells han dit que seria probable que la Confederacie prengués una altra orientació pel que fa referincia a Catalunya i que estaven nacer ben impressionats... —Ho celebro. El que vol el Govern és que estigein dintre la I.lei. Si aquesta entrevista dones per resulta/ que la vida cititadana no fos pertorbada. n'estaré satisfet. Cal pensar que tenen darteca d'ells una bona part de la classe trehalladora. Ells s'han queixat de raetuacie del Govern, jjta cree que rl Govern, d'un caire completament esquerrà, ha obrat en tots moments cern devia.

• • E:Is • anaflo-sindicalistes s'havien compromis a no auscitar cap conflicte a la República durant els tres primer, mesen de la seva implantacie. Ja heut vist. pena, que reneleme mateix del 14 d'Abril declarasen la vaga general a Barcelona. A partir d'agiten moment, les vagues i cenflictes de tota mena comenzaren a sorgir com per art d'encantament. Essent governador de Barcelona el senyor Lluís Companys va referir-se davant dels periodistes a aquesta Crometenga dels anarco-sindicalistes. La Miestió fou portada al Con g rés extraordinari de la C. N. T., que tingué lloc a Madrid el, dies II al 16 de juny del 193t (era el primer Congrés que se celebrava &seres del de l'any 1 919). Els representants Catalunya explicaren que no existia cae pacte sigma. Per tant. s'acordara que el compromís no oassava d'ésser una iilusió del senyor Companys.

Saragossa, 9. — La solució de la vaga, que semblava imminent, ha sofert un contratemps que, almenys, retarda l'arranjament, si no l'imposibilina. En la reunió que ha celebrat aquest matí la Patronal ha acordat mantee!, la P rometen ça de comelir exactament les bases proposades, entre elles el compromis de no efectuar acomiadaments fina haver transcorregut dos mesos. Per negar-se a firmar cap mena de document, per tonsiderar-ho depressiu, imite que la seva paranoia és suticient per tal d'allunyar tota sospita d'incompliment, sembla que no podrá arribar-se a una solució, i els palmas alleguen que la vaga és illegal i injustificada, puix que no la motivaren reivindicacions obreres de cap mena, per la qual cosa es resisteixen a firmar cap pacte. Ha de bastar als obren, per tantdiuen—la promesa donada per la Patronal. Han quedat per aquest motiu suspeses les negociacions i el comite de vaga sha reunit amb el governador civil, amb el qual ha conferenciat durant més d'una hora. En aquesta entrevista s'ha arriban a un acord de solució. Sha aixecat una acta, que ha estat firmada pel governador civil, pel delegat de Treball i pel comité de vaga, dient que si els patrons complien la promesa que havien fet es donas-a per acabada la vaga general. Estan ja preparats per repartir-los per la ciutat uns fulls donant compte de la tramitació del conflicte. Horn creu que aquesta nit ja hi haurà espectacles, i que denn, aixecada la vaga aquesta mateixa nit, es restablie i per complet la normalitat. La noticia de Farra/ijar/1cm ha començar a circular ràpidament per tota la ciutat i ha causat l'alegria que es de suposar.

El peral

demòcrata

El Congrés a que ens hern reierit és molt important. perquè demostra amb tota claredat la insegura actitud de la C N. T. develan del fet nou que li creava la instauració de la República. En el discurs de salutació, el delegat de l'A. 1. T., Falemany Rodoli Rocker, pronunciava les següents paraules: El peligro mayor que se ofrece a la C. N. T. en Espolia es el peligro demócrata. La proclamación de la RePtiblica ofrece a fas masas obreras el espejuelo de mejoras harto dificiles de

Cap a la- descomposició del partit radical . , El .senyor Martlnez Barrio té redactat un manifest de separació del partit Madrid, 9. — En alguns zireols politics sIra afirmar que el senyor Martinez Barrio té ja redactat el manifest de separaciO del partit radical, i que el secundaran en la sera actitud alguns diputats radieals, entre ells len-ministre senyor I.ara. Els radicais afectes al senyor 1.erroux concedeixen poca importancia a la dissidencia, i afirmen que efs que seguiran rex-ministre de la Gevcrnació són escassament uns granee diputar,. En caen, un amic del senyor Martinez Barrio asse g urà que arribarien a trenta.' Un diputat afecte a l'ex-ministre de la Governacia, i tamhé molt afecte al senyor Lerroux, ha fet les següents maniiestacions: —1,a minoria no té anteritat per a resoldre tttn plet intern del partit. Són els ergana suprems del partit, el C0112ilé nacional i Yassemblea nacional, en el seu cas, els que tenen poders per determinar sobre la Miestid. Podeu manifestar, tense que pugui éstes rectificar, que el senyor Alexandre Lerroux va a convocar el comité nacional del partit per tal que es renneixi sota la seca presidencia abans que acabi el mes en eurs. Seré en aquesta reunia') en es tractarà la qiiestin. Corn és llago de suposar, el senyor Martínez Barrio trartarà de convencer el senyor Lerroux, atora tota mena de raonaments, que és incont• enient continuar pe) camí actual. (Continuo O darrera )lora)

—2"Una Salga revolucionaria isla Goda -44"?. — Ja neaF.A.Ltaras

ve,*

que aquesta confusió produia irregularitats de tota mena. a-tic= constantment que els elements responsables (res pon sa de cara a l'organitzadó) declaren-bles nur Si bé determinats individus eren del C. N.. en tals o quals ames no retsree sentaren aquest: que si be aquest i aquel 1 eren de la F. A. 1.. en tal Cal no representasen la F. A. I. I aixi en tots els gratis de l'escala de romero/e. zació anarquista u sindicalista. A011111al manca de responsabilitat. per no dir de serietat. arriba a donar la sensació de rolla tarea en l'inacabable debat amb el qual el Coartes de Madrid voigué jutjar lactuació dels dirigents. De les llarmies explicacions que donaren tats els personatges alludits. només resultara en ciar una cosa: Mar duran une !Varas anys tots els personatges vistents de la F. A. I. i de la C . N. T. no havien fet altea cosa ene negociar i relacionar-se amb els conspirador, politizs, pera mai , en cap ras, ningú no baria din la representarle, oficial de cap deis cargarasmes de la C. N. T. ni de la F. A. 1. Aqtrest entestament a volee aplicar una doctrina absurda a una realitat mes forta que totes les teories no escapava. a Joan Peiró quan. adonant-se de tot el grotesc de la situació, deia:

conscentir dentro del marco del régimen Sitges. Blancor de cases que riuen caPitalista. Pero cl pc!ioro dc arte las al sol. A Terramar, on arribem una masas acepten esa sugestión existe. Y ya hora abans de l'entrenament, hom ne- sabéis que las democracias, más Q U O a da o pren el sol. Ben aviat deseo- destruir el viejo armatoste capitalista. brim Strauss. L'"arnic de Schmeling", vienen a sostenerlo. PrOPOPICIS 1110iOraS cont diuen a la ràdio, ens demana no- y estas mejoras, aceptadas por los traves de Barcelona. Molta expectació bajadores, tos desoían de Su camino. El per a assistir al matx—li dieta'—. Tot_ peligro, pu,s, para los anareosindicalis—Jo oduacto que tot el qms sito fet trocaren parla. Fins la gent que no fas españoles esta VI ese desvio de los estat una dcsnieció de!: eeraciteis de han anat mai a la boxa se n'ocupa trabajadores hacio la 'de,nocracia. la C. N. T. Peral si no es traba en ,el amb ió. Les nostres paraules l'a- blicana. terreny de les tonspiracions, de la erefalaguen. Per la nostra part ens arloNo obstant, la relució oficial o oficiorevolucinaio. del cofa . de forca neto que a vuit dies del mate Strauss sa entre els politics i anarco-sindicatistes pareció anib tot alld. ion era la Conno té pas aquella confiança de fa continuara. A la Generalitat va celebrar- que acabésNacional del Deban duremt un mes en l'exit financer de la 're- se una reunió, a la qua l assistiren els federació aquests anys, des del 19 2 3 al 1931 7: unio. Es ben comprensible en una senyors Macià, Barriobero, Sediles. ZaQuan una personalitat politice persona tan directament interessada labardo, Montero. Escrich, Pestaña i quines eren les condicions que la C. -.. T. en jalee... Peiró. Hom proposi als dos darrers da- posara per a secundar el moviment teSchnteling eo dalt del ring "fent nar en la candidatura de chputats per a i que aspirava a proelamar.la guants" amb el migfort reussenc So- les Corts Constituents, cosa a la qual solucionan Ii fou contestat: lb. Tot al voltant, un peblic, predo- Pesteila i Peiró es negaren rodonament. República federal, A nosotros. »es interesa Poco In oae innata/neta temerte espia els .seus Es comprometeren, pire. a tftot perso- pueda implantarte desPriek de la fti.01:4gestos i contenta en veu botica. Lee eal, a no ter campanya abstencionista. nas interesa nanquines totográfiques funcionen. El sena criteei era que en aquells mo- ' Ci(511 fiNe a realice. Lo que libertad de todas nuestros . Preals Nosaltres anotem al nostre carnet: ments històric no shavia de compro- es laexcepción alguna V ntie las libertarsin -Boas ceeuerre. Faenan p!• a col- metre la Confederació. bes colectivas e individuales queden to tal locar e! circe Geärdia • ex.:21lent. DeA primers de juny. es reuniren a Bar-mentgarizds. lIcients :seuiva i hIncatge." celona Jeremías Zalabardo — un tersoLa mateixa coniusi6 la trobem en el Despriis (i ' 1111 orill Ig. de deAeanS se- natge•térbol, dels. grupa a narquistes — Porque — diu Anistratiu. terrena. guiant enetant: "Malt prompte en Fa- els militars Jiménez i Franco, amh Pei. Pestarta — si estomas rcereecetudos tac 1 en la réplica. Visió ràpida. En- té, Cara. Sanz i Massoni. de la C N. T. gel 600.000 y a la liora • de la calizatidn no caixa be i a voluntat." Zalabardo va dir que comptava amb l'a- somos maS que 3o Ó 40.000. esto cs len altre minut de descans i ano- jut de diversos Sindicats per a presen- cantarlo. 1' en estas condiciones el Cotent encara: "Bloca he, pera no pot tar una candidatura a base de Franco no puede pagar. E! Comité tiene tina pas evitar ni dret ni esquerre quan i Jiménez, contra Mach. Aquests, en 'tinta de ;Poco pesetas que no aquests cops parteixen repids. Varias, principi. es prestaren a la maniobra, seré deuda de mas No sabe lo que ingresa por cercona a boxador. Joc de cantes precis, no tardaren a convencer-se. davant els cobra. por sellos coi:federales. y de esta y irable. No ho fia pas tot a la de- racnaments de Peiró i Clara, que con- nets manera no hav istracidn Posible, fensiva. Sap segur que els seus cops tra efacià no hi hatea res a fer. Com sala o que se tenga que poner alli una do. taran mal." es recordara. Franco enä després en la cena de campaneros para istrar. y Enfront de Solà, que és un del; candidatura de l'Eseuerra. romo esto no se quiere, no har organia:4e sparrings" que veurem donar-li la El que ava aleshores era que, com citan posible. replica. Schmeling no ens ha produit en tantes ocasinns, la massa obrera es Segons l'ideari de la C. N. T. el Sinpas mala impressia. Es un boxador desentenia del que poguessin acordar els dicat CO is un fi, sine un mitjà de proactivissim dalt del ring, molt variat i dirigents sindicalistes en materia d'eleepaganda ¡ d'agiteeie per tal d'aconsedels que sempre van endavant. Sra, ci o ns. El pre s tigi de Maca era massa guir el trinnif final del Comunisme pel set t cantii, ens ha confirmat en len perquè el criteri anarquista pegues bertari. Per tant, l'obrer que milita en el concepte d'excellent boxador en influir en un sentit n altre . Les perso- un Sindical afecte a la Confederació na que el teniem. nes intellizents de la C. N. T. s'arlo- hit pas el proletari atine s'enquadra en Flyn el succeeix hit del ring. Ba- naren d'aquesta realitat i s'ahstingueren l'organització professional (Me li ha de tallador, l'escomet arch cops llares de posar dificultats. nue per altra banda defensar els setts interesses de claase, sinó de les dues rnans. Veiem Schmeling haurien resultat inútils. al corrent senti- que, teòricament almenys, és un revoltsuns instants dominar. Algunas copa, mental que havia desvetllat la figura del ci o nari. Teanerquiame sindicalista, pecó, encera que amb ccrta impreeisie, li y en Iluitatinr. Alai, els quedava, almenys va més enne, i arriba a ilir que no conarriben, mentre cale d'altres sahn es- el remar, de presentir en el moment Pro - re que cls obrers gaudeixin de tnasaa quivats. Pene Elyn té la casa ensango- piel la ¡adora dels !teto prohlemetics comoditats; si l'ohrer esta satisfet. resnada, i al round següent' el veiern serveis. Aviti diu. amb la suficient pers- perit revolurionari s'adorni. anar per diles vegades a terca. Schme_ pectiva per a poder ;tejar aura sereniFi sistema típic per a mantenir la siEng nn Ira fnreat mai el coniliat. pe- tat. es vett ben clar une arrb la Cenfetuaci3 sempre ti y ant e; ranonienada ecr3 els cops eme han tombat Flyn deraele e tense la Confederarie el trinmf ce', directa. L'anaren-sindicali s nie no achan estar molt precisos. Maci:n en anuells moments batiría estat cepta intermediaris entre el Sindicat i el Després de diles represes de Flan. exactament el mateix. pateé: el. cnnflletes s'han de reaeldre de l'holandés De Roer ve a ocupar el potencia a potencia. En neisos on exisse t' Une. Schmeling no ha descansar Política. i anarquisme teixi un Estas fort o. sitnnlement. rinI s que un minut de represa a reMentre els elements responsables de la Fstat serlds, aquesta pretensie dels anarpresa. i el seu estat de fres.-nr es sor- C. N. T. a Barcelona feien aquesta sa- quistes els colloca autornáticament lora prenent. Notent igitalment que el seu car politica de fer creure que eren ells de la !tel. pera'. cénit que a Espanva .tan inc minora a mesura que a y anc,a l'enfrien un favor a ialacia. unan, en rea- fora de la llei estava la C. N . T. Mol trenament :Serà per aquesta causa nui litat, em Maca qui els el feia a ells, el, Goteros ale S. M.. ens trobem ara nue I t e Roer cris sendila el pitjor dels els extremistes de l'organitaació. concre- arnb una den s a tradició de ceniusionisme tres "sparrin g s”? Saltirmant pel ring tament la F A. 1.. s'anaven apoderant que la República dels primer, &Si anys el velen, assaiar. vanament d'arribar tots els llocs estratégico i itnposaven als tractä vanament de rectificar. a la rara de Schmelinc amb els seria Sindicats un ritme d'agitació cada dia Josep Maria PLANES punys. Per mitji d'un "entinte!' més accelerat. De tal manera. I]lle Aran, fluix. tense malicia, pene molt pre- que fermara pare en aquella data, del (1) Vegi's LA PUBLICITAT dels vis. De Boer va a :erra. Comite Nacional de la C. N. T., podia dies 21, 22, 04, 25, 26. 27, 2S i 21) d'abril, I la sessiei de quanti acaba quan dir, no ras mancar de ra6: (Continuord.) i 3, 4 i 5 de maig. començava a aionar-nos. • Un round de "punching hall" i una sessi3 d'exercicis, en el miss de la qual rom Schmeling posa de manifest l'agilitat de tots els seas muscles. acaben la sessie. Schmeling baixa del ring, i, a pas de cerrega. fa g in don -cents metres que el separen del vestuare on el massagista entrara en funciona Els espeetadors s'escampen, i ea i lli es formen grups en ele quals hom és en general "schmelingista". Max Schmeling ens ha fet refecte que estä "covant" be la seva forma. Cap dels "sparrings" que avui l'han entrenar ha tractat d'imitar rectodure de manera que el dia del combat el joc de Schmeling seria foreosamety diferent del que atad li heut vist fer. Voleen dir que no l'hm vist entrenarse arnb vistes al caamhat amb Usendun, sitió amb vistes a un combet. 1 con, <me semore ha eetat aixi, i coto ene recurfun s'ha entrenar oh Schmeling i ele sena directors no l'han l pocht veure, pot donar-se el rat que el ba s e aconsegne l xi torprendre ra.• lemany. Un altre -lia veurent les possib I . i t .ts que qe Te,lino d'aeoneeguir un ibjectiu que, emir n•etc..t, poasibiArribada a Madrid del. filla deis envistes de Saraiissia jtii comitivn lifa r io la seva •ietAr,a. d'autontdbila satine de l'estad° CRITIAS 4

A Madrid.

1

Aquí parece que se trae-por base. Y ea una triste base. que siempre recaiga sobre los individuos del Conslté Nacional la responsabilidad de muchísimas cosas. Y casi siempre parte de otros sitias, de otros elementos y de otros pv1001 que no son el Comité, y el Comité acepta muchas veces algunas sugerencias, como tuna realidad impuesta por otros eletuentos late son de la organización y de los OrullOs anarquistas. Els ferments de tebellió que el de regim havia orovocat. corn en tat trasbals Delitic d'aquella magnitud, aiavoriren l'ascensió dels més . exahats. Cana

a Barcelona...

71E"

Divendres, 11 tia

18.642.—Preu: 15 céntima

EL. /time, Pressió al miren de la mar: 767'8

ABONAMENTS e ss. vea Ratadtuir;

greta.

utsusaga territorio de ,rne,,,eit !latina I Portugal. triasestart... patios eon.rni postal. 14 DIARI D'AVISOS 1 NOTICIES TAICNC1141 RECLAN1S e'ECIONS

mes:

toe t

t

(1

4k BARCELONA

LA SENSIBILITAT CATALANISTA

fflglietres. Temperatura NumItat rejltea: 62 per eent.

o

el

vent: calma, VIsIbljat noritzontat, en pro qullemetre. 114144,4111,ces: cobert d'Ast. I Illayeer '14,e darreres 24 hOres: feioperatura Ternoeratura rolalaku At'ajmos. Racurrezut 4s1 VI: msolaere 'en 61 nulia. PreriptutenSi 121 quIldmetres. esa Manir: to hnres 45 mirara.

;11111DACCIO 1 ADNINIETRACIO: CORTO CATALANES. 589, 1.4r n—• TELEFON 11484 TALLER8 D'IMPRENITAs' CAIIRER DE SAI1BARA, 11 1 19. •—• TELEFON 15603

7 0

Eis contlIctes entre el 80- Avw comença a Clermont- La conversa del diu- l'organitzaci6 de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya Ferrand... menee vinent vorn Central 1 la 6eneralitat

P ER UN PLAT REORGANITZAC10 Congrés extraorEl Apeflació davant DE LLENT1ES Una enérgica DE LA C. N. nota del senyor dinar! del partit la jovenesa Martí Esteve radical-socialista francès ) f irb AMA

.a setmana ada, en donar

.3 noticia de la presentaciä del re-

cr que el govern de :a República interposat contra la Ilei de contes de conreu aprovada pel Parnet de Catalunya, acompanyàvem a informacie amh un comentari del t oste corresponsal particular, en el qnal era consignada la sorpresa que en molas centres pelajes madrilenys hada causat l'actitud de la Lliga a la hei sordcla del cos 1eg1stedu català. L'argan de la Lliga, que aquel] moment enea ha moderar sisiblernent el seta to i sesforea por toa eis mitjans a justificar una initiativa que sempre sera inexplicable irritant per als catalanistes, sostenia ve la presentacia de Pestnentat rer-e. no baria Motivar cap comentari, ¡ tue »hacia ne hi havia donar gens ssaportincia. L'atencia que els • no;ales i ele diaris de Madrid dediquen I te qüestió demostra corn era de teselenci6s el desmentiment esbiaixat 3.71S que es pretenia neutralitzar :a rntla informació, veridira. La prernsa se n'ha ocupar atlante:mena, perquè el cas té meras sobrers per a justificar qualsevol coreatar!, i en guinché tots traspua tranyesa que apuntàvem el primer Se. 'Luz - , en la seca edició de dimecr es, hi dedicava sen espai considera b! e de la primera página, entanea l at amb un titol molt visible dent que en virtut d'aquest recurs ta plantejat el primer conflicte entre la Generalitat i el govern de la República. Cal noutiés iixar-se aquesta observació exacta per a compandee la transzendincia del deteraiini de la Lliga, que con/ a partit e, tira al damunt la responsabilitat ¿hacer suscitat aquesta dificultat greu a l'autonomia. Pel que toca a l'estranyesa que el seu determini causar entre aquells medie, n'hi ha proa amb recollir les observacions que clouen el comentari de refareneia. Diu "Luz": "El Parlamento de Cataluña ha dictado una ley que contraria los deseos de los propietariel catalanes. ¡Por qué no han de ser esos propietarios, en lugar del gobierno, quienes reclamen ante el Tribunal de Garantías? ¿Por qué ligar a suerte del Estado y de la política seneral a estamentos determinados, respetables. desde luego, pero exponentes de intereses limitados y para:tu:ares?" No colern subratllar l'expressió del comentarle quan diu hei contraria als "deseos" dels propietaris i no "interessos i drets - ; deixant de banda aquesta observació, que denuncia un part de vista capital en la qüestió, hen de dir que els seus interrogaras situen el conflicte en el sea veritable p:a. ¡Per que un partir potaje que TI3 ha tingut mai altea raó d'existir sine la conquista de rautonomia dinate la legalitat ara es posa al costar dels "deseos", segons "Luz", duna propietaris que representen una minotia exigua dintre el poble de Catalerya, contra l'autonomia? La Ilei es poda discutir, será discutida segu:amena el que no adates discussió és l'arStud d'un parta que es titula catalanista rontra una (le del Parlament ea:ala, representació eminent del dret a governar-nos autonómicamear que ens Ita estat reconegut. ¡Per que, hem d'insistir, un partir catalanista fa d'advocat d'un ;. interessos materials partieulars contra els fueressos morals del catalaniarne i contra la dignitat de Eautonornia? ¿Qué il ha at que no ha mirat Pira a crear aquest primer conflicte entre l'Estar i la Catalunya autbnoaa'i Denles no li ha at res sind es e ira tingut por de perdre quinze O vint mil vots si r.o s'ajupia a les pretensions dels propietaris afectare per la Ilei. Ens consta que determinara elements addicies a la Lliga han vist amb pos:tiu disgusi aquesta barata :eta a costes de la catalanitat; eis estratega electorals de la Lliga s2ban acoquinar davant l'amenaça d'amaells eleetors i s'han cenia la sizeificació catalanista del seu partit Per un miserable plat de Ilenties que no els tara profit. Perquè cal entendre'ns he: la Lliga, en instar el govern que interposi el recurs, no discuteix la :le: discuteix les facultats del Parlamen t Cata:unya, és a dir, tras-

El

!Lda. la • qüestió al pla de la sensibilitat catalanista. Si les facultats legislatives en materia social han resultar restringides en l'Estatut, ha han estat contra la voluntat deis catalans. i la Lliga s'aprofita daquesta reducció imposada, a clesgrat d'ella mateixa, per a afalagar uns guante miles d'electors problematics, en perjudici del prestigi de l'autonomia. Que jurisconsults eminents critiquin la Ilei durament, tense dir un mot de la veritable qüestió que interessa el catalanisme. no els treurá del mal pas an s'han posat. Altres personalitat prestigioses comenten la He! favorablement. Si la Lliga nr hagués abandonar el seu lloc al Parlament bauria pogut combatre la i les seres observacions haurien qurdat registrades. Renuncia despeetisatuent a intervenir en la discussió d e l a hei, i ara es refia que algú faci la ieina que hacia de fe- ella a l'hora i al ;Ice oportuns. Pena ara no es aixó el que interessa, i toas els allegara pòstums contra la Ilei no desvirtuaran l'enormitat anticataiana que ha comes la Lliga per pura voracitat e:ectoral. Es ella la que ha parrar ei plet a Pestadi estrictament catalanista i en aquest medi el seu desastre será. irreparable. En conclusió: els fets són alai, i cap explicació ri conferencia no els podrá desvirtuar. La Lliga no recorre contra la llei per defectuosa o injusta, sinó que nega competencia al legislarlas. que Ella dictada: es a dir , denuncia al govern de la República una suposada extralimitació del Parlament de Catalun y a, i amb aquesta dennncia obliga el govern a actuar contra les iniciatives del nrstre Parlament. Tot aquest zel, pera. is en benefie d'una clientela i en perjudici de l'autonomia. El catalanisme no es pot posar la qüestió en altres termes.

Ami> referencia al docurnent trames per la Geueralaat a Madrid, del qual parlavem en la riostra edició d'ahir, i en abeencia dl President de la Generalitat, el conseller de Finances ha hiurat a la premsa la nota segnents "Amb nimia de la promulgació del Decret de 8 de n'arç d'any any, relatiu a la cessió de la contribució territorial a Catalunya, el Govern de la Generalitat trameté al senyor President del Consell de Ministres un escrit, en el qual, tot fent constar l'agramient per la decisió amb qué hacia estar portan a terme el compromis de ter la cessió ~rentada abans del primer d'abril, es consignaven les reserves que el Govern de la Generalitat havia de fer a determinar! extrems d'aquel! Decret, algun deis quals contenia perills evidents de desvittuació de l'Estatua El Consell de la Generalitat, obrant amb la maxima discreció, i per tal de no crear dificultare al Govern central a base duna disconformitat que tenia el convenciment de veure esvaida en aprovar-se el Decret de cessió definitiva de la contribució, es va abateoir de donar publicitat i àdhuc referencia de l'esmentada nota, i aixi ho feia constar en la comunicació tramesa al senyor Lerroux. Dones be: en el Loasen de Ministres celebrat a Madrid divendres pasear es va aprovar, segons referéncies, un escrit de resposta al del Govern català, escrit que encara no ha arribar a la Presidencia de la Generalitat. Aixó no ha obstat perque un diari de Barcelona l'hagi publicar íntegrament en la seca edició de diumenge, mancant-hi, nones, unes variacions acordudes, segons referencies oiicioses, en el Consell de Ministres. L'escrit de la Generalitat continua Medir. De moment no interessa mis que remarcar aquesta anomalia i el contrast de conductes de l'un i Paltre Govern. Quan el de la Generalitat conegui oficialinent la resposta de Madrid la replicará degudament i lliurara al coneixement públic rota els docurnents cursats. Ara es limita a fer constar el disgust per aquesta desconsideració, que el Govern de la Generalitat confia que li sera satisfactóriament explicada tot assegurant-li qure no enclou un boira de deliberada hostilitat a la representació de la Catalunya autónoma. S r aixi no fos, el Govern de la Generalitat no °MirlaMadrid, co. — A darrera hora de la ria el deure que ti de mantenir en tarda In ha hagut gran animació pels pas. rol cas els drets i la dignitat del nossadissos de la Carnbra. Es nota gran tre poble. movitnent entre els dioutats de la Essera imminent la. promulgació del C. E. D. A. El senyor Gil Robles ha De:ret de cessió definitiva de la concoaversat amb diversos periodistes als tribució territorial, el Govern de la nuals ha manifestat Eme havia celebrar Generalitat ha volgut que el Censen una conferència arnb el President de la de Ministres conegués prèviament el Cambra. per tal de narlardi de la hei de seu criteri, 1 a tal ji ha estar cursat termes munici pals. Un peeiodista li el telegrama següent: dit que molt aviat osorreran esdeveni"Presidente Generalidsd sie Catalurnents por tics que afecten la nrinoria fia a Excmo. Sr. Presidente Consejo A.. i el senvor Gil Rola C. E. D . de Ministros. — Madrid. l:13es Ita contestat: Un diario de esta ciudad, edición doL'únic que us pase dir és que ens re- mingo, publicó texto integro nota unirem dijous per seguir canviant im- V. E. contestando la mía fecha ir oressicns sobre el mament politic, i l'ac- abril relativa Decreto 28 marzo cetitud que davant els politice haga d'a- sión contribución territorial nota no doptar la C. E. D. A. recibida esta Presidencia hasta fecha. El senyor Gil Robles no ha volgut Confiando dicha anomalia no envueléster raes explicit. ve deliberad:. desconsideración ConEls periodistes s'han yogur assabentar -jo Generalidad y menos hostilidad per boca d'un di putar de la C E. D. A. régimen autonómico, créome obliganiolt destacar, que, en efecte, In hacia do formular urgencia algunas obsernoticies de gran interés politic. En la vaciones dicha nota suponiendo auténreunió suc ha celebras el Consell Na- tico texto publicado. A reserva concional de la C E. D. A. s'Ira acordar testar ampliamente extremos referensolidaritzar-se arnb la Política fins ara tes criterio valorizaciones no tan urseguida pel cap del partir d'Acció Po- gentes y confiando nuevo Decreto cenular, senyor Gil Robles. Al rnateix sión territorial será aprobado Contemps fer veure la necessitat duna de- sejo viernes, cúmpleme deber expreclaració de fe republicana i a continua- sar V. E. sin demora disconformidad ció reclamar el poder, censiderant el Cmi- Generalidad con manifestaciones sesell Nacional suc aquesta resolució no gún las cuales istración contribución territorial permaneceria en alies por retardar rtl5. El senyor Gil Robles Ora mostrar nisterio Hacienda hasta valorización identificar amb aquest criteri i ha acor- contribución cedida. Cedida contribudar dur a la reunió de la m1110r1a aquesta ción efectos primero abril Consejo Generalidad no pueda itir en adresolució, per a la seca aprovació. També s'ha dit pels rassadissos de la ministración dicho recurso hagerenCansina que en la reunió que se celebrara cias no previstas Estatuto y menos aquesta nit, a les des!, per la minada, s'a- por tiempo indefinido, según resulta de su nota. Asimismo respecto indoptes aqueas importantissim acord. tervención ulterior debo atenerme cri(Continua a la Página 5, col. 2) terio manifestado mi nota ra abril, según la cual intervención constante y previa no es necesaria para electos establecidos artículo 16 Estatuto. Confío próximo Decreto desvanecerá fundados recelos desvirtuación espíritu y texto estatutario. Salúdale atentamente."

La C. E. D. A. acatará la Roptibliog demanarit el poder per a dissoldre les Corts

.17mi comencara, a Clermont-Ferrand, el primer Congres ertraordinari del partir re/schied radical i radical-socialista. ha conrocacié del anal ton demanada demii dels esdeveniments del 6 de febrer i de la constittició del gabinet Downerglte. • El 5 de more darrer ¡'assemblea dels presidents i secreicris general: del comino de fecleraninr, dreartnrtent-Ii

Edouard Herriot unida amb l'oficina del Comité executiu i els representants dels grupa parlamentaris del partit al Senat i a la Caalbea, ¡sarda aprorat els desigs dels qui dementaren la can:nutrió del Congr,Is, i encarregat a un gimo de tretze representants de preParar an programa d'acciá imnicdiata sobre la reforma de les ittstitucions parlamentaries i de l'Estat, sobre els problemrs econamics, agricoles i financers, sobre problema de Catite forjé: i l'emproment de la ioventui Per

tal de irr ross¡Irli 114, darrera el Parta, hagués la nnió d,- to ts els republicatis per a la defensa i cl perteccionament del ragim. Das debats principal' °alisaran ratencid dets delegats del Partit radical-socialista. El primer tindra per ()bical' sormatee al ilidici dels deleglits tots els haMes reCoaealelS (Calii's actes contra l'honor, que i;tan fet campliees, de liuiy o de pral, de l'estafador Starisky. L'u raPort elaboro per Albert Bayet s-ed, apeara/ Per la guasi unanisens 3falgrat la importancia que fi la determinada de les responsabilitats morals en ttn, ¡ala jeCereiala certs 'm' albees dci parti: rs l'afee Starisk3, aquest primer nlebal quedara una mica tu-afina datunt impormncio del segon, o sigui sobre 1..2 política general. l'cr a watts aguest debat ha de consistir a flaa r so' ¡cursi la Possibilitat del partit en els moninas actuals, trobar les bicis de l'ordre económic non, les solueions als Problemes de lasse forras i dels intercanvis comercials. Perd, de Id,- el debut es cour .ertira en una ocasió Per a determinar les enndicions de la parlicitaciti del

El diumenge vinent —demi at —, al local cedit per A. C. R., Corte Catalanes, 389, principal, tindra. Iloc la primera de les converses, convocades Mal a resultar d'aquella "consulta als joves - que vele la Ilum a les pagines de LA PUBLICITAT aquests darrers temps. Tot l'element jove hi és cridat. Creiem que és d'una innegable urgencia aquest canvi «impressions entre persones que se sauna mis enlla deis partits politics i que vulguin escatir aquestes grestiene: A) Concepte de Catalunya en el moment actual. B) Papen que hem de representar dintre e) man. C) Idees generals que han de formar l'essència d'accione futures. ID) Visió de la vida pública, tal cona es dóna dins cada individu de la generació pie puja. Enumeren aquestes qüestiens no pas com a programa ni ordre del dia. sinó mis aviar per a transcriure aproximadament el camp tearicament infinit dunes converses que, principalmena tenen per ohjecte posar en relació "personal" tots els elements que han de formar el nucli de la Catalunya immediatarnent próxima. I no se'ns pot tallar de massa pretensiós aquest programa. Creiem que tothom, ultra el valor que poden tenir les seves idees, necessita la telació amb els altres bornes per a convertir-les en realitats, i tumbé, i no menys, per a donar-los aquest grau d'afinament que no pot sortir sine, de la discussió serena. Un deis mals més grane que ha tingut la nostra terna és aquesta ahsencia de vida de relació. ;Quants valore perduts, monta per asfixia! ; Quantes idees estravagants per falta de control tot alzó representa! I en voler estrenar aquest defecte que fins ara s'Ira notat a la nostra vida pública, preferim encomanar el remei a les promocione mis joves. Encara tenen una ductilitat i una potencia de sinceritat que no pot obtenir-se de les altres, ja iicades dintre la rutina deis costuras públics de uns ara i treballades, vulgues no gues, per les realitats que ells =reiste crearen. l l'eficacia de tot el que representa acostament, relació ée enorme, decisiva. Fixem-nos només que una cosa tan apartada de la politica com uns Jocs Florals, posem per cae, pegué crear un moviment sentimental que ens ha proporcionar una torea d'expansiä que tot just avui declina. Per que? Perque posava en relució uns amb alares els valors de la terra i les animes populars. Peris no en3 apartéssim massa del tema d'aquestes tisúes. En ratificar la convocatòria de die! ats fern una crida cordial a tots els cors sans, els cervells actius i les consciencies dretureres o simplement inquietes de •Ielement jove de Catalunya. No clubtem de l'eficacia duquesas empresa. Només en dubtariem si no estiguéssin' segura de l'esdevenidor de la nostra Patria i de la vitalitat de la nostra terra. 1 com gent mis diversa vingui, millor. Serena mis a prop de copsar entre tots la visió totalitaria de la nostra nacionalitat, trama indispensable i previ a tota actuació política dotada dambició i de gran-

partit raditat al gavera Dounteratie, n ba si annesta participacid ha désser mande5a. (inflada i continuada, lits (mi delermiwn agites, deba voldrall scourantent criticar la Política económica del den tera Dounterque, sobretot ds d'eras llei, i tot criticant les deei-

Rossend LLATES Fermi VERGgS

treses reclamaran una transformacid de les doctrines del pa rt it radica/, prr tal de situar-lo mes cate a resarterra. .4ottests dos orups sssrdraut, eadascun Per

ROOSEVELT GRAVARA

la seva part, els seus defensors. Ilerriat. 1k-ritt, Chautemps, Caillaux, i Milhoud , i tes prinripals figures del parlit, ruina a fervor diosa política de fre to i d'apoi:egament d'esperits. La mame Part de les ordres del dia voladas per les federarions departamentals, recol:en la collaboració al aoven) Dounter!me i r.rPrr.e.ren la tona simoatia al pre(Cont. a la p. 7, c. 31 sident Ilerrio(.

Washington, lo. — El senyor Roosevelt ha firmat avui la llei fiscal per a 1935. Hi figuren 417.000000 de datare de nous ingressos, i es graven forrar/reta les grana fortunes. D'acui endavant es faran públiques les declaracions de l'impost sobre la renda.

sbus

LES GRANS FORTUNES

Salazar Alonso

eire Itagenbeck

Barrera torna esser

Madrid

444r ea oesesobarcar a Barcelona un 'del. :tes !ama gos circe del tmtin eetatimpla,' aVesoll, Velefant que trabilla • el les °perdiz:coi -f7.11 1 V(WI j.....A9embarmanee '

Madrid, 10. — Aquest mal I, acompanyat d'alguns amics Ola presentat el gen e ral Barrera chicana la Sala simenit del Tribunal Suprern per tal d'aeollir-se als beneficie de l'arnnistia. També ala presentid a la utaLeiXa Sala amb igual finalilat, l'eS-marqUes de San Rafael. Dels processals pels sureessus d'agost a Madrid. 1 després 11Pelnhafs en rehellia, envara en '

posar-so 11 (113-

per JOSEP N'AM PLANES

Potser sera convenient dedicar un article a explicar l'engranatge de la máquina sindical de la C. N. T. tal com funciona, m/s teòricament que P ractica ment, potser, des de Eany 1931. La novetat d'aquesta reforma, el pinyol de la qual es la Federació Nacional d'Indastría, es basa en la següent idea: Es eridente que el capitalisma tiende cada día indo hacia la completa concentración iadu tarja/ y económica. 3' no e i menos eridente que el interés de clase eld Proletariado esta asimismo en stt propia concentración como factor Prof esional,

El Sindicat d'Indústria Caben en aquest Sindicar tete els treballadors dista indústria determinada, !tense distinció despeeialitats professionale. Agafem, com a exemple, el Sindicar d'Indéletria de l'Edificació n l'integren els paletee, ruiniert , picapedrers, melers, mosaistes, pavimentadors, xaires. estucadors, cimentistes serrallers, lampistes, vidriers, i, en fi, totes les especialitats professionals que es retadcieoinsetnedhiarieuedraernrseigutueamprbodlu'edf eii,,eienarleids. series snimes fins als qui ¿citen acaluats eis Cadascuna d'aquestes especialitats professionals ha de constituir, dintre del Sindicat, una secció amb personalitat i autonomía própies. Per a declarar un, vaga, peró, necessita l'autorització l'Assenhlea g eneral del Sindicat.

