Ecclesia Orans 3w3f6s

Ecclesia orans

Ildefons Herwegen, abat MARIA LAACH, SANTA PASQUA, 1918

L’Església és la reunió dels veritables adoradors de Déu. El seu pregar mai no és només crit d’auxili que surt d’una situació de destret. Les seves súpliques i queixes són moderades i nobles: tremolen d’adoració amorosa, resplendeixen de la fe en la victòria del Crist, de la joia oberta que senten els fills davant la grandesa i benaurança del Pare. L’Església pot romandre tranquil·la i segura enmig d’un món malvat. D´on li ve la força de mantenirse dreta? Prega.

No són les reunions, els discursos, les demostracions; no és la protecció estatal ni la simpatia dels pobles; no són les lleis protectores i favorables que la fan tan i tan forta. Mai no en farà prou des de la trona i del confessionari, en missions populars i en una catequesi competent, mai no serà excessiva en una pràctica de tota mena de la caritat cristiana. Però tot això no són més que manifestacions externes d’una força que resta amagada. Concentrar-se del tot en aquestes accions i deixar de banda la cura constant de mantenir neta aquesta font interna, de reforçar-la i ampliar-la, seria anar per un mal camí. Arreu on l’Església viu de la pregària, és també on esclata per tots els costats una llum sobrenatural, una pau activa, una vera coneixença de la vida i dels homes, un autèntic amor dels germans.

En la pregària es decideix el combat de la nostra vida. El qui prega bé, és també el qui comprèn tota la vida en la seva amplària i profunditat, troba l’equilibri entre l’infinit i el limitat. Pregar vol dir amarrar la voluntat creada en la voluntat de Déu. La pregària del cristià ja troba en ella mateixa un acompliment immens per la seva connexió amb la voluntat de Déu que eternament realitza, que opera lliurement.

Pregar és la darrera paraula de l’home que cerca.

Aquí acaba el camí de l’home; la voluntat humana sent el frec de la voluntat divina entre por i tremolor, entre un consol que obre la porta a la pau i un enfortiment que allibera.

Només tot pregant trobem guariment i santificació.

La pregària de l’Església estableix una aliança estable amb l’eternitat. La veritat eterna ens agafa d’una manera irresistible, ens fa autèntics i dignes de ser i obrar eternament, de contemplar eternament el bé veritable i fruir-ne.