Drames Rurals Fitxa De Tots Els Drames 6k5n6

Literatura i Llengua Catalana 2

FITXA 2

TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DEL TÍTOL “ En Met de les Conques”

*

DRAMES RURALS

NARRADOR La història és narrada per un narrador omniscient (en tercera persona del singular)

PERSONATGES I RELACIÓ QUE TENEN ENTRE ELLS Met: És el protagonista de la història Mare i àvia (Conques): el poble les considera unes bruixes Capellà: capellà que ve per Setmana Santa.

Presenten una relació familiar de àvia – mare – fill entre ells.

RESUM DE L’ARGUMENT Explica tota la vida d’en Met, des de que neix fins a la seva mort; com el rebutjaven fins que finament va ser acceptat. Explica també la seva immersió al món espiritual que finalment aquest el porta cap a un tràgic final.

Laura Martínez Codonyer

TEMA Espiritual i religiós. Prejudicis. Violència.

LLOC I TEMPS Situada al poble , al camp i a la muntanya.

Representa un any, sobretot Setmana Santa.

Època coetània a l’autora ( temps

TRET DIFERENCIAL Moltes imatges. Flashbacks . Visions. Frases fetes i dites. Aprofundeix molt en el personatge. Lèxic del ruralisme. Lèxic de l’època: català antic.

extern ).

ALTRES OBSERVACIONS: Al llarg del conte, en Met va madurant i va fent un procés psicològic on s’afilia, s’apropa, al camp espiritual fins que aquest el duu cap a una fatal mort. * Crec que el títol es podria justificar a l’hora que diu ‘de les conques’ i l’obra fa referència a tota la seva vida. Hi pot haver un cert paral·lelisme en el lloc on neix i el lloc on mor: els dos llocs son obscurs, aïllats, sols, marginats... Per tant crec que aquests lloc caracteritzen una mica la seva vida ja que son on va néixer ( casa de ‘bruixes’, aïllada... ) i on va morir ( cova, conca profunda entre les muntanyes... ) i que per tant es resumeix en el títol.

Literatura i Llengua Catalana 2

FITXA 3

TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DEL TÍTOL “Idil·li xorc”

Crec que aquest conte de Victor Català s’anomena Idil·li xorc ja que el seu contingut tracta d’un episodi, d’un incident (significat d’idil·li ) que ha esdevingut sorprès i fatídic ( la mort d’en Tit ).

DRAMES RURALS

NARRADOR La història és narrada per un narrador omniscient (en tercera persona del singular)

PERSONATGES I RELACIÓ QUE TENEN ENTRE ELLS Principals: Tit i Laia. Captaires: Gonya, Xica Llosca, Queló, Nen del bec, cec , Conilla, Llúcia. Església: Campaner, Rector i Escolà. Altres: Mònica

En Tit i la Laia són qui es casen. El Gonya és el líder dels captaires. El Campaner és qui fa de testimoni al casament, el Rector els casa, l’Escolà és ajudant del Rector i la resta són membres dels captaires. La Conilla i la Llúcia són consogres. La Mònica és la propietària de la casa on van a reanimar al Tit.

Laura Martínez Codonyer

RESUM DE L’ARGUMENT

TEMA

LLOC I TEMPS

Descriu tot un grup de captaires i la relació entre ells. Dins d’aquest grup hi ha dos captaires , el Tit i la Laia que es volen casar però no és un amor igualitari ja que ell només ho fa per marxar de casa on el maltracten i ella per amor. Tot el poble s’assabenta i els hi dona l’esquena però finalment es casen. A la sortida del casament fan una tradicional apedregada als nuvis i maten al Tit.

Amor. Interessos. Tradicions. Violència.

Àmbit rural (muntanya, camp,església, sortida i casa Mònica ).

Una setmana.

TRET DIFERENCIAL Lèxic de l’època i rural. Moltes imatges i moltes descripcions: aprofundeix molt en els personatges, sobretot en els dos protagonistes principals. Alguna que altra frase feta.