Comitès de fàbrica

i de taller Amb ha creació de les sexions, la figura de Eantie delegar del Sinlicat desapareix. Són els delegats de les diferente seccions que hi hagi en una fábrica o taller els qui formen el Comise. La parte mas fundamental de la »lisian de los Comites fábrica, taller, etcitera, esta en el sentido revolueinnaHa de la taisMa, ya qt(e estos Contits.

zar fajada entre els diversos estalillments o centres iniustrials i tindri cura de mantenir les relacione amb els Sin.4rats de la mateixa indústria de la costa del país el La Federació Nacional dindUstiu será el re7ulador de la oroducció de la indastria (le la seva jari.diccró, sem,ns des del puna de vista nacicnal. i per a atendre les relacione amb l'exterior, s'entendrft amb la Confederació Nacional 'lt Sinlicats. Com es par reune, el rol de la F. N. E te una ambició i tina vaguetat caractsrisr la tles de toree les gratas perspectivas lel Cemunisme Llibertari.

La Federació Local de Sindicats Representa exactament el Que el seu ruar indrcu. Junt amb la Fetieració Comarcal, que es troba en un grata mis amunt, és l'atizan denllac deis Sindícate amb la Ceniederacia Regional.

La Confederació Regional La 5 esa astisitat es análoga a la de la Federació local, ampliada. naturalment, al seu major radi d'ascia. Catalunya. per exern ple, es divideix en quatre províncies, cada una de les quals designa dos delezats. Barcelona. residencia del Comité Regional, per majá de la Federació Local, designa cinc Sindical!. i cadascun d'aarests nomena un adjunt per al Gomita. Tenim, dom, q ue el Cornite Regional esta compost de cuit delegare que formen !a part execeira i cinc adjunts que tenen veu pera no tenen vot. El Ple del Con-lita Regional el formen aquest amb els representante ¿inertes de les federacinne !mala i comarcala. i les Cnnferencies i Cnnesereems regionals e% componen dels repreeentartts directes dels Sindicare de !a venid.

La Confederació Nacional

vencidos el Estado y el capitalismo Mr la occijn ricleata de la Rcvoluci,in Es el centre de lea relacione de tot habrdn de ser, en sus resPectipas j urisdicciones; loa gestores de la ecoso- l'aparen sindica(' del tesis i el necea:Panda; esto es: seran ellos los encargadas r/tiesa amb l'Associació Internacienü de

de istrar el funcionamiento de lo Trehallador s. El Comité Nacional esta formar per maquina económica es el triple aspecto de organización, Producción y distribu- tretze individuas, els quals Oran de reunir. almenys. un Ceo(' a la eetenana. ción. El Ple del Comité Nacional el formen els tretze membres eementate i un deComitès de districte legar de cada Confederació Regicnal, o de barriada El Ple s'ha de reunir, almenvs, una cegada cada trimestre. Cada C. R. ti un Els trobem solarnent en les grans ciu- vot i la part executiva del Contitè. retats, i llar missió es facilitar la infor- Presentada pel secretari general, tornes té mació i l'orientació deis obrers perta- la facultar del vot de desempat, quan nyents a Sindícate grosses. com els de calgui. 'es la Afetallítrgia, Construcció o Art Fabril. Per mitjä ¿'aquesta Comités, els Ja hern dit en començar que potser el obrers d'una barriada poden estar cans- funcionament d'armen complicar engratantment en e entre si i amb el natge tenia mes de teóric que de pràcSindicar. a través deis informes que els tic. Cal. dones, que el lector no s'imtramet l'entitat central. pressioni nossa amb la gravetat En encames en que els Sindicats siín questa prosa istrativa. La C N. T, clausurats i perseguida I actuació sindi- ni m'es ni menys oue qualsevol altra orcal visible, els Camites de districte o de ganitració del rois, va un mica coas barriada tenen asta gran missió a rea- Díaz vol. litzar entre els comporents dels Sindicats. grans o perlas. i que consisteix a Estructura servir denllac entre tcts els òrgans sinistrativa dicals. El segell confedera! és !limar als SinVisió de conjunt dicats locals segons el nombre d'afiliats que tenen. Aquest segell, que val vint del Sindicat cèntims. es repartís de la següent maVist de baix a dalt, el Sindicat és nera: Per a la Federació Local o Comarcal, al Els treballadors d'una fábrica. taller, mina, obra, etc., tots ells adscrits a d'''Perinatm c li C%nrite pro-presos local, dos un Sindicar, designen els delegare cor- cintims. responents a cadascuna de les caracterísPer al Comite Regional, dos cantiquee professionals, els quals componen ei Comité de fabrica o taller, encarregat tinPer a les publicacions, dos cèntims. de resoldre totes les qüestions d'ordre Per al Comité pro-presos Nacional, dos interior que no afectin els interessos ge- (alunare. les seccions o del Sindicat nerals Per al Comitè Nacional, set centims. 1, 1 Els Comités de districte o de barEls alares tres centims sels queda el riada sial els órgans d'enllaç entre els Sindicar. Confites de fábrica i taller i els Comités Cada Regió s'edita el seu carnet con¡ Juntes de secció del Sinaieat. federa!. c) Les seccions sindicals són l'expressió professional de les branques indus- La propaganda trials i teten persenalitat i autonomia Un gran nombre de rearesentants de priwies per a 'soler resoldre lotes les Sindicats eren partidaris sie la creació questians tecnico-pratessionals nue els in- d'una escala doradars. Aquesta idea toca teressin directament i exclusivament. mota discutida i. finalment, rebutjada. d) El Sindicar is el nexe que uneix A remarcar rarguntentaciP• del delegat les Seccions per mirla d'un sistema ( e- del C. R de I.levant : La Confedera:idee deral de relacione i d'un nade de snli- as oeste. COMO msrtsttjsmo obrero p Pro. datitat moral i económica contra el fesiorwl, aceptar la creación de %ala escapitalisme i l'Estat. cuela de oradores, no Puede hacerlo el El Comité general i els %mis dele- Porque nosotros. que luchamos abiertagar, representen el Sinslicat en l'ordre de Mente, correríamos el peligro de gue se relacioiss exterior% davant la Foleracia istrodniera entre nosotros 1/113 clase: la Nacional d'huhi s tria i Ares organismes de los tuse saben, ron preponderancia sostiperiors sie carieter sindical i da‘ant le; bre los eme usa soben. institucions ele l'Estat. Descartada l'escola d'orador!. ets os nts hasics de la propaganda anarLa Federació Nacional quista san la aremea. i. sobretot, els Ateneus Ilibertarie. d'Indústria Josep Pilar: a PLANES Aixi com el Sindicar és un centre as relució de Seccions professionals, la Fe• 111 Vegi's lb PUBLICITAT dels deració Nacional d'Indústria és el e - n- dies 21. i ao 3.1. 55. 36. a). tre de lee relaciont dels Sindicats d'u i 3, 4, s i to de maje. 11 3 intInstria determinada, escampats ne. 9 (Seantra.) les distintes reginns el'un pele. Resumint a grans trets el rol de Porganancia sindical eccintiasla pee indüs. tries, smhern Que les %eVéS activitats dudel /breo rare i després de la Revolucia social van les seaiients: dels charle 'JAN! a) El Comité de fábrica o ta l ler, con es'-vertincom.slaRe Madrid. 10. — El PresidenC lució es (ara amo de restabliment del Consell de ministres Int madustrial, camp. mina, etc.. i el posara se naualni ¡de perlodist,tsg QUE en el funcions sota la seva direcció i adtv;Consell denla es traetura de nistrarió. bl El Comise general del Sindicas la qiies1 id relativa a l'eleva*, •eri l'encarregat d'ornand dele COSt do! periódica. • . 00. n-n 4

i:aueenent

gafa —Aquest Solazar is aquell Sala zar portuguts? —No: perd aqueas també Ea por tumida.

p,

18.643...-Petie diteting

'A.

Diiiii6f04.12

r

ABONAMENTS

EL TE mps

PressI6 al rayen de la mar: 766•11 mtlilmetres. Temperatura acude 1110 gratis. Rtualtat relativa, 70 per cent. Vetoet •l vent: oullernetres per nora. del nord-e11. borltrontal, en promedl: un ttunómetre. Estar del en: mere. En les durares Su horas: Temperatura joastrpoi ara gratis. Temperatura mínima: 156 gratis. Iterarreg ut del vent: 50* quilòmetres. Precipitas/A: aUga9 Insoluta en el dla d'ahlr. 7 horas as mlnuls.

lea , I ten/Mirla de la Papelea. tres-ele •.• Amerlea l'aun' 1 Portugal, Falsos convent postat Ist Altres pa/sos, ld. Ca

DIARI D'AVISOS 1 NOTICIES 'ANUNCIS I RECLAMS SEGONS TAMI118

De Catre

Solee a Lerreux

UNA AVENTURA

POC GALANT L,-amnistiat senyor Calvo Sotelodiuen els telegramas -de Madrid—immediatament despres dhaver promes ci cärrec de diputat al segon Parlament de la República, alai als adissos i es leu presentar al senyor Lerroux per agrair-li el favor que li Sarta iet, a ell i als seus. —Mis m'estimaría que ragraiasiu s :a República—digué l'ex-"caudillo". —No, a vós personalment—replica i de la Dictadura. I tenia teta la raó el coRaborador ei difunt Primo de Rivera. Es Lerrux i no la República qui ha instala/ altra regada a casa nostra eis eneaas del regim, anemias irreconciliaaes. Li ho han d'agrair, donas, a i no a la República. Treballaran atmernent contra la República; si .,er in impossible renderroquessin o ermaturalitzessin, salvarien la persoas del senyor Lerroux. Et senyor Ierroux, en obrir la porta a un alear. Ct d'enemics de la República, sals lta fet tots asuras seus. No direm que sigui monärquic ni feixista; seria exagerar. Parir nhi ha prou dient que és en ¡aquello repubiicnas que podrien mar tirant sota una monarquia o un

ieixisme triornfant. Al capdavall es la :era història. Quan un hom sha fet vell a/1lb una t ersa mentalitat, no la canvia de cap de les ades. Lerroux pertany als temps raquítics del republicanisme espanyol, quan dins de les depauperades ¡orces de la revolució es podien comprar amb els di: s d'una ma els bornes intelligents i reates. Quan daamar d'un paisatge d'estepa solament faria l'exabrupte i la xaronada. Fou l'època mes anguniosa de la història politica peninsular. Els pocs republicano austers i clarividents es tancaren a casa i nomás patrullaren mistenosament—salvant beta poca cosa— tus que eren el tercer partit de torn Ce la corona. Aquell que entrara per parta falsa i sortia per l 'escala del servei Aquesta gent era tinguda en usa poc que ningú no se sentía arnb ata d'ésser-ne antic ni es vela obligat esser-ne anemia. Els politics de la Corona els tustaven resquena, i a les artúlies i "tresillos" pagaren el plat se les anecdotes de la picardia. La República vingué, rnalgrat tot. La idea pura, emigrant dels que volar: enunascarar-la, troba alares reatara ciutadanes que seguiren la crida :ideal. Si aquests hortes han pogut fea politica dins la República és per un roer joc de paraules, per una confusió entre republicans, escrit amb ;Cena correos, i republicans amb cursiva.

I a fe que dios la República han els mateixos repriblicans de sempre. Arrambats a la dreta que els atilitza menyspreant-los, aixi com brea !a reraguarda dels partits tor. nants, són livantguarda de rantirepública. La formació és la mateina; tornés canvia, imposada per les clrcurnstancies, la direcció de la Tiraras: "sota" la .Monarquia o "sobre"

estat

la República. .:Agrair el senyor Calvo Sotelo larrn:stia regalada per "don Alejandro" a la República? De quan eriza ten diu República de les joguines de la reacció? Que s'abracin, que es Illguin d'agraiment; que es facin el signe de la tribu. No té res de nou. Ho ¡cien sem. i són els de sempre. Ells no han mudar. Es el regim. Ni el régim no ha perdut res amb aquests contubern:s; ja hi aren de tota la vida. La República només viu de les mes prápies ¡orces. El dia que altal borne representatiu del nou esPerit abraci Calvo Sotelo, te:nerem Per :a República. Però per ara direm que aquest bon sen y or no ha guanyat mis ?el que ja tenia, ni la República no ha perdut sitió el que mai no ita estar seta

Rossend LLATES

A a pàgina 3: La resposta del Govern central a la nota de la

Generalitat.

acruccso / ISTRACIO: CORTS CATALANES.

310, Lee — TELEFON 11111, TALLERS D'IMPRENTA, CARAER DI BARBARA, 11 I 13. — TELEFON 196011

BARCELON4

es ven clara S. M. Illm Send No la

Important reunió del Conaell

iya. —Si el teu s'abre ajuda la mesa religi6 — a-a dir a l'emir — tots eh pulsos seran teas. Deixar de banda l'embriaguesa, la violució, el pillatge, e pr donar el braç a la virtut, no está a l'abast del primer musub/sis que a, L'emir va ésser aquest musulmà. Va imposar el wahabisme i guanyà la prima promesa. Quant a mi perdria la vostra confianca si us expliques el que va ar a Arabia entre 173o i inoo. Tenim altra cosa a fer. L'emir de 1750 era el besavi d'Ibn

com a condició previa

Ibn Send, Yayo/a, el Hedjas, el Yemen,... latos act uns quanfs 1,0 ' n4 que des de fa poco dies a han ¡et familiars a Sois els europeas. Pera que aquests noma s'arma( fet familiar: no vol dir que samba ha StguiU les. eireumstüncies que ara han fet d'aquests norns abans gairebi deseenreguts, uns noms que cada dio surten a les inforniacions de restranger, amó mona de /a guarra que es descabdello ols sorrait de l'Arabia. dem cregut que per O 14 ~J' Uf iOntprinSió daquest conilicle, el millor era publicar la traducen:, de tres reporta g debo que, sota el títol de -Lis pes--gcs cador: de pedes", cscravi el maiaguanyat Albert Londres. No cal, ara, haar cl talent daquess mestre de periodutes, que cerca cls temes dels sesos reportatges olla on los dei mOli que .icsdevinotft's alguno coso de palpitant, Altrc.; repòrter: han anal, potser, OsCs al fons deis problemes que calor,: transar, ¡en; cap coto Albea Londres no ha sabia imprimir-In aquel! to persono! i vestid, que sense neyfiyir el fons dc la qiiestiú, cl fa rcviure co la tnent dcls lector:; cap com eh no ha sabia descriure la vida dels llocs on ha viscut, i presentar-la. amb una visió ¡inissima de les ions i de les febleses humanes. Per alza creían; que res con: aquests tres reportatges d'Aibert Londres no poden esser una n'aloe preporació ambiental per a veure elorantent els !tomes i els esdrdenimen ss que aval fan d'alralbis cl pinyol de lactualitat internacional. Es tracto de tres reportatges escrito rarty I93 0 , que preveuen el que está paisana aquests dies. Ei primer, que publiquetn aval, is dedicas a lb, Seud; el segorr, que publicaren: derna, es dedicat al renten i al fil/ de leniir Sa y a/a, encarregat de la defensa de la capital del seu pais, Sanas. I el tercer, que publicaren: dimarts, parlo de l'home miste riós de l'Aràbia, John Philby, el veritable creador del poder de Ibn Seud, A quatre anys de distancia, aqueas reportutges profCtics no han pede gens d'acfrialitat, Taust que aún clls olla que millar pos lee eoniprendre els Problemcs de l'Arabia actual. Per aixa els donen' ara als nostres lectora,

que lela deu, ¡l'usara durant la seva creuada? Res no impecleix de pensar-ho. L'esdevenidor va somriure a para.

Senil

SS.

L'any /goa, aproxirnadament, sin jove beclui gran, bell: Ibn Seud, es trobava exiliar a oweit Koweit és una lila a l'alt golf Persia. Ihn Seud baria seguit el seu pare foragitat d'Aràbia. Graument ferit, el wahrabisme agonitzava. El clima de Villa no li tornada a donar Euters. La v:rtut eatava Pereda.

Ibn Seurl Som al pais del wahabisme. El wahabisme ve d'.Abd al Wahab. Igual que l'arcángel. manar per Déu Abd ul Wahab venia de Bagdad, més exactament encara en tornava. Va tfti- Ibn Seud va desembeinar l'espasa. El 'Arabia cen¿ dels seus soldats igualava el deis nombre xer a la ciutat d'Ayaina, a seus anys: divuit anys, divuit cavallers. tral. heu-vos-el ad ant la mar cap La història és curta: paró la historia és la histazia, i cal respectar-la: .Abd l'Ar à bia, sota rull de l'agent anales que pases rolent indicar, sens dubte , que l'avenl'any 1730 de dia el Wahab Un tura seria un drama, s'anornenava simsejava per Ayaina, 1, que jo sapiga, plovia ! Un pobre borne, a la plaga dc plement capita Shakespear. L'arcàngel arab, sota la bandera dc la vila, ¡eia uns crits desesperats, suplicant a Saad. un sant d'aguan lloc. la virtut, caralcá a través de deserts cue Ii tornes el camell nur un Iladre- esteres. El seu D.are baria estat foragitat dc got Ii baria robat..Abd ul Wahab es va acostar a rhorne que gemegava, i li va Riad, tres anvs abans, per l'emir Ihn Rechib, de Dj-ebel Charr.mar, aliar deis dir aquestes paraules: —Desgraciat! Per qué invoques Saaa turcs. Ihn Seud va arribar, de nit, clavan; no Deu? Ajad fou tot. I fou suficient. El wa- Riad. No va deixar la sella sinó Per escalar la muralla. Seguir a peu ad! habisme havia nascut. El wahabisme era la tornada a la !le- san, cavallers. es dirigi de dret a ta casa tra del Coraza Amb un cop de timó paternal El governador anemia lii doraquesta sarta ärab tornara a la intole- mia. Li va tallar el coll, el va tirar al rancia . Sud. aquest sant desafortunat correr i, com eme l'alba s'anuncia v a, Cr que va veure carne amb el els altre, va redreçar amb la seva enorme altura sants de l'Orient, no era mes que un va posar les dues mans darrera les simbol en aquesta inmartant aventura o r e lles amb actitud d'escoltar. i Lluitar contra Saad era Iluitar contra comenzar el "fagr", la guarra (vació. Com andel s pensar, remir ReCIlid va les illusions que l'home baria creat Per a trobar-hi socors. refugi, °hin o recon- reaccionar; neró deixem l'emir Rechid fort. Deixar d'invocar Saad es traduia en el seu Djebel Chanimar. Ja hem paren la terca per deixar de cantar, deixat lar massa d'ell; només un fet importa de dansar, deixar de fumar. ¡croar dc a la nostra história: Dm Salid, a la fi bausa, deixar de pescar, deixar de sona va vencer. S'installä a Riad, capital del mar. Era la condemnació de rota fan- Nedi . -Mal ui Wahab havia trobat tatasía, era fora g itar les molieses culpa- nou sabre. bles, era la vinguda de la virtut Pel sal ••• plaer I s lionte tindria les armes, e 1 gast d, Durant vint-i-quatre anvs, combatent la guerra i les dones, sempre gua s'In cases, per be nue després les remallas sempre, Ibn Seud arenará el seu esMentrertant. neració solament roració devenidor. Crea un exercit: els ikuons. Anornenats tumbé "emigrants d'Allah' Llei del Talió per arranjar els conflictes entre els honres. Bastó ganis-et, con: o "germans", els Ikuans sinn els CC,5ó, i defen- sacs de l'Ar à bia. Viven als Ilota on hi a instruments de dignificaci sa absoluta de pensar per si matera. Dért ha aigua, afavorits per llur amo, entre havia parlat; 'afahoma baria transcrit: dos combats. cultivant la terca. L'inlant mande es. de dret, infant de trota]. tot cotana dit. Aquesta Quaresma no es predica sen- Un exèrcit? Nol Una borda. Una horse enervar els conciutadans. Els habi- da fuma Una esgarrifanaa de por nc tants d'Ayaina foragitaren .Abd al Wa- deixa d'agitar-vos mentre els germanr hab lora del recinte de la vila. L'intrac- desfilen clavant vostre. ¿ Ibn Seud, en nontabl e predicador va partir a través del de la virtut, ne ha fet creme a aquest; Nedj. Els vells manuscrits ärabs nr salvatges que ells eren els sabres dc cliiren si va caminar malt tenlas; un Déu? Alai Ilurs esguards són aterrad'ella no obstant, assenyala el fet que dors. Quan un ikuan fiaca la vista do, Abd ul Wahab q uan va morir nornés te- minuts davant mateix d'una estatua elc nia nou dits entre tots dos peus. El dit brome. l'est à tua agafa el color de la ictericia!

L'arribada d'ireteadan

Esc ortat per ao cosaca, vagué ahir, des de Don6atia, Paulino Uscudun, q ue dernä, ha de combatre amb Schmeling. A Martorell l'esperaven

6o coutea mis, el. quak s'uniren a la caravana 1 l'acompanyaren ftni a B arcelona. A la foto, Uscudun a la aova arribada a la Rambla

maig de

Luna' 1924 Ibn Send entra en la gran història. Forma tres columnas: la primera sobre la Transjordänia, la segona sobre la Meca i la tercera sobre Djeddah. La Meca hacia caigut en poder del, dimonis. La disbauxa ¡hl astenia. HOIT fumava a les finestres, ádhuc pchs carrers. Horneo vestits de seda, amb la cara afaitada, es ejaven Ilangorosarnent, de dos en dos, a la posta de sol. Leo l'aguda s aleobólig ues entrasen a la chitar sobre l'esquena dels camells. Diversas bandes es dedicaren a robar als pelegrins. Horn hi sentia gramáfons. La santa Kaaba cridava revenia. Els Amaras s'aixecaren , i, en nom de la Puresa, es dirigiren en eerj la risitas mare, bu a dir, contra Hussein, cap del, creients, rei de l'Hedjaz i criatura anglesa. La tasca acomplerta nels emigrant‘ d'Allah va diste espléndida. El, ara/' perderen el gust de la deliqüescencia Aneu a Taraba, en el camí de Dieddah a Medina, i roen donareu noticies. Una muntanya s'aixeca al mig del de'art. blanquinosa: són 5.000 esquelet! que testimoniegen el perill que hom cola re si vol tocar el fon6graf Ibn Send havia conquistar l'Ar à bia des del golf Persia al Marresc. Es rei del Nedrí, de l'Hedjaa I de l'Assyr. (Continua a Id pdg. 3 col. 6')

L'organització de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya (1)

possibilitat de LA F. A. 1. A formar un govern Lo Generalitat respon a la C. N. T. que es A PRIMER TERME majoritari posi dintre de la hei nn••••n•

Madrid, st. — Continua essent el tema de les conversado« politiques l'actitud que hom diu ha adoptat la CEDA de franca incorporació a la República. Segons sembla, la incorporació de la CEDA a la República determinará a la regada la separació d'alguns diputats, no molts, de la minoria Popular Agraria. ES calcula que seran uns 1S els que optaran per continuar dintre d'una disciplina monárquica. Es parlava també de la formació d'un Govern majoritari com a conseqüència d'aquesta actitud de la CEDA. La minoria regionalista, que dirigeix el senyor Cambó, no sembla molt propicia a la formació d'aquest Gocen. Demés, toparia amb la dificultar que el senyor Martínez Barrio i els seus amics són tota lment oposats a prestar auport a un govern en el qual figurin elements de la CEDA, cosa que, de constituir-te un tal govern es faria immediatament palesa amb rescissió en el partit radical.

EL QUE DIU EL SR. MARTÍNEZ DE VELASCO El senyor Martinen de Velasen ha estat abordar pe% periodistas al Congris, dient-li que hi havia molt d'enranon per la noticia publicada assegurant que la minoria agraria faria obstrucció als projectes de llei que es discuteixin fins que s'aprovi ja hiel ele derogació de Termes municipals, —Aixer—ha contestat—fou un acord ares en principi, paró que j a no té validesa, parqué s'ha acordat que la Bel de Termes es discuteixi santa interrupció. Un periodista li ha preguntat sobre els rumoro referents a conversacions del ,enyor Gil Robles, del senyor Cambó d'altres personalitats sobre la necessitat d'un govern majoritari. El senyor Martínez de Velasco ha dit: —.lo no tinc autorització per pariar d'aquestes qüestious. El que si puc dirvos és que cree que en aquestes Corts pot constituir-se un govern majoritari que pugui desenvolupar-se anal) mes agilitat que la que ints ara han tingut els govern s d'aquesta etapa parlamentaria. Jo crac que la declaració de fe republicana del scnyor Gil Roble; és ben clara, puix que el rnateix es dir que s'acata el regini que chiclac età. resolt a governar. Ara hi 'na qui afirma i creu que aquesta dadarack) ha de tenir una fórmula especial per a garantia de tots. Jo he de manifestar que el partit agrari petisa dirigir un manifest a Fopinió amb aquesta declarad& Jo no Sine autoritat per a opinar si les dretes i la CEDA anden o no governar, paró poden fer-ho quan les circurnstáncies ho aconsellin. HOM NO CREU POSSIBLE LA FORMACIO D'UN GOVEAN GIL ROBLES Una destacada personalitat aliena a les ¡orces que recolzen el Govern ha pardal també de ¡'intent de consMudó d'un Govcrn majoritari. Jo considero —ha dit— que no és possible un Gavera Gil Robles, encara que el demani de genolls al rnig de rhemmicle. Les (orces de dreta han ringst a aquest Parlament sota la bandera de derogada, de la Constilucid, i un Govern ¿'aquestes forces seria la mora de la República. Que ragin a unes novas alecciona com a republicans, i si ropinió els assisteix podran governar; paró ara, no. Algú veu mandas terbols en els senyor Martínez Barrio. Per a mi la sera conducta és diäiana. El senaor Martínez Barrio podrá o no sortir del partit radical. Si el partit recobra la seva tradició republicana, i el que i, aquestes Corts estaran completarpent acabarles. Si el Consell Nacional del partit radical china el triomf al criftri del senyor Martínez Barrio, el partit recobrará les sayas essencies, l en altre cas, rescissió del partit estará decidida. El senyor Martínez Barrio no romandrä mis temps dintre el par-lit amb l'actual estar de coses. De totes maneras, el resultat és el mateix. Si segueix en el partit, no poden continuar les concomitancias u/lb les dretes, j si es retira, el cop per al Govern i les Corts seria definitiu. Això darrer seria la mort del partir radical Els radicals que deriven cap a les dretes anirien a agrupar-se amb el senyor Gil Robles; paró és possible que tal negada no es trobessin al seu gust a la CEDA, que no els perrnetria realitzar certs rnaneigs. La cosa está decidida. La decisió del senyor Martínez Sarrio trinará mes o menys temps a acure la IIUM pública, paró és inevitable. El partit radical porta quatre mesos cercant la sortida a una cosa que no té solució.

per JOSEP MARIA PLANES Els primers mesos de la República són d'una confusa agita ció, tant per part dels anarquistas cona per la de les autoritats. Les relacions entre uns i altres sass encara massa recetas parque els camas apareguin ben delimitats. Lluis Companys, primer governador de la República a Barcelona, abandona aviat el càrrec per poder acendre part a la can, panya electoral per a les Constituenta. El substitueix Caries Espli. Mentre ei Congrés extraordinari de

veu cautant del Sindicat la portava Ca. yetano Sánchez, un asturià, ex-patró. per cert. Fracassades les converses de l'Orient, el canilicte va ar a mane del governador civil. Parallelament, havien esclatat alguna ronflictes a Sabadell i a les iibriquei Pirelli i Eusebi liertran, de Mames; S'anunciava també la vaga del ram chi l'aigua, i a Barcelona adquiria aertes proporcions el moviment dels anarquisa tes contra el pagament deis Raquera la C. N. T. celebrar a Madrid (ti al dels pisos. La vaga de la Metallergia, 16 cle juny de flap), fa constar solana cada día creixent, comencava d'afectar nement que estamos frente a las Cor- raer textil. Solidaridad Obrera. dirigida tes Constituyentes, corno estamos frente aleshores pel moderat Peirá, ferie una a cualquier poder que nos oprimo (en campanya d'una violencia que no has aquella data les Corts no eran encara superar, desares, els temps mes brillants ofertes). Seguimos en guerra abierta de domini de la F. A. I. contra el Estado, a Catalunya s anarTeta aquesta agitació anarco-sindicaco-sindicalistes, en plena bullida, no aca- lista convergia a la preparació de la vaben de perdre els es amb la gent ga general. A la darrera setmana ana ea de la situació. Pràcticament, l'autoritat gost, (tasares d'una reunió de patrona esta mediatitzada. La tasca que ranar- i obrero, presidida per Anguera de Soquisme havia començat sota els governs jo, que dura. divuit hoces seguidas, ea Berenguer 1 Aznar comença a donar resolgué el conflicte. El governador 111els seus fruits: ens referim a la florida raya una nota a la premsa, l'esperit de de l'activitat confederal a les comar- la <mal era aquest: Finalment sha in> que s . en poblets nn mci. uns aleshores, no,at el senv Ana qüe•tia nne dar,.

Ahir, a dos quarts de sis de la tarda, va reunir-se al desnata de Vantiga Conselleria de Governació el Consell de la Generalitat sota la presidencia del senyor Companys. La reunió fou molt I harpa i laboriosa. El doctor Dencäs, que havia anuncias als periodistas que els donaria la referencia oficiosa a dos quarts de nou, no va poder absentarse del Consell fins a les deu tocadas. En sortir, els periodistas el voltaren rapidament, i el conseller va Regir la següent nota oficiosa: "El President ha donar compte al Govern de les queixes formuladas per elernents de la Confederació Regional del Traban, els quals asseguren rebre a Catalunya un tracte d'inferioritat del que se'ls aplica per les autoritats de la República en altres Boas d'Espanya. El Govern desconeix quin pugui ésser el millar tracte que pugui aplicar-se als cititadans o als organismes socials o politics, perque no té abres directivas que la Llei en la qual voldria que poguessin conviure tots, sense necessitat d'obligar-los. El Govern empararà di p tre els preceptes legals els estaments de totes les ideologies, sense excepcions ni distincions de cap mena. Però no pos etre toleràncies, pactes o facilitats excepcionals que posarien en litigi l'autoritat i el prestigi del poder públic derivats directament de la lliure i expressa voluntat del polde. En conseqüència, el Govern, que no troba per que hagi de rectificar l'actuació seguida fins ara, persistirá en aquests propòsits en els quals coincideixen amb el seu deure, els interessos de defensa moral i afee. tira de Catalunya autónoma i de la República democrática."

EL CONSELL S'HA OCUPAT TAMBE DEL NOU PRESSUPOST 1 DE LA INSTAL-; LACIO DEL TRIBUNAL DE' CASSACIO I DE LES DIVER1

SES CONSELLERIES En la reunió, que encara continua —prossegui el doctor Dantas—, sha talaras també d'altres qüestions. El conseller de Finances ha expoLa fcrça pública a la Presó, amb motiu deis fets del setembre de agaz sat les linies ganarais del nou projacte de pressupost. Ha estat aprovat un decret de Fi- no hi havia hagut Sindicat Un centre La vaga general nances adaptant les nóminas de les nou d'agitad & que aviat comulgara a Aquest averany pessimista .no haTig ¡orces de seguretat al pressupost vi- donar molt de joc, és la zona minera del Cardoner i el Llobregat. A la Pobla de de trigar gaire a confirmar-se. La F.A. gent. 1., cada dia mis potent dintre els meLillet es dóna el cas que les primeras De Justicia, ha estat aprovat un decret aclaratori del decret d'aplica- demostracions exteriors de la foraa que dis confrderals, baria sofert una gran r:id de la Llei de Contractas de Con- acabara implantant el Sindicar vía el contrarietat anib l'arranjament dd connudisme integral. En aquests dies tots flicte de la Metallúrgia i es disparara reu. a treure partir de les conseqüenciea de De Cultura, ha estat aprovada la els camins porten a la C. N. T. la vaga. collaboració de la Generalitat al Con. En aquella época existien unes esttagres internacional d'ensenyament técde nyes relacions entre la direació de la • nic que ha de celebrar-se a BarceEl panorama de Barcelona no és per Presó Celfular i el diari Solidaridad lona. —sI de la Miestió d'allotjar els animar ningú, i a primers d'agost Car- Obrera. Citarem dos casos: un agent les Espli trasa el govern civil de de vigilancia — creiem que era l'inspecdepartaments de Ir Generalitat? r—Tartibé se nha parlat. Ha estat Barcelona al senyor Oriol .Anguera de tor Rubio que més tard fou mort. trets — na detenir un anarquista d'acció, acordat que el Tribunal de Cassació Soio, president de l'Audiencia. L'esforç d'Anguera de Sojo per res- Aquest, paró, intenta resistir-5e agafant celebri les sa y as vistes en l'antic saló la pistola carregada que portara. L'insa de sessions de la Generalitat. El De. tablir l'inmeri de la Ilei i donar un senpartament de Sanitat Ii cedeix les tir, una direcció i una coherencia a la pactar li dona un cop de culata al cap i el va ferir. En ingressar el pres a la. seres dependencias i provisionalment política de l'ordre palia es formidaará a ocupar les oficinas del Dea ble. El seu pas pel govern civil, que Cellutar, el director de la Model, que era el senyor Navas, va redactar un partament Central de Governació, car desvetllà una tempesta d'odis i d'idefinitivament será installat a redi- racimos, quedará, vulgui's o no, corn una forte en el qual es deia que Ii havien fici que s'està construint al Saló Gar- de les etapas essencials de la consolida- portar un pres amb una ¡crida al front, i gire hacia hagut de ar a la infercía Hernández, ció de la República a Catalunya. merla, on se li havien practicat dos El Departarnent d'Econonria será En prendre possessió del cauce, An- punts de sutura. El senyor Navas no també traslladat a l'immoble del car- guara de Sojo es trobá en primer terrer de Fontanella, que darrerament nee amb el conflicte de la Metallúrgia, especificava els motius de la ferida. Dones, he: Solidaridad Obrera publicaha adquirir la Caixa d'Estalvis de la que ja venia anunciant-se feia algunas va un iacsimil de l'escrit del directift Generalitat. setmanes. Presididas senyor Maca. de la Pi-asó. El Departament de Cultura será s'havien celebrat unes guantes reunions El mateix dia que es promormé a la traslladat al local que avui ocupa de patrono i obrera que tingueren lloc Model l'aldarull que prorneä l'Institut ¡'Estudio Catalans, una ve- a l'Hotel Orient, escollit cm a terreny general, Solidaridad Obrera !a saga publicara gada aquest sigui . trasIladat als antics neutra b . l.a vara liarla cnmenaat i cada un estat completissim de tots els presos edificis de l'Hospital de la Santa Creo dia s'astenia mes, sense que es pogués SalCialS que hi havia a la Cellular, on i Casa de Conva/escéncia. 'cerrare quina 5C7ia la sera solad& La constava la data d'entrada i els mateixos detalls... que hom podio Ilegir ein els llibreo del registre de la Preso. Els presos per ¿dictes ccmuns comen» carea a fer la vaga de la ¡am. Els anarquistas caçaren al vol rocasió pec donar més amakaia al conflicte. La vaga de la fam s'estengué i culmina amb la visita que id: a la Cellular el senj ai- Anguera de Solo. Els presas, amos de l'interior de les galeries, calaren ¡oc

Anguers

Sojo

-

Un misteri

El document publicat a "La Veu" Madrid, ir. — El President del Consell ha dit als periodistas iltie hacia vist publiaada a "La Ven de Catalunya" la nota de contestació a la Generalitat sobre la hei de conreus . Es una fantasia i una mentirla — ha dit parque encara no mine ocupar d'aquest assutnpte. Denla redactaré la mata aprofitant que no hi ha Corta. El que pot haver °correas Es que algun funcionari d'Hisenda hagi pres algunes notes, i si alai ha ocorregut, ser castigat aquest.

ALFONS DARRER. — ¿Per?) que L'aro«?

dec

donat jo a aguare

als matalassos i agrediren els gtairdirs d'assalt que entraren a restablir roedre. L'aldarull que tingué per capinits tos Damians i Gonzalo Bilbao s'acaba sense que resultés un sal feria No olastant comenaaren a minar rumors qae la baria tres presos- morts. L'endenft, iadef;sävaga general revolucionaria earn a la nOICSI3 deis fets de la prear1. Snjo inaugura amb rnoAnguera de nu d'aquest conflicte tina nova täetita mantardme n t de l'orrire pública Per primera regada els barcelonins mesenaiaven una vaga general sense rotegat raradieinnal lote de torres, que- «misla an escampar a rota la _citaat pare:lea i piqueta d'agents do rantoritt. %novata de Sujo aoncentra rotas les ;orees, cii grups nombrosaa per diversos !loa estratigics. Ptis torrero no co nein 1151 561 guardia. Aquesta estrategia permita tenir mis deseansats els agents de l'ordre i no oferir-los eadi Alarte farda Per altra banda, al frt de la concentració en ranas nombrosos els donave una maior potencia i vistes les facilitats de comunicad?, per traslladar-los ràpidament als Boas cin 3) hi Migues enrenou. (Sri. 44,

werermewDOMMLIKIF ade

Any 56.—Núm. 18.645.—Pren: 15 centinut

ABONAMENTS earcelona

. 1 teernori ia trimpetne ••. amera lleuna 1 eortured trimestre... Pateo, convonl postal. Id. anee:: paltos. id. Ca Ullunyt

PIS PIN. &

10.— • ir— • MP-- •

DIAR1 D'AVISOS I NOTICall

;osoiccoriamonnonAcio. CORTO CATALMIMI. iii ase •—• Tit.11PO41 tina

13UNCIS 1 RECLAbla ElP3ONS TARWILS

BARCELONA

TALLUS WIMPUMTAt CARPO' DI BAIUMMA, tt 1 18:

ia iteren de la Mari 741111 .1111$411101MeMea( Temperatura actu•l,: ira Mana, Itualat Maltee 47 per eent. Veloeltil det vent: 3 gelMmetree per hora, del asid oud-oten. tal »Mantel, en promedl: 700 mitres. Estat del ea: d'Aca 1. C.L. In lea durezas 94 /M'ea: Temperatura maznas: 148 gran,. Temperatura enrama: 131 mas. neeerregut del vent: tal qulleinetres. Precipitarlo en el die d'atún 13 bares 20 minuta.

TZLIPON 14403

De la consulta als joves

Voijanitzacid de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya (1 ) 1

L'abisme deis

LA F. A. I. CONDUEIX LA DANSA

deu anys

Lanconvenient principal de les dictaduras, tal com s'entallen del segle NIX ençà (recordara Napoleó 111 ,er JOSEP MARIA PLANES les repúbliques sud-americanes, cosa que ens estalviarà de dallar maltea Com hem • els darrers anesoa de tota la ronca minaire (Figols, Súria, patenta de modernitat a la Ileugeral. 1931 marquen el triomf complet de la Sallent, Cardaras la propaganda anarcansisteix en la destrucció del sentit F. A. 1. dintre la C. N. T. Una mino- quista havia agafat proporciono extraor• politic que s'opera en la consciencia ria audaciosa s'eta apoderat de tots els diráries. Garcia Oliver, Ascaso i Dura. dels ciutadans. avesats nomas a obeir. El pare d'estacionament de comes, durant el combat Urcudun-Schmeling Boas de comandament. Mai el Comunis- ti, les vedettes de la F. A. 1. d'aquel! La dictadura de Primo de Rivera, tot mo libertario no ha tingut uns defen- instant, havien cultivat personalment el i grotescament casolana, en aquest sors, si no mas intelligents, mis decidits. caldo revolucionari d'aquelles comarsentir fou tan pertorbadora a= la de El 21 de setembre la F. A. I., després ques. En aquells moments d'eufòria fajaEls participants a renquee En pl. fulletó qualsevol Porfirio Díaz o qualsevol La reunid monstre de l'Estadi fou un tracia económic d'haver-se fet mestressa de totes les ra la Confederada, recaptava a Cautaaltre dictador serias que el lector juntes i comitaa, dona l'assalt definitiu nya un promedi de r3o.000 pessetes set"On van els joveel podrá. afegir segons el seu gust i la i s'apodera de l'òrgan de la C. N. T., manals. seva cultura. Sobretot a Catalunya. el diari Solidaridad Ob r era. La redacCom de costum, les (orces en !libera on hi havia un moviment politic molt ció en pes que hi havia hagut des d'a- tat de la C. N. T. consideraren que era intens. aquest estroncament de prop y leshores, que dirigia Joan Peiró i tenia el moment oportú per a fer la revelade deu anys ieu estralls considerables. per redactors Sebastià Clara, Ricard cid social a tot Espanya. Aguaita, paDesprés d'un abisme tan rast, les l'amena, Agusti Gibanel i Ramon Ma- ró, nomas esclata a l'Alt Llobregat , el novas generacions es trobarem obligagra, publica un document coRectiu pre- dia 21 de gener, després . paper important que jugaran aguas- la qüestió sexual, quan evidentment incap quantitat. El Congrio radical de Clermont-Ferrand Degut a l'estat en qua es trobava, irresponsables ante la gran maro del /'ro., revolución social en toda &Pa ga, el Cote; promociona, quan arribi llur teressa malt a la joventut. Acaba diera no va poder declarar. Per tant, no es Iclariado, o que la C. N. T. se decide a mité Ejecutivo Pose en conocimiento del temps, dins la política catalana. me les lluites de classe són un fet soLa conversa del diumenge prop- cial que és inútil negar. pogué saber, de moment, la forma reivindicar su personalidad y sus propios proletariado de esta villa, que todo aquel at duple aquesta afirmació. Que com s'havia comas el robatori ni qui principios, echando por la borda el las- que esté en disconformidad con el proParla a continuació el senyor Piquer tre de incomproxsiihr y de irresponsabi- grama que persigue nuestra ideología puja un plantel' de catalans preocu- Creu que la democracia s'ha de renovar la va traslladar fins aquell lloc. par; dels problemas cabdals de go- pera no crea que sigui factible el fea • •• lidad que arruina moral y colectivamen- será responsable de ..rtar aaat. Por el vern t allunyats de visions anecdòti- xi s me a Catalunya. te a lo que debe . y puede scr el organis- Comité Libe rtario, el Comité , Ejecutivo, Duta al seu domicili, la senyora La- mo representativo ques. Que arreu batega la illusia de Golferischo i Rigau replinuen a Pidel proletariado de Sallent, 21 enero 1932. fulla va recobrar el condaement i va Espuria. la política sa treballar per la grandesa de la Patria. q uer per a defensar el feixisme, i HaA Súria, Sallent i Figols, eß anarmanifestar que en sortir del seu domiNecesitamos y querernos recabar mes- quistas s'apoderaren defs Ajtmitaments, Davant alza nomas cal creure que yan es planteja un debat general amlcili per dirigir-se a la plaça de Cataintervencions de Llates i Vergés. ES critra libertad de acción, Hemos tenido que i proclamaren el comunismo liDertario. amb un xic de e amb la realiParís, 13.—Han acabat les sessions que Ola d'iniciar en aquests mo- Intuya, on havia de trobar el depen- silenciar muchas rosas que atacan a los A Cardona es laten amos també de la tat les idees agafaran un caient just tica la democracia sa, que és dedent Orti, al qual havia de lliurar els principios y a la moral de la del Congrés extraordinari del partit menta de treva. i catala, el que hi hagi de caduc sera tensada per la presidència. C. A', T. població. Pera a la vista de les farree Una patita minoria, disposada a diners que havia d'ingressar al Banc Y no querernos estar. mas tiempo frisio- de i'ex/Trit i de la guardia civil, tota Ginés i Oliveró parlen contra el ki- radical francés, esperat amb tant eliminat , 1 els deu anys de Dictadura d'interès d'Espanya, la va aturar un senyor ben pels milita/2s del partit com combatre la política actual dala ditaxisme, intervé un obrer ver tal de deneros ›eran esborrats. La nostra joventut de determinados romencionalis- resistencia cess.i. per tota ropinió política de Eranaa. ganta, mostrat tan contrariada, vestit, alt, ros, que parlava en castellar, mos que obligan a la complicidad pot no haver expressat idees novas. fensor un federalisme aue resrectant El 23 fou declarada la Vaga genera/ en coEn airó ia com la de tot arreu. Peró sobirania de Catalunya treballés per re' • D'quest Congrés podia dependre la que ha adraaat a! president Herriot el qual es guaira del malament que sas que repugnan a nuestro conciencia a Barcelona, com a cua dels fets de l'Alt separant-se una carta tracten els clients els seus dependents del partit. Tots continuitat tahliment d'un rélim del de latida social Govern Doumergue de militantes." ella és una forca nora, i airó és el Llobregat. L'atur, parcial, no arriba a Daniel ',apea die-ué oue per a ell Ca- perquè hi liarla el temor que una els signants de la carta, que són qua- de la loteria. La féu pujar en un auto que interessa. Mentre puguin afegirLa nova redacció que entra a Solida- durar vint-i-quatre horas. La vaga, per particular, on hi Irania una scnyora, ridad Ob rera tenia per director Felipe tant, fou un iracas. se nous valcrs a la vida pública de taluma eslava per sobre de tot. per?- fracció important dels delegats exigía talaba ben vestida. L'auto va empren- Alaiz. Detingut aquest el 12 de gener de Catalunya la nostra esperança no que eh creia que una regada aconsecuido la ruptura de la treva poltica i la reL'aventura' acata amb la derertacia a dre tot seguit la marxa, i navors la independencia el Doble catala. Mine - tirada dels ministres radicals del Gaminva. 1932, Va dimitir el carrer, perque, tot i Villa Cisneros da ioR anarquistas que ment, havia de decidir el régim que vol. binet actual. dividu Ii agafi el cap i l'hi va posar essent director dcl diari, hora es real,- sortiren de Barcelona el IR de febrer a entre els genolls, fent força al matriz ha a publicar-li els anides que trame- fiord del Pianos Aires. Entre els expeguésEl resultat del Congrés ha estat A dos quarts de dues es va acordar un nicnnt personal politic O » ; pre-itetillas per a prendre-li la bossa. ca dea le la presa. dicionaria hi havia Prieto, ASCaSO, Cana 3)1111111101113)111111!)11111111111115911111111111HIN1 suspendre els debata. A petició de lo dcnt lierriot el qual baria tet públic La senyora Latulla cricli, pera i Durruti. DEMA publicarem la ter- majoria dala assistents i vista la im- que, fos la que los la resolució del 'SS rautomabil accelerä la rnarxa. Sense Josep Maria PLANEE dels temes a discutir, s'acorda partit, ell continuaria forniant 'part saber per on havien at, es (roba cera i darrera crònica portancia Un bon dia, amb gran mistela, dues canvocar. Per a dintre quinze dies , una del Govern Doumergue perqua hi haa Pcdralbes, i al cap de poc va obser- persones ¡eran os per tap ir una enreunió per tal de tractar del se. ría entrat amb rautorització del Covar a la nuca una sensaciO com si ha- trevista secreta d'ALBERT LONDRES altra amh el senyor .\nguera güent tema: (1) Vegi's LA PUBLICITAT dels gulas rebut un tret, i llavors perdé el de Directiu, i entenia que rhonor Sojo. Rebuts pel governa&r, dies 21, 22, 24, 25, 26, :7, 2S i 29 d'aSAINT JOHN PHILBY "Nacionalisme. Posicia de Catalunya mité coneixement. del partit radical-socialista exigia diuen: en els moments actuals." brit i 3, 4, 5, lo, it i 12 de maig. Un gos policia va trobar-la estesa —Pertanyern a un crup anarquista. l'home misteriós de l'Aràbia Oportunament s'avisara el dia, estatge mantenir la fidelitat a la paraula doa terra, i començà a Iladrar. Llavors (Seguirá) S'Ita decretat la rastra mort, paró carn ¡ hora en que se celebrará aquesta re- nada. Aquesta actitud, que era d'uhi acudí la guärdia civil, que la v a que na gran valentia, hom la creia per> nosaltres ii, sum partitlaris de l'as111111111111111111111111111111111ilillii111111111111111111111111111111111111 unió, portar a la Casa de Sozors de Sarria. sassinat, seas lis plantejar 1111 cita de lloaa a les vigilias de la reunió del Del senyor Joan Peinó hem rebut • • • Congres, en el qual es posaría a proconsciancia, i per això vetara a avi- una extensa lletra en la qual lea-diva rautoritat del president Herriot. El cap dala serveis de la Comis- sar. Els dos que han estat designats per rector de "Solidaridad Obrera" aclasaria General d'Ordre Públic va cri- a matar-vos han de cobrar deu mil res- reix alguna deis puntas tractats en el La prova ha estat definitiva. Malgrat l'actitud tumultuosa, ¡ en alguns dar, al vespre, al seu despatx el depen- setas. prasma reportatge. Encara que el semoments agressiva de l'oposició, el --Aliaos o desprts de ratemptat? — nyor Peiró no ens ho demani, tenista dent i la dependenta de la loteria de Congres sha sentit unit , durant el la senyora Lafulla, per tal d'esbrinar pregunta el senyor Anguera. interés a repraduir els fragments esdiscurs del president Chautemps, sena —Després, com °corregiré el segrestament i atraaencials de la sera Iletra. dubte el mes emocionant de tots per —Donas avisen a aquests amica vosDiuen cament a la dita senyora, sial com alChautemps la situació personal i de familia de votes saber les rasas, les veritablea tres detans que desitjava conaixer i tres que s'espavilin a cobrar a la !sastreranns, que in'acunsellaren de retirar la l'orador, que, com és sabut, es cuque la policia no traba prou claro ta, penqui si esperen a cobrar desprjs, illeVd signatura ttel matares( d—Inle111nyat de lea-procurador de la Repúbli. tre i pertanyen al grup deis "joves i elesitja aclarir-los. hi perdran dinero. gencla Republicana"? Dones sea les seca Pressard, acusar, pels energútnens radicals", anuncien la constitució 1 aquí es dona per acabada l'entrevis- gaelas, Es recordara que la dita senyora Ja fulavia romprotats a formar part de la dreta d'haver jet ass el datn nou partir que sinomenarà "ra- ja havia estat víctima d'un altre roba- ta, que duró uns cinc minuta estima:a diana emes; revolucionerta, que st Cs cert quo Savia de culnaner amb la instauramagistrat Prince. A partir d'aquest dical-socialista Camil Pelletan". La ter, temps amera, quan regentara cut de la Reptaltica Federal, el ist's ellscurs, el Congrés Ita escoltat amb cosa ha fet per ara molta gracia, per- l'i,uistracE de loteries de la Ram- Canvi de governador Jr arabava en el g is iris moment d'aeabar el fet vitirent de la resottichl. Fisetala máxima atender el president Dala- qua el tiran de Pelletan ja era anti- bla deis Estudia, prop de "El Siglo". l'os que es iracnva (runa amasa rescdier fins a esclatar en una manifes- quat quan el famas ex-ministre de En aquella data estava assegurada 1.a tivantor de relaciona entre el se- indo/tarta I no pes d'una 'n'enlatarla retada:, )(ardorosa d'adhesió .'agairehé Marina va morir abans de la guerra, contra el robatori, pe! qual motiu, a nyor Anotara de Saja ¡ el Govern publicana—en ia qUal to no. palta enunr-nl, parque Mal no be asna repulo/Iunänime en acabar el discurs . que va després d'un procés sensacional. part rensurt, no soirl cap perjudici la Genes alitat alma& accentuat de tal ra—, I per , i tuesta mateisa r al, en una Clerrnont Eerrand, 14.— Lerdee en diners; paró ara, seguir-lo del presidcnt Herriot. manera que feien practicante:u impossi- reman eelebrada ii l'alenell Polyteeenlsegons del dia votada quasi per unaninitat no tenia cap [non abans d'esser publica/ el susassegurança. El partit radical-socialista--ha dit pel Congrés tila la convivancia. El 28 de ilesenihre, ruin, Cut numirast, vals: da' que el ata fine llora radical socialista canté Herriot—no s'agemollarà mai da vant després del viatge del cap ael tiovern. parles (raerle elecloral .1Intre /*calesa li deirdla ic tnrinaril e pert. genere Azaha. a Parcelarla, .anantera de cap partit que ho exigerxi per a els següents extretns: Aprovar a Her1.a mera va esser drInanada, parlar-li a peu dret. Aquesta &Rugió not que co mantangui fidel a la { U Serio preaenta la dimissia. Fon subati- nn pas ¡t'Usignatura el manifesi a la vano, sitie donada an non, del partit de-rani als socialistes ha estat objecte d'una estampada al marge d'un Mart. 15 qual tuit, el 4 de gener, senyor Joan Mocosa vot dIr que al bague! estar el prigran ovació. 1 seguidament va fer mantenir-se en el Govern de treva les. mar, 1 jo pagues visr que el manaron Sinacional: conclemnar les campanyes una critica dels que demanen la rea- q ue s'han fet contra els presidents t 15 rPenrapealar-se amb el Mol cl-Intelneen-la irepuhlieana", de cap manera no lització de plan, económics improviLa revolució Daladier i Chautenrn. i aliara memr batirla signat. sato i parten d'una economia dirigida brea ‘Ial oartit flionoraltilitat del% Podría, ara, is itar Una anerdma per la Madrid. 14. — arribat a Madrie Ha del Llobregat qual, sensor Planes, veurleu que al,nn ejle fe teteno saben com Eta fa l'e- onals queda intaata: expres s ar ale el diautat a Cotas loan Match OrOals repoblirans 511(1141,1i del manen 1 que volen deacobrir l'Amarica- ministres raiicals una contaleta con- dinas. Des de l'estaci6 d'Atocha, on al arruen die cate aqueas apaA les mines de Flauta treballava un reconetris, ha dit—, perd s'acontenten ansI, decla- fianca i prestar el seu decidit ajut al peraven familiars i imita, el senym asturiä anomenat Prieto (alias) El Cojo, regale .1 la Ilum, que - tulio birlen fet malarnent". macions. Egi realitat de França exi- ranvern de trera. March alta trasiladat en autornabil a que, en venir la República, es destapa —.No plans, Lerroux: tot s'arreglar g , i a t.. mai no t'l:a de faltar res.. gtix un treball mes Unen& i mis útil (Co atMto a la página 7, cal. 3) sau domicili, com un agitador de primer ordre, En (Srptleir o Ict p.». 6 col. 3.)

propietäSchmeling a batre lizoudull, ria istració Diumenge tingué qual loteries, lloc la primera però els jutges donaren matx 95.000 Rapte de la d'una

a la

de

roben

reunió, que resultà

pessetes

molt interessant

Un momen tiranscenc;ental

cle

L'altra Generalitat

Joan March ha arribat a Madrid

ety

18.4441.—Prete1teintbmi

e1aš-rei, 14

1101.1tille r

ÄBONAM ENTST germana calante7a 1 tefillorIs de la daptIbtlea. *fl tiió Prms eenveril postat, Id. ... «. *tires palea, ta.

/9111

hada al amen els is mere 787'3 'ILTICIEPS mant•tres, meneo reatan: 40 per ea& Tempinners seguid: fea graos. Veloel

400ey

111P-.. un •

tina orinales d'Allsert lanares

DEL SENYOR CAMIN

UNA CONVERSA Saint DE FAMILIA

rat

Saint John PhilbY Afaitat corla art àrab d'Aräbia. és a dir, portant el prim collares a' Ventorn de les galtes, una barba com un punt d'interrogació al mentó. un europeu de moviments rosats, de rada voluntäriament benèvola, eslava de marnant de perles- en marxant de perlen pel sud de Djeddah,--. • No era • pato -un ;comprador. EIs compradors que abanai,frectitentavert Bornbai avui dia .es .darigeixeri a Bahreim. Un amateur? • Però le cine? De mosques?, de rñosquits?, de febre?, de cólera?, d'aigua salada?, d'oftilrnia? L'home- semblata . ' massa natural per a tanta originalitat. No era ni el ministre anglès, .ni l'holandes,, ni ;encarregat dafers francés, ni el rus; no era ni e: çrin.sol italià, ni el persa, ni regipci. L'europeu mirará lan'aviat arab . un ull com amb l'altre vers el. ineu radi dacció. Però ei' veja • ciararnent que la meva existinCia no li causava cap preocupadó..Posi quatre u cinc trossos de penara vermella a la butxaca 'del seu pantalon , i. ric aixi d'un nou lot de perles, voltat de la sera escorta de masques , es dirigí vers el lahcrini. Caminava -con/ si fos- a 'casa sera. Els àrabs semblaven trobar famil:ar la seca sulieta: S'aturava, els parliva, ¡ tota la seva•persona proclamara' que res no era més natural que les coses d'aquest país, comprenent-hi el clima jora natura, li'magror-inhumana dels, gats j el S. O. 5. - que les cubres, en lloc de helar. !lancen nit i dia a l'entrada del deiertl a'a arribar davant un veritable cástell, una d'aquestes fantästiques cases de Djeddah que hom es' pregunta si s'aixequen de terra o d'un somni extravagant. El que la va fer construir batirla pogut molt bé concebre les Piràmides! Allá va entrar l'home que acabava de comprar perles. Era Mr. Saint John Philby, un angles. El personatge gaudia d'una gran popularitat en aquesta part de' nión. I ctui. vaig quedar pensatiu davant la sera fortalesa. En dirigir-me vers aquests paltos, realment no havia pensat. en tot. Almenys havia negligit l'Anglaterra. Aquesta no era, al inca entendre, ni estadant de la mar Roja ni propietäria del golf Persic. Alisó ho pensara per.

qué era un ignorant;• un ente que no vol considerar le 5 coses momia quan afín oficialment registrades, Al, pri. mera os, els meus uns es ¿cien. telaren. Alai, per desembarcar en la mesa famosa illa de Bahrein, si mal hi arrihava, necessitaria el P erm is de l'Imperi britänic. —Eh!--vaig dir—la illa és independent. Me nhe informal; persas). a un cheikh àrab. Adhuc se el seu norn, el qual m'he apris de memòria i re. P eteitto cada metí: és el • cheikh Mamad bin Isa Al Klialifah. —Ketten segur? —Té cinquanta-cinc anys, un germä poeta, un (aleó de quatre mil rtl.• pies, un Ilebrer blau i quatre dones cobertes • de pedes. — lis cal,. senyor, el visat anglès. ¿No tullen dit també que aniríeu a les pesqueres de Dubai? —Si. —Dubai és a la costa dels Piratee. —Exactament —Llavors us caldea el permis de britänie. .—Potser amb el 'dels pirases en sin. dria prou. —De cap manera. Els pirases, quan estan de bon -humor, només deixen acoStar-se els viatgers recomanats per l'agent especial de S. M. Jordi V. • —Per qué? —Si no ho fan abrí, els destructors anglesos els hi envien canonades. —Aleshores. ion pur trobar aquest agent especial? —A Bushire. Es governador. —Valgim sant Jordi! Bushire és a Pirsia: cont pot ésser que un angles' sigui governador del port de Persia? —Per sant Joan Crisóstomh aire ò és parlar com un francés! .1 el meu informador déseonegut desaparegué darrera . una cortina de mosquits. Saint John Philby regna en els reialmes independents de l'Hedjaz del . .Nedj. Del; bornes misteriosos d'Anglaterra is un dels mis celebres. Anglaterra, els fills de la qual un s'imagina amb una pilota a la punta del peu i ve-menees de galtes, té, doncs, bornes misteriosos? En realment, i de la millor especie. Adhuc ,són coneguts cota el nom dagenes de 1 - Intelligence Service". Designats per qualitats enlluernadores al s ' narres de l'Imperi, protegits pel Ile6 i l'uniccrni británica, deixats a rhora .volguda sobre let pares del mías jutjades mis o menys orles, tenen figura de couqueridors que caminessin de puntetes. Res en aquest viatge al país del* peacadors de per/es pertanyerä a Anglaterra, i tot, fins al fons de la mar, dependrä dels seus homes misteriosos. Desicadat el petit ocell ävid d'aventures en aquest cei oriental! Liangant-se sobre seu, la nació dominant el deixarä completament de.splomat. • e .•

D.-TO

- .3,)Irie51 1 •

)

n

turi meri,173,,

lid

dedtiv, e.

a :

aerre es fi

4"/ /MI. Tebanas int riss: fa6 willp4 lascasei6f490040;altjellires 511

• -c11

;ii

V-Pf.V;4*

aura a 'eriardtzaid de l'anaredsme a Cataluela 1 a Espanya(1) ball d'armes PANORAMA CONFEDERA!. destinados ah

John Philby dIfir

Publiquen, avui la. tercera' i darme crònica ¿'Albert Londres. afic haVielr. anuncia. Es dedicada a Saint John Pité. 113' loriglès misteriris que ha jugat i jugo un paper importantissirn a l'Aràbic creant el reialme d'Ibn Seid i instigan' /a Iluita d'aquest Contra r/rnan del Yemen. Tractos! d 'aquesla Ofiestid • Precisa molts dios. Joseph Kessel-n:setofa publicara vos artirle a "Le Matin" recordant kna conversa amb Saint John Philly, en tornar el periodista trancó., d'un riaige a Sanaa, capital del Yemen. Explicara Kessel a Philly les earacterísiiques d'a q uesta cinta& defensada Per accidents habitual: del terreny, que la fan accessible tan sols a trarós d'un congost !Mimen' rief ensable. Tant és aixi que Arene la guerra go yemites foro! sir licients Ins r a derrotar i barrar d Pas 2000 flirts. —Yo he estot mai cl Yemen — diqui Philly — ; es ninica reqicl de Meäbfu quz no coger. Pera espero anar-hi ario quasi les tropes d'Ibn Send hagin entrar victorioses a Sonsa. La conversa tenia lloc ron, 1937. Phitenor:1H lo oc: -u hl-e. llv Irc

EL VI WIFIVI

ept ueri,

11/10-4-031. 9Z 1

Fa7.414

LA CONFERENCIA

,

'1011

Ise .ApohNlit,_ pfeeNKcetkeitei;iiit9w,-1".":""w: TALL*s kegAgpob,111:2 _

.lacm esperat a conèixer en textos autoritats la conferencia que dilluns ai vespre el senyor Cambó donara al paau de la Música Catalana per no caure en el perill de comentar versions incompletes o poc fidels. Llegida la conferencia, publicada arnb totes les garanties de control desitjable, el prinier que se'n s acut és preguntar: ¿per que ha donas la conferencia el senyor Cambó? ¿Quines girsumstancies politiques la feien portuna? L'examen del document tris ha ratificas en la primera imcessió. El cap de la Lliga ha latenni deturar una dispersió que cada ha es feia mis amenaçadora. La con.. lerencia. doncs, ha estas una converSI de familia destinada a paciiicar ele descontents del seo partit. que d'end de la desventurada maniobra contra el Parlament de Catalunya i contra lesperit catalanista no s'estaven de manifestar el seu disgust. No sabem si e! senyor Cambó hauri aronseguit de cohesionar les forres que es disgsegaren i reconquistar les adhesions que se li tornen esquives; si hem d ejudicar pel text que tenim a la vista, dubtem molt que hagi aconseguit el seu objectiu, terque amb les seves Para ules mes acial ha donat armes als adversaris que no pas motius de satisfacció als gue dintre el seu partit deploren e! /sal pas en que sha posat la Lliga. El coMerenciant va començar ficantse a la gola del llop tense adonar-se'n. Censurara durament els qui pronanaves Catalunya baluard de l'esquerrisme a Espanya perquè, segons ell i per nosaltres també, en aix6 estem .dacord. els qui representen Cata¡suya han d'ésser baluard de Catalunya. Be: pecó el senyor Cambó sObliclava que justament si es veia obligat a donar la conferencia era perqui ell i e:5 . seus amiscs shan posa a ter de baluard contra Catalunya. I en constituir-se en baluard /ion interessos materials na han mirat prim a atacar alié que es l'essin g ia mateixa de la catalanitat. ¿Quin catalanisme is aquest que defensa una Constitució que els seas represestants no van votar, contra UI Estatut al ciiiat van •totar-"(els fetil 4triei g ? ¡fs com a catala-tetes que surten a defensar la Coasritud6 de la República contra unes suposades extralimitacions del . Parir/lee ratalä? Aquesta actitud podra 'éste justificada per alces raons, 'ocre sempre serà inexplicable i irMane per als catalanistes. Tota l'autoritat del senyor Cambó no podrä 'arr:bar mai a fer emar aquesta monstruosa /sida de moll. I de - 1.a mateixa manera que rargument se Ii gira en contra igual li 'a amb el conte que va tenir terneritat de retreure Podri harepublicans sobrevinguts que maleeixin la República com aquella vela • maleta . el Rosari: en canvi /ssegurern que entre els que el sen'hi ha molls que se'ls ha assecat el- coll de maler rautonom:a 7.eique no l'ha pactada la Lliga i no ei posat que ells haurien volgut. Tota l'estratègia del senyor Cambó aaava adreçada a evitsr la desbandada de> que el traben massa transige:te i dels que el troben massa dòcil amb is que el voldrien mis hostil amb la Repüblia i l'autonomia. Mala situad, per a fer in ex1r. cedan/e/P.: perque si el 'Tribunal de Garanties no ens sorprendria que s'inhibís, els uns Ir giraran l'esquena isriosos i els altres, ii retrauran inlismats una defecció estéril i revolant. • Ja hern dit al contençament que la t on/ciencia baria estat com un conteil i per aixd, no hem d'insistir; és arta qiiest;6 interna de sarz.t que afecta molt mis a la Lliga Que a la política general de Catalunya. Eis sembla. perb, que per aquest carri l, ni portan: el virtuosisme sofistic a extrems molt mis brillants podrà esmenar ,Veeror enorme que han conies.Si Miras pe: drct ni pel revés té adob possible. D u . doctrina catalanista només n'hi ha una de bona • no anar mai contra Catalunya, i el role i.

de mate de

monirqulos

A

! Paris; : a4:-L- Deepria de . les .declaracions tries-s a . la • prensa ahir pe president del Cortsell de - ministres espanyol, sieydr: Sampir free. co-espanyola.i.soz:bse Lal teraitort d'Ifni, .011 concreta, que . l'ineaujenPiou . provocar lid. l'avanç ,portat . a.cap--e corenel al . nord del- territoti.,..que havia 'octmat un enclavament en:1101111' dé: govern panyol. egon.1 el envenAranc " o-espanyol de 27 cie novembre'de qúe succeí ritetat. ifer • Pretectorit:del Marroc, ' frontera .dels Nord continua el catr. si del nufd-list7Sedra, • Orina al .aod del morabte -de, Mohnned Abdalä, i aquesta identificació fou coordinada. Aquest limit.quedä.rdentificat pels dos anexes al Conveni franco-espanyol ele París de date a'd'octubre de idos, . • i Sutilitaa pela negociadors en 1912. ,Ara, bé: Cap riu no porta el- nom di Bu •corresponent entre .les•, posidons assenyalades respecte al morabit de _ Mohantet A'adalà, sanomensa Girad Sulguenst. Oegosa anuncien, les deno.minacions corresponents estipulacions Tractat de 1912,,ej . govern irancis considra que la posició geogräfica definida concretament er7,e1 -test basta per a' designar el Guad 3u Sedra com a fron-

El . govern eseanyol preten,e•Ifeear frontera en el cu'rs del - Gtiad Tiquinif Mes sefatentrional, que no corre'sun a la definició geogräilca del Conveni. El coronel Capaz desitja rentable:nene englobar sota la sobirania espanyola la totalitat de les tribus d'AA Bu Amaran, alguns elements de •les quals sni al nord del Guad Bu Sedra. París no finja totalment inissible aquest desig, pero considera que ha d'ésser satines a negociacions. EU gotern espanyol sosté la seva tesi precian •Inta posició unilateral, en contradicció amb el. Tractat de 1912 i els traçats assenyalats en- els mateixos maPea . esPanYalt. Aviat anira a aquell lloc una Comissió mixta- de ,denorainació, i ¿ciprés una Comissió per tal de pesar els limits, quin els dos noventa hagin arribat a un acord sobre -ela,trage. .eipinyola d'Ifpi Ara, lanteji- a ftrds • qüestione que lid són de i priategee . , Patentitzats els dreta .41',E.s.Panya sobre aquell territori, Madrid afirma que Àixò porta el dret de sobirania sobre • la població, • Aquesta interpretació pot concedir la qualitatdr ciutadans espanyols als genes d1fni, i com sigui que el veinatge d'aquesta població, d'unes .30.00n ánima,' la mejoría . de costunta sOnaldes, podria, eventualment i posteriorment. suleitas dificultats a les autoritats irán, ceses. Per -alzó es planteja la • qiiesti6.d'un Estatut duaner. i es podria tractar de l'establiment- d'un cordó de vigilancia al I lang de la frontera. Aixi, doncs, l'ocupació difni per Espanya planteja diversos problemes que els governs , de. Madrid i de París halaran de remidre dintre l'esperitlamstós que presiden les relaciona entré -els • dos .pomos. •

Madrid, '13. — Es troba a- Madrid ei governador de Navarra, senyor Rufi Blanco 'Fombona. Preguniat- adbre la 4tneei6 a Navarra:. ha -dit: ••-' -. —La -monarquía" , boicofeja la: ReJo tiu complErt'imb el meu • deure • de 'republicä.• He všmigstt cridat pel 'ministre 'de Governació, que , de'sitja . assabentar-se cotitraban 'de 'pistola, que amar» s'ha die,' trace* 'de'piaeticar,se per la frontera. ; Fiera 'perlat coidiahnent.. - • Pampbana,' cOm:iltiielteita' Per la' mort d'un- contractista 'd'obres .públiques i-del 'set) ajudant, li.Pational orginitza un tancament total' dtirant 'ttn dia. 'Desprds promogué una -ma.nifestació, i intenta, calar Inc a la Casa del Poble. Vaig • imposar a la Patronal • una multa'de 12. 000 pessetes, pendent que la confirmi el minist.re. Després la Cambra de Comerç consumi el seu ti:en en la campanya de descredit contra el Govern.. Es reuní la Cambra i telegrafta a Madrid dient que s'assaltaven els comerços davant la ivitat de • les autoritats. Com que era una' falsédat i una calúmnia, vaig detenir el president de la Cambra, sense donar a l'ossumpte mes importancra. Això és tot Fins ara no Si ha cap discrepancia de carácter polític entre el ministre de Governacid i jo.

Crisi total a Bulgaria, La crisi ministerio/ bülgara és la *conseqiiincia d'un malestar politic . que fria oigan: mesos , aue durara i O n. •J'haVi4 ac c eMuat des de la dimissió d'un inlisir• tre radical i el Pas ¿'aqueas pro* a ro. Parida. Bulgaria es traba ell deis Ma niere: mis greus de la seva 1s el canvi d'un nOvern el Que poi Módif la situació. El que contri a' ifulgaria,

e:bou que res, iS ralliberació'definitivc d'influcMcies estrangeres. i trisa Es el que sembla mis dificil: . eáln ala ter recementen, en ocasid . del Pactr-baltiank., L'únie heme al que el reí. Siti e Atisba' confiar rencarree de•farinar'nehtiste;i' tkr Mntranov, el qual Wertard'-de ednitituir•lo sobre una' dmPlia Me . Par, Sofia, 1s. — El President del Con• Mayor libitzinov,' prearíntit13 dirnissió'collectiva.del Govern. Es crec nue les" diverg incies sorgides entre:eli miajstres demòcrates. ag raris i eme fotrnaven la coalició trinintarit. den a' la reincorporació-dermirere Ferrocarrils..-que mentirme. lenes. dimite. 'El -can de l'Estat Maior • i • eit-ministrt de la Guerra. senyor Bakardjev, ha presentat la dimissió. El rei ha començat' anliest ' mati:le seres con s ultes amb vistas, la fotmació del nou GOvern. lell.