Literatura i Llengua Catalana 2

FITXA 4

TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DEL TÍTOL “ Parricidi”

Un parricidi és un delicte comès per el que mata als seus antecedents, descendents o cònjuges. Així doncs crec que el títol que ha posat Victor Català reflexa el tema i l’argument de la història.

NARRADOR

DRAMES RURALS

PERSONATGES I RELACIÓ QUE TENEN ENTRE ELLS

La història és narrada per un narrador omniscient (

Lena, Felet, Titet, Pau i la resta de gent del poble.

en tercera persona del singular )

Felet: marit Lena, acostuma a anar al bar a beure, despreocupat. Lena: casada amb e Felet però li és infidel amb varis amants, mestressa de casa. Titet: fill del Felet i la Lena , molt innocent( influeix en el final que té el seu pare). Pau: amant Lena, assassí Lena, violent i gelós. Gent del poble: tafaners, acusen en Felet.

RESUM DE L’ARGUMENT

TEMA

LLOC I TEMPS

TRET DIFERENCIAL

Explica la història d’un matrimoni on el marit, en Felet, se’n va al bar a beure i es queden sols a casa la Lena i el fill de la parella, en Titet. Llavors un dels amants de la Lena entra enfurismat per la finestra i es barallen i acaba assassinant la Lena a ganivetades. En Felet arriba a casa borratxo i s’estira al llit on està la Lena morta. Finalment, entre la innocència del Titet que amaga inconscientment proves i del poble que l’acusa, en Felet és acusat per la justícia i se l’emporten.

Infidelitat. Violència ( de gènere ). Aparences. Injustícia. Innocència. Poder del poble.

Lloc de poble: Taverna – casa – Girona ( hort i hortelanes del mercat).

Lèxic de l’època i rural. Llargues descripcions. Aprofundeix molt descrivint les coses (fins al detall) . Barreja diàleg amb narració. Presència de comparacions. Diminutius. Llenguatge infantil. Onomatopeies.

ALTRES OBSERVACIONS: Primer li clava el ganivet amb el que jugava el nen. 14

FITXA

TÍTOL I JUSTIFICACIÓ

NARRADOR

PERSONATGES I RELACIÓ QUE TENEN ENTRE ELLS

Laura Martínez Codonyer

Nit i dia següent: un dissabte a la matinada, diumenge

9 d’elles mortals.

RESUM DE L’ARGUMENT

TEMA

LLOC I TEMPS

TRET DIFERENCIAL

Literatura i Llengua Catalana 2

5

DEL TÍTOL “Daltabaix”

Crec que a l’hora de posar el títol, Victor Català ha volgut resumir una mica la situació que a la Doloretes que és com un daltabaix i que finalment acaba molt malament, molt xuclada...

La història és narrada per un narrador omniscient (en tercera persona del singular).

DRAMES RURALS

Doloretes: forastera casada amb el Verí, Alta prima. Ha d’aguantar als Palau. Verí: poc sociable, violent Era explotat pel seu pare, l’avi Palau. És l’hereu. Avi Palau: Propietari de la casa, pare Quim i Verí. Vell gros i panxut. Quim: 18 anys, fill Palau germà Verí. Àvia pastora: veïna dels Palau. Fa profecies que anuncia què arà. Llombric: fill Doloretes i Verí. Menyspreat per l’avi. El nom li posa l’avi, fàstic. Poble: Samaruga, can Pedriu, fan comentaris sobre la família.

Laura Martínez Codonyer

Fa una descripció de l’entorn i de la família Palau. El Verí i la Doloretes es casen i comença el procés de consumició de la dona. Finalment neix el Llombric. El Verí maltracta a la mula. Finalment moren el Verí, el Llombric i l’avi Palau i la Doloretes perd la raó i per aquesta causa és rebutjada i el Quim la fa fora de la casa. Viu de la caritat.

Violència. Samaruga, Caràcters. Can Víctimes. Pedriu. Menyspreu. Crueltat.

Descripció. Narració que barreja amb el diàleg. Frases fetes i dites. Paisatge tètric. Lèxic rural. Lèxic de la època. Augmentatius i diminutius.