DE 1932

per JOSEP MARIA PLANES Després del moviment revolucionari del Cardoner i l'Alt Llobregat. l'ornanització Cortfultral de Catalunya resta en una situació bastant critica. Les determina, la clausura de Sindicats i les continues recollides del diari Solidar-ido& Obrera, per una banda, i el desends de la musa obrera, fatigada de tanta arrió revolucionäria, per l'altra, l'havien portat a aquesta situació. El Sindicat de la MetaRúrgia. solament, sofri la baixa de zz.000 militares. El-cop fort fiara, sobretot, l'escissió des Trentistes, que vingué mes tard. El Comité Regional de la C N. T. afecte a la F. A. I., que preng ué Possessió pel maig del 1932, es troba. doncs davant d'un panorama por satisfactori. A Lleida, la Federació Local de Sindicats estava a mans deis comunistes els quals controlaren igualment l'organitzaci6 sindical _d'amenes comarques. A Tarragona, comunistes i anarquiste es reparteixen la preponderància. C. N. T. compta amb una Federació local a la rimar de Tarragona, j federacions comarcals els comités de les ni-tal: resideixen a Reus, Falsee, el 'Pirren, el Versdrell, Valle, Montblanc i Tortosa. A Ginona. forganització ti alguna forza a la capital i a Blanes. Olot. Figueres i Sant Feliu de Guixols. A la ciutat de Barcelona, despees de eitratre meses de suspensió, els Sindicas: es refan de mica en mica. Els mes forts en aquell moment sexi els de Transports Serveis Públics. Fabril ¡ Textil. En canvi eis de la Construcci6,'Sfetallúrgia i Fusta s'han afeblit considerablement. E; Mercantil ha sofert l'escissió dels comunistes i el del Vestir està exicticameru tense milita/es. A la "provincia" de Barcelona l'organització es manté en bon estas: existeiicen dotze Federmions consarcal s i set di locals. En canvi. la Federació Local (I, Sabadell, que comptava amb nou Sindiraes amb un total de 12.000 afiliats fon expulsada de l'organització, per ni estar conforme amb els orocediments dr la F. A. I. En total, la C. N.' T. cometan a Catalunya. en acabar l'any 193a, Federacions •Cernareals, tres de Provin' dais. 278 Sindicats, E segons les ¿ade: oficials. urts 3no.noin afilian'. entre eh gua l s . han corneara els obrers airase feina que controlava rorganització.

rIO de la democracia burrese, criare aqueole 1 la C. N. 1'. I els seas lacnna3 IA Sarta cap remero oficial ist °netos& Me,tfu o mentelx el uta ea sota di: el contrae. 1 e/ Usareis 1U clic respecte de id reunid que ainmen va celebrar-se a la neneralital. I us bu vida' a clemtetraß segun. Pocs che, el esser proclamarla la Reptiblica—qo que vol dir Una rizosos abasta riet Macutos de Rocloit Recaer—, un

piar que es deis anarqbeta — Serian Fou — va convidar-nos Pelaba c a mi, entre sities ~azoto' de la f- N. 'f., perque endivia:, a una bota determinada, a la Generainst. Res no sons colgué ate

de l'objeete de la erkla, t piraM per la culmina( els incitats a c uditem a lo ella per veure en que arabava aquel] /visten. snirarsm a rtssione part dels earougers cata utts venteares meses, cuu, que 1.0 sab:em on 'Mera Pecó una estala despres, des duna nuestra que e ha a ene arete, veierem aUd aten ano ertdava. Vot segun soril el rapa,/ Medratio a rebecos. arr o sparc oir

:1411%1

herrtocero, eedttes, ¡menee 1 Jtmenee, y eti;;:. furo fentola o sigsbores contident Zatanardo, Bernat Pou. Eserig, Rosqu11121 i Niarneye. Water, u Amen. Loa santaina, antb uent , eczprea

Orts centro:141s. Noten, senyor Planem,.'que a. la reunid no tu haca Macla, i la rad qua no ni fos és Den comptensible. Barriobero ens anuncie que ele reunits

testen el crupitstt de consumir el paran el - Extrema laquierua tt:Ge./41", el quai,

segons el mayor que ens 'partan, mete-

rus recoisar-se en ta _T.: a que per aqueot motna se as baste convidas a aque-

lia Pleco utant t'aseen, ter se gun. 'MI! nasal. tres no represeniavem, pera efectos oe la. reunió que /l'estaca celeurani. a . N. T. 1 que, per tant, a res no pochem ni yo. Ilein comprometreals, a la qual Cala ens replica Barrica:era que el ra sabia que la C. N. T. era apontica 1 que ro peona, per ella mateisa, recoizar cap parto patine. atea', pero, que alanos nomas de presugi oe la c. N. T.—sens assenfäll a Pestana 5 a mi—nomen donar el seit per tal deszer. inclusos a la candalatura, res que 114111ila—orgons Ocia. itarriabero d'esser ben vist pela trebanadors cantePeolana 1 jo ens segares:a rodrutament a prestar-nos al joc, si per antes ranas no, per Una questió de conseqüencla amb posantes macizos. me.shores seos amena que, almenys, donessun a la cauchaatura que "Extrema Izquierda Federar' presentara' per a dipuma a lea consuruenre, ei mareas irse.re que buvtem donas a l'Esquerra Republicana de Catalunya roan les eleccons del le dabral. La replica la va% itcnac jo, dlent que nosaltres no naviera noner cap trame de preferencia a rap parta, pum que no naviero ret red mes-que inUnir-nos en ansond de las eieccions, qual cosa teman el propostt de mazne ea les eiecelons per a aloman a les consumen:s. , pina que, ni cie pi-up ni de 1.11117Y. no vuela ar g entar la responsa/armar d'un possible tetare del regla/ rcirarnrat. Alai aetaa aquieta reunid: •muse cap cOmproun g personat ul de Gap raen& Ja veten, sensor Planea coro' a aquel/a reunid no podia estar-ni -el senyor - tal que Treballa d'organització Anern, ara, al cas Franco leß coses restin al seu !loe. • A princlpis del mes de jurry le Seny Entre els militante de la C. N. T. 1931 Franco cuitaS reunir en un Spat el Preste de que gitsdeixen els faiotes tots els moles que arre) eit basteza. culisins ve paz, prectsament, de les seves dots Pirar quan la mona/sidra . L Anal tingue al bar "lees. 11•11c5es, la ,Barced'organittació sindical. Per això, en la lioc loneta. ileso* Se napse. on ea se fer leva memòria oficial el Comité Regional le critica deia notra heribileens que rod'aquella época fa constar que los que cerrasen la República, alguns deis concuneara terma convidatra-risr a tes encontinuamente irns acusan de jaita de cinas del• CA/mea das. liwalutteß. ilwarits Capacidad constructiba han de maravi- ans. en afecte, el Zelabardo, stibJecie d'ésser confident, asserura que llarse criando se conozcas los trabajos sospItOs complace amb rajan d'alguna sindicars que ~ligo la Comisión de Estadistica. per pretentar una candidatura a° Seas de En este :salido estamos fletando a cabo Franco 1 atruene, No co parte *llenar madi. per AM que el fet de preuna obra que mia vez terminada sorPren- ccn/ra sentar aquella candidatura no ationfleava ejercí seguramente a la misnra argaiu- ales cosa. Jo valg Pecotsar les 26Mffertes cle zalabdrem amo ei saturat astorament, catión. pula que no m'eximan que al loen' tu

Philby havia començat la sera vida rernarcable al servei del govern de les. Indies. .De quina manera des de les Indies llisci vers els paises àrabs? Només l'ocasió d'un pendent irresistsble podria explicar-ho. Durant la guerra es troba ja a la Mesopotämia Buscando datos y más datos, amonto- /legues tanta barro. Dur im quart o vInt mlnuts la elscuss16 L'Emiliano, no baja nando cifras, consultando a los Sindidirigint les finances. En aquesta epoentorn de les possibilitats de triomt de la ca, Anglaterra jugara una carta imMadrid, 13. — En ' arribar - Dan catos, desempolvando libros, estudiando candidatura que es projeciara. 1 donantrne Compre JO QUO es tramara d'orer una portant a l'Orient creant un reialme: March a Madrid ha rebut moltes_vi- las estadísticas y recurriendo a todos las farsa en la qual un bon arme roen bavia l'Hedjaz; un rel: Hussein; prometent sites de persones interessades per la juanetes de información, la Consesi‘in de de ter el • rtdicui, sale esclatar unto una, als fills d'atuest rei: Damasc, Bagvlolinela•de lleuguatge miraran que seva tornada a la vida de ciutada Estadística va elaborando su obra, que es cena era tes quo cal/ Stndices entalles compro. dad, Amman. Alca ja la mi per en- LLEGJU,a1a pàgina 3, normal. Ha estat objecte 'cle moles lora de las nids importantes Y la ,ine pue- mes a recolzar una candidatura a base senyar a tots la carta invencible, quan comentaris'qUe el primer deis que han de servir inds eficazmente a la revolu- (le Franco I .11rnanez, com alta es neta. Recomo que a Frasco vi* . Ole «oestes Philby, sorgint del cor de 1' Aràbia, visitat l'ex-ingat del presidi d'Alcalá ción que preconiza la Confederación Na- parautesi SELLARLA. de l'article cional del Trabajo. dreci davant d'ella el seu cap de Med'Henares hagi estat Ramon: so: airar meu, 1 cm fisto i Ii digné: "T'enganyes, la teva • el qual s'ha at tot un mati • Per altra banda, en el tense de sia que Jo als atines era estimo, &quena e.in• m'obliga • dir-vos qua par gran FALZIOTS ESTRIDENTS en companyia, del famós banquer.. carta no val res; el trumfo és aquestl" muos, hom celebri tren-renta mitings de Inaeldt que sigui la l'ostra popuraritat, si el I de la seva butxaca tregui propaganda u nles de vuitanta conferèn- castre non/ la enfrontar amb el de marra sereu luxaste, 5 el costee noto no be des. emir que vivía en una' contrada descies. ser eapoäitt a cOrrer un rldlcul segur. coneguda i del qual ningú a la resta Les meres pataules, dites amb una El enerva que en) sorna de t'anima, esadel món no n'havia sentit parlar: Ibn El 10. d'agost sarest Una forte tau/re/un). I vais afegir, Seud, de la ciutat de Riad. AleshoenCarat La , insurrecció del general Sanjurja res, Saint John Philby fou conduit a —SI voleo esser diputar. ;per qua no oto vaixell i traslladat a Londres. Els va agafar de sorpresa 'els dirigent5 anal/. sis al:Irisen a Mecí, que Oda sanen que us augurs l'esperaren. L'home misteriós co-sindicalistes. Si n'haguessin estat as- estima? trasors mearano, que ttns aquen nio. tragué novament la sera carta. Casabentats, , nuestro intervenCión hubiese mera havla mal parttUarl cle la candipreconftlada pel farSant ¿alabarsida contra .el' nitento de restartrasitin datura dascú l'emeninä minueiosarnent, Lord lo: resolut: monárquica y contra la Refrüblica, impul- do. exclamamatels Cursos el,darrer de tata. Un cop fet vale a proposar-bo a sando a las masas obreras hacia la re- Macla! això, el Lord diu al prestidigitador: .5100 es tot el que pasad en la que VO/tieión "Senyor, vis soy un boig" , i Ii tornà retinto de sobrelaula, la carta. Philby agafä el sets barret, De totes matones, 'el Comité Regional podriem bast. ,enyor Planes, no va sauer mire cera un bon hotel 'i encarregä una de Catalunya, d'acord amb el Contite que salvar d'un rldlcul eSpantOs Un anule ratiMal sulteraniont. I aCii/Pal ireX1 de aln• ampolla de Bordeus roig. Tot just Nacional; acorda una ccnsigna que no ar- cera amistar res no tema a veme amb la baria acábat' de beure-se-la que esribe a ésser cursada als Sindicats C. N. T., 111 les Inees Oh; .Q t le ell o bucrasa la primera baralla entre el rei el movirnent de Sanjurjo fou sufocat de rlen) reuritt entorn de Franco hl Juga Stil cap paper. dels augurs i el candidat del pobre seguida. Aquella consigna deia agent afaitat com un ärab "En todas aquellas localidades donde El tfevedor de bordeus fou c onduit a se subleven los reaccionarios, lo Confel'halaftaS on les quatre parets li rederación Nacional del Trabajo—bajo Sil petien que era un boig. Tots eta jupropia consigna y responsabilidad —se gador, de l'aleta part l'esperaven. La apoderara' de Ins Municipios y proclapobra carta que l'obstinat Dandi somara el COIMIniSIna libertario en los /me. Nos' comarcales, sitiando • Ios snblmubre el tapet no trigä a Esaer tapada Mariä Foyd obté el fitol de del tot. Fls augun, convençuts dos re lag capitales." ta vegada, es plantaren a riure als joimp Maria PLANES professor a l'Escola de v e nassos de l'anales aficionat al vi EranCis. Philby !urja de tornar una tercera vegada a la mateixa habitaci6. a vela de Grumo Verd's LA PUBLJCITAT dels dies La afea carta, derrotada a Londres, 41, 22, 24, 25, 26, 27, 28 i 29 i 3, 1 4,.3,.td. II, 72 i 75 de /Puig. guanyava a l'Aràbia. El sen Ibn Seud destroaava rel Hussein. Ja -que El nostre company pitos aviador (Seuira) regnava la follia, es va dir ala enteniMar:* 1-oye, pensionat pels Serveis mentats que tornessin, i cl "foll" bou d ' Aeronáutica de la Generalitat de encarregat dele- interessos de la Gran Hem rebut una anta lletra del se- Catalunya l'essz. la de vol a la vela nyor Joan Peirti, motivada pel nostre de Grunau, Alernanya, per estudiar Bretanya. • t - • • •• reportatge. Com que la cnnsiderem un i practicar tot el que s'ha aconsegint documen t in ter essant que pot contribuir en aquest asutte de I saviaelú, va oh. La fanales& de Philby no tiemblan a aclatir la história político-anarquista !mur ahans d'altir el mol de prolespas acollidora. Veritables columnates, sor despres d'un vol de mes de cinc de l'ePoca a que es refereix, l'anem pile.' de pdeurnities s'aixecaven des' reproduir gairebé integra. • hores de durada, en vol a vela i amb de la porta fins al- corredor. Però }o aparen "Grunau-Baby 11'.'. itioctipiva de perlea i • n"bi'eolsentinli • El nostre conipany ha •el primer potser trobarfem en això un Imago sun luto, que rada ye- tatalá que ha realitzat- tt,ts perímnande cohreroa. Vaig entrar. ala sembiä gula que jo tse anal en relecions dala o oficloßeß amb els >alfiles. rto he re d'aguce orclre, no gare frenirent d'antuvi Pujar les escales • seetetea de nil siempre al:torné:O per l'oe;ranitsacto en les mateixes moles alemanyes. la Consergeria o d e le Toree de Lon que he dlt reprteentar. PI alguna Negtunt Unim la nostra ielicitaciä a les molper-dres.Quantimle no be Unen( aquesta representarla, I ano waiatia J et4eatmdski,nr , 3496. ' a liapedie; nClis turren en mes d'una osase en que tes que ha rebut dels seus professors descobrir 'Philby en &m'esta ;himenIle In ums els p011tIce, rmat en Mano nieta* da' a Bereadein, 'tempere«, . ene. d: I4 A•Poneeeis i companys descola alemanys i a sitat? Per fi vaig arribar a un territ. linrut la tranquees de decluer que no dent de la Generálltpt',1:diell'elealde, e asaren a rortor una corona de flore les mollea que li han estat tramesea representase ntned. ro, t ro' a cle •Orasteis a lo /ida. 7 , col. t •anals . ele • colore 40. seu. Qutin Poden Portee antenraltva el pe- de Casal/. va. • •

.11-apd Catalairya

L'aviació catalana

alenN, El Capaz 1 l'Inaapae

,

•

'

may 56.--Núm. 18.611.—Preu: 15 ckntims

1 J

.-BONAÑIENTS gareelona niel ......... ene pita leriltOrle de la aimmut A ir_ a imelnre cae • . 'ball. Poilura), r— • l3 01 eonvelti poste fd. 11?--• & urea patios. tel. ...

us

,

EL ingles

nlyell de la mar: 752'1

darreres 24 huna: Temperatura ruäxlmat San grsus. Tlemporaters,ininienert 040 annerciteesresm-elet v•n!: 164 quiltenetres. Precipitarte: 7 Peellitres per rnetre que4rAl.,, hores SS etInuts. L

MARI D'AVISOS 1 10T1C1E3 ANUSCIS RECLANI9 .7.E00213 TA111,113

Preste al

numillgres. TedWeralura aelua/: tal

¡Taus HsmlMl relellveeel4 perjetu. Velocltat del v e nt: fremaA e, tÁsIbiß tetillorltalep tal. promede e oresema„ O/ ele del esi:e fr ile CI ti , Ctst. , 111n len

••••

BARCEL °N'A

trele

13 de maig ke 1934

.



giaaaccro LaosnateramoteORTS ',CATA/Alfa:18dg- eniZ7,•T,ELIWON tI43, ZULIA!' 'D'IMPlireAtilettilltEll DEblikidall.tit I 13.4,—' T....191103 e:últ •, •, •• • •e

"

,ei La liquidar Ahir comeneä LES SIRENES DE parlit EI top de la desesperació la aga de LA BARBARIE En la reunió del Corneé eameutim no ola dimitit el mi contramestres trohat la fórmula d'arranjamenir La pronistre L'exemple de França

•.''deel‘mirtistres L'erganitzacid de ranarquisme a Catalunya i a Espanya (1)

s'In; ocupat de Ascindol del ¡MI ExterionrEspanya

y

•x un pais on sentare l raó veure clar. Adversad de le, crafiaiques no ct les idees shurnanitzen. o, per emprar Madrid, z6. — "El Sol". tractant ntylogiSme més propi, sazzonanan;- és la reunió del Comitè dcl partit radical z r . prenen la vestidura crt.nt cos Mima. diu: Tara dreturera mesurada que sal-. " llem celebrat un Male e d'una persozsihilibrar la inteHigenaia amb el sentit na de rota la in: imitar del senyor Mar„casar 'narananient i sentir intelligent• ine, Barrio, la qual ens ha dit el se reo:. s encara la flor de la allá on la c:da té Tal cont baciem anunciar, ahir es güent: —No e: aquest Ull plet que loa sorvs gustos i el pensament menys teta- nlantejä la vaga de contramestres. Aquesta meravellosa terra, tal: Aquests, a primera hora del 'Batí git ara. En moment adequat calgin duda pels visionario i els pedants. tan d'alije, no comparegueren a treballar. P lante l ar - lo Pel ProPi sensor Didac daenpresa nels iiussssi maleida nels fa- El conflicte es pot dir que compren vant cl senyor Lerroux. Conve no obliO. s'estén a le, comes del noól totes les fabriques del rano textil de dar que la situació politica del senyo: i te la proa diri g ida contra el cor la regir, catalana el'han declarat en Lerroux está situada en diferent plz (pella barbarie cuirassada de ciencia vaga,•gairebi tots els coutramestres, que la del senyor Martinez Barrio. E semen- Lerrom; creit houradament, i -Germania. ella mateixa cfut: que son uns tres mil vuit-cents. que está fent un veritabl, i som de Franca. que és coco dir terToi i ajad, sha treballat nunnal- lleialment, Pm:s el senyor Didac Mar:Comes frailes. d'homes ment i sernbla que existen( el peonó- sacriiici. linee Barrio. que reconeix la convenien.leueot erran ele• !libertar i Sere- sin de continuar treballant mentre tat no s'aconsegueix sense Una nerr les maquines loo pera/crin ss hagi cia d'anuesta posició del seinor Lcr roux. no pot deixar-se . arrossegar el ta interna. Le: guerres de /eligió s'In existencia de primeres materies. cami. No oblideu que el senYor A lonen arre, la Revolució. que ohr: A les portes de les fabriques del aquest Martinez -Barrio figura alph. 'el sea-, tot e moa ruta a pensament neditic ram posat un avis en cl qual tea Ruta encara 170 exliatorida. La no- s'anuncia que si la vaga va endavant Lezroux i azulo eis senyors BlascOlbañez Seariane en el grua d'extrema 'esquer resurreecid del despotione. d'aires- es iará tot el possible per tal de no sl aquella unió repnbliCana .. que rararnogia. se arnb enmendar/ores interrompre el treball mentre es pu- naacabdillar .Nicolau Salmeron..: va é me s eme tun salt enrera. un movimen gui. i dient que la responsabilitat del --¡ Creieu que aquesta disparitat S'exa palde. un gest cfaciaparament. En. conflicte noera imputable als patrons. ' . '• - • terioritzi asad? ara no hi ha audacia comparable a Ir -M'ir no . sentaulä cap negociació —No: i en dir no, jo cm resisteixe &I, hoteles que proclamaren els dret: que pero-ole ti . entreveure una solució a pdosar-loi. i no. cree que en iquests insSr ihoma. i encara tardará molto ano-, del con:liete, el qual produira. si ,de mén a sa - er realitzar liar somni cas no se soluciona. Eatur complet tants. a priori. pci tij6eú deis uni har d'intervenir cn,el ' P let av ent ar lar 1" di z.anic compatible ami, la dignitat bu- de tota la indUstria Na nbliden que el Cap radical Cettiin-ci. zara. Oinic cami «ascensi:.• nossible en el relleti 1 en la ferua- . que tener li fenal de la qual .tot són caleries UNA NOTA DELS PATRONS s ler a l'aiermanient regim els ele firats i reglamentazions riesclavatge. La. Federació de Eabricants de ,bi- ments en ni traCta d'incorporar. i c Però precisarnent aquest esperit tal lana tan linee. tan " franc". é5 caus, lats i Teixits de t. atalunya ha fet pú- senyar :Martínez Tarrin discrepa follablica una nota en la qual cspeciiiea mentalment qu el Partit radical !tac ere els con fusionistes titIlin la mentali, tan ilimy a libra del sarrila seca posició en re acio a les czuscs d'anibar ta t sa de surerficial. a libra : . . deixen arrossegar per certs xarlata- que han inotirat el conilicte. DM que fiel. EN din ente ' fe1 tfrete3:5eran inceirpn. arrea • de la sorpressió d'algunes íes. r.sires ene .tenen per perdunditat la barrades al règimi tx;'r aipapt esferc nela• rebellió. d e . l'instint contra 17 neo interaetmanals, eis contramestres Concepcions politiqueo ha. dernanaren qm. ins constituida una neda, riel semoi Urroux.' eerfi' que diassegurança de vellesa i dincalideaa, ii z ilment podran . Ebi'reiintindre °Hielan; uato oc. pas damunt la jerarquia de la rad, saódarnnnt :a raó de la jerarquia. aba s se- perque entenien que la supressió de ermeúnies. Creu el . senyor Didac qm lea festes el; perjudicara, poda que anur s tes dretes, (l ' Un mental, i aquelle roen les dues menes d'esperits nur Msteixen a les nacions febles o malal- els obligara a lee-bailar un mejor esquerres que governaren la Repnblic: dos ani's i mi,o,. convertirien Eso . . el qui vol fer d'amo Derque Si. ¡ e nombre de dies. Els pan: taus acolliren rhorant panya en un pa's preralguessiti no se sent tranquil fina ente es vel l'estudi de la proposta teta pels con- m'ares note els nresni rels carcellers. Er ezegimentat: Tborne que té rnr d'ésser tramestres, j sostingueren, però, que aquests tenien l'obligació d'acudir a a die. un partit que mana i apte nerse mkosable. . gneix per venjar-se airee Parla fabrica fina els dies que s'hi Catahnna. en ceits aspectes una encara tendra. funja. no en .troba ballés,.. descar tant el pule' que es re- bit que et cerned ell. Això a judici del feria . a lee (otea *le'c't 141P14,43 Que jo seria. no ca. iniersetonanals, r•-• e: lurg. d'alguns d'aqugsts esperits, -ho, ola adaltreffe. EH penca ene , ,Aqui contenga la divergencia en el Wil,adien entre els representants i !te ,te otteclar per damuntearinelles erif:x.nriocions loses nie parlaren el dir que es reiereix al procediment que ro l'acte cehbrat corn a resultat de calla seguir per .tal d'implantar las' lustra -consulta als imes..que obser- segurança. Els contramestres roben Te la simultaneitat entre acueste: quo fos coHectiva, els patrons voa:la:tira de l'ànim i l'orli a Franca lien que los individual, per be que *Derniacracia podrida" — el retret que eontraetada collectivament. Els cona fria e! Kaiser i que el Mi g ue a tramestres diguerem que baria d é s3corv —. "Afee Staxisky". "País fra. er el Sindicat el que has- j a de ier-ho.s Calgué. sotmetre el cas a les entitats cassat, superficial". etc. asseguradores. En els projectes fets Ai. amicn nue aixi parlen! Com. ::ficil sie contradir l a . realitat de le. per aquestes es palesa la impossibilitat d'establir una assegurança mutual a Seil A la ve gada que blasmaven cai airea al voltaut . del rensament poli- base d'unes quotes elevades, les quals •;:e francès, ro s'adonaven • que adop- la indiostria no podia ar. ContiOven la mateixa posició d'un sector di nuaren les negociacions i es feren 'alimentut sa, i no feien sind re- tres projectes, els quals foren relutelírril e els arnments i les invectives sato. La Federació. aleshores, va obrir lZo sil Huita contra una realitat pro- un conopte a la Caixa d'Estalvis, in:moda: per a eliminar una influencia in, gressant-hi tres pessetes setmanals dii ha prou arub cal esser-nc per indiridu. La quantitat total morresponia a les deu setmanes transcork72. si a França el que es superficial regudes. També adreeä un comunicat la dirHacid d'o-na protesta ciutadana al Sindicat de Contrarnestres propom'ea n na renació de la civilització Ila- sant-los dues fórmules: desistir de la el sentit chrtada de la democracia implantació de l'asseguranea, fino arCatalunya és rnés que superficial: ribar a la seva implantació legal. i unir els esforços de tots per tal d'aitrzillarnent mirallese. conseguir-ho com més aviat millor, o certament. té una missió eealitzarä rae -fent de mirall a be airar a la implantació collectiva, a :tç re- ladeo que pa:sen ¡ fin:en damunt base de la quota de treo pessetes setmanals per individu i una quota obrepn . o anient frands. ra d'i'5o pessetes, i que una regada acceptatia aquesta base s'establissin, Martínez Barrio de tomó acord. les a:tres conclusions. "El Radian," no acceptà aquestes querres, totalment impopulars actualment condicions, i al cap cralguns dies adre- i aquestes dretes, 'ímpetu de les quals ea una comunicació dernanant un convé tambe atemperar en una nun: i augment de jornala 12 5 0 pessetes promedia que no pensi a perseguir nins etmanals per als ajudants i 7 50 mi ni a venjar-se de ningn, i aquesta Pon, h. Es sis partits de la pessetes per als contramestres,deinfrines precisament la missió nue Consider. governarnental, agraris. social- gint—aixi ho din la nota—els pactes ente es de la incumbencia del p artit ra:tatecrates, socialistes nacionals. popo- establerts i la legislació rigant per al dical. E, a cijo., sense recordar /Amar'ates teeroslovacs , agraris aietoanvs i plantejament de conilictes, presentant Res i oblidant greuges. aspirar a renvercetals demócrates atentan* s. trae comu• l'ofici de vaga. La nota acaba dient nar per a tots els espanyols amb una ab,. ficialment al President del Con - que si avui encara Tasseguranca no soluta independencia 1 rebutjant influen st que ela seus diputats i senador, co- esta establerta, an ha estat per culpa cien que eviduntment tracten de desviara 'an u faQe del senyor Massanyck, er dels p?trons. lo en la leva orientad& Presitkncial que sliaura de ceNo ts aquest per al senyor MartilleSerinc ia' a la pd9. 3, rol. 6) " 24 d'aque o t mes. Barrio un assarnote erf el qual hagi pensat en aquests darrers /tiesos. A suggeriments seit'. precisamem fets Miar aquest ocupava la presidencia del Consell. respongueren aquelles afirmaciom de l'ex-president eme els Governs no tenien per que preocupar-se de mito bague. de surceir-Ins. Això, segons el senyor Azaña, era un problema de dret pro at que zoo notita cnvair de cap manera el dret públic. El senyor alartinez Barrio, pel cOtItrari, creu que "e/s tsGoverns• d'un regirla nou cola aquest - harten de tenle la preocupeció, guau es COnlençaren a dibuixar els hornesolintre de la Repilbtica, d'amar precisament a forjae vis possibles' moments que harten de succeir-los. Per no hacer fet aix ò teniu avui desplaçats de la vida política, en un pla d'inactivitat, homes als quals atropella una majo.-ia anab una Ileugeresa lamentable, i ei reelotineren 'en liurs i cri ' lliirs dsriplimies, apartani5C de la primera Meta de la politica republicana, per la goal- hielen lloitat ami un esforç que tots els republicans tenen l'obligació de recordar i d'enaltir. Fou aquest un greu error de les Certs, 141,47enihpartiten,4ntla seca manera d'afenar el criteri de? eta nyor Azafia. —zVeieu la possibilitat duna sis; en el partit radical? ho a. Unan, en la reunió ses_ gotin tota•als•atieunents i els raonainents es treinta els dos criteris da—El pitjor Darå qua jo ~el aivi'10.-.1meval

per JOSEP MARIA PLANES

a

Martille Barrio Com expliquen el dut l'eseisaió del trup cant d'aquesta rdolorosa • disjuntiva i s'aturaran a reflexionar. El que si pile eanfliete arnhclues assegurar que si ea detenen aquí en norn duna vida d'unió i de coniunitat, parte sempre sera una- cosa -circumstancial,

reelecció de Mesar k serio el dio 24

Gil Robledillo

i un dia, en npnt , d'u% , interès mis alt que l'estimad/1s ¡'la convivencia

d'Indústria

i Comerç senyor • Iranzo?

L'explicació oficial une sitiaren els anareo-sindicalistes del moviment revolucionad del 8 de gener del 1933 és que estaven desesperats. Per qué? Per la clausura de Sindicats i, er general, per la persecució de <Mi cela ieia objecte. Amb la revolta del 8 de acolen els anarquistes inauguraren una nova táctica. El cop bou donat un diumenge a la tarda, per sorpresa. (La sorpresa fou relativa, perque les autoritats estaven perfectament assabentades del que es pee' parara). L'originalitat consistia a prescindir del tradicional procediment de la yaga general. Caldria saber si és que aquest sistema fou triat co m . a mée eficae, o be que els anarquistes descnn¡laven de radhesió de la massa obrera

revolucionari,a. que

han

demostrado ser

foro producto:les.

Cal fer constar que el CArnitè Nadona ( de la C. N. T., que aleshores residia a Barcelona, i el Comitè Local. en sengles documents que feren Pn bl ies , desmentiren Iltir partici pació oficial en els jets del ñ da gener. Qigueren. perb, que aquell moviment, de pura significacid anarquista, comptava amb rota la seca sitnpatia.

Madrid, 16. — A' dos quarts d'onze de Ilargs anys, saltead el mur i vin- del mati ha tingut loe a la Presidencia dra aquesta separació.ti, l'anunciat Consell de ministres. De la Reivindicacions reunió s'ha facilitat la segnent referenCONVOCATORIA cia oficiosa: obreres DE DISSIDENTS llart ocupat preferentment l'atenciú El diputat autonomista valencia se- del • Consell les denúncies formulades 1.1 bistäria de l'anarquisme, en nyor Pasqtral Leone ha dirigit uns • te- en la darrera sessiú de la Cambra soaquestt darrers Inri. i sobretot den* legrames als dipütatelltie , se suposa bre la conducta del Baile Exterior d'Esque la F. A. I. &apoderi de la eirecciC panya en el concernient a la importació de la C-NT., no Es ultra cosa que la de blat. A aquest eiecte el Govern, sense perjudici d'actuar en' altres aspectes _de la qüestió com consideri oportú, ha acordat que el ti tular d'Hisenda incoi l'oporto"t eXpedient en eshrinament el es jets que l'agito poma ocUrrer, per tal «exigir en tot cas les oportunes responsabilitats." "El presidan del Consell de ministres ha nuuniestat als periodistes que Es inexacte tot el que s'ha permes «afirmar . cl senyur Viguri sobre, que eis senyors Navarro i Martínez lo ensesisaren divendres al coatí un coanratte que celebra el Banc Exterior. Solament en litigué una referencia incompleta; no arriba a saber tan solament els qui nacido subscrita, i s'apressá a exigir que l'anuHessin, per a la qual cosa prez:sament hada cridat els dits•senyors. Aixi esta disposat a demostrar-ho davant de les Corts. Despees de l'atmosfera que amb fins mes o menys politics s'intenta crear entera d'aquest assunopte. es al Govern Inés que a ningú a qui interessa que rl Parlament nonieni una Comissió inEmiliano Iglesias. cap de la minoria vestigadora." parlamentaria radical UNA CARTA DE LES CASES IMPORTADORES que han de firmar el decurnent de la separació del grup que acabdilla el - Davant les circumstancies que rodesenyor Martínez Barrio. per tal que gen en aquest monient jassumpte d'exUns vaguistes del Port que feiert coacciona, detinglots per la policia aquesta tarda, sens ¡alta, siguin al pürtaci:.) ciarrih a canvi d'una importaCongres. El dissabte. cha 7. reunits els din' successió duna serie de temptatives re: ciO de blat, en.a creiern els signants daquesta carta a rilarliikety- eteentinill- gents de la E. A. I. a Barcelona, que voltrdenaries. Els diaris cte lepoca pu. i alguns d'ells iegueixen publia/es/lores cipitabetai'a Jimia (karcia Oti: Banc ilsAjtuació qui yaz, van decidir nczajornar tirés rintent cant, la secció- de cilebtlosts del treta!l Aquest ii el Sell -<" y0 f thrt1 ncz 111119111m-ilardecididament ene- .esilens revolucionari que venien planejant fera tota l'epígraf : Vagitacid extremista. 'Barrio s'ha retin.t amb alguno dels sol-l ocar. Realrnent, en l'actuació de la C. N. T Primera. — Que $i importa al Banc temps,ja q ue les troballes de bombes i diputats que li han elida: la seca defallimint d'alguns deis comprorriesm fa de mal aclarir la part que entremeto contracta adhe.sid. I lazo assiont a la reunid el; que es consideri inexistent el amenaçaven ensorrar el d'era de l'ora simples reivindicacions obreres i la la cesen, total de l'ovsi qui se'lls•tera senyors Lara. Garcia Ilerlanga, co, Garzón. Labandera. Maleo Silva, peraciáteeisportaciO clarrós o d'inipor- ganitzacid revolucionaria extremista, cm( de les activitats revolucionáries. Aquests darrers aquéllo temps havia desplegar dots aspectes s'entrelligien .i e% misioGonzalez Sicilia, Herinenegildo 'Co' tació . de blätt -do trobará per la nostra una extraordinaria activitat, recollint ca- nen constantment. Quan Carles Eeplá era sa.. Talón de Lara i Contreras. No banda cap inconvenient, puix que per partidaria. bals i si al Gogovernador de Barcelona, en un rol dia aixi us hoteressa, i si endavant, hi hart pogut assistir, per. trobar-se L'intent eta. aprofitant l'entrada .de Ii ioren plantejades trenta-cinc vagues absena els tambe adherits senyori Veril importa qpe es taci, renuiniciti a fose del di/n/:elige, entrar en caalgunes parcials.' . As possible considerar aquest [oh ,els dretS ' que poguessin assistirmos, Just. Marcos. Miranda, Valenti, I segona. — Que si, pel contrari, el sernes del centre de la siutat per tal fet com una mera questiG del treball? reno QUesada, Alvarez Mendizabal i d'apoderar-se del material; ja que en dia La majoria de- conflites plantejats Niñones. En aquesta reunid el s e Govern t el Baile desitgen que es purti de testa,' a les casernes hi queden poc: pelo Sindicats responen, en principi, a execució el contracte, estem disposats Barrio ha tlonat comp.-nyor.Matíez bornes. aleshores assaltar la Prefeci o siuna necessitat profefsienal. Per 'mica te als setos amics de la sera convic'eira a complir-lo tal cono es convingué, tura de Policia,: Telégrais i Telefons, que en la reunió de la tarda sortiria gui garantir-lo al Banc en compliment tractar de desorganitzar el: servei • de que el • conflicte trigtiir a- resoldge's, fatal la seca derivació cap al costal rela seo-a separaciú del partit. per nlan- de les obligacions que amb el Govern comunicacions tant a l'interior com volurionari. La resistencia,dels.Sindicats tenle atub el senyor Lerfoux poei- adquirís en ésser-li assignada l'operació, ferroviàries. que salsero 'afectes a la C. N. T. a etre- la indit cions irreconciliables en ad assunipte anob la qual cosa queda Per a escampar el npänic i elesori emrs tervenció del: Jurats' MiXtos. flei els resultats de la essencial. . • que garantim lambebenefici bao-wad pu- la poblacip. Ces bins.automóbils es Han. déssar considerada comuna tictiea reJo cree —.113 clit re- que les dretes, contingencia qae el earien bombea, i, linalmeot. .shuia pe-rt- volueionäria? L'obrer, com a tal obrer. tracten dintroduir-se al-Caín-1- per gui exteclir -del-3 per roo. d'aquest at que per a arrodonir el quadre si li ha dinteressar la L'emula del tiatal d'apoderar-se del; comandament: MÍ:: 3 per roo de que tant sha parlar. hom aconseguia apoderar-se dels dipósit: Sesostris, S. A.; Signen Ceder, S. A.: mit que han • de seguir les .seves petii donar un cop de mai cvtan sigui el de . benrina gag -té la "Carnosa" moment oportá. Erien'yorfAléytandre ArrOs ,eries . San Martín." molls de l'Aeronäutica. ier per manera cines de millones; el que li ha dinteres'sar,' sernbla. -t's - el 'resultar. No rribs, dru cine aíjuests eleménta "repit-de calar-hi Inc. DEL NOU GOVERNADOR EL blicans, i que la seva obligació es Aquest programa no es por-té reaTit- tant, qualsevol problema ,de reie,india BANC EXTERIOR D'ESPANYA zar. De toles mancres, hl hagué des- eacions • han del ras stir pe I .s es115 gre y acostar-los ,a1 rtioint. sEit agnestg l'acció directa. Anties.t .nimt. a ire éA tuacidiro In loa enlució' possible. Sha acordar el nornenament ilel se- ordres a Catalunya i a tot Espanya Jo. entenc que !cal-, di'ssoltine *incites nyor Daniel Rih per al (arree de go- .4 Barcelona re s ultaren eine morts, i a vida o mart rer al, principio anarquistes de la C. N. T.. en-el " fans no afecta per (orts, formar un Govern nacional i vernador del Banc Exterior d'Espanya. la resta de Cataltinva, dotre, si, del: quals ho f 'reir 3 ileina. en l'intent d'assalt a res. cono no- signi per a perjudicarfer troves eleccions.SOJes dretes „es 'assenyala per a la Direcció de Teelos -els interessos nerSOnals del; o'rers presenten cdni a reelibeane i 'ebte- ball el senror Rafael Villena, que exer- a una .caserna... En tot Espanya, el nomnen, el trioei,.11as'ors ,tindr n_ dret, a cia un alt carrec en la Confederad& del bre de morts arriba a la "ratlla del centenar. El- dies u 1 i 12 hi llagué Claudi Ametlla, governar, però ara, no. Pireneu Oriental, els traaics fets . de Casas Viejas, qui 1-ha terminat inSiStint a assegurar que , eral imaninet la. seya,:separició ¡HA' DIMITIT EL MINISTRE tanta res ponderla havien ole tenir. governador A• Barcelona. la policía s'incaua el( de les formes fine seguebeen.el sernseir D'INDOSTRIA I COMERÇ? darme: 3 3 de gran mimbre o bombes i Designat el senyor Joan Moles Alt Lerroux. A darrera hora de la tarda shan ac- i rnunicions. Pocs dies mis tard — el Comissari del Marroc. el 24 de Rever (Continua a la página 5, col. 1) 9 — eren descobertes 3.00n bomcentuat els rumors de crisi. i hom deia d ia l del 1933 va prendre possessiä del (-setter que la dimissió del senyor tramo era bes en una frutería d'Igualada. la qual civil de Barcelona el senyor Claudi A la pàgina 3: irrevocable. E, relacionava ami) aquest, des de feia temps. es dedicara a la Ametlla . En aquel l mornent, recents enrtnnors l'inopinada tornada a Madrid fabricad& dexplosius Per compre del, cara els feto del 8 de g ene , ' la malo. ria de Sindicats orasen tancats i hi "PARTITS TOTALITARIS" del President de la República. També anarquistes. . F.it els fets del 8 de acero., en la pre- tia gran nombre de Presos gOeernatills. i'msegurava que la crisi • podria tenir paradó dels quals tingueren participe- El nou governador, que venia a ter per ROSSE/0..11ATE mis extensid. cié Franco i Rada, intervingueren per una política d'apairrnizizt, ya permetre primera l egada una serie de non; ele- la reobertura de gairebi tots els ments ¿arrié. termes de xoc recrutalr Nosnés restaren clausurats els que Revistes tserenos" en els Ateneus Hiliertaris i pela propa- es consideraren perilloaos entre ells, el gandistes de les barriades. maioria de la Fiesta, que en anpell moment sosd'ells, gent jove i entusiasta : alguns trilla la vaga dels ebenistes, començada obrers !tense feina, i d'altres, vagabunds iela tres setmanes. pro f essional s. El emitirte dels ehenistes no es cesoEntre aquesta nova promoció revidtt- ha per l'eterna qüestió del Joirat Mixt. cionfuia trobem el nom de Joan Fiera Snlament un den per cent dels obrers Aquest xicot. que ale,,heren afectar, tren i socialiste: i. per tant partenia divuit anys, nianejft Per Primera ticiaris d'accentar la aolueió Juras Mixt. vegada fa pistola, sota la batidera de' restants, afectes a la C. N. T., nn Els Ceinftrriente reme-tarje. Artrialment est. etien altre canti que el de l'acció detingut a la presó, a disposició de; directa, ...„. Tribunal d'UrgAneia. davant del (mal ha A finals de (ehren, la intertencia oilde responden de diversos atracaments de la me ya g esiM com a cap de ?tanda ciMla del gen ernarinr y a aconseguir ene patrons i Mucus es posessin d'acord i de aanasters. redectes sin unes bale* crue•el, re presenEl balarre' dincesta a/reíd/ira amar. tant o de la Confederad', en' rompenneirta no podia ésser mes ti acic. ;Oui• la seca gene. nea ensenyanemen va.treure la C.N.T.% inetien i fer argentar ner Largo CabaEl ministre del Treliall, En el mes - de? fillitt/ del' Mateix ami% el Comitè Regional de Catalun v a decla- llera fidel als nrincipis socia listes. no eti un acord oqe no • havia nascut rara que consideMva ' imprescindible (e„ a Eombra del jittat Mixt. De resultes 'rer labor de propaganda y negoWsoción d'aixO, el conflicte s'illard dos snesns trinvini t'etilos 'dejando enea de oimnasic mes i. finalment, harté d'imer resoit de la mateixa manera eue he hada estar tul febrer. El Jurar Mixt es limita a fer-se nen na *con( directe entre pa-

de

La Hei ¿le eontriatites re eonreu al T. a. C. t

Arto, .ilalpielc la revista del coa , site e'Neemea”,.. ala mala vela, a la M ikella nt ralealde.affle Vellafflr

Ahir, . 1.11.1

0. a I

trona i obrera. Josep Maria PLANES

ti) Vegi's 1 A PUBLICITÄT dels Madrid,- c6.—Demi ea reunirla el el-1unit de Garanties Cc/unitario- dies 21, 22, 24, 25, 26, 27, 8 i 20 d'abril nals. per a . tractar de la Ilei de con- 3. 4, .5, lo, ti, 12, 15 i 16 de maig. eactes de eonrea aprovcda pel Parlament Catall. (Seguiré)

--"`"Segab,"' Any 56.—Núm. 18.648.—Preu: 15 cèntim

Divendres, 18 de maig de Mr34

ABONAMENTS

Prensad st nrv.tt nie la EL TEMPS mIlIlnieIenr Temperatura ¡eluala 107

Barcelona mes ... catan/laya 1 terrItorls de la ReptIblIel. Mig re Patina 1 POrtugal. trimestre... Palsos convent poeta!. Id. DIARI D'AsaSOS 1

111/-a

Ptas.

.u24

*Y—

NOTICIES

ANUNCIS 1 RECLAMS FECIONS

L'ADONIA

111110

TARIFES

PARTIT

PUBLICITAT BARCELONA

Els

REDACCIO 1 ISTRACIO: CORTS CATALANES, SAO, I.er — TELEFON 11136 TALLEWD'IMPIUMTAI GAMA DE BARBARA, tt I 13. — TELEFON 10603

martas japoneses

L'escissió del partit radical

inura 751'V

Imut Hu mtlat relativa: lt per cent. Velnellat del vlipt: 6 gullOmetraa per hora, del nord-oest. l ass t borlizontat, en promedl: 6 oullómetree. Estas del cobert de Cunb , Steu. 1 Aeu., amb yentes pluges. En les darme!' 2.1 hoces: Temperatura IaÀzlWaa 152 graum. Temperatura mIntmai 167 gratis amarres/2 del vent: 161 qui gimetres. Precipitada: necia Insolada en el alta ente: 6 flores 17 mlnuts.

Les ibis catalanes CATALUNYA al Tribunal de El treball l'ordre públic ES AIX1 L'organització de l'anarquisme a Catalunya i a Espanya (1)

Garanties Constitucionals

per JOSEP MARIA PLANES

Per a legió crupanyols. Catalunya es avui encoratjadora; per a d'abres, Per a tenir una idea aproximada- cador, que accepta el Jurat Mixt; centre d'odiositats, baluard crabominient clara del periodc que va del la s'establi un torn de treball, en forma l'adoras. Aquests darrers pertanyen a d'abril de 1931 fina al traspir a Clell- equitativa, entre els dos grupa. 1)e les castes que Iluitaren mitjançant la llitill alela set veis d'ataire piada- a at resultes d'aquest acord, el Sindicat invectiva i els abusos de poder contra Generalitat, cal no oblidar la particu- UlliC ha perdut la seca antiga loraa el nostre separatisme, abans que ell existís; i, talment, ens n'ensenyaren; lar posició en que es trobaven els al Part. ara encara agreugen llar detestació governadors civils de Barcelona d'aLa immunitat dels diputats perque nosaltres hem agreujat la nosquella época. Oficialment depenien, Història d'una vaga L'escissió del partís radical és un tra malifeta: som pitjor que secessiofet. El senyor Martínez Barrio ha es clar, del Govern de Madrid; aquest, nistes: ene hern fet conspiradora per dimitit cl seu canee en el consell exedel Parlament catete 1 la reni, es desentenia gairebe en abso- de transports una creadas d • Espanya, que sos ancutiu de rorganització i sha donat de lut del que pogués pasear a Barce.Com Itera dit, la C. N. T. bavia atics nominals patriotes vealen amorfa. baixa del partit. El senyor Martínez lona. L'autoritat t moral de la Genera- anunciat la vaga general de trans- inorgánica, de contractes de hei conreu erma d'aspiracia, i en tot seBarrio no sea/ va sol; per ara litat era tan torta que, practicante:la ports per al dia 25 d'abril de 1933. absent. gueixen vint-i-quatre diputats, entre els serveis d'ordre públic depenien El dia abans. el governador, senyor Convé repetir de tant en tant que els quals hi ha ex-ministres i persoMadrid, 17. — Aquest mata tal com solament dels governants de Cata- Ametlla, prengué una serie de pre- 1 • Espanya anomenada tradicional no nes que han ocupas alts càrrecs. Les lunya. Anguera de Sea°. per exemple, caucione per evitar que l'ame fos era anunciat, afta reunit el ple sisal Triera sinó una buida mistificada, pera baixes de la minoria radical parlabunal de Garanties Constitucionals, sota no consulta mai res del que anava a general. I.a Companyia de Tranivies tan convenient per a molts d'interesmentaria, si no són nombroses, no es irr al ministre de Governacia. Es assegarava que faria sortir. d'una mala presidencia del senyor Alvaro Albor505, tan camoda pe; a mitja dotzena pot negar que són importants qualinoz. La sessia ha començat a dos quarts limitava, de tant en tant, a donar-ii nera o altra, bona part dels seus cot- de colles mediatitzadorea paisatge tativament, sobretot tenint en com p compre, per carta, del que ja eslava xes. Les mateixes seguretats pels d'onze, i ha acabat a tres quarts de dues tan acostumat de la mandra i una en ex-president-tequlsacbdi antohusus. I.es associacions de taxis- vida baldera i rudimentaria, que no de la tarda. Hi han assistit tots els fea del Consell de ministres que de la tes foren cridades pel governador. La és pas d'eatranyar que els antics priPer altea banda, el Govern de !a n'embrea del dit organisme, llevat del República enea ha estat una de les Generalitat daleshores no tenia pas "Barcelona" i la "David" prorneteren vilegiats i els primitius de tota la sus ur Basilio .11varez. personalitats més destacades del parPrimeratnent sha examinat un recua un gran interés a compartir la res- que farrea tot el que estigués al seu vida facin aquesta provatura de reinstic que abandona. Fin; ara aquest es Les trepes japeneses desfilen davant les autoritats, aeaprés de la cerunóma aat r,a.,,aaaaa-. as Un-<ecundar l'aMm la "C niin- taHar la buida i migrada Espanya al s ' aa s interposat pel senyur Antonio Antune- .-el resompte que es pot ice en ferm; de plantació d'arbres al carrer de Toquio gui contra un decret del conseller de poder, com si los una Fi .i.panya de es evident, però, que ert els rengles deba, i més legitima, en la seva seTreball de la Generaittat, relatiu a la addictes al senyor Lerroux hi ha nilitat sense honor, que no pas la que jornada de la dependencia mercantil de elements indecisos que s'ha de veure Barcelona. cap on es decantaran si les circumspugna per existir. Perla Catalunya, no gens intimiEl seu análisi juridic ha donat lloc a t'andes prenen un altre tornb. dada, té aquest avantatge: que es tan un arnpii debat, principalment en el que Es natural que els fidels a la disreal que, per comparanea. les altres ateny a la procedencia diquest recurs i ciplina radical treguin importancia al requisits legal, per a entaular-lo. valora de l'Estas semblen deadasuiim i mirin de contentar-lo amb apanades, invalides o bé prearies. Irreals altre recurs Despees sha examinat un rent serenitat. No dirern que l'esdela monarquia constitucional dels esdel senyor Saguet, impugnant una davenirnent sigui decisiu per al partit posicia de la Generalitat de Catalunya, tats de guerra, el liberalisme de la ni d'una transcedéncia manifesta per de 7 d'agost, referent al re gi as d'aaseIlei de jurisdiccions, la dictadura de a la politica general espanyola; es inlas ximpleries, el moment republica aurances cataba Ha estat rebutjat. El negable, pera, que la separada del de les dretes ambigües. Catalunya membre d'aquest Tribunal senyor Sbertu,. senyor Martínez Barrio i els Seus resta igual a si mateixa, activa semen un extens i documentat informe, ha amics és el contratemps mea greu pre, inablernent present. No hi Augmenten els partidaris de Martinez Barrio mantingut els sets punts contraris a la que ha experimentar el partit radical. procedencia en la presentada> dels reha manera de dispersar-la o de corSi un grup d'una almena de diputats L'ESCISSIO PER ARA Madrid. /7. — Els diputats que iins compre-la. S'exhauri la monarquia . cursos alludits. se sumava a un grup parlamentad ara segueixen el senyor Martillee BarTINDRÀ CONSEQURNCIES NO Catalunya en reeisci mes poderosa. deterrninat, seria un fet comentas per A continuada alta donat compte de POLITIQUES Avui se sent momentartiament depriles conseqüencies que necessàriament rio son ultra l'ex-ministre sensor Lara, l'escrit de l'advocat senyor Roig i Berels senyors Pascual Leone, Mateo Silmida la república. i Catalunya no es hauria de tenir co la mecanica Un periodista ha preguntar al cap gada, deiensur de la constitucionalitat de ba Blasco Garzón, Casas, Labandera, dóna ni es donara. Hom ha (lit que Parlament; es lògic que una resta tan cl Garcia Berlan- de la minoria radical, senyor Igle- Catalunya, ett el qua' soHicita que del justo Marco Miranda, el francas és un senyor condecorat apreciable produeixi cert malhumor i els vots manifest Tribunal posi de sias, si tindria conseqüencies politiGonzález Sicilia i Frápoli. ga, Valenti que demana mes pa. L'espanyol él causi una curiositat ben explicable. Tribunal Suprent sobre la consulta de l Total, 13. També estan en aquest grup quea l'escissiú dels radicals. un eargolador de cigatretes. cine para —No ho crec—ha contestat—. To. Lleida. i el Tribu:u/1 ha accedit a aquesEs dificil, però no imible, que el director del Deute, senyor Martha de de "esos catalanes". Moltes d'instira-mentaniameat e: paca: radical pu- Nicolas; el ministre del Tribunal de tes aquestes coses han d'acabar al ta pretensia. acursiant-ac sol-licitar del tucions espanyoles san' encara illu. . aguantar el co;; pera' encara que Comptes, senyor Dominguez Barbero, sala de sessions, i si 110111 té vots per Suprem els dits vots. sariea, per mancanea d'esperit públic; Posteriorment sha tractat del recurs un esforç riesesparat trobi euer- l'ex-cliputat senyor Carrere que pertany a governar no hi ha ntotiu perque molla de costums espanyols són enres per a mantenir una aparença de al Comité Nacional del partit, ex-gover- aquesta actes tinguin repercussiu en entaulat pei senyur Calvo Sotelo impug- Un crels primes tramates que soca san, cailasa; saar guasatss O abSZ.lt, el vagarnent pintorescos. per mancara nant la incapacitat decretada pel Tribucohesió, tothom reconeix que té ma- nadar senyor Ricardo Gasset i algar' al- la vida del Govern. dia de la vaga general de tran aporta del as d'abril de 1933 cança d'esperit "tout court": pera la nal de Garanties sobre el seu carece de la peça al teler. Esta ferit de mora tre. —Llavors... diatriba contra Catalunya, o respesigui pateix una descomposició interna que —No res. Existen:en dos criteris vocal del dit alt organistne. Com der públic. Cada regada que ho con- federada", o sigui la que cornptava ranga en Catalunya„a. CaVISITES AL res ea podrá. deturar; Fescissió preque mante p en les eves posicions, i que el senyar Calvo Sotelo en el seu siderar e n rliagbriä g iad la M11t11 s armb major nombre d'associats, no talunya. o Pastoral/1cm que Catalunya BARRIO SENYOR MARTINEZ sent n'es el senyal mes revelador. El más. Ara ea d'esperar que els darrer escrit desisteix del recurs, sola- Generalitat pogueren dur. i no acuse fou tan categórica. desperta, san les coses mes veritables A les dotze del ',latí han istIttlt—al 11.4 setryor Lerroux luxara sacrificat el seu que marxin del partit radical revali- mete sha pres l'acord de no donar-lo raó, que la política del Govern civil A la niatinada del dia 25 ni un d'Espanya. En una vello comedieta partit a les dretes; batirá vist néixer doinicili del senyur Istactinez Barrio els din lea Selr eb actea és a dir, que bus- per presentat. i s'ha mantingut l'atoes' no depenia della, sinó del ministre de sol empleat dels tramvies es presenta catalana, algú es plany del fred o de diputas; senyora Just, Garcia, Ramos, la segona República, pera tumbé asquin en el poble, que es fillliC bobirä, recaigut en constituir-se el Tribunal de al treball. A les deu del n'ah tenia la calor, ¡ demana per qué diablea sistirit a Fenterrament del .seu partir. García Berianga, alifianes, Blasco Gar- e. refrendar/1cm de la seca actinia. Garaaties de la improcedencia de la se- Governació. Per tant, la personalitat del goser- lloc una entrevista un xic dura entre Iran d'exiatir lun i l'altea. Oh. li resEl lerrouxisme haurà mata a mans zan, González Sicilia, Labandera, Ma- Llavors tindricn valor i podrien tenir va issió al careen de vocal, nador civil
e

La erial del partit radical

De moment, l'escissid no influirà en la composició de l'actual goy ern

d'armes

Embarcoment

de tropes cap a IN

kly 56.—Nám.18.649.—Preit: 16 Atetad

Dlitibie, 19 de malt de 1_

"•TI/IlsilS'

ABONAMENTS

E

Barcelona mes calentara serrlterle da la /tepantle% Asnarlea 'latina 1 Portuaat trimestre..., Falsos eonvent postal. Id „„. „.. Mires paltos, la.

Prštit

st

mtiiletre5,

de la mse, 7564 Temperatura letusis l6'$

utn,tl

vioaumd

m1 1'1..1,181,

En

53'0 arena Temperatura mfilmar gratis, aecorreaut dei vent: 252 cuillómetr,s. Pre C nP lta cid: aun'. Insolael6 en el dia d'ale: 4 hoces 25 minuta

peratura intit/nä:

[MARI D'AVISOS 1 NOTICIES ANUNCIS I RECLAMS SEGONS TARIFES

L TEMPS

g ratis . 111/milat relativa: 75 per cent. velocItat del vent" odltenetres per hora, del nord, nord- Seil. en mime*, a qUilemetee3. Erial *1 e-eh . tes darreres Od horma: Tem9/I0 de Stell. 1 AM/.

BARCELONA

TELEFON 1141111. REDACCIO I ISTRAC10: CORTE CATALANES. 5$9 lee TALLERS D'IMPRIMA' CARPIR DE BARRARÁ, ti 1 O...—. TELEFON 10103

a Catalunya i a Espanya (1) Perills d'un esperit La dictadura debuta ¿Què preparen El Sr.. Companys L'organització de d'encofurnament al Parlament supor- les dretes? parla de la posiciú El darrer governador civil de la lliga, i de tada per la Ceda la hei de contracl'anarquisme

Madrid, la. — "La Voz" diu que els rumors dels quals es feia eco un periòdic del mati sobre la decisió de les dretes d'actuar amb niés eficacia i rapidesa, don ä lloc a que aquesta tarda se celebressin nombroses conferencies i conciliabuls entre personalitats de l'esquerra. Es considera imminent una conferencia dels caps de les minories autenticament republicanes. El senyor N'aura conferencia amb el senyor Martínez Barrio, i s'ha dit que havien pres acords d'importància conduents a que es porti al poble republica la noticia del que tramen els enemics del règim i altres que sen diuen atraes intimo. El diputat de l'Esquerra senyor Trahal ha celebrat una conferencia telefónica amb el president de la Generalitat, senyor Companys. Aquest ha encarregat de traslladar la seva adhesió ala senyors Mama i alartinez Barrio, puix que Catalunya republicana esta alerta per tal de defensar A règim democràtic instaurat el 1 4 d'abril.

per JOSEP MARIA PLANEE

La maniobra de la Lliga, que, a fi de hé, ha dut a la discussia d'un La vaga de la Construcció de l'any de fanarquisme estat primitiu, Tribunal de Garanties que ella sap Ban nombre de minaires es quedaren 1933 s'inicia amb motiu d'haver caducas pIe dels pitjors enemics de Catalu- La *Oca del senyor Prieto a Calvo Sotelo te la virtut les bases amigues que reglamentaven el al fons dels pous i es negaren a sortir nY3 unes disposicions del Parlament treball d'armen ram. El Juras Mixt re- a la superficie. ca !â, té, de moment, daca conse- d'unir tota la Cambra contra l'ex-dictador i les torees dacta unes noves bases, per cert molt afotius? q, azies pernicioses: una, de cara a Una nava protesta contra ropressi6 satisfactòries per als obrers. Una segada fora. consistent a iniciar litigia sobre , per& torcí la qüestió dels princi- capitalista. De fet — dejen els dels Dell3 de Oil Robles l'autoritat del nostre Parlament, i El senyor Hurtado defen- mes pia: la C. N. T. no volase etre les — la proclamació del comunismo libersocialista, estic molt distant Jo nc sóc Madrid, 17. — S'obre la sessió a a'sa a petició d'uns catalana, i una condicions i presenta, pel seu compte, tario era (alesna/ de poca dies, i ira valía altra d'ordre interior, no menys greu: un quart de cinc. Presideix el senyor d'ells. pera sós un borne social, ¡ eran sarà l'esmentada hei da- unes noves bases, evidentment exage- Das la pella de sortir a la surerficie irritar grans sectors d'opinió catalana Alba. El banc blau, desert, i als es- a tal niha portas la multitud d'electors rades. ahans que els ideal> anar quistes ha guesLa qiiestió principal era la de les ho- sin triomfat en teta la tina. que, en veure discutides coses que ella cona, pocs diputats. A les tribunes hl de l'exemplar Navarra, provincia mavant el Tribunal de del. Afegeix que amb la intransigencia ha molta animació, car pel que es rca de treball ver setrnana: el Jaral A l'entorn d'anuests soterrats voluntaa tenen per sagrades. s'inclinen sentiMixt en proposava i la C. N. T. ris s'anava creant una atmosfera d'ai-. inentalment a creure que Catalunya veu es pressent moviment. Un secre- d'uns i altres el debat s'eternitza a la 6aranties Cambra dóna al país una trista sensació en demanava 4 0. Simultaniament es dis- tar jó. Les esposes, filles i Promeses dels no té cap missió histórica dins una tad llegeix l'acta de la sessió antecutien les daca bases. i la vaga Canana minaires ejaven el sea desconsol pela politica peninsular. As mis: sets aii- rior, que és aprovada. Després de d'ineficàcia. El problema rural és aya; t que mai i ita poden confiallargant entre l'estrèpit de les bom- carrers de Sallent. més urgen despatx ordinari, s'entra a gura que una separació definitiva se- Ilegit el nar sense resoldre'l. Ahir al migdia el senyor Companys bea i els petards dels sabotatges. —; Los ton o matar de hambre! ria el remei de tots els mis que l'ordre del dia. dir A mi em fa mal ei cor en sentir Per la seca banda. els patrona preEl Cortares de Sindicara de la Cnna va dir als periodistes, per conducte del patear la Patria. dissidència Patroci que hi ha ohrers que cobren jornal% federació Regional de Catalunya , que sentas-en samba' una seu secretad, senyor Alavedra, que a ORDRE DEL DIA Potser tenen raó; Peró el oas n a d e l G r m i C o t c s . q u e pessetes. Jo m'he de dirigir als aquella dies estava retrnit, es fati eco després qae. reflexivament, r.o hi ha cap caupropatrons i a les dretes per dir-los que Es aprovat definitivarnent un amb un quinze per cent de la classe Pa de la situad& dels minaires sallentins. per haace le brsa jóuitdedl e Cla onseilti n sa geografica, histórica ni política que Part.-tronalseuc,fita El delegat de Sant Feliu de Gtrbc019 per humanitat això no pot seguir així. cinc de la tarda, rebria els informadors, ho digna Desapareguda de la ment jede de llei reconeixent a la vidua El vuitanta-cinc per cent restant de pa- Droposa declarar sobre la marxa la vaga orfes del comanclant Gerard Folgado faria declaracions. 5, ro/. 5) els (Continua a la pagina deis catalans, per una maten- cultura En efecte, pels volts de l'hora asse- trons era representat per l'antic Centre general a tot Catalunva. i un sentit més recte de la prapia els drets P assiu s que els corresP"Pel que es veu, el Contares consideri nyalada, el senyor Companys va absen- de Contractistes. dicnitat. aquella estampa romantica drien si hagués mort en campanya. Després de cinc mesos de va ga, acoles- la proposició un xic exagerada. i P reblau els seient al banc (Presten tarase de la reunió del Consell que en de "la Patria esclava", amb ferí esperar a veure com acabava la aquells rnoments s'estava celebrant, i ta se soluciona per mitia de rucia,i did'una matrona despentinada i car- ministres d'h.:tasada i Treball. recta. controlada oficiosament tier auEntren els diputats monárquica va rebre els representants de la pren- tornas governativa. Una vegada més, al cosa, regada de cadenes i la viajó ingenua HOZ1111 La situació de les autoritats era de sa. corresponent, es a dir, que sota la andi flor; rosades a la solapa. i de Juras Mixt li corresponia el paper no Acte seguit el senyor Companys va gaire brillant d'imposar traes bases ulule perplexitat El ministre de la Governaleina dels catalans consistia a des- la concurrencia femenina que hi ha fer als periodistes les maniiestacions se- havien estat acordades fora de la ama ció telefonava cada vespre: eacadenar-nos i proa. neix un con- a la tribuna surten rumors que no —iCdmo siguen los del °quiero! güents o cepte de la catalanitat menys plora- deixen sentir per uns moments la òrbita, Els de U-agujero" menjaven la mi. —Els comentada entorn de la Llei de toa i més agressiu: el del pais que lectura de l'anterior projecte de Dei.) nestra Que hom eta baixava i, mentresContractes de Conreu—comença dient— Irritació popular Hi ha una proposició de llei del té una voluntat i una ambició de tant, feien maitu. pernianent. s 'ha desviat (reconec que amb la ntilior grandesa, i que sap que és fort senyor Väzquez Gudi sobre la reforUna diada sencera fou dedicada a reintenció) per a tornar a donar actualitat La serie d'actes de sabotatze. I petits capaç; visió mes digna i ntés com- ma del decret del dia 2 de maig a l'apartament voluntad de la Lliga del atracarnents dels quals eten víctimes, so- partir-se entre els presents la fortuna plexa. però que també condueix a de 1931 sobre els judicis de no menor de l'ex-comte de Romanones. Un digué: nostre Parlament, i amb aquest motiu bretot, els xofers de taxi i els estansituacions d'un esforç continu i ar- quantia. Es presa en consideració. —Pero si el repa r to es total. en:ce quera. crearen un estat d'irritació un publicista prestigiós em demana que El conjunt no es tan fàcil en consideració També són preses riscat. iaci determinarles manifestacions respecd'ullar amb una mirada: no és cap les següents proposicions de Ilei: Del te d'aquesta actitud, i considera que les aaisatge idülic: n o té l'encía de les senyor Alvarez Lara, autoritzant el nieves paraules podrien ¿asen inotiu inicoses simples brollades del sentiment ministre de Finances per a introduir cial per a normalitzar la situacia. serse cap entremig d'inteligencia. al pressupost del seu ministeri un Reant la me ya actuació i les nieSegons aquesta concepció Cata- inigraf que digui: "Establiments faves paraules — seguí chent el senyor lenya no rot éster gran si no se surt brils al servei de la Hisenda". Una Companys —, des que vaig possessionard'ella mateixa. La seva lengua, la altra del senyor Madariaga, relativa me de la Presidencia de la Generalitat, seva gens, les seves institucions es a ingressos al Cos auxiliar subaltern no sé veure-hi, per part nieva, altra acdefensen no pas arraulint-se i tallant de l'Exércit dels obrers especialitzats titud que una invexació constant a la ola comunicació ami) el món. sine, de les fabriques nacionals militars. convivencia i al dialeg civil. En canvi arojectant-se datnunt la vida: al cap- Una altra del senyor Rodríguez de llevat de certes anècdotes electorals, des. 'avall totes les nacions que han tin- Viguri, considerant, als efectes dels conec encara quin ha cstat el pretext aut un cert relleu ho han fet aixi. Cal SOUS regularitzadors de pensions, com que va incluir la Lliga a retirar-se del .anorancia o bé ohlit de la història a mort en captiveri el aornandant Parlament catala. Ei meu discurs de ;ser creare que les coses són aitra- senyor Sigfrid A. Gutiérrez. presentació del Govern a la nostra Carnraent. Si la mateixa Castella en el; Ei senyor RODRIGUEZ DE VIGUbra Legislativa, que va éster acollit per segles XV i XVI llagues tingut FI recolza breument la seva proposició. tota la prensa amb els comentaris rnés acuesta mentalitat purament defenrespectuosos; les nieves manifestacions siva no hauria exercit el paper que, LA DEROGACIÓ DE LA LLEI després de les eleccions, en les crjals incertament. juzä durant dos segles DE TERMES MUNICIPALS vocava el patriotisme d'aquell partit, i hanria tingut els seus Cervanadvertía la grcu responsabilitat que conSeguidament continua el debat sobre • e, o Calderón o Velázquez. Llavors treia davant el país, i, en fa, tots els el paper poc lluit de nació particula- el dictamen de la Comissió de Treball metas comentada i allusions pabliques :asta, per causes mixtes cfatzar i d'er- sobre la derogació de la llei de termes que han anat adrecats a fer possible que rar. pertocà a Catalunya, amb el mal municipals. els absenta tornessin a liras escans han El senyor SANTOS (Bienvenido) deresultat que tnts sabem. L'heroisme tendit clarament a una política de condels homes de taan i de t ata fon fensa una esmena del senyor Lucio Marvivencia. Una víctima de les "lluites socials"... - tot just bo per a evitar que es perdis tinca. L'esmena, com d'altres de la miPeras a desgrat d'aquesta actitud medel tot el sentit nacional. Aquests si noria socialista ja discutides, va encamiya — continua —, no he pogut evitar neraL L'etapa covernarnental , del sesear lodo el proletariado de EsParia. "cómo case amb llur rang inscriviren dins nada a impedir la derogació de la Llei a nos. que la situació s'agreugés encara. 1-la Claadi Ametlla es caracteritza. entre al- podemos aquí adjudicarnos sólo l'eternitat les Turre barres heraldi- de Termes al unicipals mentre no estiestat possible que el senyor Carnbó con- tres coses, per una sin g ular excitació otros lo que correaponde a tantos camaeaes; però no els fou donat de pastar gui degudament regulada la c,oHocació dels obrera al camp. fessés en el seu darrer discurs que el de l'opinió per les otiestions derivades radas! El públie al Palau de Justicia El camarada que Inés o mert* "re. Govern de la República ha presentas el de • l'ordre públic. Aquest rervi0siSilit El senyor FUENTES PILA, per la Tampoc no ens sembla casual que recurs contra la Llei votada pel Parla- general esclata amb motiu de l'enter- sidia. li contesta: Comissia, diu que l'esmena no es pot MIQUEL OMS DECLARA roan Catalunya repren la seva cienDEL TRIBUNAL —Los dentas pueden, repartirse ti CONSTITUCIÓ ment de Catalunya, a suggestió de la rament del joier del carnee de Salmeen sota els ordres, en pie se- etre per a defensar el dictamen i , L'entrada de la víctima produeix Davant el Tribunal d'Urgencia es va sensació estre el públic. Declara en Lliga, provocant la natural reacció en rón, que fou mart a treta per uns resto. i comenca un moviment juntament el criteri del Govern sobre El resto eren totes les altres fortunes la consciencia de l'opini' catalana, que atracadora. Les autoritats foren copioveure ahir la causa contra el Pistoler immediatament experi- aquest problema. senyor ja ha emes el seu judici. Es Inés lamen- sainete esbroncades i retirades a. visa que no fossin la de l'ex-comte de Ro. El senyor SANTOS rectifica, i també feixista Josep Galobart, que havia des- català, tot,i que presideix20elde menta una renaixenea espiritual. Arimare, dia mancases. la oval, per drets de priori Jovino. Explica que cl table aquesta posició, ja que no pot ser- t'orca de la presidencia del dol. vetllat força expectació. bata Verdaguer, Maragall, són les ho fa la Comissió de TrebalL en pastar pel carnee del Born acom- vir de preseas la suposada injusticia o As curiós de constatar que en e.- tat. correspania als soterrats de Sa. El dia abans havien estas enganxats El PARE GAFO demana la paraula primeres maMfestacions d'una forra panyat de Situó, va sentir un tres. me de la fati de Conren s . per- ques més turhulentes. mes intranquilles, llent. ; ---e. projectada de dins a lora. L'en- per tal d'explicar el seu vot. Diu que uns pasquins vermells as arbres ¡ a les pa- De primer antuvi no va adonar-se extremi s Erra inútil una picaresca estratagema votada per tot el resperit públic no ha demostrat una - H-aament, âdliuc heroic, mai no sha abstingut de votar fina ara els vots rda de Barcelona invitant les Joven- que estava ferit. No se n'adona fins que. després d'ésser a les de les antoritats locals , inc consista particulars o esmenes que s'han presen- tuts d'Estat Català a assistir-hi. També que va castre a terra. Diu que va Parlament, tense excepció sie les dretes irritació semblant. Posteriorment. s aquests fruits de grandesa. desistir dels Sells prepósita els orla d'Unió Dematratica personalitats que eleccions i la mort del President Macià fer t :a qüestió ara continua essent tas i discutit sobre la llei de Termes. s'havien pres mollea precaucions. ginals vamiistes, agnfant-les rel cesta intentar iicar-se en una escala, pera) cap duhte per lltir capan' constitraren una mena de válvula per on aouesta: el canvi de regim. amb la Afegeix que té un gran pes sobre la seEl Tribunal que baria de jutjar-la es- que en arribar-hi la In van tancar. en nfereixen fina quant a Ilusa idees con- es desvariara la hiperestesia del senti- dels sentiments. tat i algunes extred'estar sets, va consciencia, i es lamenta dels dies oanamutació de valors que comporta. —Al CV, de tants lava constituit pels senyors Pérez i Zu- Aleshores li dispararen dos treta mes. servadares, no s'han estat de manifes- ment pûblic. As un cas remarcable de a'avoreix el joc de Catalunya, i rat- mismes en que s'han collocat ets se- fuga i el presidia el senyor Jovinu En tombar-se fou quan va acure tar que, en conjunt, la Llei era digna Psicologia de sin/hit/Ida. la qual. Per cert, potser si eis ensenyem les dones... Res a fer. Els encisos de la pau doa ear, que durant molts de segles sens nyors de la Comissió i els que tracten Fernández Peña. Aquest és el magistrat Onis. a través amb preses ens ofereix estranyes sor de consideració, i han confirmat, mestica no aconsemiren emir& els as. ha mostrat advers, ha corre g ís, en d'oposar-se a la derogació. Entre una que s'enfada perque en una altra causa que és president de les Joven- articles, el criteri que van acceptar pos de l'agitada vida barcelonina d'aquests cenSors. Diu tan extremades hi tendències i abra catala rta manera. lea seves tendencies. r. un testimoni va voler parlar en tuts d'Estat Catalä, que és catalanista sant la seva signatura al dictamen de la darrers anys. Fins al can d'una setmana, orlan les Yo som on anem: pera hi ha cama pot haver un terne majá que sigui una EI fiscal era el senyor Altea. Al pronoticies que venien de fiara confirmaren solució. El que no pot éster una solu- cessat el defen sas-a el senyor Prat Piera. i que no és partidari de la violencia. Cnmissia Jurldica Asseasera. La resta esta a mana nostres. Els anarquistes ens !tauContestaut al defensor de Galobart, ia les impressions dels ressimistes. a/a, l'experienc cia és el que el senyor Roig lbafiez proA part d'aj NoI el poble ho ha compres així. din que no podia caure-li la pistola, rä de demostrar els Pu nt s on l a Llei de Sallent nue el comunismo libertario no baria rés la conducta temeraria d'uns posava als socialistes que es busques una L'APUNTAMENT per la senzilla raa que no en porpugui millorar-se, car a l'experiència trobat encara ben bé la seva bara, hora homes encegats per un esperit de fórnuila, pera/ sempre a base de derogar Pel juliol i l'agost, l'estat d'enerva- no es decidí a abandonar els noma s'ha de sotnietre l'acció dels governants El processat, el dia au de marc va tava. classe, fent una política dinteressos la lea Aixà no és cap solució; no pot ment popular decaigué en gran manera. Cosa que fau feta enmia de la satis. Això darrcr ho diu d'una manera responsables. i d'intrigues, pot provocar reaccions ésser-ne. Continua dient que no és par- agredir el president de les Joventuts Unes setmanes abans nroduit, a facció general, enérgica. Entre el públic se senten sentimental:, molt nobles en el fons, tidari que els sacerdots intervinguin en d'Esquerra, alaria Homs, i el tetajagreules mines de Sallent. inri conflicte tioic col. 3 4.) liest (Crentinte a la Pdo. veus que diuen: —aloa be! Ili ha pera que potser no tenen una aplica- política, perque nosaltres tenim els nos- mena El fet va ocórrer, com El darrer governador civil , i el nostre lloc és a dit, a Manresa, al carrer del Born. Mi- un avalot. El president amenaça el Cii convenient en la practica ni du' tres sentiment s acompanyat d'un altre l'Estat de setembre. el senyor Candi anava pnblic amb fer desallotjar el local. l'Església. i entre l'Església i guel Homs cien Catalunya pel sen camí de granAnetlla dimití el càrrec per facilitar el individu. Monis no el va veure, pers cl desa, ans la despistarien per uns hi ha una linia divisada que neix S/atramas, de fet , deis serveis d'ordre pa" A Deu el que seu acompanyant, sí, i l'avisa. A ELS TESTIMONIS Cuanto anys dins un da s ert de prova- les paraules de Cri sa: blic a la Generalitat. El Conseller de tares tan bea interrionades com mal é de Deu. Al Cesar el que is del Ce- Jabardea li seniblà que va fer el gest sc El primer a declarar és Governació. senvor loan Selves i Carde treure's la pistola de la butxaca, sar". reeixides. ner, fou nomenat rel Govern de Madrid va creure que el volia agredir. Aleshores Simó. Din que des d'un aparador, Km:enlacier eeneral de Cataluns a, di-. ell va treure la seva, i disparant tres davant el qual s'havia asuras, va preree inèdit fins a la data. i que tenia trets contra floms el va ferir greument. senciar el fea Alegi que l'agressió fou comesa a tres pan-1s de distancia. per obiecte estable una solucia de conDig ue que en éster HGMS a tersa torna En dir això resulta que es contradeia tinuitat en l'hora solemne de donar l'oca a disparar contra ell perquè li sembla amb les declaracions anteriors, i resare públic a Catalunva. Aixi. giman sin. que valía defensar-se. Després va fu- pon que abans d'ésser realitzat no pule el traspàs oficial, el mateix gr» gir, essent perseguit pels escamosa i vernador general, esdevenint sois censehavia vist l'agressor. disparant enlaire per tal d'evitar que Iler, es trobava a les mana els ressorte Declaren un guardia tuba, Josep l'agafessin. Se 'Vana a la caserna de l'autoritat en el territori autanom. de la guardia civil a llimar-se. Upé que Roig i Jeroni Lluís, els quals diuen Josep Maria PLANES que després d'haver estat comesa 3 de mara hacia estat agreels dies 3 i 1 (Scgteird.) l'agressin Galobart es presenta a la dit per un grup d'escamots. caserna de la guardia civil. I els miar(11 Vegi's LA PUBLICITAT dels /Pes d'aquella caserna ho confirmen. LA DECLARACIÓ DEL dies 21, 22, 24. 21, 26, 27. 28 d'abril LES PENES PROCESSAT • i 3. 4, 5, 10, ir, 12, 15, 16, 17 j 18 de maig. El fiscal rebaixa la pena de quinze El fiscal li pregunta per que ein el sumari va declarar tot al revés del que anys que dcmanava a dotze i un deia ara. El president demana al fiscal dia de presó i al pagament d'una Roosevelt presentarà un que puntualitzi les preguntes. Aleshores indemnització. El defensor solicita o cl fiscal li pegunta si tema odi a Homs , be l'absolució o la pena de dos mesos pla de reforma económico. pel delicte de lesions. i resnem que no. El fiscal qualifi c a el delicte d'aEl defensor li pregunta si tenia insocial tenci6 de revenjar-se, i contesta que temptat irustrat, amb traidoria. El defensor fa notar que Galobart tampoc. Washington, 18, — Als Circols —Aleshores per qué us vare/ adrcear havia estat objecte de dues agressions, d'aquesta capital s'assegura quo ¡ que era perseguit constantment pels a Horas? al senyor Roosevelt su'esentaiN escamosa. Galobart diu que Oms —Per a dernanar-li explicacions. dad ( alguno dies al Congres Crea que les primeras agressions de baria proposat que es es a l'Esvast programa de reforma eco., que havia estas víctima (oren motivades /marra, i Ii oferi en una ocasió sineramita i social. rentes pessetes. pany pel fet d'haver anat a a com ar a Segons amolda, ül el propòsit rotar una monja, i afegeix que totes LA SENTENCIA que el dit programa sigui votat taren dutes a cap per escamosa. Diu que Josep Galobart loa condemnat a tan aviat cona comenci el periode 1 és feixista, i que a l'entitat a la qual IX comide« regidor d'Urbanitzac16 1 Efuntpla, sanyor Duran-Reina'', pertany no es va prendre cap acord deu anys i un día de presa i al paga- i altres autoritats que assistiren ahir a la cerinalutia da Niki de renderroc de sessions de la noca Legisla, que es referís a voler agredir els diri- ment d'una indemnització de (10sLupa. d'una casa que obstinaba el cerrar da la Palma, al &bid, Seo • t:tutea vint pessetes. I gents de l'Esquerra. El senyor Samper té la paella pel manee

tes de

conreu

Vista de la causa per l'atemptat comes a Manresa contra Mariä

L'agressor fou condemnat a deu anys de presó

El

Paella valenciana

carrer

de la Palma

'Any 56.—Núm. 18.651.—Preu: 15 cèntim g

Dimarts, 22 de maig de 1934

TÁ

TEMPSgrti;I:7;14

ABONAMENTS »O PM. estala/tea 1. territerit se it Reptählt1. 1.• Amerlea harma 1 Portugal. trimestre... Falsos comen) postal. la. ............... Litres Salsa. Id. ,4111P—.