Època coetània a l’autora.

ACTIVITATS:

FITXA

TÍTOL I JUSTIFICACIÓ

NARRADOR

PERSONATGES I RELACIÓ QUE TENEN ENTRE ELLS

RESUM DE L’ARGUMENT

TEMA

LLOC I TEMPS

TRET DIFERENCIAL

Literatura i Llengua Catalana 2

6

DEL TÍTOL “ El pastor”

El títol es justifica ja que el conte parla de pastors, fent una petita introducció d’aquests i la relació que tenen amb els pagesos.

La història és narrada per un narrador omniscient (en tercera persona del singular)

DRAMES RURALS

Ton: és el pagès, és la víctima del Nasi. No faria mai mal a ningú. Nasi: és el pastor, és capaç de fer qualsevol cosa. El de la torrentera: és un caçador. És la única persona que fa por al Nasi. Rosa: és la dona d’en Ton. La neboda: és la neboda del Ton. El Moro: és el gos del Nasi.

Laura Martínez Codonyer

En Ton és un pagès que té uns preciosos camps, els quals s’estima i cuida molt. Un bon dia troba els seus camps destrossats, algú hi havia entrat amb el ramat i aquest menjat tota la collita ( el pastor Nasi ). Per venjar-se’n, escampa pel camp figues amb hams per així ferir el ramat del pastor Nasi. Però en Nasi, espera al camp per retornar-li a en Ton el que li a fet. Quan en Nasi i en Ton es retroben, es barallen i en Nasi acaba per matar en Ton. Aquest és llençat al riu per no deixar pistes de qui ha sigut el seu assassí i no deixar-ne rastre.

Violència Relació dolenta entre pagesos i pastors. Personatges víctimes.

RESUM DE L’ARGUMENT

TEMA

Camp , on la vida és fosca, tràgica i violenta.

Època coetània a l’autora (temps extern).

Lèxic de l’època i rural. Moltes imatges i moltes descripcions. Algun diàleg.

Plantejament: descripció del personatge i camp destrossat. Nus: hams a les figues i les ovelles de Nasi se les mengen. Nasi espera al Ton per venjar-se. Desenllaç: En ton torna al hort per veure com està i el Nasi el mata.

ACTIVITATS:

FITXA

TÍTOL I JUSTIFICACIÓ

NARRADOR

PERSONATGES I RELACIÓ QUE TENEN ENTRE ELLS

LLOC I TEMPS

TRET DIFERENCIAL

Literatura i Llengua Catalana 2

7

DEL TÍTOL “La vella”

La protagonista d’aquesta història és una dona d’alta edat, ja velleta. Per tant crec que el títol justifica d’alguna manera sobre qui tractarà el conte .

DRAMES RURALS

La història és narrada per un narrador extern objectiu ( en tercera persona del singular )

La vella ( padrina ), l’hereu, la jove, la mossa gran, el bordegassot, el menut i el carreter.

La vella: paraplègica per accident, infeliç. L’hereu : amo la finca i la casa i es a tot el dia treballant, fill de la vella. La jove: organització i les coses de la casa, sempre porta sobre el menut. La mossa gran: va a costura Bordegassot: sol anar a jugar a l’Era. El carreter: pagès que la troba i la porta a casa.

Explica els últims dies de vida d’una vella. La vella pateix una embòlia enmig del carrer. Un pagès la troba i la porta a casa. La seva família hagués preferit que hagués mort i no li presten casi atenció, només lo bàsic. Tot ho fan d’una manera molt dura. La vella va veient que la seva vida és molt monòtona i miserable i és infeliç. Un dia s’incendia la casa i el foc acaba amb totes les propietats de l’hereu i amb la vella. La vella acaba morta pel foc amb la resta dels animals.

Laura Martínez Codonyer

Problemes dels grans. Abandonament. Solitud. Vida i estils de vida segons les edats.

Un dia i cinc anys, que és quan torna enrere.

Visió de la gent gran com un destorb a la família. Injustícia als febles.

Un poble.