,.

MARI D'AVISOS I NOTICIES ANUNCIS SECLANIS SEGONS TARIFES

BARCELONA

TELEFON RIMACCIO 1 ISTEACIOt CORTS CATALANES, 519, tez TALLE» DTIITIMSITke CARIES DE BARBADA, tt 1 ti. n —• TELEFON 19609

El eop ¿'Etat laúltar

Els sants de No han ocorregut disturbis sedosos; la Revolució 1 el nou go ern enllesteix la noYa

De la mateixa maneta que no tcix el bosc. simí cls arbres. lampa: M Ia ReyoluciO sinO tan solament lecionaris. gent de mentalitat revolucionria. Tothom que, per la- contextura espedal de la seva ment crea que lardee existent alta de destruir perque el l s'hi traba inadaptat, és revolucionari mentre aquell ordre; tothom ni. davant de la dolor inevitable del rruM. reaccisr. el sernit de volee capgirar-lo amh rolincia, sera revolucionari reta la seva vida, sota qualsevol regim. La in'stica revolucionaria es una escapada envera f, nfinit, una tendencia que mai no arraarå a terrne. La primera especie de revolucionaria ene hem descrit és la menvs interessant Ce torea. per hé que la mis vulgar i expandida, tots o quasi tots ratern estat un dia o abre; els uns perquè la joventut amb les seres raSSMns o 111USior.s.els p0sara en Iluita anib la societat; i aquests ¿en els qui fent anvs arriben al ranservadorisme mes panxa-content: d'altres, perque no saben entendres o es troben en posiciö poc privilegiada; però de seguida q ue citan ben acondicionats muden bruscament d'idees. I el une no 5 . :"a vist en l'una d'acuestes categories es ven generalment a l'alca; és un revolucionad accidental; cosa Que no vol dir que, si intervenen dins una revolució. no ti !Mitin amb eficacia i coratge. Només cae el trionif els torna uns altres. Darrerament n'hem vist mil exemples. dificils d'explicar per a utn cervell simple: però clarissims per a qui sàpiga una mica del cor huma. L'altre revolucionad, el miatic, es Tr.éS interessant i. per sort, mes rar. Ei ha nacions enteres que no en teren cap. Si, per una casua:itat, en rasques una gran tornada, el fluir! sedestruit. Sem la dinamita de la Revolució. de la (mal la resta dels revolucionaria no a d'ésser-ne la inerta metralla; claus rovellats i ferro vell. Aquests esperits, moguts per na aiany exclusiu de felicitat humana, troben tan diferent el que és del que batirla d'esser, que no tindrien cap escrúpol d'aixafar tots eis homea. com qui esclafa una bestia. Inuansigents amb ;a tara més petita, nanegen el cauteri per qualsevol sempre desproporcionats, com ei sant o el geni, troben a tota hora nue les coses d'aquest món van que 7.3 poden anar més d'aquesta manera. La dolor de la vida i la pietat els (len a: somni de justicia, i Con! a 5 o nambuls, rnatarien i destruirien a Ii clocs. Tenen el gran poder d'atracció de tot jaaStil. que va dominat per una idea 2n tolt sovint no seta ni tan solament intelligents; però l'intelligent s'ha Ce tottnctre a la seva voluntat mis d'una regada. I quan veuen que llur aceró na pot salvar-se d'altra manera es fan tratar, Meneen llar vida a la balança, perque donen mis valor a Ilurs idees c,ue ro pas a viure damunt la terra; i és que, en reahtat, un pressentiment es diu que no són jets per a aquest i llavors s'inventen un Panchs per a l'endernä, que no han de veure pecó hi creuen tant que és com si ja el

.

,,est tipa; de negació de tot el que crear des de molt antic es veu repre,, ntat dintre deis miles religiosos dels ; Ales: Es Satan, és Prometen. Goethe en féu un esciptic, i llavors esdevingué ladistedeles, el menys angèlic dels i per tant el mis humi de tota lItt ell la Revolució es redueix al sarcasme i a la ironia. No es digna desrair: no té tanta bona fe; menysprea. Però aix1 com el companyó diabOlic Faust, a malgrat seu contribueix a la realització del he damunt la terra, tam!é aquests grans negadors i revolucionaris, sense proposar-s'ho ajuden la ranservació i Vevolució preservadora ,:'allò que voldrien reduir al no-res. ImTecleixen que la societat s'estanqtn, que .'s ni-gima arribin a la corrupció i a la :rania. No poden, certament, ter des: lateixer tota injusticia de damunt la t ' era; però tenen a rail:a :es malvestats inevitables de la gent bé. Rossend LLATES

L'Exposició de Primavera

L'organització da l'anarquisme a Catalunya i a Espanya (1)

ALGUNS MISTERIS

DE LA F. A. I.

y

organització interior

per JOSEP MARIA PLANES

Petita Entesa ha rehut 14 el canvi mentre que a Roma no ha provoeat La

gaire satisfaeeió El cop d'Estat reolitrat pe! rei Boris Bo ris j la sera muller, la reina Juana,

pot considerar-se des dc dos punta de vista. l'inte rior i l'exterior. Pe! que fa al primer, la sorp resa d,•t. hazer ...sial relativa, perque • des dels femps de Ecioran de Coburg que, si na de no m . de jet. a Bulgaria hi ha hogut dictadura. L'iinic periode que es una excepriö es el del govern Sfambillisky, que comptava "Lb el favor popular i retinitis'« de les camarines militars. Quant a la política extC , i0r, e! canvi esdezinant a Sofia pot fruir rtmarcables consrqiieneirs. Basta considerar eme ha estat rebut el nou govern a Paris, Aclarad i Roma per a constatar que Bulgaria ro/ tornar a la politice eslava traçaSu Statu bulisky i que en 6 de inny de 1923 provoca el neu assassinat pcts comitadjis macedani:s. En rícele, n'entre la prrnisa sa, sj• rbia i tvecoslovaca ha acollit favorahlement les primeres declaracions sobre Polít i ca exterior del HM( Gororn — que s'inspirrn en la represa de relacions anzb la t R. S. S. i racostament a lupa:lirio —, eta diario itolians ‚che,: amb ¡min alh •stilitat el en! , de Sofia,

que te una cerio influencia sobre ranim del morit. Al retorn de Peotitch es noté en tota premsa de la Pelito Entesa i Balcans un decantam e nt envero Bulgaria i el sea rei. Es volia que sorlis del sen isolament, i s'unís a les altres nacions balianiques, i airó sita realitzat antb el cap d'Estat i la forman -ió d'un govern lort que podrit plantar cara als comitadjis 1 40s:re:mes a les L'alcalde, senyor Pi i Sunyer, en l'acre inaugural de diumenge de l'Expoinfluencies italianos i alettranyes parti- sició de Primavera, inatallada al Palau de la Metallúrgia, de Montjuic cipara en el pacte d'Atenes. Des del port de vista internacional es, dones, el triomf de !a política de Cervelló StambuliS kv el que cal remarcar, I fam ¡é que achrersar i s deeidits trequell home politic, al cap d'onze cmys, s'han conveneut que era ell el que tenia tala visió clara de rinterI-s

Entre Sant Boi i Sta. Coloma

Soda, 21. — Aquest tttati s'ha efectuat la transmissió de poders en els diversos Ministeris i serveis públics. El Govern ha prohibit la celebració de reunions politiques a tot el país.

Abir al vespre toparen dos trens Je viaterst 12 morts

i una vintena de ferits

UNA MALA NOTICIA Ahir al vespre, pels volts de les nou, va començar a córner per Barcelona la noticia dlaver-se produit prop de Sant Boi, en la linia deis Ferrocarrils Catalans, una topada de trena. Es parlava de malta morts i ferits... Ens dirigirern tot seguir a VestaciO de la plaga d • E,panya. Un gruP nalnbrosissim estava abocat a les escales que donen accés a letmentada estació. Tothom comentava la catastroie. La noticia era, certa. En aquel; inont.nt acabaven d'arribar, en un tren electrid format a Sant Boi, molts viatgers que basten sortit illesos de la topada. Pertanyten, molts d'ells, a VAgrupació Coral "La

Una de les vies princiPals de Sofia, la capital de Bulgaria tres earacteri stiqucs presenta la redimecié de l'exercit, la destitució de Volkov cont a ambaixador a Roma i el ',amenomcitt de rambaixador a París, Batojar, de cap del dePartament de l'Exterior, Ej rei Boris hai .ia manifestat temps entera el sen propòsit de rehabilitar la mentaria i la política dc Stambulisky. Quan cf jove monarca fea el Set; viatge per alquiles capitals europees, tinque una Ilarga entrevista amb el president Lebrun, el qua( Ii fin veme la conveniencia que Bulgaria es deires de velleitats revisionistas i S ' UNÍS a ICS alt ros nacions balainiques, senthla que el rei queda ronvenott. Quan des/res Boris arta a Roma a visitar el sogre, no volqué conferenciar antb Mussolini. Tornat a Sofia, volqué induir .1furhanov que donó: una altra orientació a la política exterior, pera el ministre no vague o no Sabe'.

Viantchkr Mikailov, el cap mm/rem de l'O. R. 1, M. A. (l'organització revolucionaria inaredanica), que fa m'orante anys dootinatu a país antb el sets poder aeult i els aferuptals lerrorisfes, tenia probablentent entre :es seves mans rexCap del govern 1 els seus principals collaboradors. Jeotitch, ministre ittgoslau d'Afers Estrangers. ami recentment a Sofia, toril ja remarcarem, a entrevis-tar- se amb

Diumenge a Martorell

EL rana, nurättat relativa: 53 per cent. Velocltat del ven: 5 nade/letra per hora , del nord nord - est. blInat hornsentat, en prome41: 1 quuranetres. Eßtet del erl sere. En les darreres 21 Ocres: Temie ran-Ira 111171rna, 443 ralle Temperatura mtrarna: 17'9 gnus. Reenrreirlit tel vent: 1 97 quilÖnletres. Préélpflaeld, biselarla en ei die d'ahir: 9 hores 20 mmuts.

No s'ha atemptat contra el rel. Detalle de la nova organItzaoló La noticia d'haver-se comes un aternptat contra el rei Boris, anunciada ahir al mati, es totalment infonamentada. Cap incident no ha alterat la calma i l'ordre al país. Tan aviat com ha estat aixecada la prohibició de c:rcular pels carrera la vida ciutadana ha achtuirit la sena tranquillitat habitual. Iguala noticies es reben de les capitals de provincies, on el cop d'Estat no ha tingut cap repercussió. Els diaris s'han publicat com costurn, i van dedicats completament als esdeveniments politics. Publiquen les primeres decisions que ha pres el nou Govern: Reducció de deu mini,teris a vuit; reducció del nombre de provinc:es, que de setze es limiten a set; la reducció del nombre de municipis, que de 2.70o en a 800, etc., tot això a fi de realitzar econonties pressupostäries. Tots els Consells municipals seran dissolts, 1 els alcaldes, que seran elegits directament pel Govern, tindran d'avui endavant ei caracter de jutges municipals. Les comunicacions ferroviaries, telegraiiques i telefòniques funcionen normalment.

Els interrogärem... Impossible treure'n res en concret. Les dones, dominades encara per l'enlodó, [tomes ¡cien que plorar. Eis tot i procurant contenir els nervio, s'esiorcaven a aconsolar les dones. —Pecó, hi ha marta? — insistirem. —Si, molts morts. Molts morts i molts ierits. Un taxi ens conduia als pocs moments a Sant Boi , SANT BOI ESTAVA DE FESTA Paradoxes de la vida! Sant Boi estava ahir de iesta. Era la festa major de la vila. A l'entrada de la població, un gran arc triornfal, resseguit de bonilietes elèctriques, s'estenia de banda a banda del caree-, davant mateix de l'estació del ferrocarril. S'In Ilegia: "Siguen benvingutY' Es edificis estaven endomassats. També l'Ajuntament; però al balc;,, la batidera havia estat p osada a ring pal. Els cafés, gairebé deserta. La gent s'agrupava a la Pina fent comentaris. O be havia anat al !loe de la catástrofe.

EL LLOC DE LA CATÁSTROFE 1.a topada es registra a un nutre, escassament, de restaciO, entre Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló, a l'indret conegut per It mili Nott. El futur Parlament L'espectacle, allí era impressionant. Segons el diari "Utro" el futur Par- I.es Mies locamotrius estaven matelament estarà compost de ion dipu- rialment encastades l'una ami) l'altra tats en comptes de 274. 75 seran de- i el furgó d'un dels dra tren , . l'aslecciú, i u5 escollits per les Corporacions. Ultra les nomhroses reformes istratives, el programa del Gaseen preven tumbé el rejovenitnent dei quadre diplomàtic, de manera que la política exterior de Bulgaria rebi un non impuls. El ministre de Bulgaria a Roma, general Volkov, ha estat esborrat dels quadres de l'Exèrcit i des, tituit del Jell càrrec diplomàtic. Les reunions politiques han estat prohibides.

A iinals de l'any at, la F. A. I. Ple local de Barcelona. Darrerament d comptava a Catalunya amb un centenar formaven els delegats dels grups Indode grups anarquistes i un miler de mili- mable, Ideas, Productor i Afinidad. Quan tants. Hem pogut coneixen els nomis aquests es van fer arree del Secretariat, de bona part deis grupa anarquistes que no hi trabaren gairebé res; Varxiu de existeixen actualment. A Barcelona te- correspondencia era practicament inexisnint, per exemple, els gres Rebeldia, tent i dels grups anarquistes de tot ¡'aso a la verdad, Nómadas, Afinidad, Catalunya mines coneixien l'adreça de Los analfabetos, Indomables, Cult u ra y trenta-nou. Actuaiment tot a4xO ha miAcción, Los practicistas, Firmes en las norat notablement i el Secretariaz de ideas, Suco y Vaneciti, Liberación, In- la F. A. I. ha establert 'ligar/1s arnb tota quietos, Discípulos de Bacunin, Los sin l'organització catalana, Dios, Eureka, El productor, Temblemics, Juventud Ácrata, Ideas, Malatesta, Sien:- El pla de la F. A. I. pre Adelante, Zaratrustra, Impulso. Iii Per a la preparació ele la Revoluciii lla també Eatigmas de la Libertad i el Social. la F. A. I. considera que el mitLiberación, de La Torrassa. A l'Hospitalet existe-axen els grims ja mes d'izas; Es dur a. cap una firme Rebelión, Sirena Libertaria, Aguiluchos, aCtitaeitin co,: un extenso sabotaje que dé Novatos, SOMOS, Amor y Vida Libre, al traste a la eCnnOmia nacional. Quan aquest punt bu discutit dintre Justicia, Galanitas i Amor a la Libertad. (Abans de seguir endavant vean= l'organitzaciO anarquista, es present i ti al lector que no es cregui que aquests problema que si el material havia d'esnoms són producte de la invenció lace- ser emprat en el sabotatge previ, descima del repörter. Per esvair qualsevol prés, quan vingués el moment revoluciodubte sobre llur autenticitat, sols direm nari, es trobarien en inierioritat de conque l'any 1920 existia a Barcelona un dicions. Ilemos de tener en cuenta que grup anarquista que es deia Los hijas de si nos ponemos a hacer un plan nacioputa, Després d'això el lector etii nal de srsbotages reportará un gasto de fàcilment que totes les iantasies acrates material que nos lo encontraremos a faltar cuando la Burguesía conteste y que són permeses.) forzosamente nos limará a un rnovimien.. Segueix la llista: Renacim ie nt o. d'Arenys de Mar; Ju- ro revolucionario, Esta lo podríamos haventud Cultural, de Balsareny Esparta- cer ya desde el mismo momento. La qiiestió deis sabotatges ha estat co, de Canet de Mar; fi:za-ntudes, de

cendent. apareixia destruit a bocins. Les ilamarades d'unes fugueres i les llames d'unes atxes, illuminaven aquell munt de desferrer i donaven a tot plegat un aspecte tetric. A la claror de les flamarades, uns obrers i individus de la Creu Roja realitzaven els treballs de salvament. Un destacarnent de guàrdies d'assalt arri'oats de Barcelona, sota el comandament del tinent Serra, impedien que e'.s curiosos diiicultessin aquesta treballs. Els alts empleats de la. Companyia deis Ferrocarrils Catalans discutien i donaven ordres. LA TOPADA Com es produi la cat;Istroic? D'una manera. exacta, ningú no sabe explicar-nos-ho. Sembla, i aquesta era la versió més acceptada, que el tren número 27, de viatgers, que sortí de Barcelona a les 74 0, arnb destinació a Martorell , va arrencar de l'estació de Sant Boi abans d'hora, en virtut d'una confusió soferta pel maquinista en percebre un xiulet. Havia cregut, erròniament, que era Vordre de marxa donada pel cap do Ve-stació. L'altre tren també de viatgcrs, era el número 24. Procedia d'Igualada, d'on sorti a les 1745. El maquinista d'aquest tren s'adonà, segons es deia, que venia un comboi en djrccció contraria. Frena atril) rapidesa... Penh ja era tard. Uns segons després, un estrepit esfereiclor; crits desesperats de les victimes alarmaven la població de Sant Boi. Eren vora les vuit.

Un document retrospectiu: les famoses "conduccions °repartes" de l'època de Martínez Anido

Castellar del Valles; Brazo y cerebro, d'Esparreguera; Nuevos ca/ares, de l'Escala; Amor y Verdad, de Gironella; Rebeldes del Valles, de Granollers; Resurgir, de Tarragona; Nuera .4nrora Los Constantes, de Terrassa; Superación, de Martorell; InsPiración derata i Los con secuentes, de Manresa; Filbeintaa:c, de Montcada; Roginegro. Adelante i Germinal, de Mollet; Vida Libre, de Mataró; Ideal anarquista, de Navarcles; Nueva Aurora i Bandera negra, de Navas; Tierra libre, d'Olesa de Montserrat; Grupo Amor, d'Olot; Los de siempre, de !a robla de Cérvoles; Los ambulantes, del l'rat; Nuevo resugir, de ORGANITZANT Rubí; Los so patria, de Cerdanyo!a; EL SALVAMENT Redención, de Reus; Inquietud, de Sant El futuro, de Salt; Els veins de Sant Boi s'apressaren Feliu de Cuixols; .1/0i:tirites, de Santa Colonia de Gramea acudir al lloc de la catästroie. Invencibles, Germinal ¡ Los ven.7aHi acudiren, abans que ningih els net; religiosos i religioses del Manicomi, dores, de Sallent. proveits de material per a socórrer els Organització ferits. La Creu Roja de Sant Bol i la de grat anarquistes sin compostos Cornellà s'organitzaren sense perdua perEls un numbre reduit de persones. La de tentps. seca organització és setublant a la de Es telefona a Barcelona... De l'estació de Sant Boi sortiren la C, N. T., i es compon de federacions locals, comarcals, intercomarcals i probits els empleara. al s'anoniena El cap de la Creu Roja de Corne- vincials; el CO 1M1 8 region 11ä . senyor Enric Cordero, es posa al CoatW de Relaciones. Finalment, re el Comité Nacional, que resideix sempre a cap deis treballa de salvament. Comite Nacioajudat pel prior del Manicomi, gernià la mateixa ciutat que el nal de la C. N. T. Maurici Diosdado. Els recursos econinnics de la F. A. 1 , (Scgueix a -Darrera hora - ) 1'r4iament dita no sin 'gaire brinants• N'os una prova, per exensple, restat tomptcs del Comité de Relacions de Cataluma corresponcnt als mesos d'abril, maig, juny, juliol, agast i setembre de 1,133, giman la F. A. I. eslava en plena potencia. Es el seguent: Entrades Sortides

1914s ciar que l'aleta

..

Incidente • la 'scout de Dret

o54

Avui s'han registrat alguns indidenta a la Facultat de Dret d'aquesta capitaL En relació amb aquest assumpte, l'Agencia Avala dio que al migdia iihan produit alguna aldarulls a la Facultar de Dret de la Universitat de Belgrad, durant una reunió celebrada. pels estudiante. (Sewis • la ýd7. 7, col. 3)

22 de maig talurament de La be*, iLekär la aima lep

del Presido*

da laetliárdietst1

suirfu

civil, ene

idees pereotuditats

de 1640

CATALUNYA DEMOCRATA 04411 . ..—reaseelessereMMI3/03W Lleelu l'artlete de MANUEL GIL ROBLES. — 11 fit que ene declame republicana no vol dir que ORUELLII, a la pagina 3 no siguem monlrquice.

Abril . Maig jua y

12085 13o'35

,

0275



Odias 70.35 Setembre . . . . 174 . 00

Agost . •

•

S'aMos ankriors

.95 0%1 citlindes

Total solides

toS'2o 11210 67' tu .ts'ao 59.35 145.45 88'40 626' 411

. . 654'95 nsn'.to

Salda a favor . 28'55

molt discutida. El dilema consistefx en si val la pena de gastar material en atemptats inclividuals,que no respooguiu a un pla de conjunt Es auus convenio,fc que se Ganen los esfuerzos para dar un buen golpe, ya que el sabotage lo estamos luciendo diariamente y una MneS. trd la tenemos en, que la República na ha conseguido cstabilizarse. (Advertim al lector que tot el que publiquem en cursiva aún fragments de textos oficials de l'organització interna de la F. A. I.) Un dels mitjans d'agitaciú caracteris. tics es la campanya a favor de Lució dels presos. El caballo de batalla co la cuestion amnistia, pero aun que salgan los presos hay que continuar la lacia» en todas los conceptos. La F. A. I. considera que els partits politics estan en plena descomposició i que lacead de l'anarquisme militant ha produit el total aliunyament de les masses d'aquella partas. Per tant, el ter. reny cada dia és més favorable a la Revolució. Però, ¿quina és la Revolució de la F. A. I.? Deixeni-l'hi explicar a ella mateixa, amb el sea lèxic caracteristic: NUeSira rcroliddou es social por y para todos lo que quiere decir que esta debe efectuarse cuan arreglo a los impulsos espontaiseos o provocados en el puebto por las propaflandos y agitaciolieS llevadas a cabo en su seno por los ‘ marquistas. La historia nos demuestra can creces la producción de estos movimientos populares, en virtud de diversidad de causas y que aprovechadas por un sector determinado definido ideológicamente, han realizada cristalizacione-s concretas,

Es la que debemos tener en cuenta los ana r quistas. Mientras nos privaramos de material efectivo, organizamos nuestros cuadros y preaganios la semilla de nuest r os ideales debemos posee, /a risualidad de saber interpretar primero y aprovechar después estas estados psicológicos emotivos de la *nasa popular para traducirlos en movimientos puramente libertarios o lo que es lo mismo: convertir los en uno verdade ra re:viuda. social. Para ello bastara que nos aprestemal a figurar en las za g a:tardías de todos estos movimientos y en carácter de otros tantos combatientes, influenciando a los trabajadores con nuestras clásicas consi g nas de dest r uir todo poder político, a baticin ed . la propiedad prizoda, aforo mutua y libre acuerdo. Per aquest programa. a Catalunya i a Espanya, hi ha centenars de persones disposades a deixar-se puntar. Joeep Maria PLANES

En acabar-se el Ple dels Grups anarquistes de Catahanya, celebrat a l'octubre de Inaa, lioru la constar que es!: Comité de Relaciones ',Ufo a todos loa Gratos la ayuda material Porque ha tenido que pedir prestadas las pesetas que necesitaba para /os delegados que h ‚Ii al pleno de Reaionales, y como po(11 Vegi's LA PUBLICITAT clels drg'it ter si no ,,01 erudita materialmen- dies 2.t. 22, 24, 25, 26, 27, 28 i 20 d'ate no podriamos ion el compro- bri l i 3, 4. 5, lo, ti, 12, 16, 17, 18 i miso que hemos contraída nosotros. de maig. (Segssfree El Comité de Relacions és desigual pel

Dijous, 24 de maig ue Àuigi4

Any 56.—Núm. 18.653.—Preu: 15 cèntims I ..

I.

A BONAMENTS

EL TEMPSP

....

-

a l nievrnelpl

.

m aerol: 72:1

tema es mr.24 in i iiietr e a. graos. Ilorn lidt. relativa: al? per Leas. Velneitat de/ ital, en promedio 200 Vi=ilailitat l t a nrltze vent: calma. bares: mere E5Iat le! eti: Itere. En tus narraras Temperatura maznen: 2R'S PrIns. TeroperaInta Medina: quilòmetres. Prelo's erais. derOrregul del yeti: rip1fa 16: nafta, en e! 5 1 0 rF ahlr: ta hores te

roo reo

Calaiunya territoris ere la Reptabltt•s„ srmelre Artié riea 11aUni 1 Portan!, trirnettre... paraos cament postal, td_

.

1.— Ir1..—

34

90'— •

D1AM D'Avisos 1 NOTICIES

. PEDACITO 1 ISTRACIO: CORTE CATALANES,

'Alti:Sala 5 RECLAMS EEGOSS TARIFES

BARCELONA

lis, ter — TELEFON 11430

TALLERS D'IMPRENTA' CURIA DE MACABA ti 1 13.

e mmuts.

se2

tmatania

TELEFON 13603

El dèficit a Catalunya i a Espanya (1) L'organitzacid de seMalgrat tot, LA VACUNA LA VISTA DE LA CAUSA de l'Exposició gueix governant LA DARRERA REVOLUCIO pNTIF MISTA l'anarquisme

Des de rally 1914 al 193 gaircbe les nacions d'Europa coneguef ea una rauxa de follia cono poques recorda el man. Cal arribar cap voltants del segle X, en l'epoca dels inicis de l'Edat Mit enebrosa t arta, per trobar paisatges histärics çoe s'acostin, i encara de lluny, a toa acuella extracirdinária pompa de barba rie. I quan uni tot allò continua rassec de brutalitat arreu de les 12.:10 n o convalescents. Cap valor altar no va sostenir-se. Econamicament arturats, els paises es refiaren de curanderiame politic i social. Uns ces aviar, els altres mes tard, loan renunciar a governar-se segons la veatar i la justicia i han descolgar divi-

CONTRA EL CAPITA ROJAS

totes

Seüttelicen les cleelaracions contraclieti).-

eles dele testimonie Cidiz, 23.— Avui ha continuat la v. sza de la causa contra el capita Ro¿as pels successos de Casas %rejas Slan adoptat les ntateixes precaudimos que el dia d'ahir, i l'afluencia de públic ha estat tan/be extraordinaria. Abato; de començar la sessió els periodistes han parlat amb el capita Rojas, el cual no amagava la seca satisfacció i ha manifestar que estava satisiet de la forma cono es descabdellava el judiei. El senvor Vicenç del Castillo, president del Jurat, no ha concorregut a la sessió d'avui, i ha comunicar que eslava malalt. bio estar enviar a casa seca el 'oletee forense pequé certiEques aquest extrem. L'ha substituir en la presidencia del Jurar el senyor Andreu Castillo.

atats i simbols d'èpoques d'esclavati d'imperi deis instints. El ciutadà egenera en vassall menee Ii assegu tu no arä rnaldecaps. Les amojona més darreres encara van és lluny. Creuen que el malestar :acimut s'esborrarà amb una noca rserra. Heus aci com tot el cantara de lora a 1918 ha estar perjudicial, as al punt que la perd rúnica virtut aie tenia d'experi è ncia a lavar de la ARRIBADA DELS TESTIMONIS A dos quarts d'onze del mati han Val a dir que, per circrimstancies varraexes. Espanya s'ha vist aparta- arribar els testimonis citara per a avui, J'.1 /laquear mango% De la guerra no senyors Sánchez Alvarez, tinent d'asrita patit mes esquitxos que una salt; Joan Jiménez Rubio, caporal (erra desmoralització dels costums d'assalt; Bartomeu Barba, capita irlajzs i privats i una influencia ben d'Estar Major; Ferran .aguirrunaga. epidérmica de les teories politiqueo delegar governatiu a CM:a en l'epoca antastiques que la guerra ha posar dels successos, i d'alces. ie moda. Per ò les coses no han gasDECLARA EL TINENT tat gaire daca A Catalunya. sobreSÁNCHEZ ALVAREZ tot. l'existencia d'una aspiració naciot al genuina ha orientar la nostra poEl primer a prestar declaració és litica duna manera independent de el tinent senyor Sánchez Alvarez. tot el nango' europeu. Llena compte de la forma com es va No obstant, és innegable que sei expressar el senyor Menéndez a Maes volatilitzen gairebé totes les doctri- drid en acomiadar a l'estació les ¿ornes que servien de fonament a la po- ces dassalt i assegura que rex-direcRica del segle at. L'onada ¿el- ron general de Seguretat va dir que aista que a Europa es un resultat de no volia ni ferits ni presoners. la guerra, produeix algun trontoll de Explica toril es va realitzar el viatl'aigua mansa d'aquest port natural ge a Casas Viejas, no aportant ca.p és la cae, dins la poiitica europea, detall ¿'interés. A Casas Viejas la de la Península. situaciar era greu i ell, al comandament Pera d'això a creure que el feixis- de deu guàrdies, va t r actor de prendre ne es pugui donar sota el; Pireneus la barraca del "Sei; dedos - . alentreshilos una gran distancia. Les matei- tant, un altre grup ¿e guardies, al :ces causes que produiren la neutrali- comandament del tinent Anal, emplatat de lote a 193 aparten el país çava una metralla/lora en lloc estroduna posició extremada qualsevulga. tegic. El capita Rojas va arribar moEncara una altra cosa: en una terra ments després i es ya ¿en arrea del en ala: no ala conegut del tot la cemandament de les ¿orces. Complint rentable democracia es molt difícil anches del capita Rojas —afegeix — cae hi han un iracas del sistema de- va procedir a la detenció d'alguns individus als seus domicilis. A molas anträtic, per ara. I, sobretot, en aquest sentit el di- d'aquests individus els van trobar int dictador Primo de Rivera presta armes carregades, moites de les quals c ense proposar-sIo un gran servei Invoco estar recentment disparades. Va tornar a reunir-se amb el capitä a:s antiieixistes. De la mateixa manera que la vacuna consisteix en una Rojas i en aquest moment es van sentir nombrosos dispars a la part en forma ielculació de la rnalaltia atenuada, que fa reaccionar larga- alta del noble. Els detinguts foren conduits fins a ritme i li presta un grau d'immunitat, el grotesc i xiroi imperi del fun- la barraca de Seisdedos, ti bi no no d ad o r de les Unions Patrietiques por se% hi féu entrar. El capita Rojas rehacer servir per impossibiatar l'ad- criminä algun presoner davant l'ocorreveniment d'una dictadura seriosa. El gut al poble, i aquests amenaçaren el senyor Calvo Sordo, almenys, sembla capita. Se sentiren inopinadament dos que a Madrid se n'ha pogut ademar cli,pars i al moment la veu de "foc". Veié el capita Rojas disparar la seva erriet seves.

novament de manifest les disbauxes econòmi q ues de Calvo Sotelo durant

El senyor Prieto posa

la dictadura , Madrid, 2. — A les 4'..fo s'obre :a esa', presidint el senyor Alta. Al mc blau els ministres de Justicia, Mai Treball. Als escons hi ha fins a 21 diputara, i les tribunes bastant conueregudes. Es llegeix i aprova l'acta 'e la sessió anterior. Després es dóna :totora al despatx ordinari. Ei dama moste que les rninories han accedit a que ,s creí una Comissió especial que eireaaai en el projecte de cread & del Lanc:l dEcononna Nacional en substitucia del Consell ordenador de l'Ecoranas,

que desapareix. ORDRE DEL DIA Saaaraven sense discussió: un dictamea de la Cumissió de Finalices sobre pr posició de hei cedint a l'Ajumar•ent de Santoña recliiici-cascrna dit de Sit aliquel; un dictamen de la Colitisti a de Pensiono sobre la Proposició de 116 considerant als eiectes del sola regu lador de pensions com a mora en capben el el comandant 5enyOr Siefrid Sa,a, rautierrez; l'informe de la Cogjaaa de Presorpostos. Es llegeix una proposició de hei del eri a l- González López cnncedint una Perhu., a la vidua del doctor Sánchiz lianas. Es presa co consideració. Lo secretari dena lectura al dictaTeen de la Comissió de Pressupostos noiämenr redactar sobre el projecte de Hei mara el compre dels sous j airres 'lacees Ce personal del ces de Carrabiners. ea au vot particular dels senyors Aza, Cua rteen i Ortiz de Solarzano. El PRESIDENT invita el primer firm ar del referit vot particular a que cd defensa El senyor AZA prega al president tUe cleixi per a una altea ocasii, la alscraquest assumpte perrine avui es M'a so l a themicicle per absència dels Rayar, cuartee ° i Ortiz de Salórzano. E l PRESIDENT contesta que arce4eix, pub demana al senyor Aza que fati venir corn més aviar millar els dits per tal de no retardar la soluc.t a d'aquest assumpte de sous del coa de Carrabiners. S'aprova un dictamen de la Comissió M arina sobre un projecte de Ilei considerara el personal de l'Armada que in-

gressi en el Cos general de Serveis Maritims cono a retirar o en la reserva. Tanate s'aprova un altre dictamen de la mateixa Comissió sobre el projecte de hei fent extensiu a Marina el decret de Guerra de a de febrer darrer sobre autorització al personal excedent. El senyor RODRIGUEZ DE VIGURI felicita el ministre de Marina per hacer portar, com és el seu deure, a la convalidació de les Corto un assumpte de tanta importancia.

El MINISTRE DE MARINA fa aleones explicacions al dictamen aprovat. Tanibé is aprovat un dictamen sobre el projecte de Llei de bases per a constitució del personal de flequers de lar ma rl a. (Entra el President del Cansen.) (Continua a la hiel. 5 col, I.)

pistola, i té la quast absoluta seguretat que la vea ordenant ¿oc cra la del capita Rojas. El capitä Rojas es lamenta de rocorregut, per be que afegi que a fi de compres tren les ordres que havia rebut. El delegar governatiu felicita la torea. Afegeix el senyor Sancho que dona compre més tard de tot l'ocorregut als seus caps, si be després el capita Rojas assegura que havia donat compre de tot a la Direcció General de Seguretat. També diu que a Madrid dona compre a la Direcció General de Seguretat

Eduardo Pardo Reyna, defensor del capita Rojas de rocorregua i que el secretara de la Direcció l'invita a declarar. Ell digné que diria la veritat, i llavors se li pel secretara que no calla la seva

deelaracha El President ordena la lectura de les declaracions del tinent Sancha, en les quals corista que els presoners entraren

la Ceda

El senyor Oil Robles exigeix que avui s'apliqui la guillotina a la Hei de derogació de la de termes municipals Madrid, 23. — La retirada del salo de sessions de la minoria de la Ceda ha estat motiu de mutis comentaris als adissos del Congrés. El ministre d'Obres Públiques, senao!. Guerra del Rio, ha conferenciar ao-nb el senvor Gil Robles i altres dirigents de la minoria per tal dcaitar que es produis una ruptura definitiva entre aquella i el Govern, ja que l'actitud de determinats diputats cedistes hi és francament decidida. El Senyor Gil Robles, després de termiiiada la reunió de la seva 'minoria, entrevistar, a dos quarts de vuit de la tarda, amb el president de la Cambra, senyor Alba, i en sortir de l'entrevista, a preguntes dels periodistes, ha dit que anava a donar compre als seus companys del resultar de la seca gestia, i que Ii sernblava que tot se solucionaria. Poc despees slan reintegrar al saló els diputats, i el senyor Gil Robles ha dit als periodistes: —El senyor Alba m'lla manifestar que la seca intervenció en canviar la discussió de la llei de derogacie de Termes municipals pel debat politic no tingué mai la intencie de produje cap molestia al diputar cedista senyor

Madariaga. En aqueas sentir s'han canviat explicacions entre els senyors Alba i Gil Robles, i aquest ha manifestat al president de la Cambra que és propòsit irrevocable de les rninories de la Ceda i Agraria que denla quedi aprovada definitivament aquesta llei de derogació, acceptant la fin-mula que ha proposat el ministre de Treball, pera sense dilacions ni objeccielos de cap mena, per a la qual cosa — ha aiegit redactar i presentar a la nieta una proposició incidental en aquest sentir. El senyor Martínez de Velasco, que era al davant, he confirmar aquesta nova, i ha dit que tant els agrario c e no el Govern estan d'acord que prevalgui aquest criteri. Els periodistes han pogut saber des-

a l'interior de la barraca. Contesta el testimani que cl que esl la dient ara es la veritat, i que li sembla que el capitä Rojas fou el qui orden ì la veu -de foc. L'acusador privat Ii pregmlita sobre les ordres de la Direcció de Seguretat, i diu que foren les ja indicades, i que foren sentidas a l'estaca', pels ti- aré; que en l'entrevista que han celebrar els senyors Guerra del Rio i nents senyors Escobar i de Miguel. Gil Robles slia adoptar el propòsit DECLARACIÓ DEL DELEGAT feral) i resolt que cierna quedi aptoaquesta l'ea encara que per a GOVERNATIU SR. ARRIGUNAGA cada aixa calgui l'aplicació de la guillotina. Acabada la declaracia craquest testiEn tenir coneixernent els socialismona compareix el senyor Fernando tes d'aquest acord han manifestar que Arrigunaga, delegar governatiu de Ca- no creuen que prosperi aquest propód u z. sit de la Ceda. Cal tenir en compte El 'testimoni manifesta que ala a Ca- que demä es presentaran els oficis a gener, com sas Viejas el dia so de vaga general al camp per al dia 5 de delegar del governador, co el cotxe del juny, i que la !leí de termes municisenyor Arainburu. Hi torna de nou el lo palo és uro dels punts basics per a la amb missió informativa. A Casas Vie- defensa dels nostres eaonaments jas trola un tinent de la guardia civil d'una organització camperola. i roto tinent crassalt A MedinasicIónia conegué rocorregut a Casas Viejas per AVUI HI HAURA VOTACIONS una carta del tinent Artal, i a Casas • DE QVÖRUM Viejas el capita Rojas li dona cornpte Avui s'llan cursa t ordres perquè de les ordres severissimes que digné havia rehut. denl la acudeixM al Congrés els dipuFiscal: Recorda el testimeni a si el tats de les fraccions que formen la tinent Acial Ii aemana que intervingues majoria, amb robjecte d'aprovar, mitper tal d'impedir quelcom de greu? jançant quarum, en votacie definitiva, relevació de les tariies ferro(Segurix a la pàg. 5, col. al viaries. Si calguis s'utilitzarien M'orbe aquests vots per a aplicar la guillotina al prajecte de termes municipals. Aixa si fos necessari, car sembla que hi ha corrents d'harmonia segons les quals els socialistes retirarien les esmenes obstruccionistes que tenen presentades. Almenys aquest era rams ien a abans de produir-se a la Canoara lancident d'aquesta tarda.