Descripcions molt detallades i llargues. Tot i que molt poc, barreja narració amb diàleg. Llenguatge de la època i rural. Vocabulari d’animals de granja, específic d’ocells... Onomatopeies ( el trinc-tinc d’un rellotge )

*

ALTRES OBSERVACIONS: * In media res: comença la història pel mig, tira enrere i acaba la història.

FITXA

TÍTOL I

NARRADOR

PERSONATGES I RELACIÓ

RESUM DE L’ARGUMENT

TEMA

LLOC I

TRET

Literatura i Llengua Catalana 2

8

JUSTIFICACIÓ DEL TÍTOL “L’empelt”

El pare del protagonista era l’empeltador ( treball en jardineria etc.. ) i Victor Català

DRAMES RURALS

Laura Martínez Codonyer

QUE TENEN ENTRE ELLS La història és narrada per un narrador omniscient ( en tercera persona del singular )

fa un joc de paraules amb el fet de ajuntar dues persones tan diferents en una mateixa família.

Noi d’Ordis: bona persona però quan es tracta de defensar les seves propietats no dubta en fer servir la seva força. Pau: sereno del poble; amic del Noi Petit:germà petit del Noi, mala persona per naturalesa L’avi d’Ordis: és el difunt pare dels protagonistes

Avisen al Noi que li roben les gallines. Aquest es disposa a fer guàrdia i a matar al lladre, que resulta que realment volia robar el blat i no les gallines. Quan l’atrapa descobreix que és el seu germà i tot i que li cau malament el deixa ‘lliure’ perquè no vol matar-lo, el perdona perquè els dos són fills del mateix pare.

Relacions familiars. Bé i mal. Determinisme social i genètic. Cleptomania.

TEMPS

DIFERENCIAL

En un poble rural i en la casa dels protagonis tes.

No té un final dramàtic. Caràcters contraris entre el protagonista i l’antagonista. Llenguatge rural i de l’època. Llenguatge ‘de granja’.

Durant un dia i una nit.

ACTIVITATS:

FITXA

TÍTOL I

NARRADOR

PERSONATGES I RELACIÓ

RESUM DE L’ARGUMENT

TEMA

LLOC I

TRET

Literatura i Llengua Catalana 2

9

JUSTIFICACIÓ DEL TÍTOL “Agonia”

Crec que el títol es pot justificar de manera que una agonia és el període de transició entre la vida i la mort , que apareix en la fase final de moltes malalties i és una mica la situació de la Bel. Durant aquest període fa una gran confessió.

DRAMES RURALS

Laura Martínez Codonyer

QUE TENEN ENTRE ELLS La història és narrada per un narrador omniscient ( en tercera persona del singular )

TEMPS

Minguet: és el marit de la Bel. Bel: dona del Minguet. Tenen dos fills : Ramon: fill gran, té més comoditats que el fill petit i fan més sacrificis per ell. Minguet: fill petit, el menyspreen i no li fan gaire cas. Ramón: és el metge, tracta molt bé a la Bel. Representa que abans de casar-se la va embarassar i és el pare del fill gran, l’hereu.

Descriu l’entorn i la situació en què es troba la Bel. La Bel es confessa i demana perdó al Minguet ja que quan es va casar ja estava embarassada del metge i l’home la va obligar a casar-se. El Minguet els perdona. Finalment, mora la Bel.

PERSONATGES I RELACIÓ QUE

RESUM DE L’ARGUMENT

Egoisme. Confiança. Perdó. Pecat. Cels.

DIFERENCIAL Lèxic de l’època i rural. Descripcions. Barreja diàleg amb narració. Complexitat comportament i personalitats. Utilitza augmentatius, diminutius , topònims ( Olot, verge del Carme ) i sobretot dialectalismes.

ACTIVITATS:

FITXA

TÍTOL I

NARRADOR

TEMA

LLOC I

TRET

Literatura i Llengua Catalana 2

10

FITXA

DRAMES RURALS

JUSTIFICACIÓ DEL TÍTOL “Ombres” Pròleg: primera persona del Crec que pot singular testimoni reflectir el Plantejament, títol en la nus i història tant desenllaç: per la part tercera que mai persona revela exterior perquè va a observador. casa de la Rita a buscar Epíleg: primera allotjament persona però com pel fet no testimoni. que acaba sola i boja a la muntanya amb la vaca, entre ombres.

TÍTOL I

Laura Martínez Codonyer

TENEN ENTRE ELLS Maleneta: cosina Rita, 20 anys. Acaba boja i sola. Rita: cosina Maleneta, 20 anys. Cuida a la seva cosina. Geniset: Marit de la Rita i cosí de l’hereu Sagristà Hereu Sagristà: cosí del Geniset i marit de la Maleneta. Fill de la Maleneta: Àvia: mare de l’hereu Sagristà. Vaca clapada: la Maleneta la troba a la muntanya.

NARRADOR

PERSONATGES I

TEMPS La Maleneta i la Rita són cosines. Creixen juntes i la Maleneta es casa amb el Sagristà i la Rita amb el Geniset. Les dues parelles tenen u fill. Amb el temps perden el e però al cap d’un temps la Maleneta visita a la Rita i li demana plorant que l’acullin però no li diu el per què. Mentre el Geniset va a veure al Sagristà però li diu que no ha at res. La parella convenç a la Maleneta de tornar a casa seva i ho fa però al poc torna a venir boja i s’hi queda a viure. Mentre el fill es queda amb el pare i la àvia. Al cap dels anys la Maleneta está feliç amb tothom i ensenya a cosir i mentre va visitant regularment al seu fill que ja no l’estima tant i la Maleneta se’n va a la muntanya amb la vaca clapada.

RESUM DE L’ARGUMENT

Família. Problemes. Bogeria. Amor familiar.

Àmbit rural

Època coetània a l’autora.

TEMA

LLOC I

DIFERENCIAL El narrador emprat en determinades parts del conte. Descripció. Narració barrejada amb diàlegs. Lèxic de l’època. Lèxic rural. Diminutius. Referents territorials ( Argentina ). Noms d’animals i de oficis del camp.

TRET

Literatura i Llengua Catalana 2

11

JUSTIFICACIÓ DEL TÍTOL L’explosió

El títol que li posà Victor Català ( en contra de l’anarquisme ) a aquest conte és com un resum en una paraula del que tracta en si la història; de l’explosió de la bomba que posa el Peret a la seva ex fàbrica.

DRAMES RURALS

La història és narrada per un narrador extern( en tercera persona del singular )

RELACIÓ QUE TENEN ENTRE ELLS Peret: és un ex treballador d’una fàbrica que és despatxat i com a reacció es fa anarquista. Quimeta: És la dona del Peret, veu canvi d’humor Peret, pateix perquè sigui un poruc, orgullós i anarquista. Eladi : amo de la fàbrica Palmella: qui li va inculcant idees anarquistes radicals Margarita: li deuen diners el Peret i la Quimeta.

El Peret és despatxat de la fàbrica. Des d’aleshores es dedica a vaguejar i a no fer res. Es fa partidari del moviment anarquista ( abans ho era però ara es torna molt radical ) i prepara una bomba pel seu antic amo a la fàbrica. Però ell no sap que la Quimeta havia anat allà per a intentar recuperar-li la feina ja que ell és massa orgullós per anar-hi. Quan explota la bomba mor també la seva dona.

Laura Martínez Codonyer

Anarquisme. Venjança. Crítica al terrorisme.

TEMPS

DIFERENCIAL

Lloc : Barcelona ( Rambles i Gràcia )

Castellanismes ( possiblement perquè està a la ciutat ). Complexitat comportament i personalitats. No a a àmbit rural sinó a la ciutat. Idees polítiques( com a El pastor). Determinisme ( quan li diu la dona si es x seras x sempre) Introspecció (*)

Temps: ¾ de dia ( la història comença de nit i finalitza a la tarda del dia següent).