La resposta del President de la Generalitat sobre la Hei de contractes de conreu Madrid, 23. — Demä es reunira el ple del Tribunal Suprem per a examinar la contestaran que ha danat el President de la Generalitat sobre la Llei de Contractes de Coloren. Es sabut que la conte stació arriba /latinos, i que e. repartiren c ópics entre els

Iii ple mareig 2111111190/

EL PROGRAMA

Madrid, 23. — El conseller de l'Ajillotarnent de Barcelona senyor alacip ha estar conferenciant amb el President del Consell de ministres sobre els enllaços ferroviaris, Exposició de Barcelona i cessió del castell de Idontjuit. Derna el senyor MaciP continuara les Seves El cop revolucionara del 1 de desem-' i a la nit tornara a Barcelona. El bre de 1933 fati decidir per les raons senyor Nfacip e a mostra optimista següents: la C. N. T. va creare que quant al resultat de les seres gestions. l'abstemia, electoral que s ' Iliono registrar en les eleccions legislatives de novembre EL SR. SANTALO HA VISITAT representara una alhesia tacita de la EL CAP DEL GOVERN rnassa als procediments i ideari dels Preguntat el senyor Santaló sobre el anarco-sindicalistes; la segona raé, era seva visita al cap del Gemotiu de la que un cop cemeneades les hostilitats vern, ha dit que havia estar per tal de al carrer, els elements d'experta, que parlar-li de la praxima reunió de la estarcen aclaparats per la recent vicna-Ciencia del sal" a Barcelona, que re- ria electoral de les dretes, s'unirien al queria la previa invitada oficial als re- moviment de la C. N. T. presentants estrangers, i tanibé per exAquests són, almenys, els motius oiiposar-li, una regada mes, la necessitat ciais que cregueren aporta exposar els de facilitar a laaiuntament de Barcelo- organismes anarco-sindiealistes. La vena per tal de poder cobrir el dèficit de ritat és, però, que el moviment de del'Expesició. sembre es va len per les mateixes raras de sempre: el gust de la revoinció per la revolució, i una mena de fe cega per creme que qualsevol ocasos és indicadissima per a riinplantament del Comu-

Greu accident d'aviació DOS MORTS

Ahir va ocórrer un greu accident d'aviacio, prop dels banys de la Barceloneta. Pels volts de les onze del tnati un hidroavia de l'Aeronautica Militar rme eslava feist practiques va caure a mar, i moriren els dos caporal; daca' cid que el tripulaven. En el moment de produir-se la caiguda l'hidroavió es trobava a una algária de quaranta metres. Va cante fent barrina. tiremos sembla, es para ei murar en el ramera que els dos aviadora es disposaven a dibuixar un espiral. La topada amb raigua futi tau violenta que el motor de rhiaroavió va fer explosia. ¡ en petar ami) l'aigua, aixecà una enor-

nismo Libertario. Amb més o menys intensitat, el moviment va repercutir d'un cap a l'altre d'Espanya. L'alta direcció daquest era enconianada, cont de costurn, a un Comité Revolucionara però també, com de costurn, a cada regló van fer el que els va donar la gana. Eis del Centre, per exemple, no pogueren realitzar cap de les activitats revolucinnäries que havien prontas, perque totes les energies baguereto desmeraar-les en convencer els obrera de la U. G. T. que secunclessin

ratur.

temor a duda que hubiésemos dado mucho que hacer, aunque por descontado no creemos hubiese plasmado en una realidad constructiva, que CO al fin lo que nos interesa. (Tata' els trossos publicats en cursiva s(in fragments dels informes dels respectius comités regionals de la C. N. T., escrito despeé; del moviment.) Galicies després de donar compre datemptats realitzats contra trens de ruargens, tiroteigs amb la força públic a. etc., acaba diem que hay infinidad de simpatjzantes que perian con agrado que los movimientos de la C. .V. T. tyCieratt repercusiones tangibles de mejoramien'o para la clase trabajadora' y de aplastam •ento a'cl enemigo capitalista. A Santander, en principi, els militants de la U. G. T. i la C. N. T., en centra els desigs dels dirigents: anaren d'acard en el moviment revolucionara El dilluns, dia Ir, després de començada la vaga general, la U. G. T. publica una nota ordenant als neun afiliats que tornessin al treball. El martes y el miércoles hicieron explosión una4 bombas, uno. en el local del periódico "La Voz de Cantabria" glte. aras se destacó dilaMando a nuestra Organitzación, i otras cut unas iglesias y conventos que produjeron desperfectos de importancia. La regional d'Astúries no creia en l'eficacia del moviment i aprofitä la desorganització del mecanisme revolucionari de la C. N. T. per a no fer res. Només hi llagué vaga i incidents en alguns por-4es de la comarca. A més, els anarco-

me columna d'escuna. La caiguda foro presenciada per morra gent que en aquella hora es trobava al Club de Nataciii i a les platges bany de Sant Sebastiä i els altres, i va produir un gros espant. L'aparell va catire a mar a mitja milla de distancia de les dites platees. En acure . ' caure, diversas intentaren socOrrer eta tripulants di 10parell. Una barca de pesca que es trobaca prop del lloc on va caure a l'aigua rhictroarió, hi acudi de se g u i d a. Va aconseguir mantenir-lo damunt de raigua i terure'n un deis pilota, el qual encara era vira Es dirigiren räpidainent, tambe, a aquel' Ilse el 'llaclú 6" i el torpediner numero 17. L'aviador recollit pels pescadora loor traslladat a bord del vaixell guardacostes "Mariner Caute", el qual lambe va acudir de seguida al lloc on y a °carece la desgraeia. Va morir en el precia moment d'esser-iii embarcat Lambe hi acudiren unes gasolineres de l'Aeronáutica, les quals començaren els treballs per a trobar Vahee aviador, el qual hacia desaparegut. Foren secundats pels pescadora que tripulaven la barca que heno esmentat mis atuunta No ho aconseguiren. L'aviador trobat s'anomena Antoni Torres i Molina. Era el que pilotara l'hidroavió. El seu cadáver bou traslladat a riniermeria de sindicalistes d'Astúries sen partidaris l'Aeronautica Naval Militar. El que no duna intelligencia al/lb la U. G. T. ho fou s'anomena Amador Sales. Hi mara en qualitat de pilot observador. Prop de la una de la tarda raparen L'anarquisme aragonès sinistrat fou remolcar fins al moll de La Regional d'Aneó. Rita i Navarl'Aeronautica. Ha sofert molas despeeferies, i ha quedat absolutament inuti- ra juga el poner de vedette en el moviment de desernbre. Froto ho fan remarlitzat. FI cadáver de l'aviador serà trasIla- car els seus represantants (luan decladat a n'espiral Militar, on ii sera prac- ren: ticada l'autópsia. Durant tata la tarda ara-eras /a organización dr .4,01:Has els bussos efectuaren exploracions pel junto can laS Oraanizaaiones de Norte fons de la mar, per tal de verme si tro- Centro, con toda Sta Plé yade de inteleJhacen labre cadáver, el (mal es aria tuales, negaban o eludían su romOramiso que estaca ernpresonat entre les restes en la Ineha revolucionaria; Catatuaa, la dels motors i la cabina de comandament, OrganizaCian que por• imperativos dz que juntament ando l'ala esquerra de caieneren al fons de la mar.

En terminar la servio de la Cambra, el president de les (orts ha manifestar als periodistes que aquesta nit pasara a discussia el dictamen de pressupost del departament de Guerra. En la sessió de denla a la tarda continuará en primer hice la discussia del projecte de derogació de termes municipals,' que espero acabar. Na tinc per, 1111¢ amagar que Ile fet tot el que ha estat possible, d'això n'estic molt satisfet, per a buscar una fórmula d'harmonia a aquest projecte, la qual cosa no s'oposa, si aquesta no es pot trotar dentà, que demà pugui terminar la discussió. Després anirà el pressupost d'augmena d'havers als carrabiners, ja que el dehat del senyor Calvo Sotelo continuara a la nit.

meus te - nics poguee-

historia social debía ser siempre la que en todo movimiento reclamase para si et Puesto de avanzado, elude con mil subterfugios y condiciones su participación en la lucha, adoptando una postura que por su cm/m(1140d podía ser mur bien equiparada a la perezosa abulia de cualquier ente gubernamental. Andatucía, que sU Sineerielad "nuestra la descohesión y falta de control de sus efectivos, confía en ende el ham b re y la miseria e.ristantes sean causa determinante para el lanzamiento de los masaS.

Levante opinaba en sentido similar al expuesto por Andalucía. objetando ni2 l'odiase en su Regional responder de la efectividad del Min g:Mientô. pes* hallarse en. buena porte dicha organización escindida Por los elementos treintistot. Sólo Galicia coincide con Ara gón en la necesidad imperiosa del movimiento: estima que no es ya ocasión de disetth'r si ha de ser el congreso o mea de las Regionales quien inicie la pelea:' ate por todo estdn nuestras declaracitmes revolucionarias, nueStra campaña en tal sentida y nuestra dignidad. Despees d'afirmar q ua Aor todos los medios las Regionales tenían interés endrino co crear valzedlas de escaPe por donde poder eludir su comPromiso rezolucinnario, l'organització aragonesa cregue necessari adoptar una actitud de prudencia. Desbordada, perii, per ?ímpetu revolucionari de la militancia local, decidiren donan satisfacció al tendfteramento racial i comolir, fos com fos, els seus deberes orgdnieos v re:ab/aforrarías.

Mar de las Matas imPlantóse y rizióse el comunismo libertario: A la ciutat de Saragossa. on residia el Comité Nacional, el moviment arengue gran amplitud. A les nou de la nit del t'Ea 8, quan ja el Co mité hacia desiznat la una de la marinada com ahara de comenear el cola recibe la noticia de que los militares co aodian salir tan- fuerntrar grandes dificultades v proPonían el asalto a los cuarteles Par los de afuera, sin qarantizar siquiera la apertura de las puertas y sometimiento de guardias. Imposside resumir la série crintidents, tiroteigs i agressions aire es registraren aquello dies pels carrers de Saragossa. De totes maneras, per a donar-se una idea de l'estat d'esperit de l'anarco-slndicalisme en general i de l'aragonés en particular, reproduirem alguno fragments de l'informe de la Regional: En la Plaza de S. Lorenzo dns ndass s,,rti cacheanis,siedr, ads,,s, came,e,,, ba yi ech,as „es si ¡'O

allí pasaban. uno de los cuales. Prestameso y tímido, les ofrece una cartera reMeta de billetes. tara que resfretasen vida. pero l'os comparieros le dicen: " Ato CO dinero lo que querernos: quórdeselo. Qutz.i mariano no raldrd. Lo ave buscamos son armar para defender la Revolución". Mis avall s'explica arnb indignació ene mientras mas confiados estallan lez'antando las barricadas es p resenta la torea pública i els agredí a trets. Incendi del convent de frares de l' Avinguda d'America: Prena'cn fuego a la ivro 'nardo amarzaban a enlatasar los grupos por los transeunteS que con simpatía se paraban a comemplar el incendie , un fraile desde una ventana hace tat riOS illaSPGre con ar ma laraa, {firiendo a 11% renducionaria. Estos. que iban armados con pistolas y escopetas. inician 101 tiroteo emstra el COnZcnto, gde CO presa de las /lamas. .4rarado el Parqu e de bombero s . acude un ,,1S 111 n ;11,1 pero al llegar al puente de América. ludido nutre el canal, cae en manos de los orlipaS, que le arcnden fuego. A dos (marta de otratre de la tarda del dilluns, dia It. 10(PS grupos apostados en la barandilla de la estación de Z. A, lancon bombas incendiarias sobre el tren rileida ase venia de Par. celona, entrando ardiendo en /a estatilin, entablandOSe a continuación un nutrido :Watt. ° entre Ins orunos t. las fuerzas que guardan la estarle*, las que tienen que parapetarse CO el anden, parque un grupo había Penetrado Por las tios v llegad, hasta el convov ' mis Próximo a

lentent d'incendi de l'església de San Pablo: Viendo que la {ateza era fuego es.e g wmpie se Pa ‘teci Net dersademat:ia a (tintar dos earroS de amito de los adde el eiército había sazado, con sus correspondientes antetralladOraf. Aero estrello. do el uno contra nna formidable harri¡ida letuntada 50 15 10 Calle de la Democracia con atrios i 'arrOS taliNtl ineS. tras la cual se hallaba un nUtnfrOso ,fruPo de revolucionarios, en e: ame se contabon nionerosas compañeras arre canta' es0anrectr: r b116.70,Itaa r itlinst,ene!rac'ist°a'dliadoi p'a claosjk.irenn d

mantenerse ee6 la lucha.

Finalment, el dijous, dia 14, desnaés d'unes iornades sagnants, de les guata resultaren nombrosos rnorts i ferits, els anarco-sindicalistes de Sara gossa donaren per acabar el mciviment. El purblo ante /a V0.1 de la C. A'. 7a vo/viel al trabajo, con el corazón lleno de odio y con los Puños c rishades. al Ve r SU impotencia ante las fuerzas reere,rerue que el Estado kabia mandada para safocar lis nanifestación dr ms nosi ansias de libertad tanto tieinPo conbt,leNdw.

Demà, divendres, dia 13, a les deu del vespre, se

—Com ho fati per tornar-hi?... Almenys sin demostrar que no me n'he retirat

per JOSEP MARIA PLANES

A Galicia, la C. N. T. coniessa que hi té una organitzacia migradissima, Els pobles to/laboraren enirgicament gairebé inexistent. Numés a La Coruña a la revoluciel. A Binefar, Tauste, CaPoguarell fer alguna cosa. Si haguessin landa, Alcorica. Alcanyls, etc. resultaren tingut material bélico, puede decirse sin malta monto i ferits. A Valderrobles i a

PARLAMENTARI

celebrará, la SEGONA CONVERSA DE LES DEL CICLE DE CONSULTES A LA JOVENTUT. Lloc: Corta Catalanes, 589, pral. Queden convocats tots els joves catalans sense distinció d'idees ni tendenciea

,

Pe* Maria PLANES

(Seguird.1

Ahir, davant la platja de Sent Sebastià, un dels hidros de l'Aeronautica

va cauro a l'aigua. Dels eeus doe tripulants, un va nso" poe Meres d'itere rocollit; l'erre, no ha 'out trobat, ence.rg

ti) Vegi's LA PUBLICITAT dels dies 21, 22, 24, 25, 26, 27. 28 i 29 d'abril i 3, 4, 5, 10, II, 12, 16, 17, 1S, sg j 23 tic maig.

Divendres, 25

Any 56.—Núm. 18.654.—Preu: 15 ebtims

ABONAMENTS Barcelona mes....... .. . . .......... ! lerrItortS d 1 laa' . Qpii;A: America Ilanna 1 Portu g al. trimestre...

y

POSA COsl eat postal. Id. ... Aitres palsos, MARI

810 Mi. 10.— 1r— 18.-. • se—

PUBLICITAT

.)

•

D'AVISOS 1 NOTICIES

ANUNCIS I RECLAMS FEGONS TARIFES

BARCELONA

La hei electoral catalana

El

-

de eme de

1934

EL TEMPS 2ritrsets. n4vgg uirna r=1:7:11

RuinItet relativa: ea per wat. Velocitat del Cusma. Vtsibltiid eorttlontal, en prOMettl, asa metres. Estat del ce:: 5/50 n'Acu. 5 Cacu. En les darPer« 94 ~Pm Temperatura /Mema: 270 mas. Temperatura minina, ea 2 gratis. Recorregut ael Yent.. 195 quilamettes. g recipitadn: nuNa. Insolacld en el día d'arilr: 13 nores lo minuts. Staus.

vent

TELEFON 11130 REDACC10 1 ADEINISTRACIO: CORTS CATALANES. 689, Ist C.AMIER DE BARBARK, 41 1 13. TELEFON 19603 TAttras

solemne

siete «Fallir, a l'Audièneia

l'organitzaa de l'anarquisme a Catalunya I a Espanya (1)

Una conversa vol sobre naciona- Prengueren possessió deis càrrecs el ON APAREIX EL SENYOR President i magistrats del Tribunal de LERROUX lisme Cassació de Catalunya per JOSEP MARIA PLANES

La Lliga sortir del pas

Aquest vespre, a la conversa del: joNingú, sinó els atacats d'amnesia ves, segona de la serie que se celebrará de conveniencia, no bausa oblidat les al local del cartee de les Corts CataQuan en un dels articles anteriers cordar—diu el delegas de la Interna:lelanes, sao. principal, opinaran diversos campanyes sostingudes craquest Hoz es- elements de les noves p romocio n s sobre apuntàvem que no calia impressionar-se tal-a7:4C en el último Pleno la nsayoria talo a tavor de l'existencia de diversos el tema aionant del Nacionalisme. massa davant rengranatee de la maqui- de las Regionales, Asturias, Galicia 7 partits dintre el catalanisme. Deien, na confederat que, almenys damnant el otras habían advertido que no se enconmolt curiós d'observar auin senrepetim encara, que per ocupar total- titSerá papen presenta la C. N. T., pensaren, traban en situación de secundar eficaznon adquireix aquest mot sota el inent l'horitzó de la catalanitat callen qual s'amaguen o poden amagar-se di<Me dintre y:es dies nodríem presentar mente el proyectado movitnicnto; la tantes organitzacions politiques corn ma- versos conce p tes. Prenent com a unitat alguns exemples del nrefmad galimatiay misma Cataluna habló en se pttido paretaos di:esencia:5 es donessin en la reas politica superior i anterior la nació, hi ene presideix els destins de ranarco- cido. No obstante, la resolución que Wat catalanista, considerablement am- 12 ntil maneres d'entendre com aquesta sindicalisme. En fer ara la histaria del decía que en caso de levantarse una pliada cruns quants anys enea; reduir a persona conectiva pot viure i creixer; moviment reviaucirmari del desembre del Regional las densas le acampanarían autodos partits tota la complexitat ideológi- quina moral nacional és la bona: la bio1933, tenim el cas d'Andalusia, que é5 ',fálicamente, forzó la intervención de ca que s'agitaea en l'asea catalanista lógica o la idealista, etc. I, restringint-nos una demostració frapant del que verter:, todas el 8 de diciembre. Los informe; equivalia a decretar una guerra civil a la Nació Catalana, sera interessant dit. ‚Inc han dado el Centro, Galicia, Le-auto, La Regional de Andalucía, declarada Cataluña, ele., hablan elocuentemente de perpetua i a deixar inactives forces d'observar mana situació lx és donada metial margen de la ley a causa del iniciatives que mai no serien absorbides dins roc_ea de la història i quina ruta lo poco que se ha podido hacer y de la miento del P de enero. arrastrada a la situación critica en que ha quedado la per una o altra de les dues organitza- assenyalada per a resdevenidon clandestinidad, a una vida raappitica y . a orgalliaaCión, Es conveniente que no se cions en pugna. 1 bé, ningú tampoc no Naturalment eue els opinants. vulguin causa de la persecución de que eran 'v íc tengan Presente las kcciones de los .1151. haurà oblidat els atacs, els blasmes, les miss riaguin, han de reaccionar davant de -timasS,copnelsar- ‚nun sucesos. ironies que la nostra actitud catalanis- tres extrems imposats per les condicions ciones (Me mantenía c ent las densas orsima inspirava especialment als bornes geografiques, ec.onóminues i histärinues rereganizaciones a ella adheridas. La de la Lliga, als quals ei nostre punt de del país: la independencia total; la MUna entrevista Sión gubernamental eme arraneló can vista exasperara. A Catalunya, deien tervenció dMs una politica peninsular. toda la documentación del C. R. era la amb Lerroux arnb aquell aplom que tan sovint els Que fos una mena d'ampliació de la causa originaria de que la Regional de congria el ridicul, només poden haver- missió este durant la segona part de l'EMentre es preparava el rnoviment de y Extremadura no tuviese en la fehi dos partits: nosaltres i uns altres; dat Mitjana tingué dins la confederació desembre el Comité Nacional de la C. N. cha del inreamiceto coordinado el coni. darrerament — Catalano-Aragonesa; que es voldrä posar entrcmig fa:othom T. s'entrevista amb el senyor Lerroux, trol de toda su organización y urdida ti nosa, i corn a pertorbador será trae- hipòtesi mes remota una tornada a era cap del Govern. L'enen el caos de la inercia. Privada de la que al eshores la concepaió occitanista de federació tat amb la ferocitat que es mereix. trevista fou portada amb una gran reanstencia dr sus sindicales Rer las cauAvui Catalunya politicament es des- amb els robles del Miedia de Franca; sen-a, i la premsa no en Migué esment sas e.rluestas. no os debéis de e.rtrahor tria en dos camps: ei de les dretes agiu- és A dir, la represa de l'arientació de ¡, De que van tractar el President del q ue ella se viese imposibilitada de actinades per la Lliga i articulades amb Catalunya sobretot de la Barcelena tuar firmemente en et movimiento de di- Consell i els anareo-sindicalistes? Na ala seus alias d'Espanya, i et de la coa- cerina!. dins la primera part de l'Edat hem trabar manera de poder-ho aclarir. ciembre. lició d'esquerres. Aquesta situada sem- Mitiana. La presidencia del solemne acte. D' esquerra a dreta, el President del Tribunal cle Causado, el laaa.uent El dia 6 de desembre arriba a Sevilla Preguntas el C. N. si havia contret alEncaro. els partidaris d'una olució seblava que havia cresser celebrada per primer terma, el magistrat Dret A del Parlament, el President de la Generalitat i el Conseller de Justicia i un delegat del Catnite Nacional Revolu- gun compromis seriós amb el senyor la Lliga, que l'havia cantada com la paratista com a única rossible, han de senyor Pere Comes prestant promesa cionad, i al matí del (12 7. en una re- Lerroux contesta que no hay nada absomateixa perfecció polnica, i, no obstant, f ixar ben be si es refereixen únicament unia ami, els dirizents andalusos. els lutamente de compromisos, y que en la no és aixi. La Lliga es plany i clama a la Catalunya estricta o hi rol en in dona l'erdre que armen mateix dia o discusiósi sostenida con el jefe del goAtar, a les dotze del migdia, se (de Parla-clourestdVanci d'aquesta divisió simplissima que tant l'endemà, com a mes tard. havien de bierno se le dijo que la Confederación celebró a l'Audiencia lacte de la rharia afalagada, i que, en realitat, és catalana i castellana), Mallorca i Rosse- presa de possessió deis carrecs de secundar el moviment (tue esclataria a era una fuerza revolucionaria capaz de catalanes de obra seva i de ningú mttés. Pel 20 d'oc- lló i. àdhuc. algunes q ue, de tot Espanya. L'organització de Sevilla resolver sus propios problemas desde la president i de magistrats del Tribunal dret, com parla, mai no ho han estat tubre dèiem que aquella desventurada cedes contrades aragoneses. s'hi oposá per les raons conegudes. Es calle, Para lo cual confiaba sicmPre en de Cassació de Catalunya. El solemhabilitat de fer votar un adversari per queixaren, a ITtéS. de la manca de visió LIS misma fuerza, y kitle para ello /10 neceHeus ad el problema delimitat d'una ne acte tingué lloc a la Sala del Ple frustrar el segon torn que la llei predel C. N. R.. el qual creien mediatitzat sitaban más que una cosa, apertura de vaguetats de l'Audiència. la qual estava adorveia, Ii sortiria a la cara i Ii portaria manera ben concreta. lluny de por el bizantinismo de /a tetera de in- locales y levantamiento del estado de i sentimentalismes. Potser per primera nada amb cortinatges vermells i moho disgustos. No ens van: equivocar. cegada apilen:tes por sus campañas demagógi- prevencian. possible tire a casa riostra tapissos. També estaven adornats el Tot el que craleshores enea s'ha esde- aquestsserá cas. Realment. és ma mica estrany que temes. explotats per la densa- Saló de os Perduts i l'escala. A la vingut en la política interna de Catalu- gógia sistemäticament, siguin guaitats de El delegas central insístele en la ne- els líders de l'anaroo-sindicalisme anesSala dels os Perduts s'havien nya ve de la situaciä insostenible que cara a cara. Però les 11,5t1,5 genera- collocat de Ilancar-se al carrer. i aleshe- sin a veure el cap del Govern per a cadires, destinades als inriHa continuat la prova tes- cessitat aquella habilitat creava a la Lliga. Si cions joves que tenen la missió de revi- tats i a les senyores. res el Secretad de 1a Regional andalusa demanar-li que els dones facilitats per El President de la Generalitat. reinagues sotmès a les possibilitats que la sar tots els valors p ferinase a la nota publicada per Lliga tifical seguida de diversos presenta la dimissi5. ar arribar a un non a poder fer la revolució amb més comoA la porta del Palau de Justicia, lit: oferia no s'hauria vist en el cas d'ha- i millar grau d'afinament del nostre senAceptada la dirnksin del secretario se ditat. Potser será més fácil descubrir el que era custodiada per dos macers Catalana, ha maniiestat als periodisJ'asa a nombrar un sustituta que pueda sentit d'aquella entrevista misteriosa si ver-se de confessar derrotada al cap de tit nacional, estan no,,emes per la m ia- de l'Audiencia i quatre de la Gene- tes el seguent: acaraments tres mesos crhaver obtingut una victória ja d'extraure les qüestions de la tene- ralitat, esperaven l'arribada de les mtplimiento a la misión qua se le recordem que poca dies —Jo vaig respondre a un suggeaban s de les clecque era una ficció. A partir d'aquell mo- bra i de la boira per dur-les a la Ilum confía y de cuatro ron:Pañeras nombragenerals de novembre el Govern, autoritats catalanes tot el personal riment fe t per un prestigiós nubla dos ninguno quiere aceptar la resPonsa:nena la nava obsessió ha estat justiii- a la claredat. nieves Cadiz, 24. H Avui, tercer dia de la :asta ¡ vaig u t:C CM dar cont . .el aleshores presidit per afartinez Barrios l'Audiència. sense excepcio. de tar aquella inanipulació reprovabie, dobilidad del momento que se fier. .41 aje Estera dins un moment de transició. obliga que fossin posades en llibertat Prop de la porta principal s'espe- paraules sempre han estat encamina- vista pels successos de Casas Vienant entener.t que disposa d'unes masses Sense fe en les doctrines antigues i ten- caven els secretaris de Sala. Al pri- de 5 a un noble i patriòtic anhel de jas. rexpectacici ha estat tan extra. hay N» compaiiera que acepta una vez moltes figures importants de l'anarcoque no té ni pot tenir. Aquella victaria se fermesa en unes tonviccions noves. convivència politica. La Lliga, en ordinària com els dies anteriors. Les cumplido este requisito se Pasa al nempírrica, que no li ha servit de res a !a nostra política es redueix a persona- mer replä de l'escala d'honor se situa- canal, ha respost amb les vaguetats precauciona han estat les mateixes. bramiente de un C. R. y nadie acePta. sindicalisme que es trobaven a la presa. ren els jutges de primera instancia En aquestes condicions, rerganitzacia Al cap de poques hores que eren al carjora, a Catalunya l'ha posada en un limes i a expedients per anar tirant seque acosturna en aquest assumpte i Es fan teta mena de comentaris sodavallant que, rodolant rodolant, l'ha gons cada cas, Aixa. este Pot éster una i d'instrucció. Als replans del saló amb algunes frases que he de rebut- bre el resultat de la vista que s'esta andalusa va al moviment Terminada la rer, molts d'aquests alliberats es posadels os Perduts hi havia els adportada a la retirada absurda del Par- part de la política, la més baixa. no pos lar amb energia. La Lliga parla de celebrant, i cadascú opina segons la ,r,-uni/;n. se reune la F. L. o et C. R. ren a treballar en l'organització del lament per acabar estavellant-se amb la mai censtituir tota la política d'un no- vocats fiscals. i al saló del Ple, els la pugna existent entre una meitat seva tendencia política, puix que les Itaca estudiar la situacian económica del mo vi ment de desembre. Aixà se sabia a proposició anticatalanista sobre la qües- ble. Fins que no hi hui un pensament magistrats i el president de Sala, el de Catalunya i l'abra incitan i de la declaracions dels testimonis han estat segundo, puesto que no disuene de te- la policia i a l'Audiència, peró les orautoritats judi- situació gravissima que travessem, ass cantan°. La F. L. dres severíssimes del Fiscal de la Repútió d'incomaetencia referent a la hei de lernt i meditat vue Pu gui servir de base president i les altres tan contradictòries que es presten a sorería, no tiene ni puede recabar de los sindicatos la can- blica del govern radical evitaren tota a una moral nacional, el catalä serán dais. Al general Batet, que tambe hi volent aixi propagar una idea catas- dorar E ras; a tots. Conreus. la categoría trafica de restat actual de rordre púmena de molèsties als actius revoinciotidad de l7o pesetas. Aquesta situació se li reía talment cri- políticament, un home q ue va a le s tal assistí, Ii fou atorgada Com era de prevetrre. el moviment naris. blic a Catalunya. -netsopacdDins- de magistrat. tica a Catalunya, que ja ia dies que ¡Quina mena de pacte s'establí entra a Andalusia fou un iracas. Qui en Poc abans de les dotze arriba a Es cert que en altres circumstánmalda per sortir-se'n de qualsevol ma- bent oy e es faci ni que es nensi. Cometingué la culpa? El Comité Regional Lerrous i la C. N. T.? nera. La conf esencia del senyor Cambó trà les Pit ior s traicions a la seva causa l'Audiència el president de la Gene- des Catalunya havia viscut dies plens Valdria la pena d'aclarir-ho. respon . el Ata de las circunstancias no tenia altre objecte, els aplaudiments tense adonar-se'n o, pitjor. creient-se ralitat, senyor Companys, al qual de dolor i de vergonya, pera era quan peran tes. acompanyaven el president del Par- governaven els monarquics amb la al senyor Prieto el primer dia que con- servir be la patria comú. El "front únic" Per aixra és tan im portant que les lomera, senyor Casanoves. i el conse- complicitat rectora dels dirigents de testava Calvo Sotelo, atacant la dictaEnsenyances la Lliga. dura, portaren la mateixa intenció, la promocions joves tornin a puntualitzar Iler de Justicia, senyor Quan, després de les eleccions, Largo L'actitud de la Llaga és tan inconAmb les cerimònies protocolaries nota que ahir feia pública era un altre les coses. i així acabin aquest període del moviment (21 Caballero inicia la seva ca:npanya a caigan per recobrar raplom i preparar- de transa. inevitable. certament. des- del cas fou saludat per totes les auto- cebible, f0111 els cornentaris que hi fa. Les seves manifestacions amb reíaEl Comise Nacional Ferroviari. que favor d'un front l'un,: obrer revolucioases dels darrers trasbalsos que marcaratas; judicials. Immediatament desse la tornada al Parlament, encara que nad, la Regional del Centre, extralimia només es compromet a prendre Part en hi hagin d'entrar d'esquitllentes prote- ren l'enderrocament de la monarquia bor- prés ä al saló del Ple, on fou ció amb l'estat de la vida ciutadana la revolucia anarce-sindicalista cuan tant-se en la seva fundó, erivia a totes topen , i es contradiuen amb el que gits pel projecte de Dei electoral que baraca; pera, que, si no volem perdre saludas i cornplimentat pel president, tots els ciutadans aprecien. La Lliga aquesta vagi de debna secunda, en part, les Federacions regionais de la C. N. T. aviat será tema de deliberació al Par- més del que hi hem guanyan és urgent la sala de Govern, els magistrats del no 's'amaga de dir que vol donar la el moviment del desembre. Des p rés. feia una circular en la qual es proposava Tribunal de Cassació, els magistrats lament Catala La ponencia encarregada de c l o ur e ener g icarnent i a corre-cuita. -(2ne el Pleno Nacianal haga público. sensació cranorrnalitat. i d'a cí la sera constar, amb un cert desengany: Territorial i Proseca code les Audiències la ha enllestit Rossend LLATES del projecte ja La Federación Ferroviaria esta muy por medio de comunicación o de tarta vincial; els jutges, secretaris, rela- retirada del Primer Parlament de la mesa; ha redactat un projecte de hei descontenta que se lance a un mor/. abierta, que este organismo está disPuesto tors; alts funcionaris- del Palau de Catalunya Autónoma. electoral inspirat en els peine:pis del a ir mancomunadamente a lo Rer011/Ci51 Els enemics de l'autonomia i • els nlit'Ultd con fan pOCaS oirrantiaf de c'xitn, Justicia; CoHegis d'Advocats, de No- professionals propordonalisme pur. La Liga, que estä de la pertorbació Ii ho ya que se dió el caso de out en Andalu- Socia l siempre que k, U. G. T. se dis.. taria i de Procuradors; procuradors tan ben informada com nosaltres respecagrair. cía sólo Pararon los Ferroviarios v en Ponga a enfrentarse en la via pública, dels Jutjats municipalsa altres moltes poden te d l aquesta qüestió, veu com se li desfi Després el senyor President digue Madrid cundió el desanimo al ter ene campos y fabricas con la reacción y el representacions. Hi hacia també el que ell no havia donat cap referenuna de les trinxeres de la qual hostilitcirculaba todo el trola:parte, comercio V fascismo. Para realiaar esta labor c.t cons comissari general d'Ordre zava l'autonomia regida per la coalició cia de la visita d'algunes entitats ecoMadrid, 24. — A primera hora de la en general lodo. Pide ote Pa ra lo suce dicitin imprescindible que la U. G. T, El president de la Generalitat, pre- nraniques i que la publicada als diad'esquerres, i tem quedar mes en fals tarda el Cenares va estar desanimat, prepare con mas co--sivoetudy haga de una vea manifestación /niblica, cedit del, macees, i a ocupar la del que esta; per això no hl plany res potser pesque un gran nombre de dipu- presidencia. El senyor. Rey atole va ris ha estat facilitada, en termes tennocimiento y resPonsatilidad ICV0121CAY clara y contundente de su posición ante per sortir del pou en que es va ficar tats van acudir a la plaça de toros denciosos, pels mateixos senyors inlis .ntua . ción que crea .11 proletariado es. en un moment de malhumor. ¡Arnb que de Madrid , per presencia s la cursa de donar lectura al decret relatiu a la teressats. Enmig del confusionisme habitual patiol la actual situación". justificarla la sera absència del Parla- presentació de les "miss" del concurs presa de possessió dei president ï dels els dirigents de la C. N. T. amb qué Aquesta proposició produi un extra.. magistrats del dit • Tribunal. • ment, en discutir-se una Ilei electoral de bellesa. comentaren els fets i les ensenyances ordinari rebombori dintre les organitzaEl president electe de l'Audiencia, pronorcionalist a? Mal que li pesi no poque els oferien el moviment del desem- cians confederals. Aragó. Rioja i Navas. A darrera hora de la tarda han co- senyor es juny Lluís Emperador:a:1lb el prebre destaca; per la seva intelligencia i na, Llevant, Nord i Andalusia es mosder-se apuntar la realitzacía d'aquesta meneat a la Cambra les votacions de iniciativa ;quina raa plausible, o accep- tanteig per vente si hi havia possibilitat sident -elede de -la Sala Primera, •seun innegable bon sentit, l'actitud del de- traren francament contràries a tota enceletbrarit nyor Lecea, aren a una habitació table, allegada per rebutjar-la o girar- de querum. No bada, ni de molt. legat de l'A. I. T. fía Internacional tera amb els socialistes. Catalunya ni s'hi d'esquena? La deserció del Parla- Una de les autoritats de la Cambra ¡inmediata per recollir el senyor Gilanareo-sindicalistal. Deia aque s t sensor tan sols volgué discutir la qüestió, per Ilei rnent en discutir-se la llei de Conreus se- s'ha interessat de com anava la cursa a ben, el qual va prometre el arree recurs que les revolucions del 'tener i del de- indicar-la francament absurda. Nomas ra tina t ara que nn la dissanulara amb la plaea de toros, a l'objecte de calcular Sa recollir la prometença eh' senyor setubre de rang 1933 van tenle els maAstúries i Balears recolzaven el la fórmula deLluM, atenent-se a. treurá del damunt Je contractes [ciara mètodes i radi q ues equivocats i punt de vista de la Regional del Centre. quant podrien tardar els diputats a acures, com mai mafia es El capitä Rojas a la competencia cretada. situacipin catastrotinj kan traído que l'agressió dir al Congres per a complir amb nits el gep de Aquests argumentasen que COM que la (Continua a la pagina 3, rol. 1) fa( jura la C. N. T. del Parlament Catalá. Perú si ara ,'en- deure conreu C. N. T. no era una organització anar.COMENÇA LA SESSIO Les revolucions — diu — no les fan quista pura podia molt be, sense trair t osS udia a bcicote j ar la lid proporciona: A tres quarts de deu del mati ha les petites minories; la victòria no és lista, la ce s a seria pitjor que taca rrnli, Madrid, 24. — Aquest mati, a dos els seus principir, proxar destablir una i ni pel cap ni pels peus no trobaria la quarts d'onze, s'ha reunit el ple del Tri- començat la sessió. Donada la veu el resultat de l'heroisme deis grups de aecia co-rona amb la U. G. T. d'audiencia pal lica se cita el senyor xec, sitió fruit de rintervencii: de les manera ce quedar be amb els catalani s bunal de Garanties Constitudonals, preEinalment s'arriba per unanimitat a la en els-tesdbonafqucrme Bernard Vicenç Oliveros, tinent grans nusses. 1.es revoluvio n s no es fan sidis pel sensor Alvaro de Albornoz. següent fórmula d'arranjament: a iorea de comprar armes: cal conquisque prestava servei en les fanteria, seus renales. La reunir, ha durat una hora i maja, La ' Confederación :Nacional del Traforces d'assalt quan ocorregueren els tar la collaboració de rexercit, Tara o d'hnra. per rnolt que li cogui, i a la surtida hem parlas breument alias (Caí advertir que el, anarco-sunclica- bajo emplaza a Ist U. G. T. a que manijets motiu del proces. haura de teconeixer que Catalunya senel senym Sbert, el qual ha da :me f ie s t e clara y públicamente cuales son Columna maniiestant gute en gener listes no han pas negligit la propaganda sus aspiraciones revolucionarias. Pero se ella també sap governar-s e ; es conhavien examinas, per sabre soiament, diistre l'exercit Del infir del In33 data pertanyia a• la novena Companyia vencera que els errors es paguen i qua rescrit preseinat pci senyor Hurtado, segtient acota-1; Los Sindicatos deben tengas( os, cuenta que al hablar de revoel pitjor que podria cometre seria delque sla ¿cordal celebrar el dia primer :rAssalt i marxis a Casas Viejas, on el lución no debe hacerse creyendo que se havia esclatat un inoviment revolu- de facilitar a los Comités de Defensa irar pasor l'avinentes a sitie se Ii presenla vista del recurs. A la dita sie juny una relaaan, lo mas extensa Posible 10 a un simple cambio dé Poderes, como ta. Les inhibida:1s obstinaies molt sovint sessió assistiran tots els advocats de cionara Les peches les sebe el capi- de aquellas ¡bienes que de su SCNO Mar- c1 :4 de abril, $1.110 a la seresión total porten a ranullació definitiva. Cal contoga i els que no en san, amb vesttt tä telefónica:neta del comandant. cha» al servicio coP5 el fin de Q U O se del capitalismo y del Estado. L'ordre era: "Ni presoners ni ferits". venir, pera. que en aquests darrers negre. les pueda Poner en relación directa can Barcelona, 12 de febrero de 5934ama la Lliga ha fet meras que 1 Ina La vista se celebrará al saló de ses- "El que sigui agaiat amb armes o ex- los elementos revolucionarios de la loSi aquesta revolució hagués trionnat, ro:Mis ha cresser more" 1' pnacla a un través sie dit d'arribar-1u. ‚asas del Consell d'Estat. calidad dude trovan destinados.) la solució era aquesta que sea ei pneNo Manifesta que per una conversa saDespees d'examinat, sha rebutjat el Seria iiiin s t recae nue ha treballat ai per Ei dele a at de l'A. I. T. era nartidari e . sus Asambleas el que fije el régimen connuistar-se lira situada) que no te res recurs presentas pel senyor Saguet a una be que es donareis identiques ordres d'una entesa ainb la U. G. T. Cal tenis que .500 meior para sil emancipación. hei, i final:nema s'han donat per assaben- a les altres campal:3*s. Relata els en consiste — deia — ese en cas Es vett que aquest programa no VA tats d'altres assumptes de menor M I- elements de combas de que disposa- revolucia no s'ha de pensar en les acabar d'agradar a la U. G. T. va la foro, i diu que els guärdies teorizo. sina en la realitzacia práctica Josep Maria PLANES Slia examinat també el recurs del se- ereil.pC aptes, pnix que a penes olla- del. nue és possible obtentr. Proposava, (Seguirá) nyor Josep Bergé contra la Llei de 26 vien exercitat en el maneig del fri- lambe. la creada duna comissió crestude juny de 1933, referent als conflictes sen. Es refereix després a lacta subs- dis econamics, otee recollís teta la docrita pelo cinc capitans d'Assalt, i diu cumentada possible salare l'ecos:cenia eS1 11 Vegrs LA PERLICITAT dels dies del camp a Cataluny a . 21. 22, 24. 25, 26, 27, 28 I CO d'abril ple ha acordat comunicar la pre- que ctturi a militar no ',odia opinar si parlyola, i recomanava nue (Crillé1 nart I o, 1, 5, se. ti, 12, 16, 17, 18, 19, 22 Poques vegades hi Ita hagut a la el de mala seas:1db del recurs al senyor Pene Coro- eslava he o mal fet alha ele (Tacas rl' aquesta comissió el rus Scha9) :10 tem esment de la participada Cornissarla General d'Ordre mines, represe p tant del Parlament Ca- Viejas. Se l'arresta vint-i-quatre llo- Pina un camarada conocedor de esos de Catalu nya en el oviment m de desembre tan pocs detinguts com actualment talà, perqué trameti la contestada en res, i en acalmar la sancin ion donat problema, y O se tiene Iras si la exPe- per.. ja esta expileada en el nostre arPer a donar una idea de la tranquilOcie sparegut a LA PUPLICIT1T del 8 de baixa del Cos d'Assalt. rada. richcia de lo Revolución el termini ntixim de cinc dies. santeressin per la ma(E.d.nil Els que Jitar que ni ha a Barcelona
El Sr. Companys La vista de la causa comenta la nota contra el capità Rojas de la Lliga