ALTRES OBSERVACIONS: (*) Introspecció: Hi ha introspecció quan la Quimeta es queda plorant, ja que llavors narra com era el Peret abans i com es va anant tornant tan anarquista i orgullós.

FITX

TÍTOL I

NARRAD

PERSONATGES I RELACIÓ

RESUM DE L’ARGUMENT

TEMA

LLOC I

TRET

Literatura i Llengua Catalana 2

A 12

JUSTIFICACIÓ DEL TÍTOL “Nochebuena”

El nom del drama es deu a que el fet succeeix durant la nit previ a al dia de Nadal, en castellà, Nochebuena.

DRAMES RURALS

OR

QUE TENEN ENTRE ELLS

La història és narrada per un narrador extern, omniscien t ( en

Màxima: És la vella protagonista, té uns 80 anys, és viuda, no té fills i viu sola en una casa amb el seu gat. Marcona: Es una amiga de la infantesa de la Màxima, és una tradició reunir-se a casa seva per jugar una partida de cartes cada nit de dissabte. Mariagneta: Altra amiga de la infantesa de la Màxima i la Marcona. Pere Anton: Home que viu al mateix poble que les tres velles, té problemes amb el joc i deu diners. Com a gent del poble que assisteixen a la festa trobem en Miquel i en Pep. El gat de la Màxima.

tercera persona del singular )

Laura Martínez Codonyer

TEMPS La Màxima és una vella viuda que viu sola amb el seu gat i té com a tradició anar a casa de la seva amiga Marcona amb la Mariagneta a jugar una partida de cartes cada dissabte. La nit de Nadal li proposen de quedar i ella accedeix. De camí cap a la partida es creua amb el Pere Anton, un home amb problemes amb el joc i els diners. Quan arriba a casa de la Marcona es troba amb molta gent del poble que està celebrant la castanyada i la nit de Nochebuena. Quan es fa tard torna a casa seva i veu alguna cosa estranya, el llit està desfet i hi ha algunes coses fora de lloc, sospita que li volien robar els diners i va a mirar sota el matalàs, on els tenia amagats, a l’habitació es troba al Pere Anton intentant robar-li els diners. Sense donar-li temps a defensar-se l’escanya, deixant-la morta sobre el llit.

Desesperació. Problemes de diners. Maltractament gent indefensa. Ludopatia.

Poble rural.

Època coetània a l’autora.

La durada és d’un dia ( dia de Nochebue na ).

DIFERENCIAL Drama amb molt diàleg. Moltes descripcions. Gran descripció i caracterització dels personatges ( sobre tot la mort de la protagonista i el gat ).

Literatura i Llengua Catalana 2

FITXA 13

TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DEL TÍTOL “Enveja”

L’enveja és el sentiment que sent el matrimoni protagonista cap a la gent del poble que pot tenir fills.

ACTIVITATS:

DRAMES RURALS

NARRADOR La història és narrada per un narrador extern, omniscient ( en tercera persona del singular )

PERSONATGES I RELACIÓ QUE TENEN ENTRE ELLS Els Forros: són el matrimoni protagonista, s’estimen com el primer dia però el fet de no poder tenir fills els provoca una gran enveja.

Com a personatges secundaris hi ha la gent del poble que pressiona al matrimoni.

Laura Martínez Codonyer

RESUM DE L’ARGUMENT

TEMA

Els Forros son un matrimoni feliç, que s’estima com el primer dia, l’únic problema és que són un matrimoni xorc, és a dir, estèril. El seu desig més gran és tenir fills i per això senten una gran enveja de la gent del poble amb fills que a més els pressiona molt pel fet de no tenir-ne. Al final, després d’haver at deu anys intentantho la dona sent un desig de menjar magranes, aquest fet es podria interpretar com un antull.

La pressió de la societat cap a un matrimoni sense fills i com estava de mal vist el fet de que un matrimoni no tingués fills.

LLOC I TEMPS Poble rural.

Època coetània a l’autora.

Des de que es casen fins als deu anys que es en intentant tenir fills.

TRET DIFERENCIAL En aquest drama es presenta un matrimoni que s’estima de veritat i que es fa costat sempre.