QUORUM 1 TOROS

El primer de la vista del contra la de

L'ordre a Barcelona

e

ABONAMENTS Barcelona mes -. CeIalUnga I tenirorts Se la Reune% America liana& Portu g al, trImealeg.» Falsos convent postal. Altres palitos, ta.. DIABI D'AvlSüd ABUNCIS

,•••

•,n5.

EL TEMPS ri2ZtZ. 810 Pie*.

80'— •

La intervenció del senyor Gambó

de

ti

mart paa'u

germen minime: 04 graue. Recorrimos del venti 309 Insolaeld en el ma unuometres. Prer/pliarló: dable: 13 bares 43 minuto. re ef

I NOTICIES

I SECLANS EEGONS TARIFES

ulveil

graus. Hurrittat relativa: 56 per cent. Velocitat del V0111: Calma. %Setentas hornzontal, en 'promete 500 Mitres. Estat dei cel: 7/10 de E. I Clet. En les &treses as seres, Temperatura m4xima: 17'7 graus. Tem.

ar— • Ir— • Ir— •

BARCELONA

TELEFON 111611 SEDACCIO t ISTRACIO: COSTS CATALANES, 689, t.« TALLE:11S D'IMPREINTAs CAREES DE HAREA3U. II I 1 $. — TELEFON 19603

El capità Rojas és con-

Una desautoritza 1. ció inesperada

.10

Diumenge, 27 de maig de 1934

Any 56.—Núm. 18.656.—Preu: 15 cèntims

demnat a 21 anys de presó major

il'

atemptat

contra Grau

Tal com assabentärem els lectors en la nostra edició anterior, a primeres hores de la m' atinada ¿'hin va circular per Barcelona un rumor segons el qual el diputat senyor Grau Jassans hacia estat objecte d'un

taren si havien sentir unes detonacions. Van negar-ho rodonament, afegint que, degut a la proximitat amb que es trobaven del lloc, no dubtaven que cas d'haver-se produit el menor incident daquest ordre se n'haurien assabentat.

L'organització de l'anarquisme a Catalunyai a Espanya (1)

ACTUAL Jassans és una fantasia? L A SITUACIO PLANES per JOSEP MARIA

Actualment la C. N. T. travessa a de protecció que els venia de l'organitCatalunya una de les crisis mes profun- zació confedera!. Per altra banda, els mitjans normals des que ha sofert durant toca la seca conceptua La histäria. Hi ha rescissió dels trentis- d'ingressos a les Caixes de la C. N. T. El senyor Cambei ha intervingut en tes per una banda i, sobretot, la desafec- shan vist extraordinariament minvats; assassinats arnh atenuants debat obert per Vea-ministre de ció de la gran massa treballadora, canmajoria d'obrera han deixat de co• aternptat. l'inances de la Dictadura. La matésada dels procediments anarquistes purs, titzar. ha contirito". Si no podía haver-hi .presoners IMPACTE SOSPPITÓS ad. — Aquest mati UN La noticia va estendre's rápidament Câdl :".11, el captiva, i no hi ha dubte que el Cal no oblidar tampoc la clausura dele més ben dit, primitius, a conseqiièneia n¡ ferits durant la luna, ordre solaeoranta-nou per cent del seu prestigi nuat la vista de la causa pels successos ment pot interpretar-se en el sentir que per la ciutat, i aviat va poder-se També es deia per la Comissaria que Casas Viejas. L'expectació és gran, saber. segons referencia que el propi els perits havien descobert la presencia dels quals han hagut de ar per uns sindicats que és un cop fortissirn per a eolitic el deu a les seves condicions deaugrnenta q ui el fiscal sol guise de l'agitació, rorganitzaciO. normes hi llagues morts. A anys dagitació pel a mesura que s'acosta el senyor Grau Jassans havia donar a la d'un ntlt1 itnnacte. el qual entrant per la parlamentad. Aquest ha estar el parla del periode de IlMta i del periode sense que lobeen nhagi tret cap milloseu fort; aquestes condicions han ins- memen t de dictar-se el tuL Es corlee- posterior a aquesta. La interpretació tue guardia civil de Granollers, que en ZClandestinitat deix la paraula al senyor Pardo Reina, na positiva. ocasió que l'esmentat diputat es dini'rat judicis erronis sobre la pernosi he és justa. no pot ajustar-se va fer, Dos de l s Sindicats més potents dintre o actuació pública? nalitat política del cap de la Lliga. defensor del capita Rojas. El senyor a les ordres rebudes pel capita Rojas. Es gia amb el seu cotxe a Granollers, rorganització anarco-sindicalista, el de acompanyat d'un amic seu anomenat Pardo Reina, malalt d'angines, porta cl tolt sovint, trastant-se d'en, l'habilidiu "ni presoners ni ferits". El ferit i el Sanxo, en trobar-se prop d'aquesta Transports i el del Ram de l'Aigua, han Si la C. N. T. es decidís a reconèixer tar polémica, la quadratura parlamen- coll tapar anee un mocador. Comença presoner no Usen. Per rana si sisan perdut darrerament dues vagues plante- la Llei d'associacions del 8 d'abril, autaria, ha estas coniosa amb ragude- ludant la Sala i manifesta que subecriu delicininar je' deixo a ta considerad() del població un auto:116bn que anava al jades pel clássic sistema de racció disobre l'honoradarrera Ii demana pas. El cotxe del tomáticament tots els Sindicats serien sa de la visió política i arnb el do tot el que va dir ahir juras que determini en quina forma es senyor Grau n'hi va fer, i en el morecta, en les quals el Sindicas Unic reoberts. Aqueas prob,erna ha estas llarje recollir i condensar els batees po- bilitat del jurat. poden eliminar. Sernpre, és clar, des- ment que l'altre ii a pel costat dos discuruna batalla de als g ran envergadusentava he de contestar avui gament debatut dintre VorgaratzacOS Jo pulars. En aquest ordre es pm dir près de la Huna. Iserqsmè quan s'està na. Els treballadors han vist com a con- anarco-sindicalista. No manquen dmtre eue és un borne que ha jet la carne- sos d'acusació pronunciats pel fiscal se- presoner no es lluita. Amin ala?' queda Ii dispararen uns quanta trets des de seqüencia d'aquestes vagues illegals han ella els que recemanen sotmetre's a la ra a copia de suspensos; tots els seus nyor Gaztelu i Del acusador privat se- contestada l'argumentada del senvor fis- dins , sense tocar-lo. El diputar manifestà que havia conquedat acomiadats 3oo obrers dels trans- Ilei i decidir-se per fi a dur a cap una exits parlarnentaris han quedas neu- nyor Gálvez. El del fiscal—din el de- cal. testas l'agressió engegant un o dos porto urbans i 180 del ram de raigua. actuació a la lium del da. No manguen iratlitzats per la fatal propensió a fensor—recull tetes les fases de la tra(Segueir a la pda. 5 ro l. 5.) trets, els quals no devieta fer blanc gedia de Casas Viejas, i el de l'acusador al mateix temps que el Front Unic de tampoc alguns més maliciosos que prol'error que ha patit constantment. de g ut a la gran velocitat que portava Llum i Força, plantejant una vaga le- posen acceptar aparentment la IIM dasun sol episodi dels successos. Con,La seca intervenció dabans-dahir privat el cotxe que conduia els agressors. gal, exernpta de violències, obtenia unes sociacions i burlar-la per seta más Uns amb racusació el dolor i la és una sintesi daquest joc de quali- parteix o Seguidament, i després de posar el n'Olores notables, i el que és. potser, mes altres topen amb la negativa rotunda tats i defectes. Parlamentariament va pena davant els cadàvers de Casas Viefet a coneixement-de la guardia civil important, el respecte de rautoritat i de de la majoria partidaria de mantenir fina que estigui revifar Cl record que baria deixat en jas, però això no vol dir i d'haver-se acomiadat dels seus amics ropinió pública. a ja mort els principis anarquistes, que conforme amb la tesi aci sustentada les legislatures de la monarquia; en politics de Granollers que en aquells Una demostració clarissima que la els veden tot reconeixetnent de ..autopossessió de les seres aptituds oratò- ahir a la nit pel senyor Galvez. En aquest mornents es trobaven celebrant un C. N. T. a mans dels faistes ha perder, ritat ries podia absorbir latenció de la drama cal veure-hi un fons moral que es acre, el senyor Grau Jassans es posa alrnenys ara per ara, el control de la —Preferim mil vegades dure en la Cambra i infligir una derrota al seu el que el determina. novament en marxa cap a Barcelona. massa, la tenim en el iracas de la dar- clandestinitat que abjurar deis nostres assegurar que el meu patrociadversari, no gaire dificil de comba- Jo puc sera vaga general. Pagues vegades els procediments. tre. El senyor Calvo Sotelo, ri acmes- nat, que llueix al seu pit dues medaJcIbt:.:1:15' Grau LES PRIMERES DILIGENCIES Josep anarco-sindicalistes han esgrimit un tema La C. N. T. es [roba, per tant, en DE LA POLICIA ta Cambra, sera la figuera dels nois, Iles de sofriment per la Patria, senyal tothom shi veurà amb cor. Ell s ho del sacrifici fet per a ella, hauria desitfinestreta de la part anterior del cotxe sentimental més propici a guanyar el ces un carreró sense sortida. Sense sortida, Aixf que a la guardia civil de Grade la gent: un borne mort per la ¡orca sempre que rautoritat 30 cedeixi ni un jat rnolt mis rebre noves ferides que ha buscar i és just que senti tota l'anollers li va ésser comunicas el fet, hacia anat a incrustar-se a/ coi:el pos- pública mentre esperava rarribada deis pas en la posició fortissima en que es margor que es inercia. Pera si parla- sentir les acusacions injustificades que comunicació arnb Bar- terior situar a l'altra banda del cotxe. va posar-se en En les . troba ara. mentàriament el senyor ambo feia contra ell CO Ilanearen. Per la trajectäria de la bala sembla fills dels vaguistes a Saragossa celona. Van dir a la Comissaria geèpoques d'eufòria anarquista aquest iet Pel que fa referencia a Catalunya, la S'ocupa de la prova testifical, i mahonor al seu prestigi, politicament neral, que ragressió feia tot just deu que aquesta hada forçosament de ferir hauria provocas automaticament una agi- C. N. T. topa encara amb un altre obscausara una sorpresa que a hores d'a- nifesta que ha quedas ben palesat que el xofer cas que aquest s'hagués trobat que s'acahava de perrninuts escassos tacle. Ens reierim a la politica d'ordre tació formidable entre . e) Proletariat ra ningú, començant pels seus addic- les ordres que rehe el capita Rojas petrar. per la qual tosa hi has-ja temps al seu lloc. tes, no ha sabut explicar-se. L'atac a foren que "no IO llagues ni presoners Les diligencies de la policia, com es Catalunya. Ara, no obstant, la gula públic que es porta a cap des del tragas de copar totes les carreteres selacioestá tan desenganyada que ni aquest dels serveis a la Generalitat. Podem dir radversari no podia sorprcndre, natu- ni ferits". AixO ho han afirmar tots por reune, no concorden gaire amb la nades amb aquella ciutat. raMent; relogi a rn alise adversari, e:s oficials que han declarat en aquesrelació dels fets exposada pel senyor nimia, d'una força dramàtica de. primer ben alt que mai Barcelona no hacia esA aquest efecte, segons es deia ahir ordre ha pogut remoure les fibres de tar tan ben defensada contra laceria de tralt més irreconciliabn, no el pre- ta sala. Per a l'acusador privat calp er la Generalitat el secretari general Grau Jassans. No havent pogut entre- l'entusiasme adormit. l'anarquisme. veía ningú. O C senyor Prieto va dria eliminar el capita Rojas de resvistar-nos amb amics del diputat de senyor Badia, has-la donar ordre que Per altea banda, hi ha la desfeta del Es per tetes aquestes raons que els ésser mis hábil que eH i l'obliga a calaió i Casas Viejas del mapa d'Esg ents i pares mäbils l'Esquerra, els quals asseguren que real- amás Comité pro-presos, que ha estas representams de la C. N. T. visitaren totes les forres, a reconèixer que la seva gestió hacia panya. Jo poso ió en la nieva ment existí ratemptat, no pedem donar j compresos, es dediquessin a resmensempre una de les rodes essencials de darrerament el President de la Generaestas plausible, o el senyor Cambó, en defensa pesque cree que ho faig en la versió que ells donen del neu. tat servei i copessin les carreteres. rengranatge anarco-sindicalista. .A par- litat, Molts s'han demanat quin era robelogiar el senyor Prieto com a mi- defensa de la raai j de la justicia. Les Més tard, sembla que l'esmentat nistre de :a República, expressava provee que han donat tots els oficials tir de la n'ad de Josep Palacios. rim- jecte de la famosa entrevista. Es ben ELS COMENTARIS funcionari havia tanibé ordenat que portant cap de banda que dirigi ratra- senzill: es tracti de veure si amb amelleialment un criteri. Concedim per de rexercit són tan ciares que repiDE L'ATEMI' uns agents traslladessin tot segun el principi un credi.. limitar a les habi- sodi del corral dernostra quins foren cament de la Cinaes. el Comte pro-are- naces, de tetes !nenes, slaconseguia acoAquest suposat atenipmi - 1 el secotxe del senyor Grau Jassans a la litats; se n'ha exageras molt l'eficacia; els responsables de la tragedia. Ofiqual era tresorer i el puntal mes vardir el Govern de la Cataiure a autoComissaria general, a fi que fos ob- nyor Grau Jassans tingui, sori era de no:, del l'ha anat prácticament a rodar. Muna. Aquest propäsit, que en airres drl'experiencia ens día que l'habilitar cials de l'exèrcit que tenen un full preveure, repercussions dintre el si del ferm, se ¡ servat pels perits. També havien de suprema és la rectitud i la sinceritat, de serveis envejable han sostingut Lassistencia als presos dits socials i cumstancies no hauria estas tan insensat, pregar al senyor Grau Jassans que partís d'Esquerra Republicana de Cata- Ilurs i Per aia'i gatera segura que dicen- amb valentia i amb energia eis seus famílies ja no es porta, ni de bon no és altra cosa que una noca demosels facilites ner a examinar-la la seva Innya, els dirigents de la qual tingueren en elogiar l'obra del ministre de escrits davant els &ene superiors, i tros, atrito la regularitat dels temps bri- tració de l'estat de desmorainzacui ell arma, i requerir al senynr Sanxo per dues rennions per tal de prendre eis eatices socialista, el cap de la Lli- han demostrat quinto eren les ordres Ilants. Coneixem el cas. per exemple, que es troba anarco-aindicalisme a Catal que es presentes a declarar. acords pertinents. sa expressava una veritable convicció. que luden rebut. del Rin. els quais, talunya. Aquestes reunions motivaren tota me- del atracadors l'Or 1 aquí neix la sorpresa. sCom s'expliActualment s'aguanta encara el que QUE HAVIA AT? Mhe de referir ara a les paraules na de contentaris, assegurant-se que ha- un cop a la presó, forre reclamats com podriem ca :a campanya sistemática de descre- delJosenyor dir-ne l'esquela de rorganita companys pels presos de la galeria Azaña contestant les preLes noticies que durant el matí cien dimitir els seus cartees els sens,,rs socials, i com a tals rebien l'ajut del zació. perä ha desaparegut eadhesiii fordit, de desprestigi , que la Lliga ha me- guntes de la defensa, en les quals d einat contra els horneo del bienni? s De diu que s'atén al que indicava el "Diacircularen amin referencia a aquesta Dencas i Badia, però tot niegas no conmal o la simpatia de la massa, que era Comité pro - presos; darrerament han qué han servir tres anys de derrotisme, qüestió eren n'oh contradictäries. Es xen désser rumors que no e'han ei que li donara la força veritabie. Que. Amb això es pretén vist súbitament trencats tote els firmat. de malhumor i d'agres censures, si el ri de Sessions selacionava el supoaat atemptat amb den en peu els quadres directius i, el que desvirtuar rassumpte i convertir-lo en crer dia que el senyor Cambo sal:a pugna existent entre les Joventuts is mis important, uns nuclis cr anarquis- - a a parlar a la Cambra republicana politic per tal d'embolicar la Miestiä. d'Eatat Catala i les joventuts que me abrandat ensre la joventut de certes En aquestes declaracions deis seper aprovar solemnea desser barriades. En aquest sentís, l'obra deis diverses províneles d'Espanya cap dial govern romanès actealment intenta organitzar el sement tot el que la República ha jet nyors Azaña i Casares Quiroga es Tatarescu, ateneus llibertaris i de les escotes sacion y or Grau Jassans, i n'entre uns demostra clarament quines foren les en materia financera? Les paraules no mancava l'alistes ha estas d'una enerme eficacia. Sofia, 26. — En unes•declaracions ¡e- condemnaven l'atemptat, del senyor Cambó han estat una des- mesures que el Poder públic adopta qui negava en absolut que s'hagués Una tèrbola atmosfera difusa de comoautorització de les campanyes sostin- per a reprimir el moviment, i demos- les davant els representants de la prem- comes atemptat de cap mena, i afirmime llibertari, barrejada estranyament gudes contra eis senyors Prieto i Car- tren també que el mea patrocinat ha- sa, el ministre de Negocio Estrangers ha maven que tot plegat no era sinó amb el fet sexual, que ha florit en les manifestat ene Bulgaria sonicita abans gué de complir les ordres rebudes. ner, ministres de la República. una burda simulació. famoses giras libertarias, crea una menTotes les virtuts que han estas atri- que res la pan, i que desitja mantenir Fa dies que observem rectificacions talitat especial entre una joventut exalNo cal dir que els respectius amics de Guerra bones relacions amb totes les potencies, als cossos militars buides i canvis de taci.:ca en la Lliga. La settada per motius diversos. Aquests mes'agruparen a r entern de cada un amb els tramos veins. mana ada els seas diputats aplau- les atribueixo jo als cossos civils de especialment contradictoris, i que els dis sisa un planteo iertilissim d'honies Ha afegit que entre Bulgaria j Iugos- dels matisos dien ostensiblement l'ex-ministre so- Governació. que es feren a rentorn comentario d'acció. Aprofita l'elogi que fa per dir que lavia acaba d'enllestir-se un acord cocialista; abans-d'ahir el neu cap ajuHi ha lambe el problema de la infani un altre de bancari, i ha ad- de la questió eren molt pujats de to. gene dava a reblar el clau a lea-ministre els cossos de seguretat i assalt dio- mercial cia. Son a milers les cratures que pucenit que ama?' era un començament feHAGUE REALMENT de la Dictadura, i durant una quin- posaven d'armes, perú desconeixien lic, que permet pensar en altres possigen avui dia educades pele seus pares cena la propaganda oral ha estar in- el funcionament. Relata la descorn- bilitats molt concretes. ATEMPTAT? celebrará ras- en la confusa doctrina Libertaria. Els se Demà, diumenge. posició social del país en aquella epoMadrid, 26.-Continuen els prepato bon tros tensificada, pmo., amb un Ha seguit dient que la GDMiSSiä que Les gestions de la policia anaren ratius . per a.la.vaga general del da 5 semblea provincial de la Federació de fills dels vaguistes de Saragossa que remis conciliador. Tant se val que s'es- ca, la qual cosa dona lloc a la crea- sha traslladat a Arenes ha portas la colli la Generalitat en un grup beneiic, ben be el suc- de juny vinent. La Fecleració de Tre- Treballadors de Madrid. bravin dient-nos que naufraguem en la cid del cos dassalt. A aquest cos prometença eue tetes les qüestions que encaminades a aclarir les ordres que balladors de la Terra ha encelas una El senyor Lucio Martínez GU, par- es pausaren les hoces cridant visques a confusió; les coses són massa ciares no se li fix à cap reglament, tan sols han estar tractades seran molt aviat re- ceït, cont aixi mateix el lant de la probable vaga de campe- la F. A. I. i al Comunismo Libertario: itavia donat el senyor Badia que ordre a les seccions de campesols. perque ningú no shi pugui enganyar. es digné que funcionaria dins l'esfera soltes satisfacteriament. organitzaren una vaga de la faca i iracotxe del senyor Grau Jassans fos la qual es diu que en limites 5.7c:ions rols ha dit: L'espina del recurs contra la Llei de governativa, a pesar de les seves caReferint-se a Turquia ha fet resaltar traslladat a la Comissaria. — Jo fa pocs meso: que vaig deixar ciaren la destroea dels objectes i mobino han pogut presentar enca.a els Conreus els fa molta mes nosa del racteristiques de força de xoc. que entre aquest país i Bulgaria exisPern tot i la conveniencia, per a la oficis de vaga i consulten el que sha la Secretaria de la Federació de Tres liad que tenien a mi. El senyor Menéndez ha declarat que cera gens es pensa, i no estalja un tractat d'amistat. Els mis grans d'aquestes criatures tepráctica de les diligencies oportunes, de fer. L'oedre es tertninant: Presen- balladors de la Terra. Dit això, no cal cien esforços per arrencar-se-la En que les ordres que cebé partien de teix El senyor Batolov afegeix que escenen per estona. El senyor Calvo So- la superioritat. Ell les compli i les pera aportar la seca contribució perso- de no modificar l'estat del cotxe, el tar immediatament els oficis, pesqué afegir que la meva situado és molt nien tretze anys. telo els ha jet un gran servei en féu complir, i no hi ha dubte llavors nal a l'obra d'Unió naeional que es pro- senyor Grau Jassans, no se sap per el dia 5 es declari la vaga general. delicada. Però, en fi. si creieu que les quins motius, personalment, va por- Nosaltres hern d'anar a la vaga, en- manifestacions de carácter purament Conclusió aquest sentit, perqui els ha permes que la responsabilitat, per ran de ló- posa realitzar el nou Govern. tar, al cap de transcorregudes poques cara que en algun' cas no es complei- particular que jo puc fez*, tenen inde girar-se contra el record de la gica, ha crésser dels superiors jerarAmb d'avui donem per acabat Ha dit que Bulgáda mantenía la sena llores dels jets, el cotxe a reparar als xin els preceptes legals, i que altres terés pregunteu i contestaré. Dictadura que el catalanisme abomi- gules. Les ordres de "ni ferits ni adhesió a la S. de les N. - Creieu que el movintent que s'a- aquest reportatge. Coneixem indios que tallers David. carreguin amb la res p onsabilitat de nará. sempre. Perú no en tenen prou presoners" les reberen catorce ofínunci a rol tenir derivacions que re- ningú tots els seus detectes, les falles i El senyor Grau Jassans degué re- posar - iluso jora de la Lié.. amb alai); encara que els dolgui sen- cials més, que no han declaras aquí. ¿Un cop de torça a Ro. les Ilacunes dinforniaciú. Na es el trecomanar molla presa a l'obrer que La Federació de Treballadors de dundin en perjudici de la collita? tir-s'ho a dir, fina que tornaran al Es refereix a les ordres rebudes al mafia? —El moviment és purament reivin- ball d'un erudir; és, ni mes ni menys, la estaca de guardia als esmentats ta- la Terra ha publicas una nota de les Parlament no se sentiran relativament Govern civil de Cádiz quan es trobava Bucarest, 26. — Continua essent molt llers, perquè aquest consigna al contestacions rebudes de diverses lo- dicatiu. Es a dir, que els treballadors modesta aportació d'un periodista a tranquila i enyoren aquesta tranquilli- amb el governador senvor Pozo pel capolítica del país. En :libre de la casa la següent nota: calitats sobre la präxima vaga de ea/u- de la terra van a la y aga únicament aquesta gran obra, encara per fer a Casat. Indubtab .lement ranunci de l'o- pita de seguretat senyor Valenzuela. El confusa la situació talunya, d'historiar el moviment anar"Que se arregle el coche del señor perols. Nombroses localitats donen amb el pensament i el desig d'aconsebertura del Parlament catala, fixa- ministre comunica al governador les or- general es cremt que el rencor Tatarescu presentará la dimissió del ministeri, a d'aquest ¡sois. Grau Jassans (como se pueda) para contrate d'haver-se aprovat la decla- cuir una minora que fa temps tener/ quista da per al dimecres pròxim, els com- dres que un secretad anä copiant en de les discrepàncies sorgisollicitada. Les conseqüència I per acabar, una confessió: comenimpressions eón que nació de vaga per aclamad& Entre lee plica la situació. Com dèiem raltre unes quartilles, j en aouestes ordnen des en la seva entrevista amb' el rei mañana al mediodía." eirent aquest reportatge amb Finten de En efecte, ahir al matí rautornäbil localitats que han contestat figuren el moviment serà tranquil. día, va a discutir-se la llei electoral, es parlava també de "ni presoners ni fe- Carles, sobre els recents esdeveniments. - A guine a orovincies afectara sm'!s fer una exposició de fets purament obels pobles de Cazalla. Alcazar de San una llei proporcionalista, i elle, pro(Continua a la i5doin q 7 col. 4) va quedar arranjat. jectiva. Reconeixem que a mesura que pnrcionalistes, ¡no en voldran saber Amb tot, dos agents van traslladar- Juan, Arahal. Oropesa, Fuentesalida. intensament la vaga? hem avançat en la nostra feina ena hem se als esmentats . tallers, on van entre- Gallur, Montijo, Cádiz i Alcalä de Heres? (Se g uei . r a la f•:::7. 5 ( 01. I.) desviat del propäeit inicial. El tempevistar-se amb els. obrera que havien nares. La seca tornada al Parlament no rament ens ha tran: no hem pogut manefectuat la repara..et. és el nostre pies; que lii tornin o no, tenir una posició gebrada. impermeable, Aquests obrers, després de manila Ileí será aprovada perquè no es davant ¿aquesta serie de fets tan chis. festar que degut a la seca especiapot quedar enlaire. Si ells prefereixen l'eco dels quals ressona encara cada dia litat eren tecnics de la iestió, sigeue s'aprovi sense la seca intervenpels carrers. En aquestes circumstäncies, naren una acta en la qual exposaven ció ningú ne els treura aquest gust, la riostra intenció primera era potser la seva condeció que els dispars haperò será un fet innegable que Cairrealitzahle. talunya no ha hagut de menester la vien estat efectuats des de terra estant Fee interessa, pese, fer constar una presencia dels bornes de la Lliga a i amb el cotxe parat; afegiren que cosa: teniin tranquilla la consciencia de la Cambra per legislar d'acord amb un dels dispars fou efectuat estant no haver faltas deliberadamen t a la veajupida la persona que engega el tret. els sentiments i les conviecions de la ritat en cap cas. Si algun error d'inforExaminat el cotxe pels perits de la majoria dels catalana. mació hi ha en el que bou escrit, ha esComissaria una ceg ada reparat i pintat tar involuntari. van signar un dictamen concebut en termes analegs als que acabem de desJosep Maria PLANES d'Advoeriure.

Sala de tres

el

deliete .eonstitutiu

POLITICA BALCANICA

Mentre Bulgària i Iugoslàvia conclouen

un tractat de comerç, a Romania es tem un

cop de forca

A

s obrers del camp aniran a la vaga • ral el 5 de juny

El ea ts de 'Madrid, focos

DILIOtNCIA IMPORTANT

antirepublieä

ven uns agents, es dirigí al lloc del succés per tal de reconstruir els fets. Una 'regada arriban en un determi-

Madrid, 26. — Aquest mati al Collegi d'Advocats sha presentas un esfirmat per gran nombre de socia, • pugne sigui present ar en la junta general del día 18. En aquest escrit demanen que el aenyor Manuel Azah a si gu i eliminat de les 'listes del Al Collegi d'Advocats es procedirá • telecció de c àrrecs per a cobrir algunes vacants.

(ti N'egi's LA PUBLICITAT dels dies 21, 22, 24, 25. 26. 27, 2.3 r 29 eraheil i 3. a. 5, lo, 11, 12, 16, 17, 18, 19, 22, 24 i 25 de maig.

A primeres hores de la tanda d'ahir el senyor Sancho, al ,qual acompanya-

nar lloc de la carretera el sentar Sancho digui que reconeixia perfectament

Llegiu

el HOC.

Degut a què a une so metres hi ha situada una manis, els agents van diri-

Com que el reineis pele cartees de Sala eslava pcohibit, aqugetes mies estudiants, que anaven a buscar pa, eón acompanyades per la Sois* pública

gir-s'hi. Després de preguntar als halnta nts de la casa si a l'hora que hart suposa que ocorregueren els fets es trobavert per equells 'loes i d'haver obtitig n t una t'espina& afirmativa, els pregun-

Per quan vingui un xltre juny...

a 'LA PUBLICITAT

de dimarts la informació del matx Espanya - Brasil, älid per a la Copa del Món de futbol, del nostre enviat especial Josep Oncina

ELS GÀNGSTERS DE BARCELONA 01 Un reportatge d'actualitat 4-IV-1934 p. 1 02 Els atracadors al servei del “comunismo libertario” 5-IV-1934 p. 1 03 Que es prepara per al dia Primer de Maig 6-IV-1934 p. 1 04 Els “Comités de Defensa”, pedra angular de la organització anarquista 7-IV-1934 p. 1 05 Un document sensacional que ens dóna la clau de tota l'organització anarquista 8-IV1934 p. 1 06 Un atracador vist de la vora 10-IV-1934 p. 1 07 Tres classes d'atracadors 11-IV-1934 p. 1 08 Final de la primera part 12-IV-1934 p. 1

L’ORGANITZACIÓ DE L’ANARQUISME A CATALUNYA I ESPANYA 09 A manera de pròleg 21-IV-1934 p. 1 10 Anys tràgics 22-IV-1934, p. 1 11 Mentre esclaten les bombes 24-IV- 1934 p. 1 12 Naixement del sindicalisme anarquista 25-IV- 1934 p. 1 13 Aparició del pistoler 26-IV- 1934 p. 1 14 De l'assassinat de Barret a Martínez Anido 27-IV- 1934 p. 1 15 De Martínez Anido a la Dictadura 28-IV- 1934 p. 1 16 215 morts en cinc anys 29-IV- 1934 p. 1 17 Els anarquistes i els polítics 3-V- 1934 p. 1 18 Les dues tendències 4-V- 1934 p. 1 19 Adveniment de la República 5-V- 1934 p. 1 20 Liquidació d'un període 10-V- 1934 p. 1 21 Reorganització de la CNT 11-V- 1934 p. 1 22 La FAI a a primer terme 12-V- 1934 p. 1

23 La FAI condueix la Dansa I (amb carta de Peiró) 15-V- 1934 p. 1 24 La FAI condueix la Dansa II (amb carta de Peiró) 15-V- 1934 p. 6 25 Panorama confederal de 1932 (amb carta de Peiró) 16-V- 1934 p. 1 26 El cop de la desesperació 17-V- 1934 p. 1 27 El treball i l'ordre públic 18-V- 1934 p. 1 28 El darrer governador civil 19-V- 1934 p. 1 29 Alguns misteris de la FAI 22-V- 1934 p. 1 30 La darrera revolució 24-V- 1934 p. 1 31 On apareix el senyor Lerroux 25-V- 1934 p. 1 32 La situació actual 27-V- 1934 p. 1